Sentencia Social Nº 3601/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1140/2007 de 29 de Abril de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 d'abril de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3601/2008

En el recurs de suplicació interposat per María Inés a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 3 de novembre de 2006 dictada en el procediment núm. 631/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto

Antecedentes

Primer. En data 7 de setembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de novembre de 2006 , que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo totalmente la demanda formulada por doña María Inés, contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamación de estar afecta de incapacidad permanente en el grado de incapacidad permanente absoluta o subsidiariamente total, al no ser permanentes las dolencias que le afectaban en el hecho causante, absolviendo libremente al demandado, con confirmación de las resoluciones administrativas desestimatorias".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º - La parte actora doña María Inés, nacida el 01/11/1948, titular de D.N.I. nº NUM000, afiliada a la Seguridad Social en el Régimen General con el nº NUM001, de profesión habitual limpiadora a tiempo parcial, acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula y base reguladora de 586,61 euros.

2º - En situación de desempleo subsidiado formuló solicitud de pensión de incapacidad permanente el 28/03/2006.

Incoado el expediente de incapacidad permanente, emitió dictamen el CRAM el 04/03/2006, que recogía como dolencias: "Lesión condral en cóndilo femoral externo de rodilla derecha pendiente de artroscopia. Trastorno adaptativo mixto"; y resolvió la Dirección Provincial del I.N.S.S. en Barcelona, el 30/05/2006, declarando que no se encontraba afecta de incapacidad en grado alguno, por no acreditar requisito de incapacidad permanente, al existir probabilidad razonable de recuperación y no estar las dolencias consolidadas.

3º- Consta el agotamiento de la vía administrativa previa, mediante desestimación de reclamación previa por resolución expresa.

4º - Padecía en la fecha del hecho causante lesión condral en cóndilo femoral externo de rodilla derecha pendiente de artroscopia, gonartrosis leve, leve síndrome de Menier de oído derecho, hipoacusia leve-moderada de predominio derecho y trastorno adaptativo mixto reactivo a patología orgánica de grado moderado.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, o, subsidiàriament, Total, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, que es basa en tres motius, -encara que en el recurs només es fa referència a dos-, el primer dedicat a demanar la modificació dels fets declarats provats i el segon a denunciar la infracció de normes jurídiques o de la jurisprudència.

La afirmació de que en realitat en recurs consta de tres motius es basa en que en el primer motiu del recurs, que es troba emparat en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , apart de demanar en el primer apartat la modificació del fet provat quart, en el segon es sol.licita es declari la nul.litat de la sentència atès que tal com es pot veure en l'acta del judici oral, la demandant va proposar com a prova la documental i la pericial del metge forense, la qual cosa fou admès pel jutge i malgrat això l'esmentada prova pericial no es va practicar en l'acte del judici ni posteriorment, i es va dictar seguidament la sentència, la qual cosa ha posar a l'actora en una evident indefensió, atès que no s'ha tingut en compte que la demandant té reconegut el benefici de justícia gratuïta, i que per causes econòmiques no li ha estat possible acudir a un perit privat, la qual cosa li ha produït una evident indefensió.

Com es pot veure el motiu està incorrectament formulat, atès que el motiu s'hauria d'haver proposat amb independència del motiu dedicat a la revisió dels fets provats i emparat en l'apartat a) de l'article 191 de la LPL , però aquesta circumstància no pot impedir que la Sala entri al seu examen en virtut del dret a la tutela judicial efectiva que consagra l' article 24 de la Constitució Espanyola .

SEGON.- L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials en el supòsit que s'hagin infringit normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici haya produït indefensió a alguna de les parts processals.

D'altra banda, i pel que fa al tema que aquí s'està dilucidant, és a dir, si s'ha d'entendre que ha produït indefensió a la part actora la decisió del jutge de no ordenar la pericial del metge forense en un supòsit en que s'havia sol.licitat també per la part actora, al.legant la mancança de mitjans econòmics per pagar els honoraris d'un perit privat, la STS de data 29 de setembre de 2.005, va assenyalar el següent:

1) "La tutela judicial efectiva presupone la garantía de las personas de que pueden acudir al Juez, ser oídas, proponer y practicar pruebas, a una resolución fundada en derecho y a los recursos, y así se pone de relieve en la sentencia del Tribunal Constitucional 158/1989, de 5 de octubre, al declarar que «el derecho a la prueba es una de las garantías que a todos reconoce el artículo 24.2 de la Constitución , de suerte que la denegación de pruebas pertinentes podrá justificar el recurso de amparo si de ello se deriva indefensión o alteración del resultado del proceso (STC 116/1993). Son los Jueces y Tribunales los que han de valorar la pertinencia de las pruebas propuestas, pero en ese cometido no pueden sacrificar su realización a otros intereses que, aun estando también protegidos por el ordenamiento, sean de rango inferior al derecho constatado en el citado precepto constitucional»; en la propia sentencia pone de relieve el Tribunal Constitucional la necesidad de tomar en consideración que el artículo 90 de la Ley de Procedimiento laboral en la versión hoy vigente, establece, como regla general, que las partes podrán valerse de cuantos medios de prueba se encuentren regulados en el Código civil y en la Ley de Enjuiciamiento Civil, pudiendo solicitar «al menos con tres días de antelación a la fecha del juicio, aquellas pruebas que, habiendo de practicarse en el mismo, requieran diligencias de citación o requerimiento».

2) "Por tanto, conforme a esa doctrina, la petición de prueba formulada por la demandante se ajustó a los mandatos legales, en principio, y debió ser admitida o rechazada por el Juzgado de lo Social, razonando la resolución a tomar, pues en todo caso, una vez propuesta formalmente la prueba, el Tribunal tiene el deber de resolver acerca de su admisión ( artículo 285 de la Ley de Enjuiciamiento Civil ), de manera que su rechazo deberá estar fundamentado en razones que la parte puede rebatir mediante los recursos, y en esta caso no hay pronunciamiento alguno acerca de si la prueba pericial fue admitida o rechazada, sino que, simplemente, no se practicó, privando a la demandante de un derecho constitucionalmente reconocido, sin resolución expresa al respecto".

TERCER.- Doncs bé, aplicant la doctrina citada al present supòsit és clar que l'al.legació ha de ser estimada, atès que els fets són substancialment iguals als referits en l'esmentada sentència. En efecte, en el cas que s'examina, l'iter procedimental és el següent:

1) l'actora ja va sol.licitar en el tercer otrosí de la seva demanda que tenint en compte que era tenia dret al benefici de justícia gratuïta i tenint una limitada capacitat econòmica, sol.licitava, com a prova pericial, ser visitada pel metge forense adscrit al jutjat, amb la finalitat de que aquest informés sobre la seva situació física. A aquesta sol.licitud va respondre el jutjat, mitjançant una proposta d'interlocutòria, en la qual es va decidir "No ha lugar al reconocimiento de la actora por el Médico Forense, sin perjuicio de que se acuerde en práctica para mejor proveer".

2) Contra aquesta resolució va interposar l'actora recurs de reposició dins del termini legal, sol.licitant de nou ser reconeguda pel metge forense. L'esmentat recurs es va tenir per interposat pel jutjat i es va donar trasllat a la part demandada, sense que consti a les actuacions que fos resolt pel jutge d'instància.

3) En el moment del judici oral la demandant va proposar com a proves la documental i també va reiterar la sol.licitud de la pericial mèdica del metge forense i el jutge, segons consta en la corresponent acta (foli 23 de les actuacions), va admetre l'esmentada prova, però sense que acordés posteriorment la seva pràctica, dictant sentència 3 dies després.

Aquesta actuació demostra que el jutge d'instància va prescindir de les formes essencials del judici per infracció de les normes reguladores dels actes i garanties processals, perquè va admetre una prova que posteriorment, sense cap raonament, va decidir no practicar i tampoc no va resoldre el recurs de reposició presentat per l'actora sobre el mateix assumpte, la qual cosa li va produir una evident indefensió.

Tal com posa de relleu la sentència de la Sala Social del TSJ d'Extremadura de data 15 de juny de 2.006 , aquesta infracció processal té una important incidència en relació amb el dret de defensa de la part recurrent. El dictàmens i informes mèdics són mitjans d'extrema rellevància en les reclamacions sobre incapacitat i el dictamen del mèdic forense, quan és requerida la seva intervenció d'ofici o a instància de part, té atribuïda una especial eficàcia probatòria, pel seu caràcter oficial i la seva objectivitat.

Però és que, a més, l'actuació del metge forense és especialment rellevant, com ha declarat la doctrina de suplicació (STSJ de Castella-La Manxa de 14.3.2006, entre d'altres), quan es constitueix en un mitjà per evitar la indefensió d'aquelles persones que per insuficiència de recursos econòmics no es poden valdre de la prova pericial mèdica que estimen fonamental en la defensa de les seves pretensions.

Així doncs, d'acord amb el que estableixen els articles 238.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i 200 de la Llei de Procediment Laboral , procedeix declarar la nul.litat de les actuacions realitzades a partir de la finalització del judici, amb la finalitat de que el jutjat acordi la pràctica de la prova pericial del jutge forense, proposada per l'actora i admesa pel jutge en l'acte del judici oral i a la vista d'aquesta, amb plena llibertat de judici, dicti nova sentència.

VISTOS els preceptes legals esmentats, els que hi concorden i demés disposicions d'aplicació general,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. María Inés contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona, en data 3 de novembre de 2.006, que va recaure en les Actuacions núm. 631/06 , en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL en reclamació per Incapacitat Permanent i, sense entrar a examinar el fons de l'assumpte, anul.lem la sentència d'instància ordenant reposar les actuacions al moment posterior al de la celebració del judici, amb l'objectiu de que el jutjat acordi la pràctica de la pericial mèdica del metge forense acordada en el judici i a la vista d'aquesta, amb plena llibertat de judici, dicti nova sentència.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.