Sentencia Social Nº 3261/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 293/2007 de 22 de Abril de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 22 d'abril de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3261/2009

En el recurs de suplicació interposat per Argimiro y otros a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 7 de novembre de 2007

dictada en el procediment núm. 293/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Giesse Group Iberia,S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 24 d'abril de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de novembre de 2007 , que contenia la decisió següent: " DESESTIMO la demanda interpuesta por Don Argimiro y 27 MAS frente a la mercantil GIESSE GROUP IBERIA S.A. en reclamación por CANTIDAD "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Los demandantes, cuyas circunstancias personales se hacen constar en el encabezamiento de la demanda, ostentan las condiciones laborales que se indican en el mismo y que resultan pacíficas.

SEGUNDO.- Los demandantes fueron despedidos por la empresa en fecha 7-06-2006, accionando por despido y acordando en conciliación administrativa celebrada el 9-06-2006 el abono de la indemnización por despido, exceptuando las posibles diferencias por vacaciones de forma expresa los trabajadores demandantes en autos 462 y 467-07.

TERCERO.- Reclaman los demandantes la cantidad correspondiente a 9/12 partes de vacaciones (2 días y medio por mes), en total 22,5 días por el período trabajado correspondiente a 2006, que importan para cada uno de los demandantes las siguientes cantidades, más el 10% por mora:

1- D. Argimiro : 1.087,50 euros

2- Dª. Tania : 900 euros

3- D. Demetrio : 1.087,50 euros

4- D. Ezequias : 1.087,50 euros

5- Dª Adriana : 900 euros

6- Dª Ariadna : 918,75 euros

7- Raimunda : 1.087,50 euros

8- Dª Emma : 900 euros

9- Dª Felicidad : 1.087,50 euros

10- Dª Isabel : 1.087,50 euros

11- Dª Lina : 1.012,50 euros

12- D. Modesto : 1.087,50 euros

13- D. Pio : 937,50 euros

14- D. Sabino : 787,50 euros

15- D. Urbano : 787,50 euros

16- D. Jose Francisco : 787,50 euros

17- Dª Rosaura : 787,50 euros

18- Dª Tatiana : 787,50 euros

19- Dª Marí Jose : 862,50 euros

20- D. Juan María : 900 euros

21- D. Pedro Miguel : 862,50 euros

22- D. Agustín : 1.312,50 euros

23- D. Antonio : 862,50 euros

24- D. Belarmino : 862,50 euros

25- Dª Azucena : 1.657,50 euros

26- D. Cesar : 1.837,50 euros

27- D. Dionisio : 1.125 euros

28- D. Erasmo : 2.175 euros

CUARTO.- La empresa abonó a los trabajadores las vacaciones en proporción a 26 días hábiles transcurridos desde enero hasta la fecha del cese, descontando los días disfrutados (folios 161 a 183).

QUINTO.- Los trabajadores disfrutaban sus vacaciones de 26 días hábiles según cuadrante de servicios fijado en cada una de las secciones (almacén, producción, administración y personal), donde se establecía la distribución (folios 101 a 112).

SEXTO.- Los demandantes presentaron la preceptiva papeleta de conciliación obligatoria en fechas 24-11-2006 y 23-02-2007 ante la Secció de Conciliacions Individuals de la Delegació Territorial de Barcelona, celebrándose el 15-12-2006 y 16-03-2007 el preceptivo intento conciliatorio que resultó sin avenencia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat que desestima la demanda, i absol a la part demandada, presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat. La sentència, malgrat fonamentar que no cabia recurs de suplicació per raó de la quantia individualment reclamada, (fonament jurídic cinquè) incorporava, amb evident contradicció que es podia interposar recurs en contra, i consta tramitat pel jutjat el recurs de suplicació. L'escrit de impugnació planteja com a primer punt, que de conformitat amb l' article 181.1 de la LPL , contra la sentència no hi cabia recurs, per ser les reclamacions de les demandes acumulades inferiors a 1.803 euros. Tal com al lega la part demandada, la procedència del recurs de suplicació per raó de la quantia és una qüestió que ha de ser valorada, amb caràcter previ, inclús d' ofici, per tractar-se de una norma de ordre públic processal, ja que afecta a la competència funcional d'aquesta Sala Social. Les normes de admissió del recurs de suplicació que estan regulades per la Llei de procediment laboral, R. D. Legislatiu 2/95, de 7 d'abril, article 189.1 , estableixen el límit per tenir accés al recurs de que el valor de la reclamació de quantitat en termes absoluts, superi els 1.803 euros (ex 300.000 ptes.), mínim exigible al efecte.

S'ha de partir del fet que l'objecte del litigi és la reclamació per 28 demandants de les diferències salarials corresponents a 9/12 parts de vacances, que tenen valors diferents per a cada actor i que en el fet provat tercer es relacionen indicant que al Sr. Cesar (actor núm 26) reclama 1837,50 euros i el Sr. Erasmo (actor núm. 28) 2.175 euros; mentre que la resta de demandants sol liciten unes quanties inferiors a 1800 euros. En conseqüència, i havent-se acumulat les demandes, s'ha d'acceptar la viabilitat del recurs de suplicació, atès que dos dels demandants superen el límit mínim establert per la citada norma. En base a aquesta valoració la Sala ha d'entendre del present recurs, admès per l'òrgan d'instància,

SEGON. Entrant en l'anàlisi del primer motiu del recurs, la part demandant interessa per la via de l' article 191 b) de la LPL , la revisió dels fets provats, concretament del quart, en base als documents de contrast folis 1 al 9, folis 161 a 183, 141, 142, 155, 156, 157, 158, 159, 160. El fet provat que es vol revisar indica que l'empresa va pagar als actors les vacances, en proporció als 26 dies hàbils transcorreguts, des de gener a la data del cessament, descomptant els dies gaudits. La part recurrent interessa que es faci constar que en el moment del acomiadament els actors no havien gaudit de cap dia de vacances, de tal manera que si no haguessin estat acomiadats, el mes d'agost haurien gaudit de tot el mes. Aquesta Sala no pot atendre aquesta pretensió ja que els documents que cita a efectes de revisió són la demanda presentada i els actes de conciliació administrativa, que no són pròpiament documents de prova sinó documentació del procés en la qual la part exposa la seva pretensió, sense cap valor probatori. Que els demandants salvessin la possible reclamació de les vacances en la conciliació dels acomiadaments no significa que quedi acreditat el deute, en cap cas. Per altra banda, la proporció dels dies de vacances abonada és la que consta en els documents 161 a 183, als quals es refereix la magistrada de instància en el fet provat quart, sense que existeixi cap element ni tan sols indiciari en la prova documental en el sentit que interessa provar el recurrent. Per altra banda, la sentència, en el fonament jurídic segon, fa constar que els dies de gaudi de les vacances han estat deduïts de l'interrogatori dels demandants que han reconegut els quadrants de servei aportats per l'empresa, en base als quals es va procedir al càlcul del valor de les vacances pendents de pagament. En conseqüència, ja que no és revisable la valoració de la prova d'interrogatori, en aquest recurs especial de suplicació, ha de ser desestimat aquest motiu del recurrent.

TERCER. Seguint en la línia de revisió dels fets provats, el recurrent interessa la addició, en el fet provat cinquè, d'un paràgraf que digui que als demandants no se'ls va donar documentació i menys consensuada del gaudi de les vacances, ja que al tancar l'empresa el mes d'agost tots els anys, solament treballaven els treballadors que no tinguessin dret als 30 dies, que realitzaven els dies que faltaven.

Aquesta pretensio revisora la planteja en base als documents de contrast 106, 107 i 108, així com els 109 a 112. Els documents que cita el recurrent són els mateixos en els que basa la magistrada de instància la seva conclusió del fet provat cinquè, en el que es diu que els demandants gaudies de les vacances de 26 dies hàbils segons el quadrant de serveis fixat en cadascuna de les seccions (magatzem, producció, administració i personal), en els que s'establia la distribució. Tampoc en aquest punt aquesta Sala pot admetre la revisió dels fets provats, ja que no es basa en un error evident de la magistrada de instància, sinó en la impugnació del valor probatori que s'ha donat a la documental referida, que la magistrada valora en base al reconeixement dels demandants en la prova de interrogatori, a la que ni fa referència el recurrent (fonament de dret segon). En no poder entrar la Sala en la revisió de la prova de interrogatori, tal com s'ha dit més amunt, no es pot atendre la pretensió revisora i ha de ser desestimat també aquest motiu del recurs.

QUART. Per la via del article 191 c) de la LPL, la part recurrent invoca la infracció del article 217 de la LEC que regula la càrrega de la prova, i aquest motiu tampoc pot ser atès per aquesta Sala, ja que tal com raona la sentència de instància, la part demandant no ha acreditat que l'empresa tanqués el mes d'agost, element bàsic de la seva argumentació, mentre que la demandada ha aportat el quadrant dels serveis, així com els rebuts salarials, documents que han estat reconeguts pels treballadors i han de fer prova dels serveis prestats i dels dies de vacances que reflectien. No s'observa doncs la infracció del precepte citat.

CINQUÈ. Com a darrer motiu del recurs, s'al.lega la infracció del article 38 del ET i del article 4 del Conveni 132 de la O.I.T ., sense que es pugui acollir el motiu indicat ja que no s'argumenta pel recurrent en què infringeix la sentència els preceptes reguladors de les vacances, ni té cap punt de suport el motiu al.legat, en no haver-se aconseguit la revisió dels fets provats que condueixen a confirmar la aplicació dels fonaments jurídics de la sentència basats en la conclusió fàctica de la que es dedueix que l'empresa ha abonat els dies de vacances en proporció als treballats, amb descompte dels dies efectius de gaudi.

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Argimiro , Dª Tania , D. Demetrio , D. Ezequias , Dª. Adriana , Dª Ariadna , Dª Raimunda , Dª Emma , Dª Felicidad , Dª Isabel , Dª Lina , D. Modesto , D. Pio , D. Sabino , D. Urbano , D. Jose Francisco , Dª Rosaura , Dª Tatiana , Dª. Marí Jose , D, Juan María , D. Pedro Miguel , D. Agustín , D. Antonio , D. Belarmino , Dª Azucena , D. Cesar , D. Dionisio , y D. Erasmo contra la sentència dictada pel jutjat social 19 dels de Barcelona, en data 7 de novembre de 2007 , en el procediment número 293-2007 i acumulats 462-2007 i 467-2007, seguits per reclamació de quantitat a instància dels demandants contra l'empresa GIESSE GROUP IBERIA, S.A., i confirmar en tots els seus punts la sentència dictada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.