Sentencia Social Nº 3701/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1709/2006 de 18 de Mayo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 18 de maig de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3701/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 28 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 562/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Camila , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 28 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de novembre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por DOÑA Camila frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro a la demandante en situación de Incapacidad Permanente Absoluta por agravación, con derecho a percibir una pensión de 699,12 Euros mensuales, con las revalorizaciones y mejoras que correspondan, con efectos de 22.4.2005, condenando al I.N.S.S. a estar y pasar por tal declaración."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- Dña. Camila , nacida el 5.8.45 y con D.N.l. n° NUM000 , fue declarada en situación de Incapacidad Permanente en grado de total para la profesión habitual, derivada de enfermedad común, y ello por resolución de 4.2.97.

2°.- Las lesiones que dieron lugar a dicha declaración fueron: "Hernia discal L5-S1 intervenida en dos ocasiones con complicaciones y persistencia lumbociatalgia con signos de compresión radicular por fibrosis. Asociado a trastorno ansioso-depresivo con somatizaciones".

3°.- Presentó solicitud de revisión por agravación el día 21.3.2005, y reconocida médicamente se determinan las siguientes lesiones: "Hernia discal L5-S1 (lQ en varias ocasiones). Persiste lumbociatalgia D con radiculopatla L5. T. ansioso- depresivo con somatizaciones".

En su base el I.N.S.S. dictó resolución el día 21.4.2005 denegatoria de la revisión.

Formulada reclamación previa, fue desestimada por resolución definitiva de fecha 23.6.2005 que agotó la vía administrativa.

4°.- Las lesiones que padece actualmente la actora son: "Hernia discal L5-S1 intervenida en cuatro ocasiones. Lumbalgia crónica severa. Ciatalgia izquierda severa. Paresia extremidad inferior derecha. Claudicación neurógena a la marcha. Diabetes Mellitus y dislipemia en tto.Trastorno ansioso-depresivo con somatizaciones".

5°.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 699,12.- Euros. mensuales, con fecha de efectos de 22.4.2005, existiendo conformidad de las partes.

Tercer. Contra aquesta sentència la part DEMANDADA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Pel demandat Institut Nacional de la Seguretat Social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que reconeix la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que van acreditar la situació d'incapacitat permanent total del demandant. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 , b) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 1/1995 .

Segon.- El demandat proposa la modificació del fet provat quart de la sentència que recull les malalties que presenta la part demandant, a fi de què es supleixi pel text alternatiu que fa constar, en què es diu pateix hèrnia discal L4-S1 intervinguda quirúrgicament en varies ocasions. Que persisteix lumbociatàlgia dreta amb radiculopatia L5. Trastorn ansiós depressiu amb somatitzacions. Basa la modificació en els informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present no es pot estimar el motiu del recurs, perquè el recorrent basa la modificació en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes i pericials mèdiques que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a l'afectat. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial al examinar la prova practicada i entendre que la pericial mèdica de la part demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques pericial i documentals practicades, ja que no està obligat a subjectar-se al seu dictamen.

.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, amb cita de jurisprudència, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions físiques i psíquiques que presenta la demandant ni s'han agreujat ni n'han aparegut de noves que li impedeixin en el seu conjunt la realització de tasques sedentàries .

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la situació d'incapacitat permanent, ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme , en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el quart fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patimens importants amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què la patología lumbálgica és crònica i severa, i també la ciatàlgia amb parèsia de l'extremitat inferior dreta que provoca claudicació neurògena a la marxa. A aquest quadre s'ha d'afegir la diabetes mellitus i el quadre psíquic amb somatitzacions. El conjunt d'aquestes patologies impedeix de manera absoluta treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre. Per tant s'ha de desetimar aquest motiu ja que concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atès de què les lesions s'han agreujat respecte a les que se li van reconèixer la incapacitat permanent total segons el fet segon de la sentencia, i atès de què revesteixen en el seu conjunt suficient entitat per a ser declarat en situació d'incapacitat absoluta, de manera que es compleix el previst en l' article 143 de la LGSS ..

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 16 de Barcelona de 28 de novembre de 2005, dictada en el procediment núm. 562/2005 seguit a instància de la Sra. Camila contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.