Sentencia Social Nº 364/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4634/2015 de 24 de Enero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 4634/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 25 de gener de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 364/2016

En el recurs de suplicació interposat per Construcciones de las Conducciones del Sur, S.A. i Comité de Empresa de Construcciones de las Conducciones del Sur, S.A. a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 5 de març de 2015 dictada en el procediment núm. 213/2014, en el qual s'ha recorregut contra ambdues parts respectivament, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre conflicte col·lectiu, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de març de 2015 , que contenia la decisió següent:

'ESTIMO la pretensión ejercitada como subsidiaria en la demanda de CONFLICTO COLECTIVO promovida por Don Melchor , Presidente del COMITÉ DE EMPRESA, contra CONSTRUCCIONES DE LAS CONDUCCIO-NES DEL SUR, S.A., DECLARO INJUSTIFICADAS las modificaciones sustanciales de las condiciones de trabajo, de incremento del sistema de rendimiento mínimo operadas por la empresa mayo de 2013 y en mayo de 2014, RECONOZCO el derecho de los trabajadores afectados ser repuestos en sus anteriores condiciones de trabajo, con efectos inmediatamente anteriores a mayo de 2013, y CONDENO a la empresa demandada a estar y pasar por el anterior pronunciamiento.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.Con fecha 8/10/2013, el Comité de empresa dirigió un escrito a la Dirección de la empresa, comunicándole que después de la renovación del contrato con Telefónica en 2012, la empresa solicitaba a cada instalador 175 puntos al mes y a partir de aquí, cada punto extra se pagaba a 7'00 euros.

Que desde el mes de mayo de 2013, el Comité notó una variación de diez puntos en las nóminas y, en ese momento, se dirigió a la Delegada de Barcelona, que indicó que le sistema de producción había variado y que el mínimo de producción exigido había variado, pasando a ser de 184'90 puntos mes/euros.

El Comité solicitaba a la empresa información sobre el nuevo sistema de retribución por puntos impuesto el dese el mes de mayo por la empresa.

SEGUNDO.En fecha 4/12/2013, el Comité comunicó la empresa, mediante el correspondiente escrito, comunicándole que había tenido conocimiento, por medio de algunos trabajadores, de la alteración unilateral de los criterios de rendimiento y retribución de los puntos vinculados a la producción en mayo de 2013, con requerimiento a la empresa para que diera cumplimiento a los derechos de información y consulta y que dejara sin efecto la medida.

TERCERO.El 14 de febrero de 2014, la empresa dio traslado al Comité de las modificaciones sustanciales de las condiciones de trabajo a dos trabajadores, con fecha de efectos 1 de marzo de 2014, en las que, entre otras cosas, se anuncia que, a partir del 1 de mayo de 2014, la producción mínima será de 193'49 puntos. (12 de la empresa)

CUARTO.En fecha 17/03/2014, el Comité de empresa ha interpuesto demanda de conflicto colectivo, que se declaren nulas las medidas adoptadas por la empresa de incremento del sistema de rendimiento mínimo en mayo de 2013 (de 175 a 184'28 puntos) y en mayo de 214 (de 184'28 a 193'49 puntos).

QUINTO.El 25 de marzo de 2014, a las 16:00 horas, tuvo lugar ante el Tribunal laboral de Catalunya, la preceptiva conciliación de conflicte col· lectiu solicitada el 19/03/2014, con el resultado de 'SENSE AVINENÇA'.

SEXTO.Es de aplicación el Convenio colectivo de trabajo del sector de la industria siderometalúrgica de la provincia de Barcelona para los años 2007-2012, DO. Generalitat de Catalunya 3 enero 2008, núm. 5040, [pág. 517]'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora i la demandada van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentencia d'instància, que estimà la pretensió subsidiària de la demanda presentada per la part actora, en matèria de conflicte col.lectiu, en la qual impugnava les modificacions substancials de les seves condicions de treball, concretament de l'increment del rendiment mínim, adoptades per l'empresa demandada en els mesos de maig de 2013 i de maig de 2014, s'interposa Recurs de Suplicació per ambdues parts.

La sentència d'instància va desestimar la pretensió de que es declarés la nul.litat de les decisions adoptades, argumentant que no s'havien vulnerat drets fonamentals. I va estimar la pretensió subsidiària de la demanda i va declarar injustificades les modificacions citades, argumentant el següent: a) que el termini per presentar la demanda no havia caducat, atès que l'empresa no va notificar al comitè les seves decisions; b) que es tractava d'una modificació substancial de les condicions de treball, ja que les decisions afectaven el sistema de remuneració i els sistemes de treball i rendiment; c) que es tractava d'una mesura injustificada perquè infringia el que disposen els articles 17 i 19 del Conveni col.lectiu d'aplicació i d) perquè la demandada no havia realitzat cap avaluació dels riscos psicosocials que comportava la seva decisió per a la salut dels treballadors.

SEGON.En el primer motiu del recurs interposat per la demandada, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la recurrent sol.licita s'afegeixi un nou fet provat al relat fàctic de la sentència, pel qual es proposa la redacció següent: 'Séptimo. En la nómina de junio de 2014, 9 trabajadores de los afectados por el aumento de producción percibieron en sus nóminas importes de 'Producción' por haber superado los 184,90 puntos en el mes'. Es fonamenta en les nòmines que va aportar com a document nº 22.

La pretensió ha de ser desestimada, perquè el que es vol afegir no pot tenir cap tipus de transcendència per a modificar la decisió de la sentència d'instància, perquè el que s'està examinant en el present litigi és si l'empresa podia modificar de forma unilateral les condicions substancials de treball dels treballadors i no si alguns concrets treballadors van cobrar l'incentiu de producció, malgrat l'augment decidit per la recurrent,

TERCER.El segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' art. 193 de la llei processal laboral , consta de dos apartats. En el primer es denuncia la infracció de l' art. 138 de la LRJS , en relació amb l' art. 59.3 i 4 de l'Estatut dels Treballadors, i de l ' art. 281.3 i 4 de la LEC , així com la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre l'aplicació de la caducitat en els conflictes col.lectius de modificacions substancials de les condicions de treball, fent referència a les sentències de 21.2.1997 , 30.6.2011 i 4.6.2013 i argumenta, en síntesi, que en aquells casos en que l'empresa no hagi seguit el procediment formal de l' art. 41 de l'ET , el dies a quo per a l'inici del còmput de caducitat haurà de ser el moment en el que els treballadors, o els seus representants, tenen coneixement de la decisió de l'empresa i en el present cas aquesta data es va acreditar i consta com a fet provat primer, que va ser el dia 8.10.2013, data en la que el Comitè d'Empresa admet en l'escrit presentat a l'empresa que aquesta (per mitjà de la Delegada de Barcelona) li va comunicar que el sistema de producció havia variat i que el mínim de producció exigit havia canviat, passant a ser de 184,90 punts/mes, per la qual cosa l'acció estava caducada, atès que la demanda es va presentar el dia 17.3.15.

L' article 138.1 de la LRJS estableix el següent: 'El proceso se iniciarà por demanda de los trabajadores afectados por la decisión empresarial, aunque no se haya seguido el procedimiento de los artículos 40 i 41 del Estatuto de los Trabajadores . La demanda deberá presentarse en el plazo de caducidad de los veinte días hábiles siguientes a la notificación por escrito de la decisión a los trabajadores o a sus representantes, conforme a lo dispuesto en el apartado 4 del articulo 59 del Estatuto de los Trabajadores , plazo que no comenzará a computarse hasta que tenga lugar dicha notificación, sin perjuicio de la prescripción, en todo caso, de las acciones derivadas por el transcurso del plazo previsto en el apartado 2 del articulo 59 del Estatuto de los Trabajadores .

D'altra banda, l'apartat 4 de l'ET estableix que 'lo previsto en el apartado anterior (caducitat de l'acció) será de aplicación a las acciones contra las decisions empresariales en materia de movilidad geogràfica y modificación sustancial de condiciones de trabajo. El plazo se computarà desde el día siguiente a la fecha de notificación de la decisión empresarial, tras la finalización, en su caso, del período de consultas'.

Doncs bé, el Tribunal Suprem ja ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre la interpretació que cal donar als articles citats. Concretament en la sentència de data 21.5.2013 (R. 53/2012), assenyala el següent, en un cas en que la decisió de modificar les condicions substancials de les condicions de treball es va publicar en el tauló d'anuncis, assenyalant que aquesta forma de notificació no és correcte, atès que 'no se notificó por escrito la nueva medida ni a los trabajadores ni a sus representantes, con la debida constancia como garantía de seguridad jurídica para aplicar un plazo perentorio de caducidad tan breve e impeditivo del ejercicio de la acción, razón por la que, como acertadamente razona la sentencia recurrida, no cabe aplicar el plazo de caducidad de 20 días previsto en la norma, al no darse el presupuesto para el inicio del computo'.

És a dir, que tal com estableix la norma, es requereix que la mesura de modificació substancial es comuniqui per escrit als treballadors o als seus representants, perquè a partir de la data de la dita comunicació comenci a comptar el termini de caducitat de 20 dies per impugnar la decisió esmentada i com en el present cas, l'empresa no va procedir a la notificació citada per escrit, la conclusió final ha de ser la desestimació del motiu. Perquè si el Comitè va tenir notícia de la modificació decidida per l'empresa en el mes de maig de 2013, per la informació que els va facilitar la Delegada de Barcelona (fet provat primer), és evident que en el mes de març de 2014, quan es va presentar la corresponent papereta de conciliació davant el Tribunal Laboral de Catalunya, el termini de prescripció d'un any no havia transcorregut.

QUART.En el segon apartat del mateix motiu la recurrent afirma que la sentència ha infringit, per no aplicació, l' art. 20 i 41 de l'E.T . per aplicació indeguda i al.lega, en síntesi, que l'empresa va decidir abonar als seus treballadors un plus de productivitat voluntari i supeditat, sempre, a aconseguir uns objectius mensuals de producció que l'empresa quantifica i que aquesta implantació ha estat directament relacionada amb la relació mercantil amb el seu client Telefònica, per la qual cosa mai no ha negociat les condicions amb el Comitè d'empresa, ni ha formalitzat cap acord escrit, perquè era una liberalitat de l'empresa, vinculada directament al contracte amb el dit client i com Telefònica va ajustar a la baixa les condicions econòmiques, tant l'any 2013 com l'any 2014, aquesta va decidir ajustar les condicions que ella va implantar per a percebre el plus voluntari, amb la finalitat de recuperar l'equilibri contractual amb l'ajustament del contracte abans citat. Així mateix afirma que es tracta d'un plus que està per sobre del conveni, i que els treballadors no estan obligats a arribar a aquesta producció al mes, encara que l'hauran d'aconseguir aquells treballadors que pretenguin cobrar l'incentiu fixat per l'empresa, per la qual cosa no es pot catalogar la decisió de la recurrent com una modificació substancial de les condicions de treball. Cita a l'efecte la STS de data 25.3.2014 i la de 22.6.1998 .

Censura jurídica que s'haurà de desestimar, perquè és evident que l'alteració del sistema de punts, és un sistema per a mesurar el rendiment i de fixar els paràmetres retributius, que va ser decidida de forma unilateral per la recurrent, per la qual cosa ha infringit l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors.

En primer lloc cal aclarir que la decisió d'imposar aquest sistema de productivitat, no prové d'una decisió voluntària de la mercantil, com afirma l'empresa, sinó que el magistrat d'instància fa constar, en el fonament de dret cinquè, que va néixer de la negociació entre empresa i els treballadors, i aquesta afirmació te valor de fet provat, tal com des d'antic ha posat de relleu la jurisprudència.

Però és que, a més, encara que fos realitat que aquesta manera de calcular la productivitat hagués nascut d'una decisió unilateral de la recurrent, cal tenir en compte que s'hauria incorporat al contracte de treball, com una condició més beneficiosa, i tampoc no podria ser modificada de forma unilateral per la demandada. En aquest sentit cal tenir en compte el que estableix el nº 2 de l'art. 41 de l'ET quan afirma que les modificacions substancials de les condicions de treball podran afectar a les condicions reconegudes als treballadors, a més de en el contracte de treball, en acords o pactes col.lectius o gaudits per aquests en virtut d'una decisió unilateral de l'empresari d'efectes col.lectius.

D'altra banda cal tenir en compte que és evident que la modificació suposa una veritable modificació substancial de les condicions de treball. Sobre aquesta qüestió cal dir que segons l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors es consideren modificacions substancials de les condicions de treball, entre altres, les que afectin a les següents matèries:

a) Jornada de treball.

b) Horari i distribució del temps de treball

c) Regim de treball a torns.

d) Sistema de remuneració i quantia salarial.

e) Sistema de treball i rendiment.

f) Funcions, quan excedeixin dels límits que per a la mobilitat funcional preveu l'art. 39 d'aquesta llei.

Pel que fa a què s'ha d'entendre per modificacions substancials de les condiciones de treball, tal com es diu en la sentència d'aquesta Sala de data 21.5.2009 , que transcriu en part el magistrat d'instància, amb cita de la STS de data 8.2.1993 , 'doctrina y jurisprudència han definido la modificación substancial de condiciones de trabajo como la conducta del empresario que altere sustancialmente las condiciones de trabajo en términos tales que el trabajador no se encuentre jurídicamente obligado a soportarlos, porque alteran en su perjuicio condiciones contractuales que resultan trascendentes para la permanencia del vínculo y que suponen una grave frustración del programa de prestaciones, de tal índole que pueda justificar la ruptura de una relación que en principio està llamada a mantenerse según el principio civil de conservación del negocio.

El que la modificación sea substancial depende de múltiples factores, al estar en presencia de un concepto jurídico indeterminado, de necesaria concreción e integración caso por caso, a la vista de las circunstancias que concurran, si bien debe acudirse a interpretacions de tipo finalista y razonables, considerando sustancial la modificación que, conjugando su intensidad, la materia sobre la que verse y el caràcter definitivo de la misma, sea dañosa para el trabajador, al implicar en el caso concreto una mayor onerosidad de sus prestacions, con perjuicio comparable en relación a su situación anterior a la adopción de la decisión empresarial. En este sentido la jurisprudència viene estimando que existe modificación sustancial cuando sea de tal naturaleza que altere y transforme los aspectos fundamentales de la relación laboral, pasando a ser otros de modo notorio'.

Doncs bé, és evident que la modificació decidida per empresa s'ha de qualificar com a substancial, perquè afecta al sistema de remuneració i quantia salarial i al sistema de treball i rendiment, atès que amb la decisió d'augmentar els punts a partir dels quals els treballadors tenen dret a cobrar productivitat s'ha modificat el sistema de remuneració i la quantia del salari i també s'ha modificat el rendiment al qual cal arribar per aconseguir el mateix salari que abans s'aconseguia amb menys treball.

S'ha de fer constar, a més, que segons assenyala el magistrat d'instància en el fonament de dret cinquè, l'empresa té en compte els mínims de producció, no tan sols per a la percepció de l'incentiu que s'està examinant, sinó com a paràmetres avaluadors del rendiment dels treballadors, també a efectes disciplinaris.

Així doncs, s'ha de compartir la decisió del magistrat d'instància en el sentit de que les modificacions decidides per la demandada, consistents en incrementar el sistema de rendiment mínim en el mes de maig de 2013 (de 175 a 184,s8 punts) i en el mes de maig de 2014 (de 184,28 a 193,49 punts), es van portar a terme sense que l'empresa hagués complert amb els requisits que estableix l' art. 41 de l'ET , ni els articles 17 i 19 del Conveni col.lectiu, ni el que va resoldre la ITSS, ni haver-se avaluat si les dites decisions suposaven un risc per a la salut dels treballadors, tenint en compte que, com afirma el magistrat d'instància, és fàcilment deduïble que l'augment del rendiment suposa un increment de pressió per als treballadors, la qual cosa pot suposar un risc important per a la seva salut.

CINQUÈ.Així, doncs, el motiu ha de ser desestimat, el que suposa la desestimació del recurs interposat per l'empresa, així com, d'acord amb el que estableix l' article 235.1. de la Llei processal laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 400?. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 204.1 de la mateixa llei.

SISÈ.S'entrarà seguidament a examinar el recurs interposat per la part actora, el qual consta d'un únic motiu, correctament emparat en l'apartat c) de l' art. 193 de la LRJS i en el que es denuncia la vulneració de l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors i l'art. 138.7 de la llei adjectiva laboral.

Argumenten els treballadors que en no ser controvertit que existeix una modificació substancial de condicions de treball i que aquesta té caràcter col.lectiu, resulta evident que l'empresa hauria d'haver seguit el procediment establert en els apartats 2, 4 i 5 de l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors i que no ho va fer perquè ni tan sols va comunicar per escrit als treballadors la decisió, ni molt menys va respectar cap preavís, ni va realitzar cap període de consultes, per la qual cosa s'ha d'aplicar el nº 7 de l'art. 138 de la LRJS que estableix expressament que es declararà nul.la la decisió adoptada en frau de llei, eludint les normes relatives al període de consultes establert en els articles 40.2, 41.4 i 47 de l'Estatut dels Treballadors, citant a l'efecte les recents STS de dates 27 de gener i 11 de febrer de 2015 ( R. 3235/2013 i 2613/2013 , respectivament).

El motiu s'haurà d'estimar, perquè és cert que el Tribunal Suprem ha afirmat que quan es pren una decisió de modificació substancial de les condicions de treball de caràcter col.lectiu, com és la que s'està examinant en el present procediment, atès que va modificar el sistema de retribució de tots els instal.ladors, s'ha de seguir el procediment que estableix l' art. 41 de l'Estatut dels Treballadors, perquè en cas contrari, tal com disposa l ' art. 138.7 de la llei processal laboral , la decisió s'ha de declarar nul.la. Així ho ha decidit en les sentències citades pels recurrents i també en la més recent de data 16 de setembre de 2015 (R. 330/2014 ), en la que afirma que 'Al haber procedido la empresa a efectuar las citadas modificaciones sin seguir los trámites fijados en el artículo 41ET , la modificación ha de ser declarada nula, de conformidad con lo establecido en el artículo 138.7 LRJS '.

En el present cas no és controvertit que l'empresa va decidir la modificació substancial de condicions dels treballadors, sense seguir el procediment que estableix l' art. 41 de l'ET abans citat, perquè ni va comunicar per escrit als representants dels treballadors la dita decisió, ni va obrir cap període de consultes, ni va donar el corresponent preavís, per la qual cosa és clar que la decisió ha de ser declarada nul.la, modificant en aquest sentit la decisió de la sentència impugnada, condemnant-la a que els retorni a les seves condicions de treball, amb efectes immediatament anteriors al mes de maig de 2013.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per CONSTRUCCIONES DE LAS CONDUCCIONES DEL SUR, S.A. i hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel COMITÈ D'EMPRESA DE CONSTRUCCIONES DE LAS CONDUCCIONES DEL SUR, S.A. contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Sabadell, en data 5 de març de 2015 , que va recaure en les Actuacions 213/2014, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Comitè d'Empresa contra l'empresa citada, en matèria de modificació substancial de les condicions de treball i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució, i declarem nul.la les decisions empresarials de modificació substancial de les condicions de treball, d'increment del sistema de rendiment mínim decidides per l'empresa en els mesos de maig de 2013 i de maig de 2014, i reconeixem el dret dels treballadors afectats a que se'ls retorni a les seves condicions de treball anteriors, amb efectes immediatament anteriors al mes de maig de 2013 i condemnem l'empresa demandada a estar i passar per l'anterior decisió. S'imposen les costes processals a l'empresa recorrent, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 400?. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat per la mercantil en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.