Sentencia Social Nº 3422/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2701/2006 de 10 de Mayo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 10 de maig de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3422/2007

En el recurs de suplicació interposat per Lucía a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 10 de maig de 2005 dictada en el procediment núm. 829/2004 en el

qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 29 de noviembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de maig de 2005 , que contenia la decisió següent: " Estimando la pretensión subsidiaria de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª Lucía , frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL sobre Incapacidad Permanente en grado de absoluta y subsidiariamente total, debo declarar y declaro que la actora se encuentra en situación de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, con derecho a la percepción de una prestación del 55% de la base reguladora de 563,19 euros mensuales, mas sus revalorizaciones y mejoras legales, y efectos desde el dia 08-07-2004, con revocacion de la resolución impugnada condenando a la demandada a estar y pasar por tal declaración "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- Dª. Lucía nacida el dia 31-01-1965, con D.N.I. nº NUM000 se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 , en situación de alta en el régimen general (hecho no controvertido).

2º.- La demandante solicitó la prestación en fecha 21-06-2004 encontrándose en activo. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocida médicamente, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha de 08-07-2004 con el siguiente resultado : "Sde. fatiga crónica; fibromialgia; distimia; anemia ferropénica crónica". Siendo dictada resolución por la Dirección Provincial del INSS, con fecha 29 de julio de 2004 por la que se declaraba a la parte actora no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados (folio nº 6 - 7).

3.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en via previa, que fue desestimada por resolución del INSS de fecha 05-10-2004. (folios n º 20 - 21).

4.- La profesión habitual de la actora es la de Encargada-Carnicera (hecho no controvertido).

5.- La demandante acredita el periodo mínimo de cotización para causar derecho a la prestación . La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 563,19 euros mensuales y efectos desde el dia 08-07-2004.

6.- La actora se halla afecta de las siguientes patologias: Sde. Fatiga crónica; fibromialgia, distima, anemia ferropénica crónica se encuentra limitada funcionalmente para las tareas que supongan sobrecarga de grandes pesos o realizaciòn de grandes esfuerzos, y para las actividades que exijan una bipedestación o deambulación prolongada.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència que declara a la part actora en situació de incapacitat permanent en grau de total, per a la seva professió habitual de Encarregada de carniceria, presenta recurs de suplicació l' actora, i demana la declaració d'incapacitat permanent absoluta, per malaltia comuna. Com a primer motiu, per la via de l'apartat b de l' article 191 de la LPL , interessa la modificació de fets provats, concretament del sisè, del qual proposa una redacció alternativa consistent en una altra descripció de les patologies de la demandant. Es basa en els documents que consten als folis 30 al 34, 37 al 39, 59, 40 al 43 de les actuacions.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Doncs bé, ja que els documents que cita el recurrent estan contrarrestats amb altres mitjans probatoris aportats per l'INSS, ja que la discrepància dels informes aportats és evident, i no es pot donar per aquesta Sala més valor als que indica el recurrent, ja que no s'ha posat de manifest un error de la jutjadora, sinó una valoració de la documental en el seu conjunt de la que el recurrent discrepa, sense que pugui ser modificada per aquest motiu. Malgrat aquesta conclusió, s'ha de considerar que no te valor de fet provat la valoració incorporada respecte a les limitacions funcionals que comporta la malaltia descrita, per la qual cosa no s'han de considerar integrants dels fets provats, i en aquest sentit s'admet parcialment la revisió de fets proposada, havent-se de deixar sense efecte el paràgraf a partir de la descripció: " se encuentra limitada..."

SEGON. Com a segon motiu per la via de l'apartat c) de l'article 191 de la Llei processal , al lega el recurrent la infracció de l' art. 137.5 LGSS de 20 de juny de 1994 , que defineix la situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta com aquella que inhabilita al treballador per a tot professió u ofici.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament.

L'article 137.1.c) de la LGSS vigent, s'ha d'integrar amb la definició de la incapacitat permanent absoluta prevista en l'antic 137-5 de la LGSS , per manca de desenvolupament reglamentari ( DT 5 Bis LGSS DA 39ª Llei 50/1998 ) que definia aquest grau com aquella incapacitat que inhabilita completament al treballador per a tota professió u ofici, tal com indica el recurrent.

Valorant el conjunt de la situació psicofísica de l'actora, aquesta Sala considera que no es pot valorar que la demandant tingui capacitat per incorporar-se al món laboral, ja que pateix anemia ferropènica, síndrome de fatiga crònica, fibromiàlgia, mantenint el criteri reiterat en sentències anteriors de data 6-04-2004, 11-12-2003, 14-07-06 rec. 2306-05, 05-03-07 rec. 993-06 i rec. 991-06, la síndrome de fatiga crònica s'ha de considerar invalidant, quan esta concretament descrita i objectivada, per qualsevol professió u ofici, doncs la capacitat residual pels malalts que pateixen aquesta malaltia, de la que no es coneix tractament, i astenia, fatigabilitat precoç, abatiment, depressió, etc., com s'ha valorat altres vegades, és nul la per fer esforç mínim continuat durant una jornada laboral comú. D'aquesta descripció és dedueix que no es pot valorar l'existència de capacitat residual de la demandant per integrar-se en qualsevol treball per compte aliena, ni en cap altre professió u ofici, amb un mínim de rendiment, eficàcia o professionalitat. En conseqüència, en haver-se declarat provat que la demandant, a banda d'altres patologies pateix aquest síndrome, ha de ser estimat el recurs de suplicació i declarada en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta, amb dret a percebre la prestació, amb les característiques descrites en la sentència.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació interposat per Lucía contra la sentència dictada pel jutjat del social número 32 dels de Barcelona, en data 10 de maig de 2005, en les actuacions núm. 829-04 , instades per la recurrent contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en matèria d'incapacitat permanent i REVOCAR la sentència de instància que declarava a l'actora en situació d'incapacitat permanent total.

Declarar a la demandant en situació de incapacitat permanent en grau d'absoluta, derivada de malaltia comuna i el seu dret a percebre una prestació per valor del 100 % de la base reguladora de 563,19 euros al mes, des de la data d'efectes del dia 08 de juliol de 2004.

Condemnar al INSS a estar i passar per aquesta declaració i al pagament de la pensió referida, més els mínims i revaloritzacions que siguin aplicables.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.