Sentencia Social Nº 3619/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4307/2013 de 16 de Mayo de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 16 de maig de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3619/2014

En el recurs de suplicació interposat per Delfina a la sentència del Jutjat Social 3 Tarragona de data 9 d'abril de 2013 dictada en el procediment núm. 611/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 23-7-12 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 d'abril de 2013 , que contenia la decisió següent:

Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por DÑA. Delfina , con D.N.I. nº NUM000 , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver y absuelvo a las demandadas de los pedimentos de la parte actora.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora Dña. Delfina , nacida el NUM001 -1973, con núm. NUM002 , de afiliación a la Seguridad Social en el Régimen General, siendo su profesión habitual la de Técnico Especialista en Seguros.

(expediente administrativo)

SEGUNDO.- Por Sentencia del Juzgado de lo Social nº 1 de Tarragona de fecha 28-5-2008 , se declaró a la actora afecta de una Incapacidad Permanente Total, derivada de enfermedad común, para su profesión habitual de Técnico Especialista en Seguros, desde junio de 2007. Las secuelas que se tuvieron en cuenta fueron las siguientes: 'Sd. ansiós depressiu amb tractament farmacològic. Fibromialgia/sd. Fatiga crónica en control amb reumatologia'.

(expediente administrativo)

TERCERO.- Iniciado expediente de revisión de grado, la parte actora fue examinada por el ICAM el 22-3-2012, reconociendo las siguientes secuelas: 'Fibromiàlgia grau III. Sd. Fatiga crònica grau III. Sd. seca. Sensibilitat química múltiple'.

(expediente administrativo)

CUARTO.- Por resolución del INSS de fecha 3-4-2012, se declaró a la demandante afecta del mismo grado de Total reconocido en su día.

(expediente administrativo)

QUINTO.- Presentada por la actora reclamación previa en fecha 31-5-2012, fue desestimada por el INSS por resolución de 11-6- 2012.

SEXTO.- Las lesiones, que presenta efectivamente la parte actora son las siguientes:

'Fibromialgia grado III. Sd. Fatiga crónica grado III. Sd. seco de mucosa. Sensibilidad química múltiple'.

(expediente administrativo, informe del ICAM, pericial Dr. Fulgencio )

SÉPTIMO.- La base reguladora mensual establecida para la Incapacidad Permanente Absoluta es de 890,06 euros y la fecha de efectos del 4-4-2012.

(hecho no controvertido)

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs de la treballadora demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta per agreujament de les lesions que van donar lloc al reconeixement d'una incapacitat permanent total per a la professió de tècnica especialista assegurances, és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 193 b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Qui recorre postula la modificació del tercer i sisè fets provats de la sentència, que estableixen que a mes de la fibromiàlgia grau III i de la Sd. Fatiga crònica grau III, pateix Sd. Seca i sensibilitat química múltiple, segons dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques al qual es remet el sisè fet provat . Proposa l'ampliació de la patologia de sensibilitat química múltiple, que s'expressa de moltes diferents formes i graus segons la resposta fisiològica de cada una de les persones afectades a agents i components que es donen en el medi ambient, en aliments i inclús en medicaments. Es tracta d'una patologia associada a la Fibromiàlgia i a la Síndrome de Fatiga crònica i és resultat de la intolerància a agents químics constantment presents en la vida diària, com dissolvents orgànics, pintures i laques , plagicides, fums diversos metalls, pols aliments productes de perfumeria i ambientadors, paper,, edificis nous, etc. Els símptomes afecten el sistema nerviós central, múscul esquelètic, respiratori, cardiovascular, gastrointestinal, pell i mucoses, genitourinari, etc.

No proposa cap redacció alternativa concreta sobre l'addició referida a la patologia de sensibilitat química múltiple referida a la demandant, ni cita quines concretes proves eficients i eficaces de les practicades considera que no han set degudament valorades pel magistrat de la instància.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil. També la Sala ha establert en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica ( Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre ; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer , per totes) que per a que la pretensió revisora tingui èxit els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el signe de la part dispositiva de la resolució judicial atès que, en tot cas, excepte de manera excepcional, les raons d'economia processal impedeixen acollir en la revisió de fets errors fàctics denunciats sense transcendència perquè no porten a res.

En el cas present l'esmena als fets provats tercer i sisè no està degudament formulada d'acord amb les exigències de l'article núm. 193, b) i 196.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció social, ja que no planteja redacció alternativa de l'addició sobre la patologia de sensibilitat química múltiple que ja es recull en la relació fàctica, ni concreta especialment les seqüeles i limitacions que comporta contingudes en alguna prova concreta que considera ha valorar amb error de fet greu el magistrat. Els concrets fets provats són resultat del examen i valoració judicial conjunta de la prova practicada i dels elements de convicció aportats per les parts del procés, en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de Jurisdicció Social. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. Així resulta que no podem constatar que en el convenciment judicial sobre l'estat de salut de la recurrent a través de la prova mèdica practicada s'hagi produït un error de fet clar del magistrat que motivi la modificació fàctica postulada.

Entenem que les lesions objectivades en el sisè fet provat que reprodueix el informe del ICAM, juntament amb les afirmacions judicials amb valor fàctic que consten en el tercer Fonament de Dret de la Sentència sobre la manca de prova de les limitacions que les manifestacions clíniques i la entitat de la síndrome de sensibilitat química múltiple comporten a la demandant, impedeixen estimar aquest objecte del recurs plantejat amb defecte processal del que no podem observar l'existència d'error greu de valoració judicial de la prova practicada i dels elements de convicció aportats per les parts al judici.

En aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. En aquest objecte del recurs, denuncia la infracció de l'article núm. 137. 5 i art. núm. 143.2 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny). Resumidament es remet a doctrina jurisprudencial sobre la interpretació del concepte de la incapacitat permanent absoluta i fa consideracions sobre la impossibilitat de poder incorporar-se la demandant al mon del treball degut a les limitacions funcionals provades que impossibiliten pugui dur a cap qualsevol activitat rendible i eficaç degut a les lesions i seqüeles neurològiques severes que pateix sense poder garantir les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina imprescindibles i inherents qualsevol activitat laboral per compte pròpia o per altre.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la recurrent, el tercer i sisè fets provats de la sentència no modificats recullen les patologies de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica en grau III cada una mes la síndrome seca i la síndrome de sensibilitat químic múltiple que en son derivades, amb repercussió funcional important.

Efectivament comparant aquest quadre amb el que va donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total a l'any 2008 que consta en el segon fet provat no atacat consistent en Sde. Ansiós depressiu amb tractament farmacològic, sde. Fibromiàlgia i de fatiga crònica en control amb reumatologia', es fa evident que l'evolució de les lesions neurològiques han adquirit entitat destacada d'agreujament, segons es constata en el tercer i sisè fet provat.

Si be és cert el criteri jurisprudencial aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que cita el magistrat de la instància sobre el graus considerat sever de fibromiàlgia establert en el III-IV i no solament en el III grau que acredita la recurrent, també segons el supòsit concret hem dit que s'ha d'atendre el conjunt de l'estat de salut de la persona afectada. En aquest cas pateix el grau mes sever de la Síndrome de Fatiga crònica III i el grau III de la síndrome de fibromiàlgia. Igualment concorre la síndrome de sensibilitat química múltiple i la Síndrome seca, que si be empitjoren la qualitat de vida de la treballadora ja molt afectada, no consta provada la intensitat ni la entitat d'aquestes dues patologies relacionades amb les síndromes anteriors. Tampoc en el recurs es destaca cap prova encaminada a concretar la forma com afecta la síndrome de sensibilitat múltiple a la recurrent segons proves mèdiques aportades, i es limita a descriure generalitats de la malaltia.

En aquest cas, i ara per ara, coincidim amb el raonament del magistrat de la instància que si be l'estat actual de les patologies s'han agreujat respecte a la seva entitat que van donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total a l'any 2008, no impedeixen que pugui desplegar activitats laborals sedentàries, de canvis corporals posturals i lleugeres. Conseqüentment la Sala entén que no concorren els requisits de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social perquè l'estat actual no la situació en la impossibilitat de desplegar qualsevol activitat rendible en el mercat de treball, de forma que no es compleix tampoc el requisit exigit en l'article núm. 143 de la LGSS.

A la vista del quadre de salut actual que presenta,desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Delfina contra la Sentència de 9 d'abril de 2013 dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Tarragona en el procediment núm. 611/2012, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.