Sentencia Social Nº 3738/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 992/2007 de 06 de Mayo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 6 de maig de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3738/2008

En el recurs de suplicació interposat per Mariano y otro a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 14 de juliol de 2006 dictada en el procediment núm. 380/2001 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 30 de juliol de 2001 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Indemnització danys i perjudicis, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de juliol de 2006 , que contenia la decisió següent: " Que desestimando la excepción de incompetencia de Jurisdicción y desestimando íntegramente la demanda presentada por Mariano en nombre y representación de sus hijos Mariano Y Carolina, Y Carmela contra SEGUROS BILBAO CA DE SEGUROS Y REASEGUROS, PLAYA DE TORREDEMBARRA S.L debo absolver y absuelvo a la parte demandada de todos los pedimentos contra ella cursados en demanda "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Inmaculada y Carmela, sufrieron accidente de tráfico el 31.7.99, sábado, sobre las 5,30 horas, cuando viajaban como usuarias en el vehículo F-....-EF, al ser invadir un camión que circulaba en dirección contraria su carril.

Inmaculada resultó muerta y Carmela herida grave.

(Doc. nº 1 y 3 del ramo actor)

SEGUNDO.- Inmaculada y Carmela a la fecha del accidente prestaban servicios por cuenta y orden de la demandada Playas Torredembarra, SL, en el "Club Lapsus", dedicado a la actividad de club de alterne, con categoría profesional de ayudantes de camarera y funciones propias de su categoría.

El accidente tuvo lugar durante el trayecto de vuelta desde el centro de trabajo en Torredembarra a sus domicilios en Tarragona ciudad.

(doc. nº 1, 3 y del 5 al 9 del ramo actor)

TERCERO.-Por sentencia de este Juzgado de 2.12.03, confirmada por posterior del TSJª de Cataluña de 20.3.06 , se declaró la muerte de Inmaculada consecuencia de accidente de trabajo "in itinere", reconociendo el derecho de Mariano y Carolina a la pensión de orfandad derivada de la misma por accidente de trabajo.

(documento nº 1 del ramo actor)

CUARTO.-Mariano y Carolina son hijos de Mariano y de la fallecida Inmaculada.

Mariano es el administrador de la empresa demandada Playas Torredembarra, SL según escritura de poder otorgada en favor del Letrado que asistió a la demandada en juicio.

(Documentos nº 1 adjunto a la demanda)

QUINTO.- Mariano y Carolina han sido indemnizados por la muerte de su madre en la suma de 26.1309.523 pts, y Carmela en 19.595.403 ptas por la compañía de seguros Allianz-Ras.

(Diligencias previas aportadas por Bilbao CA de Seguros y Reaseguros)

SEXTO.- La empresa Playas de Torredembarra, SL suscribió póliza de seguro "Gamma" Comercio con Bilbao, CA de Seguros y Reaseguros vigente a la fecha del accidente de 31.7.99, para la cobertura, entre otros, del riesgo de responsabilidad civil de la tomadora, con un máximo de 10.000.000 ptas por víctima.

En las condiciones particulares de la póliza para el riesgo por responsabilidad civil se hace constar que son tres el número de personas asalariadas del tomador.

En su art. sexto de las condiciones particulares se asegura la responsabilidad civil patronal, describiendo como tal "Responsabilidades civiles que le sean imputadas como patrono al Asegurado por sentencia judicial firme, a causa de reclamaciones que, por consecuencia de accidentes de trabajo ocurridos al servicio del mismo y que diesen lugar a daños corporales, fuesen presentados por el personal asalariado que los sufra y/o sus beneficiarios, con independencia de las indemnizaciones que ellos puedan recibir de un Seguro de Accidentes de Trabajo de las indemnizaciones de acuerdo con la legislación de Seguridad Social vigente. La presente garantía no comprende por ser riesgo inasegurable, las sanciones impuestas de acuerdo con la legislación vigente".

Se da por reproducida la citada póliza que obra en los tres ramos de prueba.

SÉPTIMO.-El demandante presentó papeleta de conciliación ante el Departamento de Trabajo el 17 de julio de 2001, celebrándose el acto conciliatorio el 27 del mismo mes, concluyendo como sin efecto por incomparecencia de las demandadas.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat en concepte de indemnització de danys i perjudicis, derivada d'accident de treball, que desestima la demanda, presenta recurs de suplicació la part demandant, que ha estat a ser impugnat únicament per la codemandada companyia asseguradora codemandada.

SEGON. Com a segon motiu del recurs, demana el recurrent la revisió fàctica de la sentència a l'empara del què preveu l'apartat b) de l'art. 191 LPL . Als dits efectes proposa un relat alternatiu del fet provat segon, al qual proposa afegir el paràgraf següent:

"El horario de finalización de la jornada laboral de las dos trabajadoras era las cinco o cinco y cuarto de la madrugada, hora en que se cerraba el bar, y el día del accidente la Sra. Carmela y la Sra. Inmaculada salieron del bar a las cinco y cuarto de la madrugada". Cita com a documents de contrast els que obren en els folis 32 a 39 de les actuacions, consistents en sentència d'aquest TSJ de Catalunya dictada en declaració de contingència de l'accident de treball.

S'ha de tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Posant en relació els fets que pretén modificar i la documental citada, no s'adverteix cap error material del jutjador, però si una omissió que en poder resultat transcendent, segons indica el recurrent, ha de ser afegida al relat fàctic, que en conseqüència ha de quedar integrat amb el redactat proposat per la demandant, que es dedueix de la sentència de referència, sense que sigui contradit per cap document de contrast, ja que de l'atestat resulta que l'accident va ocòrrer sobre les 5,30 hores, a pocs kilòmetres del lloc de treball de la treballadora accidentada.

TERCER. A l'empara de l' article 191 c) de la LPL , al lega el recurrent, com a segon motiu del recurs, la infracció, per inaplicació, del article 73 de la Llei 50/1980, de 8 d'octubre, de contractes d'assegurança, així com la violació, per errònia interpretació, dels articles 1101 i 1902 del Codi Civil . Al.lega el recurrent que l' article 73 de la Llei de contractes d'assegurança , abans citada, comporta la obligació del assegurador d'abonar les indemnitzacions pactades en la pòlissa i que la concertada entre empresa i la asseguradora demandada cobria en el denominat risc 6, la responsabilitat civil derivada dels accidents de treball del personal assalariat i que aquesta clàusula obliga al pagament de l'asseguradora de la quantitat que postula en la demanda en concepte de responsabilitat civil. Indica el recurrent que existint una declaració d'accident de treball "in itinere", realitzada en una sentència ferma anterior, s'ha de derivar la indemnització que interessa, que segons l'escrit del recurs queda emparada en els articles 1101 i 1902 del Codi Civil , com a responsabilitat objectiva de l'empresa en la producció de l'accident de treball.

Però no és cert que els articles que cita del Codi Civil, que regulen una responsabilitat derivada de culpa o negligència, puguin ser aplicats de forma objectiva i sense valorar la incidència de la conducta empresarial en el dany causat. Encara menys es pot objectivar la responsabilitat en accidents ocorreguts fora del temps i lloc de treball, com és el cas del accident "in itinere", que és com s'ha de qualificar el cas que ens ocupa, ja que va succeir l'accident de trànsit en la carretera en el trajecte del treball al domicili de la finada. No es pot atribuir legalment a l'empresa cap classe de responsabilitat ni de prevenció de riscos laborals, ni "in vigilando", conforme a les obligacions previstes, entre d'altres, en els articles 14 i 15 de la LPRL, en relació als articles 4-2d) i 19.1 del Estatut dels Treballadors , ja que cap norma de protecció li obligava a prevenir el risc durant el trajecte entre l'empresa i el domicili dels treballadors. Tal com raona la sentència de instància, no s'ha acreditat cap motiu pel qual es pugui imputar a la companyia demandada una actuació negligent que provoqués o afavorís la producció de l'accident i el dany causat a les víctimes. La concurrència de la hora de sortida del local (en hora límit prevista, de les 5 a les 5,15 hores), que s'ha introduït en el paràgraf anterior, tampoc ha de donar lloc a valorar que l'escas retard , dins del marge de 15 minuts previst de sortida del treball, afavorís el risc d'accidentabilitat, ja que no es dona cap element ni provat, ni molt menys notori, quantitatiu ni qualitatiu d'increment d'aquest risc . Per altra banda, tal com al.lega l'escrit de impugnació del recurs, i es descriu en el fet provat primer de la sentència, l'accident va succeir, en envair un camió que circulava en direcció contrària el carril del vehicle accidentat. D'aquesta descripció del accident no es pot deduir cap responsabilitat empresarial per culpa o negligència.

La indemnització per responsabilitat civil, derivada de culpa o negligència, ha de donar lloc a la reparació íntegra del dany causat per l'accident, per aplicació dels articles 1101 i 1902 del Codi Civil , tal com valoren les recents sentències del TS de 17-07-07, RCUD 4367/2005, i de la mateixa data RCUD 513/2006, quan s'acrediti per l'interessat la concurrència dels elements que configuren aquesta responsabilitat, i la càrrega de la prova del nexe causal entre la conducta culposa i el dany causat correspon a la part que l'al.lega, segons l' article 217 de la LEC , que en el cas que ens ocupa no ha aportat cap indici en el que basar la seva acció. En haver-ho valorat en aquest sentit la sentència recorreguda, no es pot valorar la existència de les infraccions que al.lega el recurrent, per la qual cosa ha de ser desestimat el recurs de suplicació i confirmada íntegrament la sentència de instància.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per la part demandant, Mariano, en nom i representació dels seus fills Mariano i Carolina, i Carmela, contra la sentència dictada pel jutjat social 2 dels de Tarragona, en data 14 de juliol de 2006, recaiguda en les actuacions 380-01 , en virtut de demanda deduïda en reclamació de quantitat contra PLAYAS DE TORREDEMBARRA, S.A. i SEGUROS BILBAO, C. A DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.L. , i confirmem íntegrament la sentència dictada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.