Última revisión
06/05/2010
Sentencia Social Nº 3337/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1119/2010 de 06 de Mayo de 2010
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 9 min
Orden: Social
Fecha: 06 de Mayo de 2010
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: FACORRO ALONSO, ALBERTO FRANCISCO
Nº de sentencia: 3337/2010
Núm. Cendoj: 08019340012010103613
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MDT
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
IL·LMA. SRA. VERÒNICA OLLÉ SESÉ
Barcelona, 6 de maig de 2010
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3337/2010
En el recurs de suplicació interposat per Natividad a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 14 de desembre de 2009 dictada en el procediment núm. 738/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part CORB SEGRIA S.L., ha actuat com a
ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
Antecedentes
Primer. En data 30.09.09 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de desembre de 2009 , que contenia la decisió següent:
"Que desestimando la demanda interpuesta por Dña. Natividad contra la empresa CORB SEGRIA S.L, debo absolver y absuelvo a la demandada de todas las pretensiones actoras."
Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
PRIMERO.- Dña. Natividad ha venido prestando servicios por cuenta y bajo la dependencia de CORB SEGRIA S.L, con antigüedad desde el 1-10-2.003, categoría profesional administrativa y salario bruto mensual de 1.350 euros, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.
SEGUNDO.- El día 1-09-2.009, la actora debía incorporarse a su puesto de trabajo, tras disfrutar de las vacaciones durante el mes de agosto.
TERCERO.- La Sra. Natividad se puso en contacto telefónico con el legal representante de la empresa demandada.
CUARTO.- La empresa demandada dio de baja a la actora en fecha 28-09-2.009.
QUINTO.- La actora no ostenta ni ha ostentado en el año anterior al despido la condición de representante de los trabajadores.
SEXTO.- Presentada la preceptiva papeleta de conciliación ante el órgano competente, el acto se celebró el 28-07-2.009 con el resultado de sin avenencia.
Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER. Formula la demandant un primer motiu de suplicació en el què, per la via de l'apartat b) de l' art. 191 TRLPL , postula l'addició d'un fet provat, en relació als documents que consten als folis 53, 55, 56 i 57 amb el següent redactat: "El día 2 de septiembre de 2009, la Sra. Natividad envió a la empresa CORB SEGRÍA, SL. un correo electrónico, solicitando al Sr. Luis Pedro que se pusiera en contacto con Ella para poder recibir la documentación correspondiente al despido. Además, el día 4 de septiembre de 2009, la trabajadora envió burofax solicitando la ratificación del despido verbal comunicado por Don. Luis Pedro el día 1 de septiembre 2009"
Val a dir que la jutjadora del primer grau ha desestimat la demanda, en considerar que no s'ha acreditat l'existència d'un acomiadament verbal, doncs per bé que sí ha provat una conversa telefònica en els termes que consten en el fet provat tercer, no es deriva de la dita testifical que existís cap mena de decisió unilateral extintiva per part de l'ocupador. No consta, al respecte, cap valoració dels documents que s'esmenta.
I és obvi que ens trobem davant documents transcedents, respecte els què no existeix cap reflexió en el primer grau. Podem certament acceptar que el document foliat com a 53 difícilment pot ser atendible per la Sala, atès que no és res més que un text que es diu remès per correu electrònic, però del què no consta recepció per l'empresa i que, com a tal, és fàcilment realitzable amb qualsevol programa de tractament de texts. Ara bé, en els documents 55 a 57 consta la remissió per l'actora el dia 4 de setembre -en conseqüència, tres dies després de la data en què afirma a la demanda fou acomiadada- d'un burófax en el què reclamava la remissió de carta d'acomiadament; un escrit del servei de Correus en el què es fa constar que no es va poder lliurar, però que es deixà avís; i, finalment una notificació de recepció el dia 16 de setembre, és a dir, quasi bé dues setmanes abans de la data en què l'empresa donà de baixa la demandant i el dia abans que l'empresa remetés la carta d'acomiadament. Al què hem d'afegir que la papereta de conciliació per acomiadament es presentà el dia 10 de setembre. Com hem dit, cap dels dits documents consta valorat a la sentència, que es limita a reflexionar sobre la prova testifical, en els termes abans indicats.
Certament en matèria d'acomiadaments és al treballador qui té la càrrega de la prova de l'existència de l'extinció per l'empresari, ex art. 217 LEC , atès que és ell qui ho afirma (entre moltes d'altres, SSTS 26.07.1988, 07.12.1989 , etc.) Ara bé, és també criteri judicial consolidat des d'antic que en matèria d'acomiadament és acceptable que el treballador estableixi uns mínims indicis suficients per tal d'invertir, si més no el terreny merament formal, la regla de la càrrega de la prova. I això es basa en la consideració que la prova en els acomiadaments verbals resulta diàbolica, per la impossibilitat d'acreditar el contingut d'una conversa que sol ser personal entre empresari o el seu representant i assalariat, en relació al criteri constitucional respecte la dificultat de provar un fet negatiu (entre d'altres, SSTC 48/1984, 95/1991, 14/1992, 16/1993, 140/1994 , etc.) Doncs bé, en el present supòsit resta evident que l'empresa coneixia, si més no des del 16 de setembre, que la demandant li imputava l'existència d'un acomiadament verbal, sense que fes cap manifestació, ni li comuniqués un possible error, limitant-se a donar-la de baixa amb data molt posterior.
És clar, en conseqüència, que no es pot exigir al treballador acreditar un acomiadament verbal en les dites circumstàncies, atès que existeixen elements fàctics més que suficients per construir una presumpció judicial, en relació a la prova practicada, de tal manera que l'omissió de qualsevol valoració respecte els dits documents ha de tenir la conseqüència ja anunciada de l'estimació del recurs en aquest punt.
SEGON. Per la via de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL es denuncia la infracció de l' art. 55-1 i 4 TRLET , en considerar que existí l'acomiadament i postulant la declaració d'improcedència.
D'aquesta manera, les prèvies reflexions ens han de dur a l'estimació també d'aquest motiu, atès que resta evident que l'existència d'un acomiadament verbal determina la impossibilitat de defensa de l'actora, el què comporta l'aplicació d'allò previst a l' art. 55.4 TRLET , en relació a l' art. 108.1 TRLPL .
TERCER. L'estimació del recurs ha de comportar la de la demanda i, en conseqüència, la declaració d'improcedència ja anunciada de l'acomiadament de l'actora amb efectes d'1 de setembre de 2009, amb els efectes que estableix l' article 56 de l'ET , i en especial la possibilitat d'opció indemnitzatòria en la quantia de 12.150 euros resultat del còmput de 45 dies del salari de 1350 euros mensuals per una antiguitat de 6 anys, així com els salaris de tramitació meritats des de la data de l'acomiadament fins a la notificació a l'empresa d'aquesta sentència.
Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació
Fallo
Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per Natividad contra la sentència dictada pel jutjat del social número 2 dels de Lleida en data 14 de desembre de 2009, recaiguda en les actuacions 738/2009 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra CORB SEGRIA, SL en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem el dit pronunciament i, amb estimació de la dita demanda, hem de declarar i declarem la improcedència de l'acomiadament de l'actora d'efectes 1 de setembre de 2009, condemnant a CORB SEGRIA SL a que en el termini de cinc dies des de la notificació d'aquesta sentència opti entre la readmissió de la treballadora amb abonament dels salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins que la readmissió sigui efectiva a raó de 45 euros diaris, o el pagament a la demandant de la indemnització de 12.150 euros, més els salaris meritats a raó de la quantitat diària abans referida fins a la notificació d'aquesta sentència.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts en els apartats 2 i 3 de l' Art.219 de la Llei de Procediment Laboral .
Així mateix, de conformitat amb allò disposat en els articles 227 i 228 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts i que intenti interposar recurs de cassació per unificació de doctrina, consignarà com dipòsit la quantitat de 300 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit - BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.
La consignació de l'import de la condemna, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.
