Sentencia SOCIAL Nº 3917/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2510/2017 de 16 de Junio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 17079 - 44 - 4 - 2013 - 8038760

F.S.

Recurs de Suplicació: 2510/2017

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 16 de juny de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3917/2017

En el recurs de suplicació interposat per Piedad a la sentència del Jutjat Social 1 Girona (UPSD social 1) de data 3 dÂ?octubre de 2016 dictada en el procediment núm. 704/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part INSS (Girona), MC MUTUAL, MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO, MAGNETO MARELI ESPAÑA, S.A. i TGSS (Girona), ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 6-8-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 dÂ?octubre de 2016 , que contenia la decisió següent:

Que desestimo la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por D. ª Piedad contra el INSS, TGSS, MC Mutual y Magneti Marelli España S.A.U..

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.La parte actora se encuentra afiliada a la Seguridad Social en el régimen general. Su profesión habitual es la de operaria de cadena de montaje de vehículos y presta servicios para Magneto Mareli España S.A..

La trabajadora Piedad ha venido prestando servicios por cuenta de la empresa Magneti Marelli España SAU, dedicada a la actividad de fabricación de componentes electrónicos, desde el 3/03/2008, inicialmente a través de una ETT y posteriormente por medio de un contrato indefinido, realizando las tareas de montaje manual de pilotos para el automóvil en distintas fases, correspondiendo cada fase a un puesto de trabajo en el que la trabajadora, junto con sus compañeras de sección, iba rotando cada dos horas. Los puestos de trabajo que iba ocupando rotativamente la demandante eran los siguientes:

- Premontaje: las tareas realizadas en el mismo consisten en la recogida de los reflectores de los pilotos de un contenedor situado a nivel del suelo sobre un transpalet y que tiene una altura de 97 cm, disponiendo de apertura frontal para facilitar el acceso a las piezas) situándose los cuerpos sobre una base inclinada situada en una mesa a la derecha de la trabajadora, de una altura de 101 cm; colocación de distintos elementos de pequeñas dimensiones mediante encaje manual en cada uno de los pilotos; colocación simultánea de ambas piezas en la máquina de soldar, situando los filtros en las piezas y realizando soldaduras mediante puesta en marcha de una máquina mediante presión de pulsador; recogida de los cuerpos de los pilotos situándolos en una mesa a la izquierda de la trabajadora; y recogida de las piezas soldadas y encaje de los reflectores con sus correspondientes cuerpos de cada piloto.

- Soldadura y estabilizado: soplado de las piezas (cuerpo y transparente) utilizando máquina de soplado o pistola de aire comprimido; colocación del cuerpo y el transparente en la máquina de soldar; control visual de la calidad de la pieza y colocación en la plataforma del horno tipo carrusel para estabilizar la pieza.

- Montaje de componentes, comprobación eléctrica y estanqueidad: colocación simultánea de ambas piezas en la máquina de soldadura por ultrasonidos, accionando la misma mediante presión de un pulsador; fijación etiquetas adhesivas en las piezas; control visual de las piezas, marcando y separando las que tienen defectos; colocación manual de las juntas, portalámparas y bombillas de pilotos; introducción de las piezas en la máquina, que realiza el encaje de las mismas, las comprobaciones eléctricas y los controles de estanqueidad, tras pulsar la botonera de accionamiento de la máquina.

- Control final y embalaje: control visual de los pilotos, utilizando pulimento si es necesario; etiquetaje de la pieza y pasarla por un escáner y embalaje de los pilotos, colocándolos en su correspondiente contenedor, situando separadores entre ellos y entre los distintos pisos de pilotos.

El riesgo derivado de posturas forzadas en el puesto de trabajo de operaria de montaje, en las diferentes ubicaciones que puede ocupar la actora, es calificado como medio (lo que supone que se considere necesario que la empresa emprenda actuaciones correctoras), mientras que el riesgo por movimientos repetitivos en calificado como muy bajo. Estas mediciones están basadas en atención del conjunto del cuerpo de la trabajadora (tronco, cuello, piernas y extremidades superiores). En el caso de la demandante gran parte del tiempo de trabajo debe mantener los dos brazos con una flexión superior a 80º debido sobre todo a la altura de los planos de trabajo y la altura de la trabajadora afectada.

En el informe de evaluación de riesgos sobre el puesto de trabajo de operaria de montaje de 24/05/2013, se consignan los siguientes riesgos relacionados con el sistema musculoesquelético y se proponen las siguientes medidas correctoras:

Riesgo de posturas forzadas, calificado como tolerable, proponiéndose como medidas correctoras las siguientes: dotar de elemento que permita cambios posturales entre bipedestación y sedestación; instalar reposapies; dotar los suelos de alfombras para reducir la dureza del suelo y emplear calzado adecuado.

Riesgo por movimientos repetitivos calificado como moderado proponiéndose como medidas correctoras las siguientes: realizar estudio ergonómico específico de la tarea; establecer descansos periódicos para los grupos musculares sometidos a movimientos repetitivos; establecer ejercicios de relajación de la musculatura; establecer recomendaciones ergonómicas establecidas en otros estudios ergonómicos realizados en el centro de trabajo.

El Juzgado de lo Social nº 1 de Gerona dictó sentencia de 6 de noviembre de 2015 en autos 60/14 por la que se declaraba la it sufrida por la demandante de 7 de octubre a 7 de diciembre de 2011 derivada de enfermedad profesional. Frente a dicha sentencia fue interpuesto recurso de suplicación que fue desestimado por la Sala de lo Social del TSJ de Cataluña de 30 de mayo de 2016 .

(Folios 62 a 77 y expediente administrativo obrante en cd-rom adjunto al folio 1).

SEGUNDO.El ICAM emitió en fecha 11 de marzo de 2013 informe en el que se indicaba como diagnóstico y limitaciones: 'omalgia izquierda, ruptura supraespinoso, ip 15.05.12 + rhb'. La Comisión de Evaluación emitió dictamen propuesta de 20 de marzo de 2013 recogiendo el mismo diagnóstico (expediente administrativo obrante en cd- rom adjunto al folio 1).

TERCERO.El día 21 de marzo de 2013 el INSS dictó resolución considerando que no procedía declarar a la demandante en el grado de incapacidad permanente. Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada (expediente administrativo obrante en cd-rom adjunto al folio 1).

CUARTO.La parte demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora de la prestación interesada asciende a 23.116,81 euros el año para la ipt y a 2.074,44 euros mensuales para la ipp, con fecha de efectos para la ipt desde el cese en el trabajo, que tuvo lugar el 20 de septiembre de 2013 y percibiendo prestación por desempleo desde el 13 de julio de 2016 y fecha de revisión desde el 2 de enero de 2017 (no controvertido, folios 134, 135 y 141 y expediente administrativo obrante en cd-rom adjunto al folio 1).

QUINTO.La parte demandante presenta omalgia izquierda derivada de ruptura de tendón supraespinoso en hombro izquierdo (extremidad dominante) y tratado con intervención quirúrgica el 15 de mayo de 2012, restando como secuela una tendinopatía escapulohumeral izquierda. Abducción a 170º, anteversión a 130º y rotaciones externa e interna a 70º. Depresión post-intervención (informes periciales de Dres. Romeo y Carlos Alberto e informe del Icam y documentación médica obrantes en folios 53 a 136 y estudio biomecánico obrante en expediente administrativo obrante en cd-rom adjunto al folio 1 e informe psicológico del Sr. Alberto ).

SEXTO.La empresa, que está al corriente del pago de las cotizaciones de Seguridad Social, tenía cubiertas las contingencias comunes y profesionales de sus empleados con la Mutua MC Mutual (no controvertido y expediente administrativo obrante en cd-rom adjunto al folio 1).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar (Mutual Midat Cyclops). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent total o subsidiàriament parcial per a la seva professió habitual d'operària en cadena de muntatges d'automoció, és per denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- La recorrent denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.4 i subsidiàriament 3 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny). Resumidament invoca criteri jurisprudencials d'aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya sobre la interpretació jurisprudencial de la definició legal dels graus d'incapacitat permanent. Es remet a les patologies que considera no controvertides que refereix i declara que està disconforme amb la valoració judicial de la instància al considerar el magistrat que les lesions no redueixen la mobilitat de l'espatlla esquerra, sense atendre que la realització del treball exigeix una flexió superior al 80% atès que la flexió. Parteix de la relació de causalitat entre la patologia que pateix i el treball que realitza, i es remet al seu origen professional per les tasques que efectua en cadena, segon entén que es desprèn de la Sentència del mateix Jutjat Social núm. 1de Girona confirmada per aquesta Sala Social a què fa referència el fet provat primer últim paràgraf. La lesió de tipus degeneratiu a l'espatlla esquerre s'ha cronificat i ha degut ser objecte d'intervenció quirúrgica el maig de 2012. El tractament mèdic prescrit davant el dolor actual consisteix en evitar esforços que afectin aquesta articulació atenent a l'antecedent quirúrgic. Conclou que l'origen de les lesions es troba en el treball que realitzava en cadena de muntatge amb moviments repetitius. No es pot oblidar que la demandant és esquerrana. Es remet a les tasques concretes del seu lloc de treball, de forma que presenta limitacions funcionals per a les tasques fonamentals de la seva professió amb la rendibilitat, eficàcia i habilitat exigibles en el treball per compte d'altre o pròpia, de forma que és creditora de la pretensió principal d'incapacitat permanent total. Subsidiàriament interessa el reconeixement de la incapacitat permanent parcial perquè les patologies i seqüeles comporten major patiment i dificultat per desplegar la professió habitual amb professionalitat, que redueix el rendiment professional en el 33% o mes, de forma que merita el reconeixement subsidiari de la incapacitat permanent pericial derivada de malaltia pel treball de contingència professional.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.4 i 3 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Total o Parcial, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet al grau d'incapacitat permanent total de la normativa anterior, manté que la qualificació del grau d'incapacitat permanent total suposa la impossibilitat d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual , i entén que, tot i que funcionalment pugui dur- les a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol requeriment, sinó la de dur-lo a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual és total quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix aquella activitat laboral productiva és utòpica.

Així doncs, la Jurisprudència ha vingut destacant reiteradament, entre d'altres en les Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1.986 , el caràcter essencial i determinant de la professió habitual en la qualificació jurídica de la situació residual de la persona afectada; de tal manera, que unes mateixes lesions i seqüeles poden ser constitutives o no d'invalidesa permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapaç, atès que en concret i pel que fa referència al grau d'Incapacitat Permanent Total ja referit, i al Parcial, el número 3 de l' article 137 de la Llei General de la Seguretat Social , es refereixen a la professió habitual, per la qual cosa cal declarar el citat grau d'incapacitat permanent parcial que ens ocupa quan les lesions o seqüeles redueixin el desenvolupament de les tasques pròpies de l'activitat habitual amb la professionalitat, dedicació i constància que la relació laboral exigeix en un 33% o més del rendiment professional.

Referent a les lesions que presenta la treballadora ens remetem al quadre de lesions i limitacions no atacades que consten recollides en el cinquè fet provat, consistents en Omàlgia esquerra derivada de ruptura del tendó supra- espinós de l'espatlla esquerra, que és l'extremitat superior dominant, tractada amb intervenció quirúrgica el 15 de maig de 2012, quedant com a seqüela tendinopatia escàpulo-humeral esquerra. Abducció a 170º, anteversió a 130º, i rotació externa i interna a 70º. Depressió post intervenció.

Aquest quadre resulta del convenciment judicial de l'estat de la patologia de la recorrent i les limitacions que comporten les seqüeles, consistents en limitacions de la mobilitat del braç esquerre en els seus últims graus. Ens hem de remetre a les exigències de la categoria professional en general i no al concret lloc de treball que es descriu en el primer fet provat de la sentència, com a operaria en cadena. La professió exigeix efectivament mobilitat permanent de les extremitats superiors i en aquets cas de l'esquerra perquè, en ser persona esquerrana, és la dominant.

No obstant entenem amb la sentència de la instància que el desplegament de la professió en cadena no exigeix una força i esforç important i una mobilitat que, si be pot resultar repetitiva, -factor a tenir en compte a efectes de normes de prevenció en el treball o en cas de prestació del sistema de la Seguretat Social-, no s'ha demostrat que el treball en cadena obligui a la mobilitat completa dels braços en últims graus en tots els moviments. Aquesta conclusió ens estalvia d'entrar en consideracions sobre l'origen i contingència de la patologia a què fa referència el primr fet provat.

Amb la sentència de la instància hem de concloure que el quadre de seqüeles i limitacions que presenta la treballadora no te la entitat important que impedeixi les fonamentals tasques de la seva professió habitual, ni que provoqui major dolor o patiment que redueixi el rendiment professional en un 33% o mes.

En conseqüència no reuneix els requisits de l'article núm. 137, 4 i 3 de la LGSS. de 1994 d'aplicació, de forma que desestimem el recurs i confirmem la sentència de la instància, sense que procedeixi cap pronunciament exprés sobre la contingència.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de la demandant Sra. Piedad contra la Sentència de 3 d'octubre de 2016 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Girona en el procediment núm. 704/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.