Sentencia Social Nº 3459/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 762/2016 de 01 de Junio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 762/2016

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 1 de juny de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3459/2016

En el recurs de suplicació interposat per Luis Antonio a la sentència del Jutjat Social 1 Figueres de data 24 de novembre de 2015 dictada en el procediment núm. 388/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 de novembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demanda presentada por D. Luis Antonio , debo absolver y absuelvo al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL de la pretensión contenida en la misma, y en consecuencia se confirma la resolución administrativa impugnada.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- El actor D. Luis Antonio , provisto de DNI nº NUM000 y nacido el NUM001 -1957, figura afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el Nº NUM002 . Se fija una base reguladora mensual de 2.716,53 Euros para la prestación pretendida, que de ser estimada surtiría efectos económicos desde el 6-7-2015. (expediente administrativo)

SEGUNDO.- El día 15-7-2014 el actor causó baja médica por enfermedad común, con diagnóstico de enfermedad isquémica crónica, permaneciendo en situación de IT hasta que fue alta médica con propuesta de invalidez. (folio 83 vlto)

TERCERO.- Por Resolución del INSS de 7-7-2015 se declara que las lesiones que afectan al demandante, derivadas de enfermedad común, son constitutivas de incapacidad permanente total para su profesión habitual, por cuanto le inhabilitan para la realización de las tareas fundamentales de la misma, con derecho a percibir una prestación en porcentaje del 75% de la base reguladora, y ello sobre la base del dictamen emitido por el ICAM el 2-6-2015 en el que se describe el siguiente diagnóstico y limitaciones funcionales:

CARDIOPATIA ISQUEMICA. ANGINA REFRACTARIA. ENFERMEDAD CORONARIA SEVERA DE TRES VASOS NO REVASCULARIZABLES QUIRURGICAMENTE. ANGIOPLASTIA TRANSLUMINAL CON IMPLANTACIÓN DE 3 STENTS VASOACTIVOS. DM. DLP. INSUFICIENCIA RENAL CRONICA ESTADIO III. (expediente administrativo y folios 67 vlto y 68)

CUARTO.- El cuadro residual que afecta al demandante es el siguiente:

CARDIOPATIA ISQUEMICA CON ENFERMEDAD ATEROESCLEROTICA CORONARIA SEVERA DE TRES VASOS NO REVASCULARIZABLES QUIRURGICAMENTE. ANGIOPLASTIA TRANSLUMINAL CON IMPLANTE DE 3 STENTS FARMACOACTIVOS EN UN VASO. DM TIPO 2 INSULINOTRATADA. DLP. INSUFICIENCIA RENAL CRONICA ESTADIO III (NEFROPATIA DIABETICA). ANGINA REFRACTARIA AL TRATAMIENTO. (periciales médicas practicadas en juicio -folios 52 a 57 y 71 a 73)

QUINTO.- La profesión habitual del actor es la de conductor de grúa. (incontrovertido)

SEXTO.- Se agotó la vía previa administrativa. (expediente administrativo)'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès

SEGON.En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent denuncia que s'ha infringit l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les patologies que afecten l'actor i que estan recollides en el fet provat quart, l'incapaciten per a realitzar qualsevol tipus de treball, perquè consta en l'informe mèdic que es troba al foli 84 de les actuacions que, malgrat el tractament que es va fer de la patologia cardíaca del demandant, aquest continua presentant episodis d'angor fins hi tot quan es troba en repòs.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D. L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó fins hi tot, qualsevol d'altre tipus de treball.

Doncs bé, el motiu s'ha d'estimar perquè les lesions que pateix l'actor i que consten en el fet provat quart de la sentència, és evident, a judici de la Sala i en contra del que raona la Magistrada d'instància, que no només l'impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió habitual, sinó que tenen prou entitat per anul lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclosos els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

En efecte, cal tenir en compte que pateix les malalties que consten en el dit fet provat, però especialment s'ha de valorar la incidència que pot tenir per a realitzar qualsevol tipus de treball la cardiopatia isquèmica amb malaltia ateroescleròtica coronària severa de tres vasos no revascularitzables que pateix, atès que malgrat que va ser intervingut quirúrgicament del cor en el mes d'abril de 2015, implantant-li 3 stents farcamoactius en un vas, segons l'informe de l'Hospital de Figueres, que menciona el demandant, que és de data posterior a la dita intervenció, concretament del dia 29.7.2015, persisteix angina d'esforç i de repòs, malgrat el tractament òptim rebut, per la qual cosa és evident que, en aquesta situació difícilment podrà realitzar cap tipus de treball, encara que sigui sedentari.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

TERCER.Els raonaments precedents comporten l'estimació del recurs interposat pel treballador demandant, i amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, ha d'estimar-se la demanda declarant l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, derivada de malaltia comú, amb dret a una pensió del 100% de la base reguladora de 2.716,53€ (fet provat primer), amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 6 de juliol de 2.015, amb obligació de pagament de l'esmentada prestació a càrrec de l'Institut demandat.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Luis Antonio contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Figueres, en data 24 de novembre de 2015 , que va recaure en les Actuacions 388/2015, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució declarant l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball amb dret a percebre la prestació corresponent en la quantia del 100% de la base reguladora mensual de 2.716,53€, amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 6 de juliol de 2015, i, en conseqüència, condemnem l'Entitat Gestora a pagar al demandant la prestació esmentada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.