Sentencia Social Nº 393/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 23/2009 de 21 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 21 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 393/2010

En el recurs de suplicació interposat per Juan Ignacio a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 25 de juny de 2008 dictada en el

procediment núm. 626/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 5 de setembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de juny de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que desestimo la demanda interpuesta por Juan Ignacio contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamación de incapacidad derivada de enfermedad común, y por ello absuelvo a dicha entidad gestora de las pretensiones en la demanda contenidas".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora Juan Ignacio DNI NUM000 nacido el 17-08-1948 está afiliado a la Seguridad Social con el núm. NUM001 se halla en situación de asimilada a la alta en el régimen general.

La profesión habitual del actor es encargado de obras.

2.- Solicitó la prestación el 22-03-2007, y en dicha fecha percibía prestación por desempleo.

Reconocido por el ICAM en 25-04-2007 señala que se halla afectado de acúfenos de larga evolución, cefalea y síndrome de ATM dcho. pendiente de estudio para tratamiento quirúrgico, tumefacción en cola parótida en estudio, trastorno adaptativo sin limitación funcional.

3.- Iniciada la vía administrativa en solicitud del reconocimiento de pensión por invalidez ante la Dirección Provincial del INSS por la misma se declaró en fecha 22-05-2007 no haber lugar a declarar al trabajador en grado alguno de incapacidad permanente.

La vía administrativa se agotó mediante la interposición de reclamación previa que fue desestimada por el INSS. de forma expresa por resolución de 20-07-2007.

4.- La parte demandante acredita el periodo mínimo de cotización.

5.- La base reguladora de la prestación por incapacidad permanente es de 1.426,39 euros.

La fecha de efectos de la prestación es de 25-04-2007.

6.- Juan Ignacio que cuenta con antecedentes de H.T.A. en tratamiento farmacológico, presentó un cuadro vertiginoso hace 2 o 3 años con persistencia posterior de acufenos sin otra sintomatología asociada y dolor en zona peri auricular derecha y mandibular derecha con cefaleas habiendo sido estudiado y catalogado de síndrome ATM por el que ha sido tratado con diversas propuestas terapéuticas hasta la práctica de tratamiento transtimpánico con corticoides (inyecciones) sin obtener un resultado positivo. Presenta así mismo y reactivo a su patología física un trastorno depresivo mayor -episodio único- de características moderadas habiendo iniciado las visitas y tratamiento en CSM en 14/02/2007 instaurándose un tratamiento farmacológico con buena evolución. En la actualidad se estudia una tumoración de parótida al haber sido encontrado tal hallazgo en RMN.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. El demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon. En primer lloc postula la modificació del fet provat sisè referit a les lesions que pateix i proposa que s'addicioni al text que l'episodi únic de Depressió Major és "crònic" i que abans d'acabar la penúltima frase s'afegeixi el text següent desprès del tractament farmacològic amb bona evolució: ... fins juny de 2007, si be manté la ira i els sentiment de culpabilitat cap el facultatiu, el quadre d'acúfens i el dolor i l'angoixa pels acúfens amb l'ansietat d'anticipació davant una possible crisi de vertigen han desembocat en un quadre d'ansietat generalitzada amb ideació obsessiva somàtica i símptomes depressius ( amb ideació autolítica inclosa)." Segueix desprès la última frase. Basa la modificació en els informes mèdics que cita incloent el de l'Institut Català de la Salut de 10 de gener de 2008.

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present la modificació fàctica que es proposa es basa en prova d'informes mèdics aportats que la magistrada de la instància va valorar conjuntament amb la resta d'elements de convicció aportats per les parts, sense que podem apreciar error de fet greu en l'apreciació de la valoració fàctica, en aplicació de la doctrina jurisprudencial citada.

Així doncs, hem de desestimar aquest objecte del recurs.

Tercer. El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l'article 137, 5 i 4. de la Llei General de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'aplicació en l'anterior redacció de la Llei d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta que les lesions iniciades per una extracció dental produeixen un quadre de vertígens amb acúfens i dolor continuat a la zona periauricular i mandíbula esquerra, juntament amb cefalees, que han desencadenat un trastorn depressiu crònic, ja que no millora amb cap tractament. Relaciona les lesions amb les tasques pròpies de la professió d'Encarregat d'obres, que requereix deambular en terrenys i llocs en alçada de forma permanent, amb concentració continuada durant tota la jornada atesos també els riscos addicionals per a ell i tercers. Cita doctrina constitucional.

L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137. 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , ja esmentats, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa respectivament la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït tot i ser sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball de la professió habitual o qualsevol, també el sedentari, és absoluta quan és utòpica la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva. També la norma exigeix l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques i psíquiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectat , determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Les lesions físiques i psíquica que consten en la relació fàctica no modificada, consisteixen en persistència d'acúfens posterior a un quadre de vertígen de fa dos o tres anys amb dolor en zona periauricular dreta i mandibular dreta amb cefalees. Síndrome ATM del qual ha seguit tractament terapèutic i transtimpàntic amb corticoides sense resultat positiu. Trastorn depressiu major episodi únic secundari moderat , amb tractament farmacològic des de febrer de 2007 amb bona evolució. Possible tumoració de paròtida segons RMN.. En el cas present considerem que el conjunt de patologies no acrediten limitacions funcionals limitants per a la seva professió d'encarregat d'obres, atès que el quadre psíquic secundari és moderat i en tractament, i que els acúfens i dolor en zona periauricular i mandíbula dreta amb cefalees no el limiten de forma important per a dur a cap les tasques fonamentals de la seva professió, perquè desconeixem la intensitat de les cefalees i el dolor, així com dels acúfens. Sense perjudici dels brots de la patologia que pateix el recurrent, que l'invaliden temporalment de forma puntual , amb la sentència de la instància, hem de dir que les lesions objectivades objecte de tractament i control mèdic, ara per ara no comporten el reconeixement de la incapacitat permanent total postulada en el recurs, de manera que no és d'aplicació l'article núm. 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual hem de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Juan Ignacio contra la Sentència de 25 de juny de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 6 de Barcelona en el procediment núm. 626/2007, i seguit a instància de l'esmentat recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social i que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.