Sentencia Social Nº 3874/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8873/2008 de 12 de Mayo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 12 de maig de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3874/2009

En el recurs de suplicació interposat per Salvador a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 18 d'abril de 2.008 dictada en el procediment núm.

70/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial, 2005 Serenos Metropolitanos S.L. i Bodegues Ferrer Bobet, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 15 de gener de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 d'abril de 2.008, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Salvador contra las empresas 2005 SERENOS METROPOLITANOS S.L. y FERRER-BOBET, S.L, debo declarar y declaro extinguida la relación laboral habida entre las partes el 10.12.07, debiendo absolver a las partes demandadas de todas las pretensiones contra ellas formuladas en la demanda."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte demandante, Salvador , ha venido prestando sus servicios por cuenta y orden de la mercantil 2005 Serenos Metropolitanos, SL, desde el 2.3.06, en virtud de contrato de trabajo de duración determinada, a tiempo completo, categoría profesional de conserje, y con salario de 1.474,33 euros al mes con prorratas de pagas extras.

(docs. del 2 al 13 de la parte a tora, y el n° 2 y del 9 al 19 de las demandadas)

SEGUNDO.- El contrato de trabajo suscrito por el demandado lo era en Ja modalidad de obra o servicio determinado, siendo identificado éste como "la realízación de la obra o servicio Bodegas Ferrer-Bovet a Porrera Tarragona".

La cláusula adicional cuarta del contrato señalaba como motivo de finalización del contrato tanto la finalización de la obra para la cual prestaba la vigilancia el trabajador, comó la extinción de contrato de la empresa contratista y Ia empleadora.

(docs. n° 2 de ambos ramos)

TERCERO.- El 26 de noviembre de 2007 la empresa 2005 Serenos Metropolitanos, SL, comunicó al actor la finalización de su contrato de trabajo en fecha 10.12.07 por finalización del servicio en las Bodegas Ferrer-Bovet.

(doc. nº 4 deI ramo de las codemandadas)

CUARTO. El 1 de marzo de 2006 las dos empresas codemandadas suscribieron contrato de arrendamiento de servicios de consejería para control y mantenimiento por personal de 2005 Serenos Metropolitanos, SL, de la obra de Ferrer-Bobet, SL sita en la carretera de Porrera a Falset (T-740) Km 7, durante el tiempo que durasen las obras de finalización de las bodegas, y en concreto de la zona destinada a vivienda y centro de control del que serf a el masovero de la finca. (Doc. n° 23-25 de las codemandadas)

QUINTO.-E1 19.11.07 Ferrer-Bobet, SL comunicó a la codemandada 2005 Serenos Metropolitanos, SL, que en fecha 10.12.07 daría por finalizado el servicio de control y mantenimiento contratado al haber dado fin la construcción de las bodegas, asfaltado de acceso a las mismas, puertas en los caminos de acceso, instalación del sistema de seguridad y CCTV, así como haber contratado un masovero para pernoctar en las instalaciones construidas al efecto, con el bbjeto de poder avisar de cualquier incidencia advertida por los sistemas de seguridad.

(Doc. n°26 de la empresa)

SEXTO.- En fecha 10.12.07 habían finalizado las obras de construcción y sistema dc seguridad de las bodegas de Ferrer-Bobet, SL sitas en la carretera de Porrera a Falset, contando la empresa con un masovero contratado para pernoctar en las instalaciones construídas al efecto, con el objeto de poder vigilar las mismas y avisar de cualquier incidencia advertida por los sistemas de seguridad.

(Interrogatorio de Basilio )

SÉPTIMO.-Las funciones del actor suponían la vigilancia de las instalaciones en construcción de las bodegas Ferrer-Bobet, SL.

El gerente de las bodegas entrego al actor un escrito que indicaba que además debía: controlar que el grupo electrógeno funcionase, la temperatura de varias tinas y de la sala de Barricas, que hubiera agua en el depósito n° 1 y en caso de que estuviese vacío parar las bombas de agua pulsando "n°0", desconectar bomba pozo el sábado por la tarde, y regar árboles en macetas el domingo y el martes durante hora y media abriendo el grifo del agua situado al lado de la cámara frigorífica.

Para caso de incidencias se indicaba en el escrito que el actor debia llamar al gerente u otras dos personas de la bodega

(Doc n° 14 e interrogatorios del demandante y de Basilio )

OCTAVO.- La parte actora no ostenta ni ostentó la representación de los trabajadores en Ia empresa durante el ultimo año.

NOVENO - La parte actora presentó papeleta de conciliación ante el Departamento de Trabajo el 11 de enero de 2008, celebrandose el preceptivo acto el 28 siguIente, con el resultado de sin acuerdo entre las partes respecto de 2005 Serenos Metropolitanos y sin efecto respecto de la codemandadá Ferrer-Bobet, SL.

Se da por reproducido el contenido del acta.

(doc..17 de la parte actora)

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el van impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- L'actor interposa Recurs de Suplicació contra la sentència que desestimà la seva demanda, en la qual sol.licitava es declarés acomiadament improcedent l'extinció del seu contracte de treball que va tenir lloc el dia 10.12.2007.

En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l' apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent sol.licita la reposició de les actuacions al moment anterior a dictar-se la sentència. Basa aquesta pretensió en que l'esmentada resolució tracta la qüestió controvertida sense claredat en fixar els fets i sense precisió, atès que decideix de forma equívoca les qüestions controvertides fonamentals per a la resolució del procés de referència i resulta incongruent la decisió de la sentència amb les argumentacions poc convincents, la qual cosa permet qualificar la decisió d'irraonable i arbitrària perquè denota per part de la jutgessa poca seguretat i convenciment sobre els fets. Entén, en definitiva, que la sentència vulnera el que disposa l' art. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, en relació amb l'art. 248.3 de la LOPJ, l'art. 209 de la LEC i l'art. 24 i 120.3 de la Constitució , en relació amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i que s'ha infringit el seu dret a la tutela judicial efectiva.

Demana també la nul.litat de la sentència, en el segon motiu del recurs, per insuficiència dels fets declarats provats i al.lega que la jutgessa no ha consignat circumstàncies claus i determinants per judicar la present controvèrsia i manifesta com a fets provats "los elementos de la relación laboral supuestamente no probados por esta parte, sin tener en cuenta los elementos existentes en los diferentes documentos aportados y, sin que, en lugar alguno aparezca ninguna referencia ni constatación de los mismos". També afirma que la jutgessa no ha tingut en compte la prova de confessió judicial i que hi manca pronunciament respecte d'extrems àmpliament debatuts, la qual cosa comporta la infracció de l' art. 97.2 de la LPL i que se li ha produït una evident indefensió.

SEGON.- L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo , sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

Tenint en compte aquesta doctrina, cal ara examinar els motius al.legats pel recurrent. Doncs bé, ambdós motius s'han de desestimar amb tota contundència. En efecte, pel que fa al primer, cal dir que en cap cas la decisió de la sentència és pot qualificar con arbitrària i irraonable ni es pot compartir el judici de que les argumentacions són poc convincents. La sentència és raonada i esmenta en el primer fonament jurídic els mitjans de prova en que ha basat els fets declarats provats, que es fonamenten en la prova documental aportada per les parts, així com en els interrogatoris de la part actora i de l'empresa Ferrer-Bobet, especificant, fins hi tot, que aquesta empresa delegà la pràctica en la persona del gerent de les seves bodegues, el Sr. Basilio , que és el qui tenia un coneixement directe i personal dels fets, delegació a la qual no es va oposar la part recurrent.

Pel que fa als raonaments jurídics, la jutgessa els desenvolupa de manera entenedora, raonable i ben argumentada i decideix sobre totes les qüestions a debat, tant pel que fa a les excepcions processals com per que fa a les al.legacions de l'actor, analitzant el contracte que aquest havia signat amb l'empresa Serenos Metropolitanos, S.L. i també la possible cessió de treballadors, tot analitzant la prova practicada en el moment del judici oral.

No s'ha infringit, en conseqüència el principi de la tutela judicial efectiva citat pel recurrent, perquè aquest ha tingut una resposta coherent i raonada a la seva demanda, encara que aquesta hagi estat desestimada. Cal recordar, en relació amb aquesta qüestió, que el Tribunal Constitucional ha posat de relleu, amb reiteració que el dret a la tutela judicial efectiva suposa que els ciutadans puguin acudir als tribunals perquè aquests resolguin les controvèrsies que se'ls presentin i que aquesta resposta ha de ser raonada i coherent amb les pretensions de les parts, però que en cap cas suposa el dret a veure estimades les seves pretensions. Així, doncs, el motiu ha de ser desestimat.

TERCER.- Pel que fa al segon motiu del recurs cal dir que, certament, l' article 97.2 de la LPL que s'al.lega com infringit, estableix que el jutge haurà de declarar expressament els fets que estimi provats, mandat que reitera la regla nº 2 de l'article 209 de la LEC . També és cert, com va posar de relleu la sentència d'aquesta Sala de data 1.9.2004 (R. 1446/04), que el magistrat d'instància ha de fer constar, no només els fets que cregui necessaris per a dictar la sentència que estima correcta, sinó tots aquells que permetin al Tribunal, en cas de recurs, poder tenir unconeixement complert de les qüestions debatudes i provades.

El Tribunal Suprem ens recorda, en la sentència de 10 de juliol de 2000, que una constant doctrina jurisprudencial, elaborada pels diferents Tribunals de l'Ordre Jurisdiccional Social, ha vingut declarant la nul.litat de les sentències dictades en instància quan aquestes ometen dades essencials en els fets provats que el Tribunal "ad quem" considera necessaris als efectes de fonamentar la sentència de suplicació o cassació. Aquesta mateixa jurisprudència ha proclamat, també constantment, que aquesta nul.litat es produeix quan les sentències contenen declaracions fàctiques fosques, incomplertes o contradictòries.

En definitiva, aquesta obligació de l'òrgan judicial de motivar el "factum" de la seva sentència, actua doncs, d'una part, per a garantir l'exercici adequat del dret de defensa en judici, i, de l'altre, com element preventiu de l'arbitrarietat (Auto del Tribunal Constitucional 77/1973), encara que, lògicament, aquesta obligació no pot ser entesa en el sentit que restringeixi la llibertat del Jutge en la formació de la seva convicció o de que li imposi una extensa redacció. És suficient, en termes generals, dir que la motivació fàctica i també, evidentment, la jurídica- ha de ser suficient; suficiència que, com tot concepte indeterminat, caldrà precisar en cada cas concret (Sentència del Tribunal Constitucional de 12 de desembre de 1994).

Com afirma la sentència del Tribunal Suprem de 22 de gener de 1998 "La declaración de hechos probados debe ser concreta y detallada en el grado mínimo requerido para que los litigantes puedan proceder a su impugnación en todos los aspectos relevantes del proceso, y para que los órganos jurisdiccionales de suplicación o de casación puedan comprender cabalmente el debate procesal y resolver sobre el mismo en los términos previstos en la ley".

Doncs bé, aplicant aquesta doctrina al present litigi, el motiu ha de ser desestimat, com abans s'ha avançat, atès que la sentència no ha infringit els articles citats, ni s'ha produït cap tipus d'indefensió a la part, ja que els fets declarats provats són suficients i suficients per a decidir el present litigi i, tal com abans s'ha dit, la jutgessa raona suficientment en quins mitjans de prova es fonamenta per tenir-los acreditats. No hi ha cap qüestió controvertida que no estigui reflectida en el relat fàctic de la sentència. Una qüestió diferent i que la Sala entén que es desprèn dels raonaments del motiu, és que el recurrent no comparteixi la valoració que de la prova ha fet la magistrada d'instància. Així i pel que fa a que no ha tingut en compte la prova d'interrogatori de part cal dir que aquesta prova és de lliure apreciació per part del jutge. En definitiva, del que discrepa el recurrent és de que la jutgessa no li hagi donat la raó, opinió respectable, però que en cap cas por comportar la nul.litat de la sentència, perquè aquesta no infringeix la normativa denunciada ni li ha produït cap tipus d'indefensió. El motiu, en conseqüència, ha de ser desestimat.

QUART.- En el tercer motiu del recurs es denuncia la infracció de l' article 15.1 b) de l'Estatut dels Treballadors i de l'art. 3r del RD 2720/1998 , que desenvolupa l'anterior, així com de la jurisprudència del Tribunal Suprem, concretament esmenta les sentències de 16.4.1999 i 20.3.2002 i al.lega que no està degudament justificat el contracte de treball temporal per obra que havia subscrit l'actor amb l'empresa demandada en estar basat en una causa genèrica que, a més, no va quedar acreditada, atès que els treballs que realitzava el demandant eren de caràcter fix en l'empresa Ferrer Bobet, per la qual cosa el contracte s'ha de considerar fraudulent.

Cal dir que aquesta Sala ja ha tingut ocasió d'estudiar el contracte que lligava l'actor amb l'empresa 2005 Serenos Metropolitanos, S.L., atès que l'esmentada empresa va contractar a l'actor i a un altre treballador per a realitzar la mateixa feina en la mateixa empresa Bodegues Ferrer Bobet i els contractes de treball de tots dos treballadors eren idèntics. En comunicar a ambdós treballadors la finalització del seu contracte, tots dos van recórrer la decisió per entendre que hi havia hagut un acomiadament improcedent i en veure desestimada les seves demandes els dos van interposar recurs de suplicació davant aquesta Sala. Així, doncs, el tema ja ha estat estudiat, per la qual cosa haurem de reiterar en la present sentència els raonaments i argumentacions realitzats en la sentència que va resoldre l'acomiadament del company de l'actor, i desestimar el present motiu, atès que no hi ha motiu per apartar-se de la decisió que en aquella sentència es va prendre.

La sentència a la qual ens referim és la nº 9626/08 de 19 de desembre de 2.008, en la qual, en relació al present motiu es raona el següent, després de fer una exposició de la doctrina del Tribunal Suprem relativa als contractes d'obra o servei:

"Sostiene la Magistrada de instancia con apoyo tanto en la "prueba documental aportada por las partes así como los interrogatorios..." practicados en el acto de la vista (Fj 1.1): 1º) Que el 1 de marzo de 2006 las empresas 2005 Serenos Metropolitanos SL y Ferrer Bobet SL "suscribieron contrato de arrendamiento de servicios de conserjería para control y mantenimiento por personal (de la primera) de la obra" que esta última tenía "en la carretera de Porrera a Falset (T-740), durante el tiempo que durasen las obras de finalización de las bodegas y, en concreto, la zona destinada a vivienda y centro de control del que sería el masovero de la finca"; 2º) Que el demandante "ha venido prestando sus servicios por cuenta y orden de la mercantil 2005 Serenos Metropolitanos SL desde el 2.3.06 en virtud de contrato de trabajo bajo la modalidad de obra o servicio determinado -con la categoría profesional de conserje-, consistente en "la realización de la obra o servicio Bodegas Ferrer-Bovet a Porrera Tarragona" (quien desempeñó sus funciones de "vigilancia" en los términos que recoge el séptimo ordinal fáctico); estableciéndose en su cláusula adicional cuarta "como motivo de finalización del contrato tanto la finalización de la obra para la cual prestaba la vigilancia el trabajador, como la extinción del contrato de la empresa contratista y la empleadora"; 3º) El 19 de noviembre de 2007 Ferrer-Bobet SL comunicó a la codemandada "que en fecha 10.12.07 daría por finalizado el servicio de control y mantenimiento al haber dado fin a la construcción de las bodegas...así como haber contratado un masovero para pernoctar en las instalaciones construidas al efecto, con el objeto de poder avisar de cualquier incidencia advertida por los sistemas de seguridad"; 4º) EL 26 de noviembre de 2007 "la empresa 2005 Serenos Metropolitanos SL comunicó al trabajador la finalización de su contrato de trabajo en fecha 10.12.07 por finalización del servicio en las bodegas Ferrer-Bovet"; obras que, efectivamente, concluyeron en la fecha indicada (hechos tercero y sexto).

Pues bien, desde la dimensión jurídica que ofrece el incombatido relato fáctico la conclusión que se alcanza no puede ser otra que la judicialmente decidida en favor de la regularidad de la contratación suscrita entre las partes con la consecuente válida extinción del litigioso en aplicación de la cláusula incorporada al mismo al concurrir los requisitos a los que nuestra jurisprudencia vincula su temporal eficacia: el servicio -dotado de autonomía e identificado con precisión y claridad en el propio contrato- fue el efectivamente desarrollado por el trabajador en el curso una relación laboral válidamente extinguida al desaparecer la causa que la motivó".

Com hem dit anteriorment, aquests raonament són totalment aplicables al present recurs, atès que les dades són idèntiques.

CINQUÈ.- Per últim, el recurrent denuncia, en el quart motiu del recurs, que la sentència ha infringit l' article 43 de l'Estatut dels Treballadors i al.lega que en el present supòsit hi ha hagut una cessió il.legal de treballadors, atès que únicament les empreses de treball temporal estan autoritzades a contractar treballadors per a cedir-los a una altra empresa i que l'empresa 2005 Serenos Metropolitanos, S.L. no ostenta aquesta condició.

Pel que fa a aquesta denúncia, la Sala comparteix el raonament de la magistrada a quo de que "tampoco acredita la naturaleza temporal del contrato de trabajo la concurrencia de un supuesto de cesión ilegal de trabajadores entre las codemandadas" atès que com correctament raona la Magistrada en el tercer apartat del fonamet jurídic sisè "el hecho de que la empresa contratista concretara directamente al actor alguno de los elementos a vigilar, no debe interpretarse como una asunción de poder de dirección del trabajador, de contenido más amplio..." quan "ni consta que la bodega pagara ninguna nómina del actor, que lo sancionara, que organizara su cuadro horario o jornada semanal (o) supervisara directamente la gestión o que dependiera de la misma su disfrute de vacaciones o permisos.." (Fj 6.4).

Tal com argumenta la sentència de la Sala citada anteriorment, "En armonía con lo así resuelto se pronuncia el Alto Tribunal cuando en su sentencia de 10 de junio de 2003 (y por remisión a lo ya afirmado en la de 14 de septiembre de 2001) considera la necesidad de acudir -en supuestos fronterizos entre la contrata y la cesión ilegal- "a la aplicación ponderada de diversos criterios de valoración que no son excluyentes, sino complementarios, y que tienen un valor indicativo u orientador, pudiendo citarse, entre ellos, la justificación técnica de la contrata, la autonomía de su objeto, la aportación de medios de producción propios (Sentencia de 7 de marzo de 1988), el ejercicio de los poderes empresariales (Sentencias de 12 de septiembre de 1988, 16 de febrero de 1989,17 de enero de 1991, y 19 de enero de 1994) y la realidad empresarial del contratista, que se pone de manifiesto en relación con datos de carácter económico (capital, patrimonio, solvencia, estructura productiva, ...); situación que, proyectada al caso de litis, impide considerar -como así lo ha hecho la sentencia recurrida- un supuesto de cesión ilegal entre las codemandadas de las que pudiera derivarse su solidaria responsabilidad en un cese que (en cualquier caso) se declara efectuado conforme a derecho y en tanto que cualquier otra declaración -autónoma- respecto a aquella cuestionada situación jurídico-legal pugnaría con el mandato del artículo 27.1 de la LPL ".

Aquests arguments suposen la desestimació del motiu i, amb ell, la del recurs, el que comporta la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Salvador contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Reus, en data 18 d'abril de 2.008 , que va recaure en les Actuacions nº 70/2008, en virtut de demanda presentada a instància d'aquell contra 2005 SERENOS METROPOLITANOS, S.L., BODEGUES FERRER BOBET i FONS DE GARANTIA SALARIAL, per acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.