Sentencia Social Nº 3705/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1454/2005 de 15 de Mayo de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de maig de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3705/2006

En el recurs de suplicació interposat per DOLAR 2003 SL a la sentència del Jutjat Social 2

Sabadell de data 11 de maig de 2004 dictada en el procediment núm. 1361/2003 en el qual s'ha recorregut contra la part Sofía , Pedro Miguel , Fermín , Guadalupe , María Inmaculada i FONDO DE GARANTIA SALARIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 21 d'agost de 2003 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de maig de 2004, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por DOÑA Sofía contra DOLAR 2003 S.L., D. Pedro Miguel , D. Fermín , Dª. Guadalupe , Dª. María Inmaculada Y FOGASA, debo condenar y condeno a la empresa demandada a abonar a la actora la suma de 4412,13 euros, absolviendo a D. Pedro Miguel , D. Fermín , Dª. Guadalupe , Dª. María Inmaculada de las pretensiones efectuadas en su contra. Se absuelve a Fogasa sin perjuicio de sus responsabilidades legales."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora vino prestando servicios por cuenta ajena bajo la dependencia de la empresa Antonio Peláez García dedicada a la actividad de restaurante como relaciones publicas desde el 1 de Febrero de 1995, sin contrato y sin causar alta en Seguridad Social.

SEGUNDO.- Al poco tiempo la actora y el Sr. Domingo titular del restaurante iniciaron una relación sentimental que continuo hasta el fallecimiento de éste el 2 de Diciembre de 2002.

TERCERO.- Con fecha 15 de Febrero de 1999, la actora y Domingo suscribieron contrato de trabajo por tiempo indefinido. La categoría de la actora era la relaciones publicas si bien también hacia trabajos en la cocina y se ocupaba de una de las salas del restaurante. El salario bruto de la demandante incluida la prorrata de pagas extras asciende a 1074,63 euros.

CUARTO.- Tras el fallecimiento de Domingo , sus hijos Pedro Miguel , Fermín , y María Inmaculada y su esposa Guadalupe constituyeron la sociedad Dólar 2003 SL, a fin de gestionar el negocio familiar. .

QUINTO.- La actora permaneció un tiempo trabajando en el restaurante tras el fallecimiento de Domingo .

SEXTO.- Con fecha 21 de Febrero de 2003 se remitió a la actora comunicación de igual fecha en la que se le indicaba que los herederos de D. Domingo habían constituido la sociedad Dólar 2003 SL en constitución y que la misma se subrogaba, en todos los derechos, y obligaciones que el Sr. Domingo tenia con la misma en virtud del contrato laboral de fecha 15-2-99. (Folio 51)

SEPTIMO.- Con fecha 16 de Junio de 2003 y efectos de igual fecha la empresa demandada Dólar 2003 SL comunicó a la actora su despido por amortización del puesto de trabajo.

OCTAVO.- D. Pedro Miguel administrador de la empresa demandada manifestó en su interrogatorio que sabia que poco antes de la muerte de su padre, el negocio no iba bien y que se habían dejado de efectuar pagos a los proveedores y que tras el fallecimiento de su padre, su madre Doña. Guadalupe era la que se encargaba de

firmar las nóminas, siendo la firma de esta la que aparece en las nóminas obrantes a los folios 41 a 44 de las actuaciones.

NOVENO.- La actora reclama el salario correspondientes a los meses de Junio a Noviembre de 2002, por importe total de 4412,13 euros netos, que no constan abonadas por la empresa constando el detalle de dichas cantidades en el ordinal cuarto de la demanda que se da por reproducido.

DECIMO.- Con fecha 5 de Marzo de 2004 se dicto sentencia por este Juzgado en los autos 1360/03 seguidos entre las mismas partes por despido,, por la que desestimando la excepción de incompetencia de jurisdicción alegada por la demandada, estimando la demanda formulada. y reconociendo a la actora una antigüedad de 1-2-95, se declaraba la improcedencia del despido.

UNDECIMO.- Dicha sentencia se encuentra actualmente recurrida en suplicación por la empresa demandada, hecho no controvertido.

DUODECIMO.- Se ha agotado la conciliación previa concluyendo sin avenencia, habiéndose celebrado acto de conciliación con fecha 10 de Julio de 2003 en el que la empresa demandada se opuso haciendo constar que la antigüedad era la de 15-2-99 y que las cantidades reclamadas correspondían a conceptos ya percibidos.

Tercer. Contra aquesta sentència la part CODEMANDA DOLAR 2003 S.L. va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui ho va impugnar en forma Doña. Sofía . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, estimatòria de la demanda interposada per l'actora, en reclamació de quantitat, s'interposa pel demandat Recurs de Suplicació, que s'estructura en dos motius. El primer es formula de forma incorrecta, atès que s'empara en l'apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral, però en realitat s'al.lega que la sentència no hauria d'haver entrar a resoldre el fons de l'assumpte, atès que existeix litispendència amb un plet anterior, així com també s'al.lega la incompetència de la jurisdicció laboral.

En tractar-se d'excepcions processals, s'haurien d'haver vehiculat per mitjà de l'apartat c) de l'esmentat article de la llei objectiva laboral, tal com reiteradament ha posat de relleu la jurisprudència. Ara bé, aquest error no és obstacle perquè la Sala entri a estudiar les citades al.legacions, en virtut del principi de tutela judicial efectiva que estableix l'article 24 de la Constitució Espanyola, en la interpretació que ha donat a aquest article el Tribunal Constitucional, en el sentit de que els defectes formals en la interposició d'un recurs, només impediran entrar en el seu estudi quan siguin tan importants que no sigui possible la seva subsanació.

SEGON.- Entén la recurrent que la sentència que s'impugna està en íntima connexió amb la dictada pel mateix Jutjat en data 5 de març de 2.004, entre les mateixes parts, en la qual es va resoldre una demanda presentada per l'actora per acomiadament i en la qual l'ara recurrent també va al.legar l'excepció d'incompetència de jurisdicció. Entén la recurrent que l'esmentada sentència és antecedent necessari i fonamental de la que ara s'impugna, perquè primer s'haurà de veure si hi ha contracte de treball o no entre les parts i només quan aquesta qüestió quedi aclarida es podrà parlar de si existeixen o no salaris. La sentència a la que es fa referència en el recurs estava recorreguda per l'empresa i pendent de resolució per la Sala, en el moment de presentar-se el recurs que ara s'està resolent, però en aquest moment ja ha estat resol el recurs citat.

Encara que és una qüestió que en el moment present ja no té incidència en la resolució del present recurs, atès que -com s'ha dit abans- ja s'ha resolt el recurs presentat per l'empresa, en sentit desestimatori, per la qual cosa ja no existeix en cap cas litispendència, cal dir que l'excepció s'ha de desestimar perquè com ha recordat recentment la sentència de 30 d'abril de 2.004 del Tribunal Suprem, amb cita de diverses sentències anteriors, la "doctrina de esta Sala, contenida, entre otras, en las sentencias de 14 de marzo de 1995, 24 de marzo de 1995, 25 de abril de 1995, 9 de febrero de 1996, 20 de mayo de 1999, 21 de diciembre de 2000 y 17 de septiembre de 2002 , ha aplicado una noción estricta de litispendencia. En estas sentencias se establece, como sintetiza la de 20 de mayo de 1999 , que "en nuestro Derecho procesal la litispendencia es una excepción que tiende a impedir la simultánea tramitación de dos procesos con el mismo contenido, siendo una institución preventiva y tutelar de la cosa juzgada, por lo que requiere las mismas identidades que ésta, identidades que han de ser subjetiva, objetiva y causal, por lo que no basta para la identidad total con que entre ambos procesos exista una mera conexión o identidad de alguno de estos elementos (pero no de todos), pues esto último a lo único que puede dar lugar es a la posibilidad de acumulación de ambos procesos a instancia de parte legítima, constituyendo una hipótesis distinta a la de litispendencia".

Aplicant aquesta doctrina al present cas és evident que no hi ha identitat objectiva entre el present plet i l'anterior a que fa referència la recurrent, atès que en aquell s'exercitava una pretensió d'acomiadament i en el present es tracta d'una reclamació de quantitat. Certament estan relacionats, perquè les parts son les mateixes, però no es compleixen els requisits citats anteriorment. L'al.legació, doncs, ha de ser desestimada.

TERCER.- En el mateix motiu s'al.lega pel recurrent la incompetència de l'ordre jurisdiccional social per entendre de la present reclamació. Aquesta al.legació s'haurà d'estudiar juntament amb el següent motiu del recurs, atès que els raonaments en que es fonamenta la incompetència són els mateixos.

El recurrent afirma que segons el relat fàctic de la sentència, l'actora va iniciar una relació sentimental amb el Sr. Domingo (fet provat segon), que va continuar de forma ininterrompuda des de l'any 1995 fins el 2 de desembre de 2.002, data de la defunció de l'esmentat Sr., per la qual cosa la relació que mantenien no era laboral, i en conseqüència la jurisdicció competent és la civil. S'al.leguen com infringits els articles 1, 3.2, 12, 13, 16 i disposició addicional de la Llei 10/1998, de 15 de juliol d'Unions Estables Heterosexuals del Parlament de Catalunya i els articles 238 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, article 1.1. i 1.3 e) de l'Estatut dels Treballadors, Articles 1 i 2 de la Llei de Procediment Laboral i els seus correlatius i supletoris de la vigent LEC 1/2000 i article 63 i següents pel que fa als actes de conciliació.

Censura jurídica clarament condemnada al fracàs. En efecte, la jutgessa d'instància va desestimar l'excepció per les mateixes raons que ho havia fet en l'anterior sentència relativa a l'acomiadament de l'actora i a la qual ja s'ha fet referència anteriorment. Els arguments eren els següents: a) que no s'havia al.legat en l'acte de conciliació aquesta excepció, sinó molt al contrari l'empresa va reconèixer la improcedència de l'acomiadament consignant la indemnització d'acord amb l'antiguitat de 1.999, és a dir, en el moment en que es va signar el contracte de treball entre l'actora i el Sr. Domingo , per la qual cosa va aplicar la doctrina de que ningú no pot anar contra els seus propis actes. b) perquè el demandat sí que va reconèixer la relació laboral a partir del traspàs del Sr. Domingo , per la qual cosa la jutgessa afirmava que una relació jurídica es podia qualificar de laboral o no, però que no podia ser-ho durant un temps i en un altre no i c) perquè no era d'aplicació la Llei d'Unions estables heterosexuals del Parlament de Catalunya durant el temps en que l'actora va conviure amb el Sr. Domingo , atès que l'esmentada llei preveu una compensació econòmica en el seu art. 13 en cas de cessament en vida de la convivència, quan un d'ells hagi treballat per la llar comú o per a l'altre amb o sense retribució, en el cas que s'hagi generat una situació de desigualtat, per la qual cosa no era d'aplicació al cas present, així com el dret a una pensió en el seu art. 14 pel cas de cessament de la convivència en vida, que tampoc era d'aplicació, regulant, a més, l' art. 18 el supòsit d'extinció per defunció relatiu a la propietat de l'aixovar, mobiliari, etc., dret a residir en la vivenda i aliments, que res tenen a veure amb el supòsit que es judicava, atès que en aquest havia quedat provat per la prova de testimonis que l'actora va començar a treballar com a relacions públiques amb el Sr. Domingo l'any 1995 i encara que posteriorment van començar una relació sentimental, aquesta dada no implica que la relació deixés de tenir la naturalesa de laboral, ni que el contracte de 1999 ho fos en frau de llei, atès que la demandant no havia qüestionat en cap moment que durant el temps citat no es donessin les notes pròpies de la relació laboral.

QUART.- Doncs bé, la Sala no pot més que compartir els raonaments abans citats. En efecte, tal com correctament afirma l'actora en l'escrit d'impugnació del recurs, cal tenir en compte les dades següents:

1) La demandada, en data 21 de febrer de 2.003 va trametre a l'actora un comunicat en la que se l'indicava que es subrogava en tots els drets i obligacions que el Sr. Domingo tenia amb ella en virtut del contracte laboral que els unia (fet provat sisè).

2) En data 16 de juny de 2.003, la recurrent va comunicar a l'actora que procedia al seu acomiadament per amortització del seu lloc de treball (fet provat 7è).

3) Tant en l'acte de conciliació per acomiadament, com en l'acte de conciliació prèvia per reclamació de quantitat celebrat el dia 10 de juliol de 2.003, la recurrent es va oposar fent constar, en el primer el reconeixement de la improcedència de l'acomiadament i, en el segon, la seva disconformitat amb la reclamació de salaris, al.legant que ja s'havien cobrat (fet provat dotzè).

Malgrat aquests antecedents, la recurrent al.lega que l'excepció d'incompetència de jurisdiccio és una qüestió d'ordre públic i que encara que no s'hagués al.legat anteriorment, s'ha de resoldre pels Tribunals. Aquesta afirmació és certa, ja que aquesta Sala ha afirmat reiteradament que es tracta d'una qüestió que s'ha d'examinar fins hi tot d'ofici. Ara bé, encara que s'hagi d'examinar, això no vol dir que no es puguin tenir en compte els propis actes de l'empresa demandada, en els quals ha reconegut, en tot moment, que la relació que unia l'actora amb el Sr. Domingo era una relació laboral.

CINQUÈ.- Cal posar de relleu, d'altra banda, que la recurrent en cap moment ha intentat acreditar que la relació jurídica entre el Sr. Domingo i l'actora no reunia els requisits que configuren una relació com a laboral, d'acord amb el que estableix l'article 1 de l'Estatut dels Treballadors, és a dir, retribució, treball per compte d'altre, dependència, etc. i el que es limita a afirmar és que, atès que ambdós mantenien una relació sentimental, encara que l'actora treballés pel Sr. Domingo , aquesta relació s'ha de regular per la Llei 15/1998 d'Unions estables heterosexuals.

Doncs bé, aquesta al.legació s'ha de desestimar, perquè encara que entre l'actora i el Sr. Domingo existia aquesta relació "more uxorio", aquesta circumstància res té a veure, ni impedeix, que al mateix temps existís una relació jurídica laboral entre ells. El que és determinant a aquests efectes, és analitzar si aquesta relació de treball configurava una relació jurídica laboral i en relació a aquesta qüestió cal dir que en el relat fàctic de la sentència -que no s'ha impugnat- consta que la Sra. Sofía va començar a treballar pel Sr. Domingo com a relacions públiques, des de dia 1 de febrer de 1995, sense contracte i sense causar alta en la Seguretat Social i que en data 15 de febrer de 1999, ambdós van subscriure un contracte de treball per temps indefinit, i que l'actora tenia la categoria de relacions públiques, però també feia treballs de cuina i s'ocupava d'una de les sales del restaurant. També consta que l'actora va continuar treballant després del traspàs del Sr. Domingo , que tenia un salari i que la nova empresa -ara recurrent- Dolar 2003, S.L. es va subrogar en el seu contracte de treball.

A la vista de totes aquestes dades no es pot arribar a altra conclusió, sinó a la de que l'actora mantenia un contracte laboral amb el Sr. Domingo -amb total independència d'altres tipus de lligams efectius- per la qual cosa aquesta jurisdicció és la competent per entendre del present plet, en el qual ens reclama el pagament d'uns salaris derivats de l'esmentada relació laboral, sense que sigui d'aplicació, per tant, la Llei del Palament de Catalunya citada anteriorment, que regula altres aspectes com son els relatius al cessament de la convivència, etc. i que, com correctament, raona la jutgessa d'instància, res tenen a veure amb la relació laboral existent entre les parts.

En conseqüència, el motiu s'ha de desestimar, el que comporta la desestimació del recurs, atès que en aquest no es formula cap oposició referent a la quantitat reclamada per l'actora per salaris, que la sentència va estimar.

SISÈ.- La desestimació del recurs suposa la ratificació de la sentència d'instància així com, d'acord amb el que estableix l'article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral, imposar les costes processals a l'empresa recorrent, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 400Euros. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer i de la quantitat consignada, a les quals es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per DOLAR 2003, S.L. contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Sabadell, en data 11 de maig de 2.004, que va recaure en les Actuacions 1361/2003, en virtut de demanda presentada per Doña. Sofía contra l'esmentada empresa, Don. Pedro Miguel , Don. Fermín , Doña. Guadalupe , Doña. María Inmaculada y Fogasa en reclamació de quantitat i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució i condemnem la recorrent a que pagui les costes legals, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixen en la quantitat de 400 Euros. Així mateix s'acorda la pèrdua de les quantitats dipositades i consignades, a les que es donarà el seu destí legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.