Sentencia Social Nº 3629/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1959/2014 de 19 de Mayo de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 19 de maig de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3629/2014

En el recurs de suplicació interposat per Vexter Outsourcing, S.A. i Randstad España, S.L. a la sentència del Jutjat Social 3 Tarragona de data 9 d'octubre de 2013 dictada en el procediment núm. 427/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantía Salarial i Luisa , ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 20 de maig de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 d'octubre de 2013 , que contenia la decisió següent: ' Que ESTIMANDO la demanda interpuesta por DÑA. Luisa , con D.N.I. nº NUM000 , contra las empresas VEXTER OUTSOURCING, S.A.U. y RANDSTAD ESPAÑA, S.A., debo declarar y declaro la IMPROCEDENCIA del despido, condenando a las empresas codemandadas conjunta y solidariamente, a que, a su opción, readmitan a la actora en las mismas condiciones que regían antes de producirse el despido o le abonen una indemnización de 3.063,37 euros.

No ha lugar a salarios de tramitación, salvo que las empresas opten por la readmisión, que deberán abonarlos conjunta y solidariamente.

La opción deberá ejercitarse en el plazo de cinco días contados a partir del siguiente a la notificación de esta Sentencia.

Se advierte al empresario que en el supuesto de no optar por la readmisión o la indemnización se entiende que opta por la primera. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante Dña. Luisa , prestó servicios para la demandada VEXTER OUTSOURCING, S.A.U, desde el 5-7-2010, ostentando la categoría profesional de Promotora, percibiendo un salario mensual con inclusión de prorrata de pagas extras de 809,70 euros.

La prestación de servicios la efectuó la actora en Mediamark en Tarragona.

(docum. nº 2 de la parte actora, docum. nº 10 y 11 de la demandada)

SEGUNDO.- La actora suscribió con la empresa VEXTER OUTSOURCING, S.A.U, los siguientes contratos:

-El 5-7-2010 suscribió un contrato de eventual por circunstancias de la producción, que se extendía hasta el 19-8-2010, ostentando la categoría profesional de Promotoría y percibiendo un salario anual bruto de 8.486,94 euros. La causa del mismo era: 'Refuerzo en las tareas de promoción de los productos de Orange (France Telecom) como consecuencia del incremento de ventas con motivo de la campaña promocional de verano, en hipermercados, espacios de ocio y grandes superficies comerciales de la zona de la provincia de Barcelona' .

-En fecha 1-9-2010 suscribió un contrato de interinidad, que se extinguiría por la reincorporación del trabajador sustituido, ostentando la categoría profesional de Promotoría y percibiendo un salario anual bruto de 8.486,94 euros. En dicho contrato no se establecía el nombre del trabajador sustituido.

-En fecha 6-10-2010 suscribió un nuevo contrato de interinidad, que se extinguiría por la reincorporación del trabajador sustituido, ostentando la categoría profesional de Promotoría y percibiendo un salario anual bruto de 8.486,94 euros. En dicho contrato no se establecía el nombre del trabajador sustituido.

-Por último en fecha 29-12-2010 las partes suscribieron un contrato de obra o servicio determinado, ostentando la categoría profesional de Promotor y percibiendo un salario anual bruto de 9.440,40 euros. En el mismo se establecía que la obra o servicio consistía en: 'Promotor titular'. 'Atender las exigencia circunstanciales del mercado, acumulación de tareas o exceso de pedidos'.

(docum. nº 3 a 16 de la parte actora, docum. nº 1 y 7 de la demandada)

TERCERO.- Por carta de la empresa demandada VEXTER OUTSOURCING, S.A.U, se notificó a la actora la extinción de su contrato con efectos del 31-3-2013, ya que la empresa France Telecom España, S.A., les había notificado la finalización del servicio con efectos desde esa misma fecha.

Carta que obra en autos y que se tiene por reproducida a los efectos de su incorporación al presente relato fáctico.

(docum. nº 1 de la actora, hecho segundo de la demanda )

CUARTO.- La demandada en fecha 1-11-2008, suscribió con la empresa FRANCE TELECOM ESPAÑA, S.A., un contrato denominado 'para la realización de servicios de promoción de ventas', cuyo objeto era la prestación por parte de la demandada de los servicios de promoción de ventas a nivel nacional para France Telecom España, S.A., en atención a las características y los anexos que se iban suscribiendo'.

Contrato que obra en autos y que se tiene por reproducido a los efectos de su incorporación al presente relato fáctico.

(docum. nº 1 6 a 24 de la demandada)

QUINTO.- El convenio colectivo aplicable a las partes es el de empresas de promoción, degustación, merchandising y distribución de muestras.

(hecho no controvertido)

SEXTO.- La empresa VEXTER OUTSOURCING, S.A.U, es una empresa especializada en servicios, que forma parte del grupo RANDSTAD ESPAÑA, S.A., suscribiendo la carta extintiva ambas codemandadas.

(hecho no opuesto por las demandadas en trámite de contestación)

SÉPTIMO.- La parte actora no ostentan ni han ostentado en el último año cargo representativo o sindical.

OCTAVO.- El día 16-5-2013 se intentó la conciliación ante el organismo público competente que tuvo lugar sin avenencia, según papeleta presentada el día 26-4-2013.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda i declara procedent l'acomiadament de la demandant, presenten recursos de suplicació les empreses condemnades, que han estat impugnats per la part actora.

Ja que el contingut dels recursos, presentats per les vies a, b, i c, que permet l' article 193 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Social , és pràcticament idèntic, s'examinaran conjuntament.

SEGON.El primer motiu dels recursos, per la via de l' article 193 a) de la Llei reguladora de la jurisdicció social (LRJS ), es dirigeix a que es declari la nul litat de la sentència dictada, primera pretensió del recurs, al legant un defecte del procés que ha generat indefensió, consistent en la denegació de la suspensió del judici, interessada pels demandats, per manca de presència de la part demandant a la vista oral - assisteix el lletrat representant amb poder ' apud acta', atorgat per la interessada - . Al leguen els recurrents que la manca de compareixença personal de la treballadora, va donar lloc a la impossibilitat de practicar la prova de interrogatori de la part, prova admesa pel magistrat de instància, abans del judici i en la pròpia vista oral, de manera que es va generar indefensió a la part proposant, en quedar sense resposta les preguntes que pretenia formular. Cita en aquest punt com a infringit l' article 24.2 de la CE , en relació a l' article 91.2 de la LRJS i doctrina del TSJ Andalusia (S 3-05-2003).

Raonen els recurrents que, de manera igual en els dos escrits, que la indefensió es va produir per manca de possibilitat de practicar una prova, en la que es pretenia preguntar a la part actora sobre les seves funcions concretes a l'empresa i respecte a si el servei prestat en el centre de treball ha continuat oferint-se per la nova entitat contractista i, de ser el cas, quants treballadors han continuat prestant serveis en els mateixos termes. Insisteixen els escrits en què per la defensa de les demandades es va efectuar oportuna protesta, contra la denegació de la suspensió, ja que no podien fer efectiva la prova de interrogatori de la part demandant, tot i la presència del representant per tractar-se de fets personals que no podien ser coneguts pel representant.

Tal com al lega l'escrit de impugnació, aquest motiu no pot ser atès, ja que no s'adverteix en absolut la infracció processal denunciada. Així, les conseqüències de la manca de presència personal al procés, a efectes de la pràctica de la prova de interrogatori de la part, no són en cap cas la necessària suspensió de l'acte de judici. No es dedueix aquesta conseqüència, ni de l' article 91 de la LRJS , ni dels preceptes de la LEC que regula de manera més genèrica la prova de interrogatori. La conseqüència de la no assistència de la part quan se l'ha requerit per a la pràctica de la prova pot ser únicament el fet que el magistrat de instància tingui per acreditats els fets al legats en la demanda (quan es tracta de la part demandada, art. 91-2 LRJS ) o 307 de la LEC , sempre que l'interrogat hagués intervingut en els fets personalment i la seva fixació com a certs li resultés perjudicial en tot o en part.

Per tant, no s'aprecia la infracció de les normes processals, ni per tant la limitació dels mitjans de prova practicats, que ha estat realitzats conforme al que es disposa. Per altra banda, no es pot deixar de destacar que les preguntes que indiquen els mateixos recursos no tenien res a veure, a excepció del que fa a les tasques desenvolupades, amb fets propis de la demandant, i per tant, havien de ser excloses de la prova de interrogatori (si el servei prestat en el centre de treball ha continuat oferint-se per la nova entitat contractista i, de ser el cas, quants treballadors han continuat prestant serveis en els mateixos termes). Les tasques de la demandant, òbviament conegudes per les empreses, podien ser provades amb qualsevol altre mitjà de prova.

Per tant, la indefensió no podia ser apreciada pel magistrat ni admesa la suspensió, que no tenia base legal per ser acordada. Es desestima el primer motiu dels recursos presentats.

TERCER.El segon motiu dels recursos, es presenta per la via de l' article 191 b) de la LRJS , interessant la modificació del fet provat segon de la sentència, a la vista de les proves documentals practicades.

Demanen els recurrents la modificació de les clàusules establertes en els contractes temporals subscrits per les parts que s'hi relacionen, de manera que:

-contracte de 1-09-2010, d'interinitat,per suprimir la referència a que no constava el nom de la persona substituïda, i en el seu lloc indicar que apareixien els noms de Emilia i Maribel , com a treballadores substituïdes, de manera expressa.

-contracte de 6-10-2010, d'interinitat,per suprimir la a que no constava el nom de la persona substituïda, per a fer constar que s'indicava que la causa del contracte era el 'proceso de selección o promoción para su cobertura definitiva.'

-contracte de 29-12-2010, per obra o servei determinat,per indicar que la Clàusula Addicional Quinta, indicava que les funcions a desenvolupar serien de 'atención y captación de clientes. Asesoramiento, animación a la venta y promoción de productos y servicios Orange (France Telecom España). Reporting de la actividad promocional realizada y demás tareas propias de su categoría profesional.'

Basen les modificacions en els documents aportats, que són coincidents, contactes de treball de la demandant, que consten en els folis 57 a 60, 63 a 66, 69 a 72.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Ja que la transcendència és evident, contra el que diu la part impugnant, doncs el fons del litigi versa sobre el caràcter fraudulent o no de la contractació temporal, s'ha d'admetre la modificació proposada, doncs l'error patent del jutjador de instància es dedueix clarament de la lectura de les contractacions aportades, per ambdues parts. Així, els folis que citen els recursos coincideixen en el seu contingut amb els contractes que aporta la part actora, constant als folis 51 al 72, de les actuacions i els de la demandada, folis 241 a 254.

S'admeten per tant les modificacions proposades i el fet provat segon queda establert de la forma que es demana en els recursos, exposada més amunt.

QUART.El tercer motiu dels recursos de suplicació, al lega la infracció de l'article 15.1 a i c) de l'Estatut dels Treballadors, quan es valora que són fraudulents contractes temporals que responen a les normes legals, doncs expressen la causa motivadora de la contractació de forma concreta. Citen la jurisprudència relativa a la valoració del contracte d'obra quan existeix una subcontractació i la legalitat de la finalització del contracte per finalització de l'activitat comunicada per l'empresa principal: STS de 10-06-2008 RJ 2008/5149 ; 14-06-2007 RJ 2007/5479, amb cita d'altres.

Argumenten els recursos l'aplicació de la jurisprudència al cas concret, ja que el contracte per obra o servei determinat, pactat entre les parts, era a l'empara de la contracta de FRANCE TELECOM. Indistintament al leguen les dues societats recurrent que el contracte s'havia pactat amb RANSTAD ESPAÑA, S.L. i amb VEXTER OUTSOURCING, S.A.

Dels fets provats és dedueix que la treballadora demandant va ser contractada per VEXTER OUTSOURCING, S.A., i que 'la demandada' va subscriure un contracte denominat 'para la realización de servicios de promoción de ventas', l'objecte del qual era la prestació per part de la demandada dels serveis de promoció de vendes a nivell nacional per a France Telecom España, S.A., en atenció a les característiques i els annexos que s'anaven concertant. Contacte que obra en les actuacions i es té per reproduït, documents 6 al 24 de la demandada. Que Vexter va comunicar a l'actora l'extinció del seu contracte amb efectes del dia 31-03-2013, ja que l'empresa France Telecom els havia notificat la finalització del servei des de la mateixa data.Que van subscriure les dues demandades la carta d'acomiadament de l'actora, doncs formen part del mateix grup empresarial.

Per altra banda, s'ha incorporat en via de recurs, que en el darrer contracte subscrit per la demandant, d'obra o servei determinat, s'indicava com a clàusula que contracte de 29-12-2010, per obra o servei determinat,per indicar que la Clàusula Addicional Quinta, indicava que les funcions a desenvolupar serien de 'atención y captación de clientes. Asesoramiento, animación a la venta y promoción de productos y servicios Orange (France Telecom España). Reporting de la actividad promocional realizada y demás tareas propias de su categoría profesional.'

En aquest punt s'ha de recordar que l'article 15 de l'ET , perment la celebració de contractes de duració determinada, en els supostos, entre d'altres, següents:

'a) Cuando se contrate al trabajador para la realización de una obra o servicio determinados, con autonomía y sustantividad propia dentro de la actividad de la empresa y cuya ejecución, aunque limitada en el tiempo, sea en principio de duración incierta. Estos contratos no podrán tener una duración superior a tres años ampliable hasta doce meses más por convenio colectivo de ámbito sectorial estatal o, en su defecto, por convenio colectivo sectorial de ámbito inferior. Transcurridos estos plazos, los trabajadores adquirirán la condición de trabajadores fijos de la empresa.'

Per altra banda, l' article 2 del RD 2720/1998 , que desenvolupa l' article 15 ET , disposa que el contracte d'obra o servei procedirà quan es contracti al treballador per a la realització de una obra o servei determinat, amb autonomia i substantivitat pròpia dins de l'activitat normal de l'empresa i l'execució de la qual, encara que limitada en el temps, sigui en principi de duració incerta.

És cert que el TS ha establert una consolidada doctrina en favor de la validesa de la extinció per fi de contracte, quan la obra o servei estava vinculada a una subcontractació de l'activitat, que ha estat rescindida, excepte si ha existit continuïtat en l'activitat. Així, la sentència del Tribunal Suprem de 17 de juny de 2008, ( ROJ: STS 4470/2008) recurs: 4426/2006, que variant la doctrina anterior de la mateixa Sala Social, conclou que no s'extingeix el contracte temporal per obra o servei determinat quan a l'empresa se li adjudica de nou la contracta i existeix continuïtat en l'activitat. Modifica així de manera expressa la doctrina d'anteriors sentències de 22-10-2003 i 4-5-2006 , entre d'altres, i aplica la doctrina sobre successió d'empreses en canvis de contracta o 'successió de plantilles', sentada en les sentències de 20 i 27 d' octubre de 2004 (R-4424/03 y R-899/02 ). Literalment indica:

'4. El contrato para obra o servicio determinado, conforme al artículo 15-1-a) del Estatuto de los Trabajadores y 2 del Real Decreto 2720/1998, de 18 de diciembre , es aquel 'que se concierta para la realización de una obra o la prestación de un servicio determinados, con autonomía y sustantividad propia dentro de la actividad de la empresa y cuya ejecución, aunque limitada en el tiempo, es en principio de duración incierta', estableciéndose, igualmente, que 'La duración del contrato será la del tiempo exigido para la realización de la obra o servicio'. En nuestro derecho laboral la regla general es el contrato de duración indefinida, norma que sólo quiebra en los supuestos previstos en ella: como es el contrato temporal para ejecutar una obra o servicio determinados que son encomendados a la empleadora por tiempo cierto, aunque indeterminado, al margen de su actividad ordinaria o además de ella. El concepto de obra o servicio determinados ha sido entendido en su acepción genérica y con amplitud, lo que ha llevado a estimar que cabe ese tipo de contrato cuando la empresa tiene una necesidad de trabajadores temporales limitada y concretamente definida en el momento de contratar, circunstancias conocidas por las partes que saben que existe un límite temporal para el desarrollo de una actividad identificable por si misma. Ello nos muestra que estamos ante un contrato cuya duración depende de la ejecución de la 'obra' que lo motiva, lo que permite concluir que nos encontramos ante una obligación a plazo, de la que sólo se sabe que el hecho futuro del que depende su subsistencia se producirá necesariamente, lo que la distingue de una obligación condicional, en la que se ignora si la condición se cumplirá. Por ello, conviene recordar que la teoría civilista distingue entre las obligaciones a plazo determinadas y las indeterminadas. En las primeras se sabe que el plazo se cumplirá y cuando, por ser el plazo 'certus an et certus quando'; mientras que en las segundas se sabe que el plazo llegará pero se ignora cuando, al ser 'certus an inciertus quando'.

La causa de justificació de la decisió empresarial de finalitzar el contracte d'obra o servei del demandant, d'acord amb la clàusula pactada en el contracte, coincidint amb la comunicació de l'empresa principal de donar per acabada la subcontractació, i constant que no ha estat adjudicatària de la nova concessió, ni existeix norma col lectiva que vinculi a una altra empresa successora, ha quedat acreditada i en conseqüència, es podia admetre la justificació de la decisió extintiva en base a l' article 49-1-c) de l'E.T ., doncs han acreditat les demandades que va finalitzar el servei objecte de la contractació, expressat en el contracte de treball i conegut per la treballadora com a causa expressa de la temporalitat de la seva contractació. Aquest raonament conduiria a declarar procedent la decisió empresarial així comunicada.

CINQUÈ.Partint de l'argumentació anterior, queda per examinar si el contracte d'obra o servei tenia o no validesa, per estar viciada l'anterior contractació, per frau de llei, i per tant gaudir l'actora del dret a una contractació indefinida, en el moment en què es va pactar el darrer contracte, conforme a l'article 15-3 de l'Estatut dels Treballadors.

En aquest punt s'ha de dir que, admeses les modificacions fàctiques proposades, queda la redacció del fet provat segon, amb una descripció dels contractes temporals, que ha de ser examinada, per valorar si compleix els requisits de l' article 15.1 de l'E.T ., i de l' article 3.2 a) del RD 2728/88 , que imposa la obligació de identificar en el contracte amb tota claredat i precisió la causa o circumstància que el justifica i determinar la seva duració.

Així, la causa detallada del inicial contracte inicial eventual, de 5-07-2010, consta descrita, i contra el que diu la demanda, s'expressa de manera concreta i detallada ('refuerzo en las tareas de promoción de los productos Orange (France Telecom) como consecuencia del incremento de ventas con motivo de la campaña promocional de verano, en hipermercados, espacios de ocio y grandes superficies comerciales de la zona de la provincia de Barcelona').

També s'expressa la causa en els següent contractes de interinitat, per substitució i/o per procés de selecció, tal com ha estat incorporat en via de revisió, en relació als contractes de 01-09-2010, d'interinitat, en indicar que apareixien els noms de Emilia i Maribel , com a treballadores substituïdes, de manera expressa.

A una altra conclusió s'arriba en examinar el contracte de 6-10-2010, d'interinitat, per a fer constar que s'indicava que la causa del contracte era el 'proceso de selección o promoción para su cobertura definitiva.' L' article 4del Reial Decret 2728/88 , estableix com a requisits del contracte d'interinitat, quan sigui per a cobrir temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció o promoció per a la cobertura definitiva, que identifiqui el lloc de treball , literalment diu 'En el supuesto previsto en el segundo párrafo del apartado 1, el contrato deberá identificar el puesto de trabajo cuya cobertura definitiva se producirá tras el proceso de selección externa o promoción interna.'

Aquest requisit no va ser complert per l'empresa, ja que cap referència ni identificació del lloc de treball objecte de la selecció consta en el contracte, de manera que havia d'haver acreditat en l'acte de judici que la causa de la contractació va ser vàlida, ja que d'altra forma es presumiria celebrat en frau de llei, per disposar-ho l' article 15-3 ET . Així ho disposa la jurisprudència que ha establert la inversió de la càrrega de la prova, per tal d'imposar a l'empresa la obligació d'acreditar la validesa de la causa que justifiqui la temporalitat, quan el contracte no compleix amb tots els requisits, tal com disposa el citat precepte (l' article 3.2 a) del RD 2728/88 ) quan indica que haurà de 'identificar con precisión y claridad la causa o la circunstancia que lo justifique y determinar la duración del mismo'.

En el cas que ens ocupa, no es pot negar que els contractes indicaven de forma clara i concreta la causa que validava la temporalitat, però a excepció de l'esmentat contracte d'interinitat. Per tant, la conclusió ha de ser estimar que, tal com valora el magistrat de instància, la cadena de contractació expressava un frau de llei,i per tant, en el moment de signar el contracte d'obra la contractació de la demandant era indefinida, raonament que condueix a estimar la manca de validesa de la causa d'extinció contractual emparada en la clàusula de temporalitat ( art. 49-c ET )

S'ha de rebutjar doncs la infracció al legada per les empreses demandes ja que tal com valora el magistrat del jutjat social, era apreciable al cas el frau de llei en la contractació ( article 15-3 ET ) i per tant, s'havia de declarar procedent l'acomiadament, d'acord amb l'article 55-4 de l'Estatut dels Treballadors.

SISÈ.Queda per resoldre la tercera qüestió plantejada pels recurrents, amb caràcter subsidiari, que és la estimació de l'antiguitat inferior a la acordada en la sentència, coincident amb el darrer contracte subscrit, per obra o servei determinat. Aquesta valoració, que no es basa en l'aplicació de cap norma jurídica ni jurisprudència, no pot ser atesa, ja que s'ha de valorar la unitat del vincle contractual, des del primer contracte temporal celebrat i el contracte indefinit que per frau de llei que es declara, sense que es puguin limitar el drets a la indemnització que correspon, per aplicació de l' article 15-6 de l'ET , en relació a l'article 56 del mateix Estatut, i la jurisprudència que així no valora de manera reiterada i constant. En aquest sentit, les sentències del TS de 29-05-1997 , 22 d'abril de 2002 (RJ 20027796 ) i 28-02-2005 (RJ 20053399 ), 17-12-2007 , que valoren que, a efectes indemnitzatoris, s'ha de tenir en compte la unitat del vincle laboral, quan no es constata un període de interrupció de la cadena de contractació temporal superior en 20 dies, com és el cas jutjat.

Reitera i precisa la doctrina anterior, la sentència de TS de 12-07-2010 , quan estableix:

'Esta Sala unificó el criterio acerca del cómputo de la antigüedad a tener en cuenta para el cálculo de las indemnizaciones por despido improcedente de una manera clara a partir de la Sentencia de 8 de marzo de 2007 (recurso 175/2004 ), sentencia que recogió antecedentes jurisprudenciales. Señalábamos en la Sentencia de 17 diciembre de 2007 (Rec. 199/2004 ) que ' esta doctrina, que establece, en definitiva, que en supuestos de sucesión de contratos temporales , si existe unidad esencial del vínculo laboral, se computa la totalidad de la contratación para el cálculo de la indemnización por despido improcedente, ha sido seguida por las Sentencias ya más recientes de 29 de septiembre de 1999 (Rec. 4936/1998 ); 15 de febrero de 2000 (Rec. 2554/1999 ); 15 de noviembre de 2000 (Rec. 663/2000 ); 18 de septiembre de 2001 (Rec. 4007/2000 ); 27 de julio de 2002 (Rec. 2087/2001 ) 19 de abril de 2005 (Rec. 805/2004 ) y 4 de julio de 2006 (Rec. 1077/2005 ), y si bien en varias de estas resoluciones la Sala ha tenido en cuenta como plazo interruptivo máximo el de los veinte días previstos como plazo de caducidad para la acción de despido , también ha señalado que cabe el examen judicial de toda la serie contractual, sin atender con precisión aritmética a la duración de las interrupciones entre contratos sucesivos. Así, por ejemplo, se ha computado la totalidad de la contratación, a pesar de la existencia de una interrupción superior a 20 días, en los supuestos resueltos por las sentencias de 10 de abril de 1995 (Rec. 546/1994 ) y 10 de diciembre de 1999 (Rec. 1496 /1999 ), con interrupción de 30 días, y de coincidencia con el período vacacional en el auto de 10 de abril de 2002 (Rec. 3265/2001 )'.

Els períodes de interrupció del contracte de la demandant, tal com es dedueix del fet provat segon no han superat els 20 dies, per la qual cosa el caràcter de unitat esencial del vincle laboral no es pot posar en qüestió, sense que es pugui fer diferències en la indemnització per acomiadament tenint en compte la duració temporal dels anteriors contractes ( article 15.6 ET ). En conseqüència, s'han de desestimar el dos recursos de suplicació i confirmar íntegrament la sentència del jutjat social.

SETE.Tal com disposa l' article 204 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , 36/2011, quan la sala confirmi la sentència i el recurrent hagi consignat les quantitats a les quals es refereix aquesta Llei, la decisió ha de condemnar a la pèrdua de les consignacions, a les quals s'ha de donar la destinació que correspongui quan la sentència sigui ferma (...) 3. Si el recurrent ha assegurat l'import de la condemna de conformitat amb el que preveu aquesta Llei la sala ha de manar en la decisió confirmatòria que es mantinguin els asseguraments prestats, fins que el condemnat compleixi la sentència o fins que en compliment de la sentència resolgui la realització dels asseguraments esmentats. 4. Si el recurrent ha constituït el dipòsit necessari per recórrer, la sentència confirmatòria n'ha de disposar la pèrdua, la qual cosa s'ha de dur a terme quan la sentència sigui ferma.

Per altra banda, també d'acord amb l'article 235 de la mateixa norma processal, la sentència ha d'imposar les costes a la part vençuda en el recurs, excepte quan gaudeixi del benefici de justícia gratuïta o quan es tracti de sindicats, o de funcionaris públics o personal estatutari que hagin d'exercitar els seus drets com a empleats públics davant l'ordre social. Les costes comprenen els honoraris de l'advocat o del graduat social col legiat de la part contrària que hagi actuat en el recurs en defensa o en representació tècnica de la part, sense que l'atribució en les costes dels honoraris esmentats puguin superar la quantitat de mil dos-cents euros en el recurs de suplicació.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que desestimem els recursos de suplicació interposats per RANSTAD ESPAÑA, S.L. i VEXTER OUTSOURCING, S.A. contra la sentència dictada pel Jutjat Social 3 dels de Tarragona, en data 9 de octubre de 2013 , en les actuacions número 427-2013, iniciades per demanda presentada per Luisa contra les empreses RANSTAD ESPAÑA, S.L. i VEXTER OUTSOURCING, S.A. i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, en reclamació per acomiadament, i, en conseqüència, confirmem íntegrament la sentència dictada.

Es condemna en costes a les demandades, que hauran d'abonar 350 euros a la part actora, cadascuna, en concepte de despeses de impugnació dels recursos.

S'acorda també la pèrdua dels dipòsits per a recórrer i el manteniment dels asseguraments prestats per les empreses condemnades.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.