Sentencia Social Nº 3286/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1171/2015 de 20 de Mayo de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 1171/2015

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 20 de maig de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3286/2015

En el recurs de suplicació interposat per Yolanda i l' Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 25 de novembre de 2013 dictada en el procediment núm. 1250/2012, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 27 de desembre de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de novembre de 2013 , que contenia la decisió següent: ' Que estimando la demanda interpuesta por Doña Yolanda declaro que se encuentra en situación de incapacidad permanente total para el ejercicio de su profesión habitual, derivada de la contingencia de enfermedad común y en consecuencia condeno al Instituto Nacional de la Seguridad Social a que le reconozca y le abone una pensión vitalicia y mensual de un 55% sobre la base reguladora de 1.909, 79 euros incluidas las pagas extras, con las revalorizaciones y mejoras que legalmente procedan, con condenando a aquel a estar y pasar por esta declaración, al abono de la prestación y a las consecuencias derivadas de la misma. Los efectos económicos vendrán condicionados al cese en la actividad. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Doña Yolanda , nacida el NUM000 de 1959, en situación de alta en el régimen general de la Seguridad Social, con número de afiliada NUM001 tiene como profesión habitual la de EMPAQUETADORA: ESPECIALIDADES FARMACÉUTICAS.

SEGUNDO.- Inició un proceso de incapacidad temporal en fecha de 10 de marzo del 2011 y agotó el subsidio el 4 de septiembre del 2012.

TERCERO.- En fecha de 2 de octubre del 2012 fue dictada por el INSS resolución en la que se acordó no declarar a la actora en ningún grado de incapacidad permanente, denegando el derecho a prestaciones económicas al no reunir los requisitos propios de incapacidad permanente.

Se agotó la vía administrativa ante el citado organismo quien por resolución de fecha 15 de noviembre del 2012 desestimó la reclamación previa interpuesta frente a la resolución inicial

CUARTO.- Según dictamen del ICAM de 7 de septiembre del 2012, dictado por el agotamiento del plazo de 18 meses de IT, la actora padece cervicobraquialgia bilateral: cervicoartrosis moderada EMG cervical normal sin signos de afectación radicular. Síndrome del túnel carpiano derecho grado moderado-avanzado más síndrome del túnel carpiano izquierdo grado leve. Tr. Adaptativo mixto funcionalismo global conservado.

QUINTO.- La actora padece severa patología artrodegenerativa del raquis y en especial a nivel cervical con afectación radicular y clínica de inestabilidad encefálica. Artrosis de rodillas y STC bilateral. Tiene afectación radicular cervical C7 bilateral, la clínica de dolor cervical le irradia a trapecios y la inestabilidad encefálica le produce cefaleas.

Tiene limitación para trabajos de manualidad y de sobrecarga postural cervical y lumbar.

SEXTO.- La profesión de empaquetadora requiere la realización de esfuerzos físicos y la bipedestación sostenida.

SÉPTIMO.- La base reguladora de la prestación por incapacidad permanente total derivada de la contingencia de enfermedad común en caso de estimarse la demanda es de 1.909, 79 euros con efectos condicionados al cese de la actividad.

Tercer.Contra aquesta sentència ambdues parts varen interposar sengles recursos de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, i l'actora va impugnar el del contrari. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima la demanda en part - ja que l'actora interessa el grau d'absoluta - i declara a la demandant en situació de incapacitat permanent en grau de total, presenten sengles recursos de suplicació la part actora, que interessa la declaració del grau de incapacitat permanent absoluta i l'INSS, que demana la revocació del grau de total.

SEGON.Com a primer motiu del recurs de l'INSS, s'interessa la modificació del fet provat cinquè, per la via de l' article 193-b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , interessant que es digui que no s'acredita severa patología osteodegenerativa. El document 42 diu que evidencia protusions i lleu estenosi.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, el document citat posat en relació al conjunt de la prova aportada per les dues parts, no es dedueix cap error en la valoració judicial, ja que existeixen informes discrepants sobre les patologies de l'actora, tal com es dedueix el contrast dels que cita el recurrent amb els que consten aportats per la contrapart. Això fa que no es pugui valorar l'existència del error que pretén denunciar el recurrent, doncs la descripció de l'efecte de les malalties i de la limitació funcional que comporten ha estat valorada pel magistrat de instància de forma coherent amb la documental aportada per les parts, sense que es pugi donar més valor probatori als informes que cita el recurrent, per sobre de la que la contrapart ha aportat. En conseqüència, ha de ser desestimat aquest primer motiu del recurs de la part demandant.

TERCER.El segom motiu del recurs de l'INSS, per la via de l' article 193 c) de la LRJS al.lega la infracció de l' article 137-4 de la LGSS , ja que interpreta que la demandant té capacitat per a la realització de les tasques essencials de la seva professió. Per altra part el recurs de l'actora al.lega, per la mateixa via, la infracció del article 137-4 i de l'apartat 5 del mateix artícle de la LGSS , per inadequada interpretació del precepte que estableix els requisits de la incapacitat permanent en grau d'absoluta,al a la vista de les lesions que es declaren provades, que no qüestiona, valorant que la incapaciten per a qualsevol professió u ofici.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin en el seu conjunt. Com s'indica en la STS de 26.06.1991 , l'art. 137-4 en referir-se a la incapacitat permanent total -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari a l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969- la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament - entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 - el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat. Pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988 , 21.10.1988 , 07.11.1988 , 09.03.1989 , 17.03.1999 , 13.06.1999 , 27.07.1989 , 23.02.1990 , 27.02.1990 , 14.06.1990 , etc.- en que ' la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables'.

Doncs bé, les lesions que presenta la demandant, nascuda l'any 1959, i de professió habitual empaquetadora d'especialitats farmacèutiques, pateix una severa patologia artrodegenerativa del raquis i en especial de nivell cervical, amb lesió radicular i clínica d'inestabilitat encefàlica. Té afectació radicular bilateral C7 i la clínica de dolor cervical li irradia a trapezis i li provoca cefalees. També pateix artrosis de genolls i STC bilateral. Aquestes malalties limiten tota activitat que exigeixi un esforç manual, i sobrecàrrega cervical i lumbar, com exigeix la professió d'empaquetadora, però permet la realització d'una activitat que no requereixi bimanualitat o la sobrecàrrega del raquis indicada. Ja que s'ha de confirmar la possibilitat de que la demandant pugui realitzar tasques de caràcter sedentari i que no li comportin esforç físic intens, no es pot valorar que s'hagi infringit l' article 137 de la LGSS que citen les dues parts. En conseqüència, s'ha de valorar que la sentència de instancia ha aplicat correctament els preceptes legals citats pels recurrents i ha de ser confirmada.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem els sengles recursos de suplicació interposats per les dues parts, en el procediment número 1250/2012, seguit a instància de Yolanda per incapacitat permanent derivada de malaltia comuna, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i confirmem íntegrament la sentència dictada en data 25 de novembre de 2013, pel Jutjat Social 11 dels de Barcelona, que estimava la demanda en part i declarava a la demandant en situació d'incapacitat permanent total, derivada de malaltia comuna i el dret a la pensió corresponent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.