Sentencia SOCIAL Nº 3385/2020, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1250/2020 de 13 de Julio de 2020

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2020 - 0001308

RM

Recurs de Suplicació: 1250/2020

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 13 de juliol de 2020

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3385/2020

En el recurs de suplicació interposat per ASEPEYO, MUTUA COL.LABORADORA SEGURETAT SOCIAL NÚM. 151 a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 20 de setembre de 2019 dictada en el procediment núm. 588/2018, en el qual s'ha recorregut contra la part SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reintegrament despeses mediques, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de setembre de 2019, que contenia la decisió següent:

'DEBO DESESTIMAR Y DESESTIMO la demanda promovida MUTUA ASEPEYO frente a SERVEI CATALÁ DE LA SALUT.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-Las partes de la presente contienda han limitado en sala la controversia a la existencia de riesgo vital para la procedencia del pago de la cuantía reclamada en demanda.

SEGUNDO.-EL día 2 de septiembre de 2016 la trabajadora Adriana sufrió un accidente de trabajo in itinere por el que estuvo de baja desde el día 3 de septiembre de 2016 hasta el día 20 de septiembre de ese año.

TERCERO.-Los gastos que MUTUA ASEPEYO reclama frente a SERVEI CATALÁ DE LA SALUT ascienden a 583,57 euros.

CUARTO.-No queda demostrada la existencia de riesgo vital cuando la accidentada acudió a visita médica.

QUINTO.- La reclamación administrativa previa fue desestimada.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Escau en el present cas com a qüestió prèvia que la sala estimi la seva competència funcional, atesa la quantitat postulada a la demanda i en relació a l' art. 191.2 g) LRJS.

Val a dir, no obstant, que la qüestió relativa a si concorre afectació general en plets com el present -respecte els termes del debat als que farem esment tot seguit- han estat abordats per la STS UD 20.11.2019 -Rec. 3255/2018- en la que s'afirma:'debemos sostener la recurribilidad de la sentencia de instancia. En efecto, en ella se hace expresa referencia a que a nivel administrativo y judicial se encuentran en tramitación más de 8.000 solicitudes de la Mutua demandante ante el SAS. Además, ni las partes ni la propia Sala de suplicación han cuestionado ni negado la recurribilidad de la sentencia de instancia. Esta Sala tiene actualmente en tramitación más de 30 recursos procedentes del mismo Tribunal Superior de Justicia. A ello se une que los asuntos presentados alcanzan la cuantía o no, atendiendo a si la Mutua demandante ha acumulado cantidades correspondientes a distintos asegurados o su demanda solo reclama la de uno de ellos, lo que permite que, sobre el mismo debate y a efectos de cuantía, unas demandas alcancen los 3000 euros y otras no'.

És evident que aquest mateix criteri ha de ser seguit en la present litis, la qual cosa comporta la nostra competència per a conèixer del recurs.

SEGON.Per la via de la lletra b) de l'art. 193 LRJS postula l'entitat col·laboradora demandant la modificació del relat fàctic de la sentència. En concret, se'ns demana el canvi de redacció dels següents fets provats:

* Primer, en relació al document del foli 15, amb la següent proposta de redacció alternativa: 'Las partes de la presente contienda han limitado la controversia exclusivamente a la determinación de la cuantía a reintegrar en concepto de gastos sanitarios anticipados al tener la prestación origen en una contingencia común y no derivada de contingencia profesional según resolución del INSS de fecha 09 de noviembre de 2017'.

* Segon, amb cita del document del foli 15, advocant pel següent redactat de substitució: 'El día 2 de septiembre de 2016 la trabajadora Adriana sufrió un accidente por el que estuvo de baja por accidente de trabajo desde el día 3 de septiembre de 2016 hasta el día 20 de septiembre de ese año. En fecha 9 de noviembre de 2017, el INSS dictó resolución por la que declaraba que ese proceso de incapacidad temporal iníciado el día 03/09/2016 deriva de accidente no laboral y que la mutua colaboradora con la Seguridad Social ASEPEYO es responsable del pago de la prestación económica y el Servicio Público de la Salud lo es de la asistencia sanitaria de la IT'.

* Quart, en referència al document del foli 22, fent la següent proposició de text alternatiu: 'El Servei Catalá de la Salud, estima teniendo en cuenta los parámetros de contratación del CatSalut, el coste económico de la asistencia sanitaria prestada a la Sra. Adriana sería de 654,16 €'.

Abans de donar resposta a la revisió fàctica pretesa escau fer un aclariment necessari: és obvi que la sentència confon els termes del debat, atès que a la demanda la pretensió de la Mutua consistia en reclamar al Servei Català de la Salut la quantitat de 583,57 euros en concepte del cost d'assistència sanitària prestada a la treballadora atesa la inicial imputació de l'accident com ítinere i amb la posterior revisió per l'INSS de la contingència declarant la contingència com accident no laboral. No obstant, la sentència omet qualsevol reflexió a aquest respecte, fent una sèrie de consideracions respecte la concurrència o no de risc vital, del tot alienes a l'objecte de la present litis.

En aquesta tessitura és del tot evident que la sala ha d'acceptar la modificació fàctica proposada, atès que és evident que en data 9 de novembre de 2017 l'entitat gestora modificà, com s'ha dit, la contingència causant, fixant-la en una etiologia comuna. I és del tot evident que aquest aspecte no consta a la sentència i té una incidència del tot necessària per tal de que puguem entrar en el fons de l'assumpte.

Tanmateix, escau desestimar els altres dos motius. Pel que fa al fet provat primer escau observar que el text que se'ns proposa -com el que consta a la sentència- no és cap constatació fàctica a la llum de la prova practicada, sinó una afirmació referent a les posicions de les parts que, en tot cas, ha de figurar en els antecedents de dret. No obstant, aquesta lògica desestimatòria ens ha de dur també a la supressió del dit ordinal. I a idèntica conclusió -i per motius similars- hem d'arribar respecte el fet provat quart -que suprimim- doncs a banda de no tenir cap relació amb l'objecte de les pretensions de la recurrent, té un contingut clarament predeterminant. Tanmateix, no escau incloure la quantificació proposada, en ser irrellevant, atès que el fet que el SCS quantifiqués les despeses sanitàries en la quantitat que allà consta res aporta a l'examen del dret aplicat per la sala.

TERCER.Per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS es denuncia per la recurrent la infracció dels articles 66.1 b) i 167.1 LGSS.

La dita qüestió ha estat recentment abordada per la doctrina unificada, modificant els criteris anteriors sustentats al respecte. Així, a la ja citada STS UD 20.11.2019 -Rec. 3255/2018-, seguida posteriorment d'altres, s'afirma:

'Son dos los datos de los que hay que partir. En primer lugar, la indiscutible competencia del INSS en la determinación y calificación de la contingencia de la que deriva el hecho causante que puede dar lugar a la asistencia sanitaria. Así se infiere del artículo 57 del TRLGSS-94 (actual artículo 66 del vigente texto LGSS ) y lo dispone expresamente el artículo 1 del RD 2583/1996, de 13 de diciembre y lo ha ratificado esta Sala en numerosísimas ocasiones (Por todas: STS de 18 de diciembre de 2007, Rcud. 3793/2006 ). En segundo lugar, en los supuestos, como el que la presente resolución analiza, no nos encontramos ante un problema de determinación de contingencia que no se ha planteado en ningún momento del expediente administrativo, ni a lo largo del proceso. Estamos en presencia de una prestación sanitaria inicial que ha realizado la Mutua, antes de que la contingencia se calificase, ante una petición de asistencia por parte de un beneficiario en la que prima facie no podía descartarse su carácter profesional. Hay que recordar que la Mutua reclama los gastos de la primera asistencia que comprenden elementales pruebas diagnósticas.

En los casos en los que el trabajador se dirige a la Mutua por una dolencia que ha aparecido de manera súbita, la entidad colaboradora viene obligada a prestarle la debida asistencia sanitaria inicial pues forma parte del Servicio Nacional de Salud. Así del artículo 12 del RD 1993/95 de 7 de diciembre , se infiere que los servicios sanitarios de las Mutuas, en cuanto que se hallan destinados a la cobertura de prestaciones incluidas en la acción protectora de la Seguridad Social, están integradas en el Sistema Nacional de Salud. El trabajador, por su parte, acudió correctamente, en función de la dolencia que creía padecer, a un centro asistencial de la Mutua que pertenece al Servicio Nacional de Salud, sin que en ningún caso pueda afirmarse que acudió voluntariamente a un centro privado sin que se tratase de una urgencia vital.

Estamos, por tanto, en presencia de una intervención de la Mutua -asistencia sanitaria a beneficiario del sistema público de salud y asegurado a la misma- que, sin dudas, debió prestarse y en la que no era lógico, ni adecuado, exigir a la mencionada entidad que se abstuviera de prestar la asistencia requerida hasta que el INSS no hubiera certificado la contingencia. Visto el relato de hechos probados, era coherente que pudiera tratarse de una contingencia profesional y la entidad colaboradora, en ese margen, actuó otorgando y gestionando la asistencia solicitada. El hecho de que de las pruebas diagnósticas practicadas se infiriese el origen común de las contingencias (asumida por el INSS mediante la emisión de la oportuna baja médica y prestación de asistencia sanitaria posterior) revela, sin duda, que los gastos de la inicial atención sanitaria prestada por la demandante, deban ser satisfechos por el SAS que es la entidad encargada de la prestación sanitaria en cuestión'.

L'aplicació de la dita doctrina, que la sala fa seva, ens ha de dur a l'estimació del motiu i, amb ell, del recurs en la seva integritat, amb els efectes que direm a la part dispositiva

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem d'estimar i estimen el recurs de suplicació interposat per ASEPEYO, Mútua Col·laboradora de la Seguretat Social número 151 contra la sentència dictada pel jutjat del social número 7 dels de Barcelona de 20 de setembre de 2019, recaiguda en actuacions 588/2018, per la qual cosa la hem de revocar i la revoquem, amb la conseqüència de l'estimació de la demanda, pel que condemnem al SERVEI CATALÀ DE LA SALUT a que pagui a la recurrent la quantitat de CINC-CENTS VUITANTA-TRES euros amb CINQUANTA-SET cèntims (583,57.-) per l'assistència sanitària prestada, amb devolució del dipòsit efectuat un cop aquesta sentència sigui ferma.

.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.