Sentencia SOCIAL Nº 36/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5874/2017 de 05 de Enero de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 5874/2017

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 de gener de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 36/2018

En el recurs de suplicació interposat per ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL DEL COS FACULTATIU DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (APCF) a la interlocutòria del Jutjat Social 13 Barcelona de data 21 d'abril de 2017 dictada en el procediment Demandes núm. 1036/2013 en el qual s'ha recorregut contra la part FUNDACIÓ DE GESTIÓ SANITÀRIA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Enfront la Interlocutòria de data 21.4.2017 dictada pel Jutjat nº 13 de Barcelona, en el procediment d'execució de la sentència dictada en les actuacions 1036/2013, que desestimà el recurs de reposició presentat pels demandants contra l'anterior resolució de data 30.9.2016, interposen els demandants Recurs de Suplicació.

SEGON.Els antecedents de fet de la citada Resolució, són els següents:

'1º-.Que por LA ASSOCIACIO PROFESIONAL DEL COS FACULTATIU DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU Y SANT PAU frente a la FUNDACIÓN PRIVADA DE GESTIÓ SANITARIA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU se presentó demanda en materia de CONFLICTO COLECTIVO, se admitió a trámite la demanda, señalándose y citándose a las partes para los actos del juicio el día 9 de enero del 2014; celebrado en el día y hora señalado el mismo, se dictó sentencia en fecha 2 de julio del 2014 en cuya parte dispositiva se declaraba literalmente:

'Que desestimando la solicitud de Medidas Cautelares y la demanda formulada por ASSOCIACIÓ PROFESIONAL DEL COS FACULTATIU DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU Y SANT PAU frente a la empresa HOSPITAL DE LA SANTA CREU Y SANT PAU en reclamación de CONFLICTO COLECTIVO, debe absolverse a la demandada de las pretensiones deducidas en su contra.'.

Que dicha sentencia fue recurrida en Suplicación por la parte actora y por sentencia de fecha 1 de julio del 2015 se estimó parcialmente el recurso, quedando el FALLO del siguiente tenor literal: 'Que estimando parcialmente el recurso de suplicación interpuesto por la representación Letrada de Associació Professional del Cos Facultatiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, contra la sentencia del Juzgado de lo Social nº 13 de Barcelona, de fecha 2 de julio de 2014 , dictada en los autos núm. 1036/13, en juicio promovido a su instancia frente a Fundació de Gestió Sanitaria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en materia de conflicto colectivo, revocamos dicha sentencia estimando en parte la demanda y así declaramos que debe mantenerse la vigencia de las cláusulas obligacionales del convenio colectivo extraestatutario suscrito entre la Associació Professional del Cos Facultatiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau y la Fundació de Gestió Sanitaria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau desde el 01-01-2011 hasta la negociación del próximo convenio colectivo aplicable, aunque sin perjuicio de la posible modificación sustancial de condiciones de trabajo consistentes en los términos legalmente procedentes.'; la sentencia mantiene la situación de sub-iudice de la personalidad jurídica de la Fundación, no siendo posible establecer la aplicación de un convenio u otro; siendo pues estimado el recurso únicamente en cuanto a 'la vigencia de las cláusulas obligacionales del convenio colectivo extraestatutario suscrito entre la Associació Professional del Cos Facultatiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau y la Fundació de Gestió Sanitaria de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau desde el 01-01-2011'. Dicha sentencia fue confirmada por sentencia del Tribunal Supremo de fecha 1 de mayo del 2016 .

2º.-Que por escrito de fecha 2 de septiembre de 2016 la actora solicita la ejecución de la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya que estimo en parte el recurso y que fue confirmada por el TS; en dicho escrito se hace mención a que la Fundación demandada estableció una nueva regulación de condiciones que se dirigió al Comité de Empresa y no a la Associació, no siendo válida y comunico a todos los trabajadores que a partir del 1 de enero de 2014 y hasta que no exista un nuevo convenio de aplicación serían de aplicación a todos los trabajadores; consolidando voluntariamente la reducción de todos los conceptos retributivos del 5% (decreto ley 3/10 de 29 de mayo); como consecuencia de dicha reducción salarial, los facultativos que no cotizan por el máximo sus bases reguladoras se han visto reducidas en la proporción a la reducción salarial; concepto retributivo que como la personalidad jurídica de la Fundación, consta en sentencia como sub-iudice, situación ratificada por la Sentencia dictada por el Tribunal Superior de Justicia.

En cuanto a la Jornada Laboral indica que las nuevas condiciones impuestas desde el 1 de enero del 2014 se estableció en 1688 horas anuales y se fijaron por sentencia de fecha 18 de mayo de 2012 Juzgado Social 11 en 1624 horas, lo que supone un exceso de jornada anual de 64 horas, el 3,94% más que la jornada que corresponde tras la sentencia.

Que el artículo 24 d) del Convenio Colectivo APCF establece 2 días adicionales de vacaciones para aquellos facultativos con una antigüedad igual o superior a 25 años, 4 días para los de una antigüedad igual o superior a 30 años; y 6 días para los que acreditan una antigüedad igual o superior a 35 años, días que se han dejado de disfrutar desde el 1 de enero de 2014.

Se abonen las guardias de presencia física como horas ordinarias y se reconozca la validez de las convocatorias efectuadas por la Comisión Evaluadora desde el 2010 y los niveles alcanzados por los facultativos evaluados, con las retribuciones correspondientes y se convoque la carrera profesional de este año conforme al calendario acordado en el Convenio de aplicación (sentencia dictada por este Juzgado revocada y firme, estando vigente el Convenio Colectivo que indica que es la Fundación la que debe iniciar dichas convocatorias).

3º.-Que por Providencia de fecha 30-09-2016 se unió este escrito y visto el contenido se declaró que no había lugar a lo solicitado toda vez que la sentencia dictada por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya es meramente declarativa; instándose a la demandada a cumplir en sus estrictos términos la Sentencia dictada.

4ª.- Que contra dicha Providencia se interpuso por la parte actora Recurso de Reposición, por escrito de fecha 21-10-16 indicando que debe indicarse a la Entidad demandada que no puede aplicar unilateralmente nuevas condiciones, distintas de las que la sentencia indicada, obliga a la entidad demandada a la reposición en las condiciones anteriores recogidas en el convenio colectivo; refiere una sentencia del TC del año 1988 y una sentencia del TS del año 2012 para apoyar la posibilidad de ejecución directa de una sentencia declarativa sin necesidad de un proceso posterior, mencionando las nuevas condiciones que constan en memoria obrante en autos, en base a lo que solicita se deje sin efecto la providencia de fecha 30 de septiembre de 2016, ejecutando la sentencia en los términos expuestos.

5ª.- Que por Providencia de fecha 18 de julio de 2016 se tuvo por interpuesto Recurso de Reposición frente a la Providencia de fecha 04-07-16 y se dio traslado del mismo a la parte demandada para alegaciones; presentando escrito de alegaciones el 21 de octubre de 2016.'

Fundamentos

PRIMER.La resolució impugnada va desestimar la sol licitud d'execució de la sentència dictada per aquesta Sala, en data 1 de juliol de 2015 , que ha esdevingut ferma, la qual va estimar en part el Recurs de Suplicació interposat pels actors contra la sentència del Jutjat de data 2.7.14 , que va desestimar la seva demanda. El citat recurs ha estat impugnat per l'entitat demandada.

La resolució d'instància fonamenta la seva decisió en que no es pot executar la dita sentència perquè es tracta d'una sentència declarativa, recaiguda en un procediment de conflicte col lectiu i perquè no s'hi estableixen preceptes concrets del conveni que siguin aplicables, atès que es fa referència a clàusules obligacionals, però no les fixa, i, a més, assenyala que aquestes clàusules, ho són sens perjudici de que, per modificació substancial de condicions de treball, puguin ser modificades vàlidament, per la qual cosa s'ignora si en el moment present són o no aplicables els preceptes del conveni col lectiu al que es refereixen les peticions concretes que realitzen els executants.

SEGON.L'esmentat recurs consta d'un únic motiu, emparat correctament en l'apartat c) de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , en el que s'afirma que la sentència ha infringit el que disposa l' article 24 de la Constitució espanyola i els articles 160 , 237 , 238 , 241.1 i 247 de la llei processal laboral , així com la jurisprudència del Tribunal Suprem, citant concretament les sentències de dates 28.3.12 (R. 48/2011 ) i 16/11/12 ( R. 208/11 ) i la sentència del Tribunal Constitucional 92/55 de 23 de maig.

El recurrent al lega, en síntesi, que dissenteix de la resolució perquè en la demanda objecte del present procediment es va sol licitar que no s'apliquessin les mesures unilaterals decidides per l'empresa fins el moment en que existís un pronunciament judicial ferm sobre les normes i el Conveni aplicable, perquè segons la sentència de la Sala, la demandada ha de reconèixer que les condicions laborals estan contractualitzades, per la qual cosa les que afecten al col lectiu de facultatius no es podien modificar fins que s'hagués dictat sentència ferma d'aquest conflicte col lectiu i la que hi va haver en el període en que va durar el procediment de Conflicte col lectiu no es va notificar al sindicat perquè la demandada, en ser el conveni extraestatutari, negava l'àmbit de negociació, per la qual cosa els efectes de la pretesa modificació de condicions no pot afectar al col lectiu al que una resolució judicial ha declarat que s'ha de mantenir la vigència de les clàusules obligacionals del conveni col lectiu extraestatutari subscrit i, en conseqüència, l'execució sol licitada és possible i entra dins de la competència funcional del jutjat.

L' article 160.3 de la Llei 26/2011, de 10 d'octubre , reguladora de la Jurisdicció Social, estableix que la sentència que estimi una pretensió de condemna susceptible d'execució individual, haurà de contenir, si s'escau, la concreció de les dades, característiques i requisits precisos per a una posterior individualització dels afectats per l'objecte del conflicte i beneficiaris per la condemna i especificar la repercussió directa sobre aquests del pronunciament dictat. És a dir, que queda clar amb la citada regulació, que les sentències de conflicte col lectiu no són únicament de caràcter normatiu, la qual cosa, amb la llei processal anterior, va portar a dubtar de la seva directa execució, sinó que poden ser de condemna i directament executables, sempre hi quan es compleixen els requisits que estableix el citat article.

Sobre aquesta qüestió s'ha manifestat el Tribunal Suprem en diverses ocasions i només cal citar la sentència de data 9 de juny de 2015 (R. 25/2014 ), en la que es fa un resum de la seva doctrina sobre la qüestió que es discuteix en el present recurs, és a dir, la possibilitat de que les sentències que resolen processos de conflicte col lectiu siguin executades. Doncs bé, en la dita sentència es raona el següent:

'1.- Reiteradamente hemos manifestado que «... el sistema de realización práctica -que no ejecución- de la sentencia colectiva se establece en el art. 158.3 de la LPL actualmente, [ art. 160.3 LRJS ] a través del efecto positivo de cosa juzgada que la declaración realizada en la sentencia colectiva tendrá en los procesos individuales o plurales que se sigan en esta materia. La declaración del pronunciamiento colectivo tiene un efecto vinculante en estos procesos, pero es un efecto limitado, porque se mantiene en el ámbito de la declaración general que ha de completarse con los elementos que en cada caso individual pueden convertir ese pronunciamiento declarativo en otro de condena» ( SSTS 11/10/11 - rco 187/10 -; 20/03/12 -rco 18/11 -; y 26/06/12 -rco 19/11 ).

Pero de todas formas, «aún cuando lo más y normal y frecuente es que los pronunciamientos de las sentencias recaídas en procesos de conflicto colectivo sean de carácter declarativo, no es posible eliminar totalmente de las mismas los pronunciamientos de condena, dado que en supuestos contados cabe que el fallo de tales sentencias tenga contenido condenatorio» ( STS 16/11/12 -rco 208/11 -, haciéndose eco de doctrina anterior).

2.- Así, pues, la sentencia colectiva es normalmente una sentencia meramente declarativa que, como tal, no admite la ejecución, pues sólo las sentencias de condena firmes pueden ser objeto de ésta [ art. 517.1 de la LEC en relación con el art. 237.1 LRJS ]. Y la posible ejecución de las sentencias dictadas en proceso de Conflicto Colectivo -admitida por las SSTC 92/1988 - es «una excepción que sólo rige en aquellos supuestos en los que el fallo colectivo contiene la imposición de una obligación con todos los elementos necesarios para que quede determinada y pueda hacerse efectiva mediante la ejecución», algo que en principio «sólo es posible en los denominados conflictos colectivos indivisibles, pues en los divisibles la individualización de la pretensión, para contemplar las circunstancias particulares de los miembros del grupo, eliminaría el carácter genérico del interés colectivo, deslizando la pretensión al marco propio del conflicto plural»; y que a diferencia de lo que ocurre con las sentencias meramente declarativas que pueden tener por objeto «la aplicación e interpretación de una norma general ... o una decisión o práctica de empresa ... la sentencia de condena no se detiene en este elemento interpretativo de carácter general, sino que, al imponer el cumplimiento de la obligación en el caso concreto, parte del cumplimiento de todos los elementos fácticos que constituyen esa obligación y de la inexistencia de los hechos impeditivos o extintivos que pueden excluirla» ( SSTS 11/10/11 -rco 187/10 -; 20/03/12 -rco 18/11 -; 28/03/12 -rco 48/11 -; 26/06/12 -rco 19/11 -; y 15/11/12 - rco 251/11 -).

3.- En esta línea, tal como hemos referido en la STS 18/06/13 [rco 108/12 ], la actual normativa procesal - art. 160.3 LRJS - contiene como destacable novedad el reconocimiento explícito de que la condena de la sentencia colectiva sea susceptible de ejecución «directa e individual». Posibilidad que: a).- Se refiere a ella como mérito de la reforma en el propio Preámbulo de la LRJS referida, al decir que «la extensión de los efectos de las sentencias en materia de conflicto colectivo ... podrá ir más allá de la mera interpretación o declaración ... para comprender la ejecución individualizada de los pronunciamientos susceptibles de tal determinación»; b).- Expresamente se reconoce en el referido art. 160.3 LRJS , al disponer que la sentencia a dictar en conflicto colectivo que de ser estimatoria de una pretensión de condena susceptible de ejecución individual, deberá contener la concreción de los datos, características y requisitos precisos para una posterior individualización de los afectados por el objeto del conflicto y especificar la repercusión directa sobre los mismos del pronunciamiento dictado, a la par que «deberá contener, en su caso, la declaración de que la condena ha de surtir efectos procesales no limitados a quienes hayan sido partes en el proceso correspondiente»; y c).- Específicamente se desarrolla -con apreciable detalle- en el art. 247 LRJS , que no hace sino corroborar la ejecutividad directa e individual del pronunciamiento de instancia'.

És a dir, que el Tribunal Suprem reconeix la possibilitat de que les sentències que recaiguin en aquest tipus de procediment s'executin directament, però sempre hi quan especifiquen les dades, característiques i requisits precisos per a una posterior individualització dels afectats pel conflicte. En aquest mateix sentit la sentència d'aquesta Sala de data 2 de maig de 2012 (Dem. 3/2012), confirmada pel Tribunal Suprem.

TERCER.Doncs bé, tenint en compte la dita doctrina, és clar que la sentència de la Sala de data 1.7.2015 no es pot executar perquè no compleix els requisits legals de concreció a que abans s'ha fet referència, atès que el que fa és una mera declaració que afecta de forma genèrica a un grup de treballadors, ja que concretament en la decisió s'estableix que'debe mantenerse la vigència de las cláusulas obligacionales del convenio colectivo extraestatutario suscrito entre la Associació Professional del Cos Facultatiu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau y la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau des del 1.1.2011 hasta la negociación del próximo convenio colectivo aplicable,aunque sin perjuicio de la posible modificación sustancial de condiciones de trabajo existentes en los términos legalment procedentes'.

És a dir, que no imposa cap condemna al compliment d'una obligació concreta i determinada que pugui ser objecte d'execució i, a més, tal com posa de relleu, amb encert, la interlocutòria del jutjat d'instància, la nostra sentència no va entrar a valorar el procediment de modificació substancial de condicions efectuat per l'entitat demandada i únicament va declarar la vigència de les clàusules obligacionals del conveni extraestatutari, sens perjudici de les possibles modificacions substancials de treball que pogués decidir posteriorment la demandada. És a dir, que es preveia ja la possibilitat d'una posterior reforma de les condicions de treball contractualitzades.

Cal tenir en compte, a més, que les clàusules obligacionals del conveni col lectiu van ser efectivament, modificades posteriorment al plantejament del conflicte col lectiu mitjançant el procediment que posteriorment va iniciar la demandada d'acord amb les disposicions de l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors.

Així mateix cal posar de relleu que posteriorment a la dita modificació de condicions, el Comitè d'Empresa i el Sindicat Associació Professional d'Infermeria de la FGS van impugnar les noves condicions laborals d'aplicació a tots els treballadors, després del procediment de modificació substancial de condicions iniciat per la demandada, el que va donar lloc a les actuacions 1066/2013 i acumulades seguides davant el Jutjat Social 9 de Barcelona i com la sentència d'instància va desestimar les demandes es van interposar recursos de suplicació pel dit Comitè i el Sindicat abans citat, i que aquests van ser desestimats per la sentència d'aquesta Sala nº 6954/2016, de data 24 de novembre de 2016 que va declarar que la modificació de condicions ex article 41 de l'ET va ser correcte.

QUART.Tampoc no es pot compartir l'al legació de que les condicions de treball dels integrants del col lectiu de facultatius no es podien modificar mitjançant un procediment de modificació substancial de les condicions de treball, fins que s'hagués dictat sentència ferma d'aquest conflicte col lectiu i les modificacions que hi va haver en el període en que va durar el procediment de Conflicte col lectiu no es van notificar al sindicat perquè la demandada, en ser el conveni extraestatutari, negava l'àmbit de negociació, per la qual cosa els efectes de la pretesa modificació de condicions no pot afectar al col lectiu al que una resolució judicial ha declarat que s'ha de mantenir la vigència de les clàusules obligacionals del conveni col lectiu extraestatutari subscrit i, en conseqüència, l'execució sol licitada és possible i entra dins de la competència funcional del jutjat, perquè consta a les actuacions que la demandada no va excloure al mencionat Sindicat de la negociació de les noves condicions de treball i, en tot cas, aquestes es van seguir amb el Comitè d'Empresa de la demandada, que ostenta la representació legal de tots els treballadors, d'acord amb les normes de l'Estatut dels Treballadors.

I, com hem dit abans, en cap cas la sentència de la Sala recaiguda en el present procediment imposa a la demandada l'obligació de portar a terme la modificació substancial de condicions només després de la fermesa del present procediment, perquè afirma, tal com hem transcrit anteriorment que s'ha de mantenir la vigència de les clàusules obligacionals del conveni '... aunque sin perjuicio de la possible modificación substancial de condiciones de trabajo en los términos legalment procedentes'.

Així, doncs, el motiu s'ha de desestimar, el que suposa la desestimació del recurs i la ratificació de la resolució impugnada.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL DEL COS FACULTATIU DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (APCF) contra la Interlocutòria dictada pel Jutjat Social núm. 13 de Barcelona, en data 21 d'abril de 2017, que va recaure en les Actuacions 1036/2013, en execució de sentència d'acomiadament, en litigi iniciat per la citada Associació contra la FUNDACIÓ DE GESTIÓ SANITÀRIA DE L'HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU, la qual es confirma en la seva totalitat.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala , amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.