Sentencia Social Nº 3722/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2964/2009 de 19 de Mayo de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 de maig de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3722/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 26 de gener de 2009 dictada en el procediment núm. 710/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antonio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 2 de setembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de gener de 2009 , que contenia la decisió següent:

"Que estimado íntegramente la demanda formulada por la parte actuante don Antonio , debo declarar y declaro al mismo afecto de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo tipo de trabajo, con derecho a percibir, con efectos económicos de 14/12/2007, pensión vitalicia equivalente al 100% de su base reguladora de 1.135,92 euros, más las revalorizaciones y mejoras que desde aquella fecha procedan y condenar al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y a hacer efectiva la pensión en los términos indicados".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º - La parte actora don Antonio , nacido el 27/06/1944, titular de D.N.I. nº NUM000 , afiliado a la Seguridad Social en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos, con el nº NUM001 , para la actividad de socio de empresa taller de marcos y molduras, acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula y base reguladora de 1.135,92 euros.

2º - Inició proceso de incapacidad temporal, el 05/05/2007, e incoado expediente de incapacidad permanente, una vez agotado el el periodo máximo de duración de aquella situación, emitió dictamen l'ICAM, el 13/12/2007, que recogía como dolencias: "Artrosis tricompartimental de ambas rodillas con predominio derecho, con severa condrocalcinosis y marcada limitación funcional. Acromión III" y resolvió la Dirección Provincial del I.N.S.S. en Barcelona, el 17/03/2008, declarando que se encontraba afecto de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común y con derecho a percibir pensión inicial equivalente al 55% de su base reguladora, con efectos económicos de 13/13/2008.

3º-Formuló reclamación previa que pretendía declaración de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo trabajo que fue desestimada por resolución expresa.

4º-Padece: Artrosis tricompartimental bilateral avanzada, con severa condrocalcinosis y marcada limitación funcional. Acromión III. Metatarsalgia mecánica con 2º y 3º dedos de pie izquierdo en martillo. Cardiopatía isquémica con clínica de ángor inestable. Artropatía degenerativa de ambos hombros con rotura completa del manguito de rotadores izquierdo y moderada limitación funcional. Espondiloartrosis cervical y lumbar leve con discopatía L5-S1. Trastorno adaptativo mixto, reactivo a patología orgánica, de grado moderado. Diabetes mellitus tipo II.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs contra la sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna

L'objecte del recurs és per a revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la Llei de Procediment Laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. Postula la revisió del quart fet provat que es refereix a les lesions que pateix el treballador en relació a la cardiopatia isquèmica amb clínica d'àngor inestable, per a què es faci constar en el fet que "l'àngor no és inestable amb fracció d'ejecció del 57% i funció sistòlica global normal." Basa la modificació en els documents que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté de forma reiterada que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta en aquest cas per la magistrada de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present l'esmena al quart fet provat que postula la part es basa en documents mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta de proves practicades i d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre la intensitat de la lesió concreta i sobre les conseqüents limitacions funcionals que d'aquesta patologia juntament amb les altres objectivades. La valoració jurídica de les limitacions funcionals de les lesions del treballador, és facultat exclusiva de l'òrgan judicial, en examinar la prova practicada i no donar més preponderància a una que altra, atès que la prova mèdica que cita el recurrent no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques documentals practicades, ja que l'òrgan judicial no està obligat a subjectar-se al dictamen de cap en concret, perquè tota la prova practicada s'ha de valorar d'acord amb la facultat judicial de l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , tal com hem dit abans.

Per aplicació de la doctrina jurisprudencial citada i dels raonaments precedents, hem de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer. El segon objecte del recurs és per denunciar la infracció de l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R. Decret Legislatiu 1/1994 ) perquè considera que la patologia que presenta el demandant i fonamentalment la cardiopatia isquèmica no el limiten ni contraindiquen activitats lleugeres o sedentàries.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) sobre la interpretació i aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur- se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant, el quart fet provat de la relació fàctica que no modificat, confirma un conjunt de pluripatologies físiques i psíquica florides i de manifestació intensa en l'àmbit físic i cardiològic, atesa l'artrosi tricompartimental avançada amb condrocalcinosi severa amb limitació funcional marcada. Acromió III. Metatarslàgia mecànica dels segon i tercer dit del peu esquerre en martell, la cardiopatia isquèmica amb clínica d'angor inestable. Artropatia degenerativa de les dues espatlles amb ruptura completa del manegot de rotadors esquerre i limitació funcional moderada. Espondiloartrosi cervical i lumbar amb discopatia L5-S1. Trastorn adaptatiu mixt reactiu a la patologia orgànica moderada i diabetes mellitus tipus II. Amb la sentència considerem que en el seu conjunt la pluripatologia no sols impedeix i limita tasques d'esforç físic sinó les sedentàries o lleugeres amb un mínim d'eficàcia i continuïtat, de manera que concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 26 de gener de 2009 dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona en el procediment núm. 710/2008 i seguit a instància Don. Antonio contra l' esmentat Institut, la qual confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts en els apartats 2 i 3 de l'Art.219 de la Llei de Procediment Laboral.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat en els articles 227 i 228 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts i que intenti interposar recurs de cassació per unificació de doctrina, consignarà com dipòsit la quantitat de 300 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit - BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.