Sentencia Social Nº 3721/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4941/2013 de 21 de Mayo de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de maig de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3721/2014

En el recurs de suplicació interposat per Héctor a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 5 de novembre de 2012 dictada en el procediment núm. 535/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 1-6-12 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de novembre de 2012 , que contenia la decisió següent:

Desestimo la demanda interpuesta por Héctor contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y absuelvo a la entidad demandada de las pretensiones deducidas en su contra.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Héctor , nacido el día NUM000 .1947, con DNI nº NUM001 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM002 (f. 33).

SEGUNDO.- El demandante fue declarado en situación de incapacidad permanente total por enfermedad común, para su profesión habitual de especialista industria caucho, por sentencia de 3.07.2008 del Juzgado Social nº 9 de Barcelona , autos 336/08, en base a las siguientes lesiones: 'cardiopatía isquémica con antecedentes de doble by-pass aortocoronario en 1997 con angor estable en la actualidad y control de los factores de riesgo. Espondiloartrosis cervical y lumbar moderadas. Trastorno ansioso depresivo de grado moderado. Dislipemia. Obesidad. Gonartrosis bilateral' (f. 79 a 83)

TERCERO.- En fecha 16.01.2012 el demandante instó la revisión de incapacidad, siendo reconocido médicamente y emitiéndose dictamen por el ICAMS en fecha 27.02.2012 con el siguiente resultado: 'cardiopatía isquémica, by-pass aortocoronario, buena evolución con episodios de dolores torácicos atípicos. Trastorno depresivo y trastorno somatoforme sin interferencia significativa en las actividades. Sd de apnea nocturna en tratamiento con CPAP. Diabetes mellitus II en tratamiento con hipoglucemiantes orales', siendo dictada resolución por la Dirección Provincial del INSS, en fecha 27.02.2012 por la que se declaraba no haber lugar a revisar el grado de incapacidad del demandante. (f. 5 y 33)

CUARTO- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de fecha 12.03.2012 (f. 61).

QUINTO.- La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1110,02 euros mensuales y efectos desde el día 13.03.2012.

SEXTO.- El demandante padece las siguientes dolencias: cardiopatía isquémica, by-pass aortocoronario, buena evolución con episodios de dolores torácicos atípicos. Trastorno depresivo y trastorno somatoforme sin interferencia significativa en las actividades. SAOS severo en tratamiento con CPAP. Diabetes mellitus II en tratamiento con hipoglucemiantes orales. Cervicoartrosis, lumbartrosis y gonartrosis sin limitación funcional a la exploración física.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs del treballador demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta per agreujament de les lesions que van donar lloc al reconeixement d'una incapacitat permanent total l'any 2008 per a la professió habitual d'especialista de l indústria del cautxú, és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 193 b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Qui recorre postula la modificació del sisè fet provat referit les lesions que pateix i proposa un text alternatiu referit a la patologia psiquiàtrica que després 'atípics' digui: 'Trastorn depressiu greu un sever trastorn adaptatiu i un greu trastorn per dolor i impotència funcional, amb símptomes que es refereixen a l'informe que obra foli 73, que es te per reproduït.' Icontinui amb 'SAOS sever...' Basa la modificació en els informe del Cap del Servei de Psiquiatria del Hospital Dos de Maig, que cita.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil. També la Sala ha establert en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica ( Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre ; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer , per totes) que per a que la pretensió revisora tingui èxit els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el signe de la part dispositiva de la resolució judicial atès que, en tot cas, excepte de manera excepcional, les raons d'economia processal impedeixen acollir en la revisió de fets errors fàctics denunciats sense transcendència perquè no porten a res.

En el cas present, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, no procedeix la modificació fàctica del sisè fet provat, referida a la patologia psiquiàtrica, doncs el fet provat és resultat de l'examen i valoració judicial conjunta de la prova mèdica practicada i dels elements de convicció aportats per les parts del procés, en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. Així resulta que no podem constatar que en el convenciment judicial sobre l'estat de salut del recurrent a través de la prova mèdica practicada s'hagi produït un error de fet clar del magistrat que motivi la modificació fàctica postulada.

Conseqüentment amb el raonat, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. En aquest objecte del recurs, denuncia la infracció de l'article núm. 137. c) en l'anterior redacció de l'article 137, apartat 5 5 i art. núm. 141.2 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny). Resumidament es remet a doctrina jurisprudencial sobre la interpretació del concepte de la incapacitat permanent absoluta i fa consideracions sobre la impossibilitat de incorporació al mon del treball degut a les limitacions funcionals provades que impossibiliten pugui dur a cap qualsevol activitat rendible i eficaç degut a les lesions i seqüeles severes que pateix sense poder garantir les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina imprescindibles i inherents qualsevol activitat laboral per compte pròpia o per altre, podent dur a cap únicament activitats marginals.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant, el sisè fet provat de la sentència no modificat recull les patologies de cardiopatia isquèmica, by-pass aorto coronari amb bona evolució i episodis de dolors toràcics atípics. Trastorn depressiu i trastorn somatoforme sense interferència significativa en les activitats. SAOS sever en tractament amb CPAP. Diabetes mellitus en tractament. Cervicoartrois, lumboartrosi i gonartrosi sense limitació funcional.

Efectivament comparant aquest quadre amb el que va donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total a l'any 2008 que consta en el segon fet provat no atacat de la sentència en un quadre artròsic moderat, així com un trastorn ansiós depressiu també moderat, es fa evident que l'evolució de les lesions psiquiàtriques 'no han empitjorat de forma significativa, que el SAOS roman com abans, i que la cardiopatia i l'artrosi requereix tractament pal liatiu i control mèdic, estant estables mes enllà dels possibles quadres aguts àlgics que pugui patir de forma puntual però que comporten una limitació funcional permanent, de la mateixa manera que passa amb la patologia psiquiàtrica, la severitat de la qual no ha quedat degudament provada, a la vista de les altres proves mèdiques aportades per les parts que han merescut major credibilitat a la magistrada de la instància que els informes mèdics citats pel recurrent.

A la vista del quadre de salut actual que presenta el treballador, no compleix amb els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social denunciat, de forma que no merita la incapacitat permanent absoluta postulada, de manera que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Héctor contra la Sentència de 5 de novembre de 2012 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona en el procediment núm. 535/2012, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.