Sentencia Social Nº 3249/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 544/2006 de 21 de Abril de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AMEB

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 d'abril de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3249/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 10 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 544/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Mutua Mugenat, Acsa

Agbar Construcciones, S.A. i Urbano , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 1 d'agost de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de març de 2007, que contenia la decisió següent:

Estimo la demanda presentada per Urbano contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MUTUA MUGENAT i l'empresa ACSA AGBAR CONSTRUCCIONES sobre incapacitat permanent, i declaro la part demandant en situació de incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia professional amb dret a percebre la prestació corresponent en quantia del cent per cent de la base reguladora de 28.840,87 euros anuals i la data d'efectes de 8.06.05.

i conseqüentment condemno a les demandades a estar i passar per aquesta declaració i a l'INSS al pagament de la prestació amb els mínims, les millores i les revaloritzacions legalment procedents.

Amb data 25 d'abril de dos mil set el Jutjat Social va dictar interlocutòria d'aclariment de la sentència anterior, la part dispositiva de la qual es del literal següent:

"Decideixo rectificar la decisió de la sentència dictada en aquest procediment en el sentit següent: On diu"28.840,87 euros" ha de dir "28.480,87 euros".

Pel que fa a la resta de pronunciaments, els mantic sense cap rectificació. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1r.-La part demandant Urbano , nascut el 14.04.53. amb DNI NUM000 , figura afiliat a la Seguretat Social i en situació d'alta en e règim general per la seva professió habitual de "oficial 1ª reparación de tuberías de agua".

2n.-El demandant va iniciar un procés de Incapacitat Temporal (IT) en data 2.02.05 i se li va donar d'alta en data 8.06.05 amb proposta de incapacitat permanent. Va ser examinat per l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) que va emetre dictamen en data 8.06.05.

3r.-Per resolució de l'INSS de data 3.08.05, es va declarar a l'actor en situació de incapacitat permanent en grau de total derivada de malaltia comuna amb data d'efectes des de 8.06.06 idret a percebre la pensió corresponent.

4t.-Contra aquesta resolució va interposar una reclamació prèvia a la via jurisdiccional laboral, que va donar lloc a una nova resolució de l'INSS de data 27.06.06 que declara l'actor en situació de incapacitat permanent total derivada de malaltia professional.

5é.-En cas d'estimar-se la demanda, la base reguladora de la prestació de incapacitat permanent derivada de malaltia professional es de 28.840,87 euros anuals i la data d'efectes de 8.06.05.

6é.-El demandant ha estat exposat en contacte amb l'amiant durant la seva vida laboral que es va iniciar als 29 anys. (sense controvèrsia)

7é.-L'empresa Acsa Agbar Construccion S.A. te concertades el risc de contingències professionals amb la Mútua Universal Mugenat demandada, i esta al corrent en en el pagament de les seves obligacions.

8é.-La part demandant presenta les següents lesions: "Carcinoma pulmonar escamoso I.Q. Lobectomia superior izda +linfadenectomia mediastinica, con presencia de amiento en tejido pulmonar en paciente con exposición prolongada a amiento y tabaquismo, déficit ventilatorio secuelar CCV 63%, FEVI 58%. Hepatopatia cronica enólica. EPOC con insuficiencia ventilatoria severa."

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Quart. Mitjançant escrit de data 23 de gener de 2.009, el lletrat de la part actora va comunicar a la Sala el traspàs del seu client, per la qual cosa, per provisión de data 2 de febrer de 2.009 es va donar trasllat del citat escrit a la part contrària i se'l va requerir perquè facilités el nom i domicili dels hereus del demandant. Per escrit de data 20 de març, el citat lletrat va comunicar a la Sala que l'hereva del Sr. Urbano era la seva vidua, la Sra. Genoveva , amb DNI NUM001 .

Cinquè.- L'esmentada Sra. va presentar un escrit, de data 30 de març, en el qual sol.licitava substituir al seu difunt espòs en el present procediment, per la qual cosa, mitjançant provisió de la mateixa data es va tenir per personada a la Sra. Genoveva en el present recurs i es va deixar sense efecte la suspensió de la tramitació del present rotlle, donant trasllat a la part contrària.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada d'accident de malaltia professional, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar el fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

SEGON.En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent sol.licita la revisió del fet provat vuitè, pel qual proposa la següent redacció: en el sentit de que es digui que la insuficiència respiratòria que pateix és moderada i no greu, atès que el CV és del 63% i el VEMS del 58%.

Aquesta pretensió s'ha de desestimar, perquè és recolza en les proves respiratòries que consten en el propi fet, que no demostren l'equivocació de la jutgessa d'instància, perquè en diversos informes mèdics consta que la insuficiència respiratòria és greu i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant (Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

TERCER.En el segon motiu del recurs, també emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta-, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet provat vuitè, les lesions que patia la part actora, en el moment del judici, carcinoma de pulmó, no només li impedien realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenien prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, fins a tal punt que aquestes lesions li van causar la mort el dia 17 de gener de 2.009.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 25 de Barcelona, en data 10 de març de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 544/2006, en virtut de demanda presentada pel Don. Urbano , procediment que en aquest moment continua la seva vídua, Doña. Genoveva , en la seva condició d'hereva del seu marit, contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.