Sentencia Social Nº 3918/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3137/2006 de 25 de Mayo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 25 de maig de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3918/2007

En el recurs de suplicació interposat per Alvaro a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 28 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 685/2005 en el qual

s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 20 de setembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de novembre de 2005, que contenia la decisió següent: " Que desestimando la demanda interpuesta por Alvaro frente al I.N.S.S. en reclamación de Incapacidad Permanente Absoluta o Subsidiariamente total procede absolver al INSS de todas las peticiones realizadas en la demanda del actor "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- La parte actora Alvaro provista de D.N.I. nº NUM000 nacida erl 19-08-65, se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el núm. NUM001 y en situación de alta en el régimen especial de autónomos.

2º.- Su profesión habitual es la de Vigilante.

3º.- A resultas del expediente adminstrativo instruido, la UVAMI emitió dictamen en fecha 29-04-05. Mediante resolución de 27-05-05 el INSS declaró que no procede declarar a la actora en ningún grado de incapacidad permanente derivada de enfermedad común, y denegar el derecho a las prestaciones económicas por no reunir el requisito de incapacidad permanente. La propuesta de la Comisión de Evaluación de Incapacidades contenia el siguiente cuadro residual:

HEPATOPATIA CRONICA ENOLICA, ACTUALMENTE NO DESCOMPENSADA . HERNIA DISCAL L4-L5 y L5-S1 SIN SIGNOS CLINICOS DE DÉFICIT NEUROLOGICO Y CON FUNCIONALISMO DEL RAQUIS CONSERVADO.

4º.- Interpuesta reclamación previa, fue desestimada mediante resolución de fecha 23-08-05.

5º.- Para el supuesto de estimaciòn de la demanda la base reguladora de la pensión ascenderia 483,00 euros. La fecha de efectos seria de 29-04-05.

6º.- La parte actora está afecta de las siguientes lesiones:

HEPATOPATIA CRONICA ENOLICA. ACTUALMENTE NO DESCOMPENSADA HERNIA DISCAL L4-L5 Y L5-S1 SIN SIGNOS CLINICOS DE DÉFICIT NEUROLOGICO Y CON FUNCIONALISMO DEL RAQUIS CONSERVADO.

7º.- Inicio un proceso de incapacidad temporal el 10-04-05

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la declaració del grau de incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total, postula el demandant, com a primer motiu de recurs, per la via de l' article 191 b) de la LPL , la revisió dels fets provats, concretament dels número segon i sisè de la sentència, en els punts consistents en la descripció de la professió i de les malalties que pateix el demandant, respectivament, qüestions de les que proposa un relat alternatiu.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

També s'ha de tenir en compte que es criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, com a documents de contrast, respecte a la revisió del fet provat segon, al que proposa afegir, "profesión que requiere aptitudes físicas suficientes", no ha de ser atesa la petició, doncs el profesiograma laboral aportat correspon a un treballador per compte aliena, amb les exigències que imposa el conveni col.lectiu, mentre que el demandant és autònom. Per altra banda, la redacció proposada és més una valoració jurídica que un fet, per la qual cosa no hauria de introduir-se com a tal en el relat fàctic.

SEGON. Respecte a la modificació del fet provat sisè, proposa els informes mèdics que consten en els folis 39 de les actuacions, respecte a la cirrosi patida pel demandant i el foli 41, respecte a la patologia lumbar i la cirrosi hepàtica evolucionada, que comporta limitació a l'activitat d'esforç físic. Tampos ha de ser acollida la seva pretensió, a la vista de les divergències entre els informes mèdics aportats, que expressent de forma contradictoria la situació física del demandant, sense que es pugui contradir per aquesta Sala la valoració del jutge de instància, aplicant la valoració exposada més amunt.

TERCER. Per la via de l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral , s'al lega com a segon motiu del recurs, la infracció per errònia aplicació dels articles 137-4 i 5 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que s'ha declarat provada, obliga a valorar que està incapacitat per a la realització de qualsevol professió u ofici, o subsidiàriament per a les tasques bàsiques de la seva professió habitual.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991 , l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total - en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establer a l' art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969 - la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

Doncs bé, ateses les patologies declarades provades, no es pot considerar que el demandant estigui limitat per a la realització de les tasques essencials de la professió de, que dacord amb les exigències que imposa la normativa legal, Llei de seguretat privada, (que indica en el seu article 11 descriu que han de realitzar la vigilància i protecció de béns immobles i les persones que s'hi trobin; efectuar controls de identitat dels accessos, evitar la comissió d'actes delictius o infraccions en relació als béns objecte de protecció, posar immediatament a disposició dels membres de FiCSE als delinqüents en relació amb l'objecte de protecció, així com els instruments , efectes i proves dels delictes, efectuar la protecció del emmagatzemament, recompte, classificació, transport de diner, valors i objectes valuosos, porta a terme la prestació de serveis d'alarmes... etc. A més a més han de dur a terme la tasca d'acompanyament , defensa i protecció de persones determinades) , solament de manera ocasional imposa la realització de tasques que comportin un esforç físic qualificat, sense que aquest esforç li sigui exigible en la major part de la jornada laboral en què solament es realitzen tasques de caràcter sedentàri.

QUART. Els previs raonaments han de comportar la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que hem de desestimar el recurs de suplicació interposat per Alvaro contra la sentència dictada pel jutjat del social número 2 de Barcelona, en data 28 de novembre de 2005 , recaiguda en actuacions 685-2005 contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en matèria de incapacitat permanent, i confirmar la sentència dictada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.