Sentencia Social Nº 3457/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1086/2016 de 01 de Junio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 1086/2016

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 1 de juny de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3457/2016

En el recurs de suplicació interposat per INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 27 d'octubre de 2015 dictada en el procediment núm. 1232/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Vicente , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 d'octubre de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Estimo la demanda presentada per Vicente contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, sobre incapacitat permanent derivada de malaltia comuna, i declaro la part actora en situació de incapacitat permanent en grau d' ABSOLUTA derivada de malaltia comuna, amb dret de percebre una pensió mensual per import del 100% de la base reguladora de 1.524,81 euros mensuals més revaloritzacions, mínims i increments legals i millores que legalment s'estableixin, amb data d'efectes del 25.06.13 i condemno a l'INSS a estar i passar per aquesta declaració i al pagament de la prestació indicada.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'I.- La part demandant Vicente , amb DNI núm. NUM000 , consta afiliat a la Seguretat Social i en situació d'alta o assimilada a l'alta en el règim general, per la seva activitat professional habitual de oficial electricista.

II.- La part demandant en la data de la sol.licitud 17.05.13 estava en situació assimilada a la de alta per atur subsidiat amb demanda d'ocupació. Despres de ser avaluat per l'ICAMS que va emetre dictamen el dia 25.06.13, per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de data 12.09.13 es va declarar l'actor en situació de incapacitat permanent en Grau de total qualificada derivada de malaltia comuna amb efectes del 25.06.13.

III.- Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia que es va desatendre per resolució expressa de 11.10.13, que esgota la via administrativa.

IV.- No es controvertida la base reguladora de la prestació establerta en 1.524,81 euros mensuals i la data d'efectes es de 25.06.13.

V.- El demandant pateix: 'Espondiloartrosis degenerativa a nivel columna con lumbàlgia. Gonartrosis bilateral tricompartimental avanzada en rodilla izquierda y severa en rodilla derecha, con genu varo. Dolor crónico muy intenso que ha requerido infiltraciones y opiaceos. Limitaciòn funcional severa para la marcha que obliga a uso de baston o muleta y clauidación por dolor. Sindrome túnel carpiano bilateral perdida de fuerza en ambas manos. Sinovitis flexor 4º dedo mano y 1r dedo mano izquierda.' '

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda presentada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè pot realitzar tasques sedentàries, tal com es desprèn del fet provat cinquè, en el que es diu que existeix limitació funcional severa per a la marxa que obliga a l'ús de bastó, per la qual cosa és evident que no existeix una impossibilitat pels desplaçaments a un lloc de treball.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D. L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

TERCER.Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè cal tenir en compte que el recurrent no ha impugnat el fet provat cinquè, per la qual cosa s'haurà d'examinar si les patologies que consten en el dit fet provat són tan greus com per a impedir-li la realització de qualsevol treball.

Doncs bé, segons consta en el dit fet provat, el demandant no únicament pateix una gonartrosi bilateral tricompartimental avançada en el genoll esquerre i severa en el genoll dret, amb genu varo, la qual cosa l'obliga a utilitzar un bastó o crosses, que és la patologia a que es refereix el recurrent, sinó que, a més de que té dificultats per desplaçar-se al lloc de treball per aquest motiu, també pateix una espondiloartrosi degenerativa a nivell de la columna, amb lumbàlgia, així com síndrome del túnel carpià bilateral, que li produeix pèrdua de força a les dues mans i sinovitis flexor del quart dit de la mà i primer dit de la mà esquerra.

Així mateix consta que totes aquestes patologies, valorades en el seu conjunt, li produeixen un dolor crònic molt intens que ha requerit que se li haguessin de fer infiltracions i que hagi de prendre opiacis, per la qual cosa la Sala comparteix la decisió de la magistrada d'instància de que en aquesta situació el demandant, encara que amb dificultats pogués desplaçar-se a un lloc de treball, no estaria en condicions de realitzar cap tipus de feines, per molt sedentàries que aquestes fossin, especialment pel dolor crònic intens que pateix.

En aquest sentit cal posar de relleu que el Tribunal Suprem ha assenyalat -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 25 de Barcelona, en data 27 d'octubre de 2015 , que va recaure en les Actuacions 1232/13, en virtut de demanda presentada pel Don. Vicente , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.