Sentencia Social Nº 3923/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2395/2006 de 25 de Mayo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

Barcelona, 25 de maig de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3923/2007

En el recurs de suplicació interposat per Juan Pedro a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 23 de gener de 2006 dictada en el procediment núm. 311/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), -I.C.S.-(Institut Català de la Salut), -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Urbaser, S.A. i Mutua Universal, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 3 de maig de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de gener de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda formnulada por Don. Juan Pedro contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA UNIVERSAL, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT y URBASER S.A., declaro que la contingencia de la que derivan las bajas médicas de fechas 9/4/2002 y 16/4/200 derivan de enfermedad común, manteniéndose la resolución administrativa impugnada . Sin expresa condena en costas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMER.- Don. Juan Pedro , mayor de edad, con D.N.I. nº NUM000 , viene prestando servicios para la empresa URBASER S.A., con categoría profesional de Operario y realizando funciones de Limpieza Pública- Riesgos Día.

SEGUNDO.- El día 9-04-02, al bajar de el bordillo de una acera y sin causa traumática, se resintió de la rodilla derecha y la Mutua Universal le dío de baja médica desde el día 9-4-02 hasta el día 15- 4-02 con el diagnóstico de "meniscopatía en estudio". El día 16-4-02 inició nuevo proceso de incapacidad temporal que finalizó el 29-6-02 por "condropatíaa en rodilla derecha", ésta vez por enfermedad común.

TERCERO.-La empresa tiene cubierta la situación de incapacidad temporal derivada de accidente de trabajo con la Mutua UNIVERSA-MUGENAT, y se halla al corriente en el pago de las cuotas.

SEXTO.--El Institut Català d"Avaluació Mèdiques emitió dictamen el día 4/8/2005 y se remitió la propuesta a la Comisión de Evaluación de Incapacidades que determinó el día 15/11/2005 que la contingencia es de enfermedad común.

SÉPTIMO.-Por Resolución del I.N.S.S. de fecha de salida de 18/11/2005 se declaró que el proceso de incapacidad temporal iniciado el día 16/4/2002 deriva de enfermedad común y que el I.N.S.S. es la entidad responsable del pago de dicha prestación.

OCTAVO.-Formulada Reclamación Previa, fue desestimada.

NOVENO.-Las lesiones y las causas de las bajas de fecha 9/4/2002 y la de fecha 16/4/2002 son las mismas.

DÉCIMO.-Las lesiones que dieron lugar a ambas bajas, según informe de resonancia magnética practicada en fecha 10-4-02 son: "Pequeña lesión osteocondral, de aspecto crónico, en tercio posterior de condilo femoral externo. Sin alteraciones significativas a nivel meniscal".

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma MUTUA MUGENAT . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar la situació d'Incapacitat temporal de 9 d'abril i de 16 d'abril de 2002 derivades de malaltia comuna. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral, el Text refós de la qual va sr aprovat pel R. D. Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Quant al primer motiu de recurs, qui recorre pretén la modificació del fet provat segon de la Sentència en el qual consta que el dia 9 d'abril de 2002 quan baixava la voravia, sense causa traumàtica es va ressentir del genoll i la Mútua Universal el va donar de baixa mèdica fins el 15 d'abril amb el diagnòstic de meniscopatia en estudi, i que el 16 d'abril va iniciar un procés nou que va acabar el dia 29 de juny per condropatia en el genoll dret, aquest cop per malaltia comuna. Proposa un text alternatiu en què consti que el dia 9 d'abril de 2002 es va lesionar el genoll dret quan baixava la vorera, seguint amb la resta del text igual. Basa la modificació en els documents que cita.

També postula la modificació del fet desè de la sentència que diu que les lesions que van donar lloc a les dues baixes mèdiques són : petita lesió osteocondral d'aspecte crònic en terç posterior de condilo femoral extern. Sense alteracions significatives a nivell meniscal". Proposa una redacció algernativa que digui que " Les lesions que van donar lloc a les dues baixes mèdiques.... Són: Esquinç de cartíleg o menisc extern del genoll." Basa la modificació en el document que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000.

En el cas present l'esmena al segon i desè fet provat que postula la part recorrent, es basa en proves mèdiques que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Per altra banda entenem que les modificacions que es proposen són irrellevants per a determinar la contingència, que és el que persegueix la pretensió judicial. Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial citada, es desestima aquest objecte del recurs.

Tercer.- El segon motiu del recurs és examinar la infracció per no aplicació de l' article núm. 115, 1 i 3 de la Llei. General de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 1/1994 , i de la doctrina jurisprudencial que cita. Combat el raonament de la sentència de la instància de què les dues baixes mèdiques tenen origen en un procés de caràcter crònic, un osteocondroma en el genoll dret segons la resonància magnètica d'abril de 2002, i el que la magistrada consideri que aquest fet i el què no tingués cap trauma el dia 9 i 16 d'abril de 2002 és suficient per a entendre que les lesions són per malaltia comuna. Considera que l' article núm. 115.1 i 3 de la Llei General de la Seguretat Social regulen un concepte legal d'accident de treball no coincident i més ampli que el concepte mèdic de trauma, com la mateixa mútua asseguradora va entendre en considerar la primera incapacitat temporal derivada d'accident de treball. Per altra banda no consta que tingués cap antecedent de malaltia ni situacions d'incapacitat temporal pel genoll dret amb anterioritat.

Quart.- La relació fàctica no modificada estableix que el dia 9 d'abril de 2002 el recorrent va ressentir-se del genoll dret al baixar una vorera mentre treballava i durant la jornada, i que va ser donat de baixa mèdica per incapacitat temporal derivada d'accident de treball per meniscopatia en estudi. El dia 16 d'abril se li va donar de nou la incapacitat temporal per malaltia comuna, sense solució de continuïtat de l'alta mèdica del dia anterior 15 d'abril. La segona baixa mèdica va ser per condropatia en el genoll dret. Va ser donat d'alta mèdica el dia 29 de juny de 2002.

Queda demostrat que el treballador va patir una lessió mínima en el genoll dret que la Mútua asseguradora va procedir a estudiar, doncs consta la causa de " meniscopatia en estudio", i per aquests motiu va estendre la baixa mèdica per la contingència d'accident de treball perquè va ocórrer en i durant la jornada laboral. Un cop estudiat el cas i segons el resultat de la prova mèdica objectiva de 10 d'abril de 2002, va estendre la baixa mèdica per contingència comuna, en base a la pètita lesió osteocondral d'aspecte crònic en el terç posterior del condilo femoral extern, sense alteracions significatives a nivell de menisc..

La Sala entén que en el cas present l'origen de la lesió d'origen degeneratiu incipient que va expressar-se de forma mínima en baixar la vorera en hores i jornada de treball, no comporta l'aplicació automàtica del concepte legal ampli d'accident de treball establert en l' article núm. 115, 1 i 3 de la Llei general de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 ). La mútua va donar-lo de baixa mèdica inicialment per a procedir a estudiar la causa del dolor, que finalment va objectivar-se com a causa degenerativa incipient per petita lesió osteocondral, constatada llavors per primer cop. Considerem que tampoc és d'aplicació l'apartat 2 f) de l'article núm.115 de la Llei General de la Seguretat Social , atès a la incidència i entitat mínima de la lesió constatada per a poder afirmar que en ressentir-se del genoll es va exterioritzar una malaltia preexistent. Per tant, es desestima el recurs i confirmem la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els precedents fonaments jurídics i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel treballador Don. Juan Pedro contra la Sentencia de 23 de gener de 2006 dictada pel Jutjat social núm. 4 de Barcelona en el procediment núm. 311/2005 , seguit a instància del recurrent esmentat contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, la Tresoreria General de la Seguretat Social, Mutua Universal Mugenat, l' Institut Català de la Salut i Urbaser S.A., la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.