Sentencia Social Nº 3899/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 37/2012 de 22 de Mayo de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LM. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA

IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

IL·LMA. SRA. M. MACARENA MARTINEZ MIRANDA

Barcelona, 22 de maig de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3899/2012

En el recurs de suplicació interposat per TRANS RESIDUOS GRUP KONTE S.L. a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 28 de juliol de 2011 dictada en el procediment núm. 485/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (TGSS), MAZ MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO Y ENFERMEDADES PROFESIONALES DE LA SEGURIDAD SOCIAL NUM. º i Jacobo , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. JOAN AGUSTI MARAGALL.

Antecedentes

Primer.En data 9-6-10 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de juliol de 2011 , que contenia la decisió següent:

Acollint l'excepció de manca de legitimació de l'empresa actora TRANS RESIDUOS GRUP KONTE, S.L. per interposar la demanda instada, resolc la inadmisió d'aquesta.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Es declaren provats els següents fets:

1. En data 2.10.09 l'INSS va iniciar expedient per manca de mesures de seguretat i higiene en el treball, a instàncies de la Inspecció de Treball, contra l'empresa actora a rel de l'accident laboral que va patir el treballador Jacobo el dia 9.09.08, amb una antiguitat a l'empresa de 4.02.08 (docs. 1 i 2 actora).

2. El dia 9.09.08 la Mútua MAZ va donar de baixa mèdica el treballador amb el següent diagnòstic: 'Traumatismo. Fractura peñasco temporal'. Va ser alta el 8.05.09. El 10.06.09 el treballador va causar nova baixa, per contingències comuns, però el 10.06.09 la Inspecció de Treball va determinar que la nova baixa ho era per accident de treball (docs. 3, 4 i 5 actora i 12 ram de prova actora).

3. El 8.02.10 la Mútua Maz insta expedient de incapacitat permanent derivada d'accident de treball del treballador Sr. Jacobo .

4. El 23.02.10 l'INSS resolt declarar el treballador afectat d'una incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de conductor de camió, derivada d'accident de treball, amb efectes de 6.05.09, amb dret a percebre una pensió mensual incrementada en un 20%, amb responsabilitat de pagament de la Mútua Maz (doc. 6 actora>).

5. Contra l'anterior resolució l'actora formula reclamació prèvia però li es desestimada per l'INSS per manca de legitimació (docs. 7 i 8 actora).

6. Segons informe de la Inspecció de Treball l'empresa no havia donat al treballador la formació necessària sobre prevenció de riscos laborals (doc. 13 ram actora).

7. Segons informe de l'ICAM el treballador va patir les següents lesions: 'Fractura del peñasco el temporal izquierdo. Luxación acrómio-clavicular. Parálisis facial y neuropatia del ciático poplíteo externo derecho. Secuelas: limitación funcional del hombro izquierdo, hipocausa y alteración del equilibrio' (doc. 6 ram demandada).

8. La base reguladora es de 13.105,08 euros i l'empresa actora estava al corrent del pagament de quotes a la Seguretat Social (no contradit).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-La sentència d'instància acollí l'excepció de manca de legitimació activa de l'empresa demandant i desestimà la seva demanda en impugnació de resolució dictada per l'INSS, que declarà al demandant en situació d'incapacitat total derivada d'accident laboral.

Contra aquesta sentència s'alça en suplicació l'empresa demandant,per mitjà d'un primer motiu, per la via de l'apartat a) de la LPL, en el que denuncia l'infracció dels arts. 97 LPL i 209 i 218 LEC , per insuficiència dels fets provats i per manca de motivació de la sentència, amb lesió de l' art. 24 CE . Aquesta insuficiència fàctica i en la motivació s'hauria produït, a criteri del recurrent, en negar l'interès directe de l'empresa demandant en el resultat del plet i -per tant- haver acollit l'excepció de manca de legitimació activa oposada pel treballador demandat.

La denúncia, en els termes que ha estat formulada, ha de ser desestimada, atès que -com es manifesta de la seva lectura- la sentència impugnada conté tots els elements de fet necessaris per a resoldre el plet plantejat i, d'altra banda, en el tercer fonament s'exposa -de manera lacònica però suficient- el raonament que l'ha portada a estimar l'excepció de manca de legitimació passiva.

Qüestió diferent és que el raonament no convenci a la recurrent o que, fins i tot, sigui contrari al més recent criteri jurisprudencial del Tribunal Suprem, qüestió que s'abordarà en el següent fonament jurídic.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, a l'empara de l'apartat b) de l' art. 191 LPL , postula l'empresa recurrent la revisió de dos fets provats, el primer i el setè.

És doctrina consolidada, pacífica i antiga que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.

D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concorrents -a diferència de l'apel lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE - una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. Per a això, entre els extrems referits, en aquest recurs no es tracta tant d'una nova valoració dels fets concorrents, sinó d'una objectivització dels dits elements fàctics a partir d'elements que palesen sense dubtes, en forma fefaent i indubitada, un error en la valoració de la prova.

Cal recordar al recurrent que no correspon a aquesta Sala jutjar de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 , que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

A la llum d'aquests criteris doctrinals, escau abordar les dues revisions postulades:

1.- La primera revisió postula l'addició al fet primer de la circumstància de que en data 1.12.09 l'INSS dictà la resolució que declarà la responsabilitat de l'empresa recurrent en l'accident laboral produït, per manca de mesures de seguretat, i el dret del treballador accidentat a percebre una recàrrec del 30% en les prestacions de seguretat social derivades del mateix.

S'ha d'accedir a la revisió postulada, atès que es refereix a un fet incontrovertit i -en tot cas- acreditat al foli 192, i d'inqüestionable rellevància en ordre a justificar la legitimació activa de la recurrent, tot i que l'addició s'entendrà incorporada al fet provat sisè, a continuació de l'actual redactat, en ser la ubicació més lògica.

2.- Per contra, no podrà prosperar la segona revisió postulada, en la que s'interessa la substitució del fet provat setè per un nou redactat que, en base als documents invocats per la recurrent, reflecteixi unes seqüeles de menor gravetat que les consignades a la sentència.

En la mesura en què el jutge d'instància ha valorat la prova i ha arribat a determinades conclusions, sense que s'indiqui en el recurs els possibles errors que pot haver comès, aquest primer motiu de suplicació ha de decaure, doncs, com s'ha dit, davant informes contradictoris ha de prevaler la valoració de la prova que s'ha efectuat a la instància.

Segons consta al mateix fet provat, el jutge d'instància, en ús de la seva facultat de valoració de la prova, ha conferit especial credibilitat a l'informe de l'ICAM (foli 90), del que reprodueix el diagnòstic final, sense que -en contra del que afirma la recurrent-

sigui d'apreciar cap error .

Per tant, aquesta segona revisió ha de ser desestimada.

TERCER.-Finalment, la part recurrent, per la via de l'epígraf c) de l' art. 191 LPL , formula diverses denúncies.

La primera d'elles -i que, en tot cas, ha de ser abordada en primer lloc- reprodueix novament la denúncia d'infracció dels arts. 97 LPL i 209 i 218 LEC , per incongruència i per manca de motivació de la sentència, que -novament- fonamenta en el fet d'haver apreciat la seva manca de legitimació activa per impugnar la resolució inicial de l'INSS, essent evident i directe el seu interès en la resolució del plet en raó del recàrrec del 30% declarat al seu càrrec, postulant que sigui desestimada l'esmentada excepció processal i que es dicti sentència sobre el fons, invocant la STC 14.12.89 i les STS de 14 i 10 d'octubre de 1992 .

Resulta manifest, novament, que la recurrent s'equivoca al identificar els preceptes infringits, que -com ja s'ha explicat en el primer fonament jurídic de la present sentència- no són els que assenyala, atès que no és d'apreciar ni manca de motivació ni incongruència a la sentència impugnada, ja que fonamenta suficientment el seu pronunciament i dona una resposta congruent al que es demanava (encara que equivocada, com es veurà), atès que la manca de legitimació activa de la demandant havia estat invocada tant per l'INSS com pel treballador codemandat.

Això no obstant, aquesta errònia identificació en les infraccions produïdes no pot comportar la desestimació del motiu quan, manifestament, és que es vol denunciar és l'errònia apreciació de la manca de legitimació activa de la recurrent pel jutge d'instància, que -certament- entra en contradicció no només amb les dues sentències del Tribunal Suprem especificades, sinó amb pronunciament molt més recents, com ara la sentència de 30.1.12 , que -amb revocació d'una anterior sentència d'aquesta Sala que havia apreciat manca de legitimació activa de l'empresa en una situació semblant- raona el següent:

'En efecto, la cuestión no puede sino ser resuelta de conformidad a la sentencia de contraste [STS 20/05/09 - rcud 2405/08-],cuyos criterios sobre la legitimación empresarial en los procesos de Seguridad Social traen causa en precedentes de 14/10/92 [rcud 2500/92]y 20/10/92 [rcud 2446/91] y han sido desarrollados por la recienteSTS 04/04/11 [rcud 556/10], cuya doctrina hemos de seguir en las presentes actuaciones.

2.- Ciertamente que con arreglo a antigua doctrina constitucional, en los procesos sobre Seguridad Social el empresario no ostenta titularidad alguna sobre la relación jurídico-material de Seguridad Social debatida, siquiera quede vinculado por los efectos reflejos del procedimiento judicial, de manera que no lesiona el derecho del empresario a la tutela judicial efectiva, la omisión de su citación en el proceso de Seguridad Social (STC 207/1989, de 14/Diciembre).

Tal doctrina justifica que hayamos afirmado que la empresa carece de legitimación activa para pretender el reconocimiento a favor del trabajador de una pensión de IP, porque lo que en tal caso se ejercita es un derecho subjetivo en el marco de una relación jurídica de seguridad social y la titularidad de ese derecho corresponde únicamente al trabajador»; o para impugnarla, cuando de ella se derivan consecuencias en orden a la extinción del contrato de trabajo [art. 49.5 del Estatuto de los Trabajadores, en este caso en relación con el convenio aplicable; y la obligación convencional de asignar nuevo puesto de trabajo en situación de IPT], porque en este caso se trata de efectos reflejos y que en sí mismos no constituyen el objeto del proceso de seguridad social sobre el grado de invalidez en cuanto proceso en el que se ejercita una acción de condena contra una Entidad Gestora. Supuestos en los que -hemos afirmado- «el interés empresarial en la declaración de invalidez podría justificar una intervención adhesiva, pero no puede convertir al empresario en sujeto activamente legitimado para iniciar un proceso sobre calificación de la invalidez permanentecomprometiendo derechos del trabajador y provocando consecuencias que afectan a su esfera personal y profesional con un alcance, desde luego, más amplio que el propio del contrato de trabajo, ya que la declaración de incapacidad permanente total se refiere al ámbito de la profesión habitual del trabajador y la absoluta se proyecta sobre toda profesión u oficio [art. 135.4y5 de la Ley General de la Seguridad Social]. Se invadiría así además el ámbito propio del titular del derecho, a quien el ordenamiento confía su ejercicio y defensa» (SSTS 14/10/92 -rcud 2500/92-; y04/04/11 -rcud 556/10-).

3.- Pero el propio concepto de la legitimación «ad causam» o legitimación en sentido estricto, entendido como «una aptitud específica determinada, mediante la justificación necesaria para intervenir en una litis especial y concreta por obra de una relación en que las partes se encuentran respecto a la cosa objeto del litigio» (STS 14/10/92 -rcud 2500/92-, con citas de doctrina procedente de la Sala Primera), determina que el empresario esté activamente legitimado:

a).- En los procesos sobre prestaciones de IP cuando pretenda la revisión hacia un grado inferior de la invalidez de la que ha sido previamente declarado responsable o cuando impugne la resolución administrativa que le haya declarado responsable de las prestaciones, pues «es claro el legítimo y efectivo interés empresarial en ejercitar tal pretensión porque la misma no le afectaría sólo de modo indirecto o reflejo, sino que ... incide directamemte en su patrimonio, pues el reconocimiento de la prestación genera una obligación de pago para ella» (SSTS 14/10/92 -rcud 2500/92-; y04/04/11 -rcud 556/10-).

b).- Pero -es más- la legitimación se extiende en todo caso a los procesos por accidente de trabajo, de forma que ha de apreciarse falta de litisconsorcio pasivo necesario si la empresa no ha sido parte en el proceso, aunque no pudiera derivarse responsabilidad directa para ella por haber cumplido con sus obligaciones en materia de Seguridad Social, y ello o pese a que ya no están vigentes los preceptos que anteriormente lo proclamaban con rotundidad [arts. 171 TRRAT; 71 LPL/1973/1980], siendo así que la necesidad se deriva delart. 141 LPL , y «aunque no existiera, resulta evidente que la empresa debe ser demandada en los procesos de accidentes de trabajo, dada su condición de titular de la relación triangular jurídico-material de aseguramiento, que está siempre en la base de una controversia como la presente. Es cierto que su interés en su solución solo sería inequívocamente evidente y directo si hubiera incumplido las obligaciones que al respecto le imponen las normas de S. Social. Pero también lo es que, aunque haya actuado correctamente, las consecuencias que se deriven de la sentencia que recaiga en este proceso, no le afectarían sólo de modo indirecto o reflejo, como precisa la jurisprudencia para excluir la existencia del litisconsorcio pasivo necesario; le vincularían con tal real intensidad, que su ausencia en este proceso podría lesionar grave e irreparablemente su legítimo derecho de defensa, ínsito en el derecho fundamental a la judicial efectiva o, en el mejor de los casos, podría dar lugar a las sentencias contradictorias que el litisconsorcio pasivo necesario pretende eludir» (STS 16/07/04 -rcud 4165/03-).

c).- En la misma forma que no puede negarse que la empresa está legitimada para recurrir una declaración sobre prestación - Viudedad- derivada de enfermedad profesional, aunque hubiese sido absuelta, porque «la llamada de la empresa al proceso por contingencias profesionales responde a que... la cobertura de estas contingencias ... se produce como consecuencia de una responsabilidad del empresario cuya cobertura asume la entidad gestora o colaboradora... Por ello, en la condena a la aseguradora en estos procesos ha de entenderse implícita una condena al empresario responsable de la contingencia profesional; condena que ... puede tener consecuencias en otros procesos sobre responsabilidades distintas de las que se sustancian en los procesos de Seguridad Social [indemnización adicional por culpa, recargo...] al margen de las responsabilidades que pueda entrañar en el caso concreto que se enjuicia, evidentemente comporta el reconocimiento y declaración judicial de la concurrencia de unas circunstancias en el desarrollo de la actividad laboral en el seno de la empresa que, sin duda alguna, afectan al interés empresarial en la materia que se enjuicia» (STS 20/05/09 -rcud 2405/08-)..'

Per tant, ha de ser acollida aquesta primera denúncia, atès que -a la llum del criteri doctrinal exposat- resulta manifest que l'empresa demandant i ara recurrent, en ser responsable del recàrrec prestacional del 30% prèviament declarat, tenia interès directe i legítim en l'acció d'impugnació de la resolució inicial de l'INSS que declarà al treballador accidentat en situació d'incapacitat total.

Escau, per tant, revocar la sentència d'instància i ordenar siguin retornades les actuacions al jutjat d'instància a fi que dicta sentència respecte al fons de la demanda plantejada.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per TRANS RESIDUOS GRUP KONTE SL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 2 dels de Lleida en data 28 de juliol de 2011 , recaiguda a les actuacions 485/10, en virtut de demanda deduïda per TRANS RESIDUOS GRUP KONTE SL contra INSS, TGSS, Jacobo i MAZ MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO Y ENFERMEDADES PROFESIONALES, revoquem la sentència d'instància i ordenem siguin retornades les actuacions al jutjat d'instància a fi que dicti sentència respecte al fons de la demanda plantejada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l'Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l'article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l'art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.