Sentencia Social Nº 3920/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1565/2014 de 29 de Mayo de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 de maig de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3920/2014

En el recurs de suplicació interposat per Salvadora a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 11 de desembre de 2013 dictada en el procediment núm. 992/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Reale Seguros Generales, S.A. i Restauración Bega, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre indemnització danys i perjudicis, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de desembre de 2013 , que contenia la decisió següent:

'Desestimo la demanda interposada per Salvadora contra RESTAURACION BEGA, S.L. i REALE SEGUROS GENERALES, S.A., en matèria de reclamació de quantitat en concepte d'indemnització de danys i perjudicis derivats d'accident de treball, per la qual cosa absolc les demandades de totes les peticions deduïdes en contra seva.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'Primer.RESTAURACION BEGA, S.L. té per activitat la pròpia del sector d'hosteleria i restaurant, a més de complex restaurador destinat a bodes, banquets, restaurant diari i chiquipark (doc. 25 de l'empresa).

Segon. L'actora acredita una antiguitat a RESTAURACION BEGA, S.L. del 6-2-2009, mitjançant un contracte de treball indefinit, la categoria professional de netejadora i un salari de 1. 134,32 euros, inclosa la part proporcional de les pagues extres, referit al mes de setembre de 2010, equivalent a un import anyal de 13.611,84 euros (doc. 1 a 12 de l'empresa i foli 25).

Tercer. Les funcions pròpies i habituals des de fa més d'un any de l'actora consistien en les de neteja de la màquina trituradora de carn de la marca Braher Internacional, però també d'altres màquines de picar i tallar carn i embotit (interrogatori i folis 22 a 26).

Quart.El passat dia 25-8-2010, sobre les 16 hores i dins de la seva jornada laboral, l'actora estava fent les tasques de neteja inherents a les seves funcions habituals i, concretament, es disposava a netejar les màquines que s'hi troben a la cuina i, entre elles, la trituradora de carn.

La treballadora va procedir a treure la safata d'alimentació de la màquina, tot quedant el rodet o espiral accessible sense desconnectar-la de la xarxa elèctrica i introduint la ma per retirar-ne la carn, activant com un acte reflex el dispositiu de funcionament de la màquina amb el propòsit de posar en funcionament el rodet per empentar la carn a fora, per la qual cosa li va quedar atrapats els dits de la ma dreta.

La mateixa treballadora va admetre davant la inspectora de treball actuant que no va desconnectar la màquina del corrent perquè, pot ser, tenia les mans mullades, i es va disposar a netejar-la traient la safata d'alimentació i introduint les mans en el seu interior, tot activant el dispositiu de la posada en marxa (folis 22 a 26).

Cinquè.L'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Lleida de 7-1-2013 afirma que (folis 22 a 26):

'La causa principal del accidente se deriva de la no desconexión de la red eléctrica de la màquina para realizar las tareas de limpieza.

La trabajadora reconoció que desde el inicio de su relación laboral lleva a cabo tales funciones y que casi cada día limpiaba la màquina. A su vez, ha quedado acreditada la formación e información facilitada a la trabajadora al respecto.

En el presente accidente no se han detectado suficientemente falta de medidas de seguridad por parte de la empresa susceptible de responsabilidad administrativa unido con el hecho de que el trabajador (sic) tenía experiencia, había recibido formación e información en materia de prevención de riesgos laborales inherentes a su puesto de trabajo.

Pese a ello, se requiere a la empresa para que refuerce la señalización de seguridad en los equipos de la cocina y que el manual de instrucciones esté en la proximidad de cada máquina. Asimismo, se requiere que se incida nuevamente en la información sobre los riesgos inherentes a las tareas de limpieza de dichos equipos-máquinas'.

Sisè. La màquina trituradora de carn, on va passar l'accident de treball, s'utilitza per a transformar trossos de carn fresca per picar, amb un orifici per on s'introdueix la carn fins la boca, què és on es produeix el procés de picat, mitjançant una espiral (rodet que arrossega la carn fins la fulla que la talla i la placa, els orificis de la qual surt a l'exterior la carn ja picada.

En un dels seus costats existeix un comandament per encendre i apagar la dita màquina. A més i a una distància aproximada d'un metre, hi ha un rètol que disposa el següent: 'Atención: Antes de toda limpieza y mantenimiento, desconectar la trituradora de la red'.

D'acord amb el protocol d'actuació, per tal de netejar la màquina cal desendollar-la prèviament per tal d'evitar descàrregues elèctriques i l'atrapament de les mans (doc. 9 i 10 de l'actora, foli 25 i interrogatori de part).

Setè.L'empresa compte amb un servei extern de prevenció de riscos, té avaluats i identificats els riscos laborals en general i, concretament, el de neteja de la picadora de carn (doc. 14 a 17 de l'empresa i foli 25):

Dins del codi C, s'assenyala com activitat preventiva que:

'Per a tasques de neteja de la serra de carn i picadora de carn, manteniment i recollida de carn o embotits de la safata de caiguda, s'aturarà la màquina de forma segura de manera que no pugui ser activada de forma accidental. Es desconnectarà de la llum, s'inutilitzarà la màquina bloquejant l'interruptor de posada en marxa. Mai posar mans, estris o altres per davant de les fulles de tall en marxa. I no serà utilitzada cap màquina per personal de nova incorporació fins haver rebut explicació en la correcta forma de neteja -les'.

Vuitè. La demandant va rebre del serveis de prevencions de l'empresa demandada formació en el sector de riscos en els treballs de neteja el 23-9-2009, sobre riscos del sector de hostaleria, mesures de seguretat de la màquina/equip/instal.lació, ús d'epis, normes de seguretat generals i actuació en cas d'emergència, l'11-2-2009 (doc. 14 a 17 i 27 de l'empresa).

Novè.A resultes de l'accident de treball, l'actora va romandre en incapacitat temporal per contingències professionals un total de 307 dies, des del 25-8-2010 fins el 27-6-2011, dels quals durant 3 dies va estar hospitalitzada. El diagnòstic va ser el de 'Amputació er i 4t dits + fractura F1 2on i 5è dits amb secció extensors (D)' (no controvertit i doc. 1 a 3 de l'actora).

Desè. En data 7-9-2011, l'INSS va reconèixer l'actora una incapacitat permanent en grau de total per a la seva professió habitual amb efectes del 12-7-2011, amb una base reguladora de 1.134,47, un 55% sobre la mateixa i un import líquid mensual de 623,96 euros. El total de dies, doncs de baixa va ser, de manera efectiva, de 321 dies.

El dictamen de seqüel.les de l'accident de treball emès per l'ICAM, de data12-7-2011, diagnostica (doc. 6 i 8 de l'actora):

'Secuelas mano traumàtica rectora con amputación dedos 3º y 4º, rigidez del 5º i anquilosis con deformidad del 1º, limitación a la prensión y manipulación'.

Onzè.L'actora ha percebut en concepte de prestació d'IT un total de 9.075,20 euros i d'altres 188.096,98 euros en concepte de capital cost de pensió (foli 63 i doc. 24 de l'empresa).

Dotzè.L'actora va percebe a càrrec de l'empresa demandada un total de 16.500 euros en concepte d'assegurança prevista pel conveni col.lectiu sectorial (doc. 26 de l'empresa i no controvertit).

Tretzè. RESTAURACION BEGA, S.L. té concertada amb la demandada REALE SEGUROS, un contracte d'assegurança, núm. de pòlissa NUM000 , de data 7-11-2008, que preveu la cobertura per responsabilitat civil i un capital garantit limitat de 150.000 euros per víctima (doc. 1 de Reale i doc. 13 i 25 de l'empresa).

Catorzè.Arran de l'accident laboral de l'actora, no consta que s'aixequés cap acta d'infracció administrativa ni cap proposta de recàrrec de prestacions de la Seguretat Social davant l'empresa demandada (no controvertit).

Quinzè.En data de 28-8-2012 es va celebrar l'acta previ de conciliació administrativa, amb el resultat de sense avinença. La papereta de conciliació va ser presentada el dia 9-8-2012 (foli 8).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Salvadora , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries les quals el van impugnar, Reale Seguros Generales S.A. i Restauración Bega S.L. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en reclamació d'indemnització de danys i perjudicis, derivats de l'accident de treball que va patir en data 25 d'agost de 2.010, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi ha comès.

Cal dir que la sentència d'instància va desestimar la demanda en entendre que no es va acreditar cap tipus de culpa o negligència en l'actuació de l'empresa demandada, en la producció de l'accident patit per l'actora, i afirma que el dit accident va ser a conseqüència de la seva imprudència, perquè va posar les mans dins de la màquina trituradora de la carn, per netejar-la, sense desendollar-la, quan hi havia un rètol molt a prop que advertia de que mai no s'havia de netejar la dita màquina quan estava endollada i quan havia estat formada i informada sobre els riscos derivats de la seva professió.

SEGON.El recurs consta d'un primer motiu, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , en el que es demana la revisió del relat fàctic de la sentència, concretament dels fets provats quart i onzè.

Pel que fa al quart, demana que s'hi afegeixi el paràgraf següent: 'No consta acreditat que la màquina causant de l'accident de treball, disposés de dispositiu de protecció que impedís el seu funcionament en cas de retirada del mateix, dispositiu del qual n'havia de disposar la màquina, segons consta en el document de riscos específics per a la neteja de maquinària facilitat per l'empresa demandada a la treballadora'. Fonamenta la pretensió en els documents que es troben als folis 190 i 200 de les actuacions.

Pel que fa al fet onzè, es demana es suprimeix el paràgraf que fa referència a que l'actora ha cobrat el capital cost de la pensió d'incapacitat permanent total, ja que afirma que la quantitat corresponent al dit capital no l'ha cobrat, sinó que és el capital necessari per a cobrir la pensió d'incapacitat permanent que té reconeguda.

Abans d'entrar a l'examen del motiu cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial, sense que la modificació es pugui basar en el mateix document en que el jutge ha fonamentat el fet que es vol modificar. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte aquests requisits, els motius ha de ser totalment desestimat. Pel que fa al motiu onzè, perquè encara que és cert que el capital cost de la pensió permanent total reconeguda a l'actora, no l'ha cobrat ella directament, aquesta precisió en res podria modificar la decisió de la sentència impugnada.

I, en relació amb el fet provat quart, perquè cal dir que els fets provats s'han de redactar en sentir afirmatiu i no negatiu, ja que en aquest cas serien uns 'no fets', però és que, a més, dels documents citats per la recurrent no es desprèn el que es vol afegir i, en tot cas, tampoc la modificació tindria transcendència per a modificar la decisió de la sentència, perquè malgrat que existís un mecanisme de detenció automàtica de la màquina, quan alguna persona introduís la mà dins, és clar que l'única circumstància segura que en tot cas hagués evitat l'accident, hauria estat desendollar la màquina de la corrent elèctrica i no treballar amb aquesta endollada.

TERCER.En el següent motiu el recurrent afirma que la sentència ha infringit els articles 1101, en relació amb el 1902 i 1903 del Codi Civil , en relació amb el punt 1.8 de l'Annex I del RD 1215/1997, de 18 de juliol, de disposicions mínimes aplicables als equips de treball i els articles 14 a 17 de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals , així com la jurisprudència, citant a l'efecte dues sentències d' aquesta Sala i la STS de data 17.7.2007 .

Argumenta la recurrent que el punt 1.8 de l'Annex I del RD abans citat disposa que 'cuando los elementos móviles de un equipo de trabajo puedan entrañar riesgos de accidente por contacto mecánico, deberán ir equipados con resguardos o dispositivos que impidan el acceso a las zonas peligrosas o que detengan las maniobres peligrosas antes del acceso a dichas zonas'i que d'acord amb els articles 14 a 17 de la Llei 31/1995 , els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball i que el citat dret suposa l'existència d'un correlatiu deure de l'empresa de protecció dels treballadors enfront als riscos laborals i que l'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions o imprudència no temeràries que pogués cometre el treballador i, per últim, que el Tribunal Suprem ha establert la doctrina de que en cas d'accident de treball la reparació dels danys causats al treballador ha de ser complerta.

Certament cal tenir en compte que l'Estatut dels Treballadors consagra genèricament el deute de seguretat com una de les obligacions de l'empresa, en establir el dret del treballador a la seva integritat física en l' art. 4.2. d) i a una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene en l ' art 19.1. Obligació que, més específicament i amb major rigor d'exigència, desenvolupa la Llei 31/1995, de 10 de novembre de prevenció de riscos laborals, la qual afirma en els seus articles 14.2, 15.4 i 17.1, citats per la recurrent, «que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado» i que «deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran».

D'altra banda, tal com diu la STS de 30.6.2010 , 'No puede sostenerse la exigencia culpabilista en su sentido más clásico y sin rigor atenuatorio alguno, fundamentalmente porque no son parejas la respectiva posición de empresario y trabajador en orden a los riesgos derivados de la actividad laboral, desde el punto y hora en que con su actividad productiva el empresario «crea» el riesgo, mientras que el trabajador -al participar en el proceso productivo- es quien lo «sufre»; aparte de que el empresario organiza y controla ese proceso de producción, es quien ordena al trabajador la actividad a desarrollar ( art. 20 ET ) y en último término está obligado a evaluar y evitar los riesgos, y a proteger al trabajador, incluso frente a sus propios descuidos e imprudencias no temerarias ( art. 15 LPRL ), estableciéndose el deber genérico de «garantizar la seguridad y salud laboral»de los trabajadores ( art. 14.1 LPRL )'.

4.- Existiendo, pues, una deuda de seguridad por parte del empleador, ello nos sitúa en el marco de la responsabilidad contractual y del art. 1.101 CC , que impone la obligación indemnizar los daños y perjuicios causados a los que «en el cumplimiento de sus obligaciones incurrieren en dolo, negligencia o morosidad, y los que de cualquier modo contravinieren el tenor de aquéllas». Con todas las consecuencias que acto continuo pasamos a exponer, y que muy resumidamente consisten en mantener - para la exigencia de responsabilidad adicional derivada del contrato de trabajo- la necesidad de culpa, pero con notables atenuaciones en su necesario grado y en la prueba de su concurrencia.

La deuda de seguridad que al empresario corresponde determina que actualizado el riesgo [AT], para enervar su posible responsabilidad el empleador ha de acreditar haber agotado toda diligencia exigible, más allá -incluso- de las exigencias reglamentarias.

Sobre el primer aspecto [carga de la prueba] ha de destacarse la aplicación -analógica- del art. 1183 CC , del que derivar la conclusión de que el incumplimiento de la obligación ha de atribuirse al deudor y no al caso fortuito, salvo prueba en contrario; y la del art. 217 LECiv , tanto en lo relativo a la prueba de los hechos constitutivos [secuelas derivadas de AT] y de los impeditivas, extintivos u obstativos [diligencia exigible], cuanto a la disponibilidad y facilidad probatoria [es más difícil para el trabajador acreditar la falta de diligencia que para el empresario demostrar la concurrencia de ésta].

Sobre el segundo aspecto [grado de diligencia exigible], la afirmación la hemos hecho porque la obligación del empresario alcanza a evaluar todos los riesgos no eliminados y no sólo aquellos que las disposiciones específicas hubiesen podido contemplar expresamente [vid. arts. 14.2 , 15 y 16 LPRL ], máxime cuando la generalidad de tales normas imposibilita prever todas las situaciones de riesgo que comporta el proceso productivo; y también porque los imperativos términos con los que el legislador define la deuda de seguridad en los arts. 14.2 LPRL [«... deberá garantizar la seguridad ... en todo los aspectos relacionados con el trabajo ... mediante la adopción de cuantas medidas sean necesarias para la protección de la seguridad»] y 15.4 LPRL [«La efectividad de las medidas preventivas deberá prever las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador»], que incluso parecen apuntar más que a una obligación de medios a otra de resultado, imponen una clara elevación de la diligencia exigible, siquiera -como veremos- la producción del accidente no necesariamente determine la responsabilidad empresarial, que admite claros supuestos de exención.

Además, la propia existencia de un daño pudiera implicar -se ha dicho- el fracaso de la acción preventiva a que el empresario está obligado [porque no evaluó correctamente los riesgos, porque no evitó lo evitable, o no protegió frente al riesgo detectable y no evitable], como parece presumir la propia LPRL al obligar al empleador a hacer una investigación de las causas de los daños que se hubiesen producido ( art. 16.3 LPRL )'

Així mateix cal posar de relleu els requisits que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert perquè el treballador tingui dret a la indemnització per danys i perjudicis en cas d'accident de treball, així com per determinar la seva quantia, que son els següents:

1) En primer lloc queda clar que a més de les prestacions públiques del sistema de Seguretat Social que procedeixin, es pot reclamar a l'empresari culpable una indemnització pels danys i perjudicis derivats de l'accident ( Sentències del Tribunal Suprem de data 2 de febrer i 10 de desembre de 1.998 , 12 i 17 de febrer de 1.999 i 20 de juliol de 2.000 ).

2) Per tenir dret a aquesta indemnització ha d'existir culpa de l'empresari en la producció del dany ( STS de 30 de setembre de 1997 i 29 de setembre de 2.000 ), perquè tal com assenyala la STS de 30.6.2010 , abans citada: 'el empresario no incurre en responsabilidad alguna cuando el resultado lesivo se hubiese producido por fuerza mayor o caso fortuito, por negligencia exclusiva no previsible del propio trabajador o por culpa exclusiva de terceros no evitable por el empresario [argumentando los arts. 1.105 CC y 15.4 LPRL ], pero en todo estos casos es al empresario a quien le corresponde acreditar la concurrencia de esa posible causa de exoneración, en tanto que él es el titular de la deuda de seguridad y habida cuenta de los términos cuasiobjetivos en que la misma está concebida legalmente.

4.- En último término no parece superfluo indicar expresamente que no procede aplicar en el ámbito laboral una responsabilidad plenamente objetiva o por el resultado, y no solamente porque esta conclusión es la que se deduce de los preceptos anteriormente citados y de las argumentaciones jurisprudenciales ofrecidas en el apartado 4 del fundamento jurídico anterior, sino por su clara inoportunidad en términos finalísticos, pues tal objetivación produciría un efecto «desmotivador» en la política de prevención de riesgos laborales, porque si el empresario ha de responder civilmente siempre hasta resarcir el daño en su integridad, haya o no observado las obligadas medidas de seguridad, no habría componente de beneficio alguno que le moviese no sólo a extremar la diligencia, sino tan siquiera a observar escrupulosamente la normativa en materia de prevención; y exclusivamente actuaría de freno la posible sanción administrativa, cuyo efecto disuasorio únicamente alcanzaría a la más graves infracciones [de sanción cuantitativamente mayor]. Planteamiento que se ajusta a la Directiva 89/391/CEE, tal como se deduce de la STJCE 2007/141 [14 /Junio], al decirse en ella, interpretando el alcance de la obligación prevista para el empleador en el art. 5.1 [«el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores en todos los aspectos relacionados con el trabajo»], que tal precepto no era conculcado por el art. 2 de la Ley del Reino Unido relativa a la Salud y Seguridad en el Trabajo, al disponer que «El empresario garantizará la salud, la seguridad y el bienestar de todos sus trabajadores en el trabajo, en la medida en que sea razonablemente viable'.

3) Com manifestació del principi general del nostre ordenament jurídic, que es dedueix dels articles 1.101 i 1902 del Codi Civil , que obliga a tot aquell que causa un dany a un altre a reparar-lo, es pot afirmar que en l'àmbit laboral, tenint en compte la manca d'una norma legal expressa que estableixi les indemnitzacions o estableixi topes a la seva quantia, la indemnització procedent haurà de ser adequada, proporcionada i suficient per reparar o compensar completament els danys i perjudicis patits, tant en l'àmbit personal com laboral, familiar i social ( STS de 2 d'octubre de 2.000 )

4) Per determinar la indemnització dels danys i perjudicis totals derivats d'un accident de treball, s'han de descomptar les prestacions reconegudes basades en la normativa protectora de la Seguretat Social, però només en la part reconeguda com a lucre cessant, i no amb les quantitats reconegudes per altres conceptes i només es compensen conceptes homogenis ( STS de 17.7.2007 , ratificada per la de 30.1.2008 i altres posteriors). Tampoc s'han de descomptar les quantitats corresponents al recàrrec de les prestacions econòmiques percebudes de la Seguretat Social, contemplades en l' article 123 de la Llei General de la Seguretat Social ( STS de 2 d'octubre de 2.000 ).

QUART.Doncs bé, tenint en compte aquesta doctrina i aplicant-la al cas debatut en el present recurs, el motiu s'haurà de desestimar, perquè la recurrent no ha aconseguit modificar el relat fàctic de la sentència i en aquest consta (fet provat cinquè, que es fonamenta en l'informe de la Inspecció de Treball), que la causa de l'accident no va ser degut a la inexistència de mesures de prevenció de riscos laborals, sinó a la pròpia imprudència de la treballadora, que malgrat tenir informació i formació en relació amb la prevenció de riscos laborals en la seva professió (fet provat vuitè), va realitzar la seva feina sense prendre les mesures de prevenció oportunes que haguessin evitat l'accident.

En efecte, consta que el dia de l'accident la demandant, -malgrat conèixer que en el protocol d'actuació per a netejar la màquina de picar carn, segons el qual per tal de netejar la dita màquina cal desendollar-la prèviament per tal d'evitar càrregues elèctriques i l'atrapament de les mans-, va procedir a treure la safata d'alimentació de la màquina, tot quedant el rodet o espiral accessible sense desconnectar-la de la xarxa elèctrica i va introduir la ma per retirar-ne la carn, activant el dispositiu de funcionament de la màquina amb el propòsit de posar en funcionament el rodet per empentar la carn a fora, per la qual cosa li van quedar atrapats els dits de la ma dreta (fet provat quart).

No existeix cap dubte, doncs, de que la causa de l'accident va ser aquesta, és a dir, l'actuació imprudent de la treballadora, tal com va decidir el magistrat d'instància. En primer lloc, perquè no va desendollar la màquina del corrent elèctric, tal com s'ordenava en el manual de prevenció de riscos manuals i ella mateixa va reconèixer davant la inspectora de treball, i va introduir les mans dins la màquina, mentre activava el dispositiu de posada en marxa, el que és una disposició molt senzilla que coneixia perfectament. En segon lloc perquè estava realitzant les funcions pròpies i habituals de la seva feina, que ja feia més d'un any que realitzava, ja que aquesta consistia en la neteja de la dita màquina trituradora de carn i també d'altres màquines de picar i tallar carn i embotit (fet provat tercer). I, per últim, perquè a una distància aproximada d'un metre, hi ha un rètol que disposa el següent: 'Atención: antes de toda limpieza y mantenimiento, desconectar la trituradora de la red'.

Consta, a més, que l'actora havia rebut formació en el sector de riscos en els treballs de neteja el 23.9.2009, sobre riscos del sector d'hostaleria, mesures de seguretat de la màquina/equip/instal.lació, ús d'epis, normes de seguretat generals i actuació en cas d'emergència, l'11.2.2009 (fet provat vuitè).

Així mateix es va acreditar que l'empresa compta amb un servei extern de prevenció de riscos, té avaluats i identificats els riscos laborals en general i, concretament, el de neteja de la picadora de carn (fet provat setè), en el qual s'estableix que 'en tasques de neteja de la serra de carn i picadora, s'aturarà la màquina de forma segura de manera que no pugui ser activada de forma accidental. Es desconnectarà de la llum, s'inutilitzarà la màquina bloquejant l'interruptor de posada en marxa' i que 'mai s'han de posar mans, estris o altres per davant de les fulles de tall en marxa'.

No es pot estimar, doncs, al.legació de la recurrent de que hi hauria pogut haver algun altre dispositiu per aturar la màquina per evitar l'accident, perquè va ser la mateixa treballadora la que no va desendollar la màquina de la xarxa elèctrica i, a més, la va posar en marxa perquè acabés de sortir els trossos de carn que hi poguessis haver al seu interior i va posar les mans dins la màquina, per la qual cosa és evident que el desgraciat accident es va produir per aquesta actuació imprudent de la pròpia treballadora.

No existeix, en conseqüència, cap tipus de responsabilitat per part de l'empresa demandada, que havia posat tots els mitjans adequats a disposició de la recurrent perquè aquesta treballés amb seguretat.

Així doncs, el motiu ha de ser desestimat, el que suposa la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència impugnada.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Salvadora , contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Lleida, en data 11 de desembre de 2013 , que va recaure en les Actuacions 992/2012, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra RESTAURACIÓN BEGA. S.L. i REALE SEGUROS GENERALES, S.A. en reclamació d'indemnització de danys i perjudicis derivats d'accident de treball i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.