Sentencia SOCIAL Nº 3531/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1496/2017 de 31 de Mayo de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8042074

RM

Recurs de Suplicació: 1496/2017

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 31 de maig de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3531/2017

En el recurs de suplicació interposat per Gervasio a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 3 de novembre de 2016 dictada en el procediment núm. 923/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de novembre de 2016 , que contenia la decisió següent:

'Que, desestimando la demanda interpuesta por Don Gervasio contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver a la entidad demandada de la pretensión en su contra ejercitada.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- El demandante Don Gervasio , nacido el día NUM000 de 1962, se encuentra afiliado y en situación asimilada al alta en el Régimen General de la Seguri-dad Social por sus trabajos como carretillero almacén.

SEGUNDO.- El actor solicitó las prestaciones que ahora reclama el día 7 de mayo de 2015 (documentos obrantes a folios 17 a 19 que se dan por reproducidos), emitiéndose dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mediques el día 15 de junio de 2.015, con la conclusión de sin presunción de incapacidad permanente (dictamen obrante a folios 27 y 28 que se dan por reproducidos).

TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, la que en resolución de fecha 30 de junio 2.015, no declaró al actor en ningún grado de incapacidad permanente porque entendió no reunía el requisito de incapacidad permanente (resolución obrante a folios 22 y 23 que se dan por reproducidos).

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa en fecha 24 de julio de 2.015 (folios 31 a 33), fue desestimada en resolución de fecha 1 de septiembre de 2.015 (resolución obrante a folios 29 y 30 que se dan por reproducidos).

QUINTO.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.606,36 € mensuales (resolución folio 22, estadillo obrante a folio 25 que se da por reproducido).

SEXTO.- La parte actora padece antecedentes de desprendimiento posterior de retina del ojo derecho con severa disminución de agudeza visual que solo alcanza en ese ojo el 0,05; agudeza visual en ojo izquierdo de 0,9; espondiloartrosis con clínica de raquialgias, sin limitación funcional y sin afectación motora; trastorno ansioso depresivo en control por médico de cabecera (informe ICAMS folio 27 y 28 que se da por reproducido; informe médico aportado por el INSS folio 49).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència dÂ?instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Total, sÂ?interposa per aquella Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que sÂ?hi han comès.

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament emparat en lÂ?apartat b) de lÂ? article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la part recorrent sol.licita la modificació del fet provat sisè, en el sentit de que hi consti que la visió que té en l'ull esquerre és del 0,6 i no del 0,9. Fonamenta la pretensió en el document que es troba al foli 41 de les actuacions, que és un informe mèdic de l'Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona.

La pretensió s'ha de desestimar, atès que es fonamenta en l'informe mèdic que indica, que ja ha estat valorat per la jutgessa d'instància, tal com aquesta afirma en el fonament de dret primer, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu que s'hagi equivocat en la seva valoració i com reiteradament ha assenyalat la Sala, en aplicació dÂ?una jurisprudència constant ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 , i 24 de gener de 1.991 , entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no sÂ?adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat dÂ?instància en virtut de les facultats que li confereixen lÂ? article 97-2 de la Llei processal laboral i lÂ?article 209 de la Llei dÂ?Enjudiciament Civil.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en lÂ?apartat c) de lÂ? article 193 de la Llei processal laboral , es denuncia la violació, per inaplicació, de lÂ? article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social i s'al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'incapaciten de manera total per a la seva professió habitual de 'carretillero' de magatzem, perquè ha perdut la visió total d'un ull i, en conseqüència, en l'actualitat només té visió monocular que no li permet continuar realitzant el seu treball habitual, perquè es tracta d'una professió en que s'han d'utilitzar maquines perilloses i material pesat i, per tant, ha de tenir una bona visió.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D. L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137.4 i 3 de la legislació anterior.

L' article 137.4 de la Llei de Seguretat Social de 30 de maig de 1994 , defineix la incapacitat permanent total com la situació del treballador que, per malaltia o accident es troba incapacitat amb caràcter permanent, per desenvolupar la totalitat o les fonamentals tasques de la seva professió habitual i la incapacitat permanent parcial com la situació del treballador que presenta unes alteracions en la seva salut, de caràcter permanent, que li produeixen una disminució del seu rendiment en la seva professió habitual, superior en un 33%, sense arribar a impedir-li la realització de les tasques essencials d'aquesta.

Cal observar que, segons l'esmentat article, el que realment es valora és la importància que tenen les limitacions que afecten definitivament el treballador en relació amb el seu rendiment professional en l'ofici que desenvolupa habitualment, sense que tingui importància la incidència que les esmentades limitacions li puguin produir en els altres aspectes de la seva vida o, fins hi tot, en la seva capacitat per exercir d'altres professions. Cal tenir en compte, de la mateixa manera, per aquesta relació entre la limitació definitiva i la professió habitual, que una mateixa seqüela pot constituir una incapacitat permanent per una persona i no pas per una altra. En aquest sentit la jurisprudència ha declarat reiteradament - Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió.

QUART.En el cas aquí examinat, tenint en compte que les lesions que pateix la part actora són les que consten en el fet provat sisè, dÂ?acord amb la doctrina abans esmentada, no és possible considerar que en el moment actual la seva situació sigui la dÂ?Incapacitat Permanent Total per la seva professió de 'carretillero', atès que encara que és cert que a l'ull dret té una visió molt reduïda, de 0,05, consta que té una visió total en l'esquerre.

Aquest tipus de lesió és una de les poques que el Tribunal Suprem ha objectivat, atès que utilitza com a orientació l'antic Reglament d'Accidents de Treball de 22 de juny de 1956 (articles 37 i 38 ), com es diu en la sentència de 21 de maig de 2005 'Criterio que, además, cabe sostener aplicando como orientación los parámetros contenidos en los hoy derogados artículos 37 y 38 del antiguo Reglamento de Accidentes de Trabajo de 22 de junio de 1956 (RCL 19561048, 1294) , con arreglo a los que la pérdida de la visión completa de un ojo y de menos del 50% en el otro determinaba el reconocimiento de la incapacidad permanente total'.

Doncs bé, en el cas present, el treballador demandant pateix la pèrdua del 0,95 en l'ull dret, però conserva una visió gairebé complerta en l'ull dret, concretament del 90%, per la qual cosa, en aplicació de la citada doctrina, no se'l pot declarar en situació d'incapacitat permanent total. D'altra banda, cal posar de relleu que encara que és cert que quan una persona pateix una pèrdua important de la visió d'un ull li costa adaptar-se a la visió monocular, també ho és que amb poc temps els ulls s'adapten a la nova visió, per la qual cosa en cap cas es podria declarar com a permanent una situació estrictament temporal.

És cert també, que aquesta Sala ha dictat diverses sentències en que es declarava a una persona en situació d'Incapacitat Permanent Total per la pèrdua total de la visió d'un ull, però es tracta de persones que realitzaven una professió perillosa, com per exemple paletes, conductors, etc., però en cap cas es pot qualificar com a tal la professió del demandant, que únicament ha de transportar mercaderies amb l'ajut de màquines i conduint un carretó.

Per tant, sÂ?imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Gervasio contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona, en data 3 de novembre de 2016 , que va recaure en les Actuacions 923/2015, en virtut de demanda presentada per lÂ?esmentat Sr. contra lÂ?INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Incapacitat Permanent Total i, per tant, hem de confirmar i confirmem lÂ?esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.