Sentencia Social Nº 3932/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1365/2016 de 17 de Junio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1365/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 17 de juny de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3932/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social (Lleida) a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 1 de setembre de 2015 dictada en el procediment núm. 894/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part José i Tesoreria General de la Seguridad Social (Lleida), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 23-9-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de setembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que estimando la demanda interpuesta por José contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD Y TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL declaro a la parte demandante en situación de Incapacidad Permanente Total para su profesión habitual de Conductor, derivada de enfermedad común, y debo condenar y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y TESORERIA GENERAL SEGURIDAD SOCIAL, a que abone al solicitante una pensión vitalicia equivalente al 55% de su base reguladora de 1.964,17 euros mensuales y con efectos jurídicos desde la fecha 20.11.12, más las revalorizaciones y mínimos, en su caso.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte demandante, Don. José , provisto de DNI: NUM000 , nacido el NUM001 -1957, y afiliado a la Seguridad Social al num NUM002 , con profesión habitual de Conductor camión prestaba servicios por cuenta de la empresa TRANSPORTES GARCIA DE LA FUENTE,SA.

SEGUNDO.- La parte actora causó baja en situación de incapacidad temporal por el 26.05.11 que fue prorrogada.

TERCERO.- Inició el expediente de incapacidad permanente el 10.12.12, del Régimen General por enfermedad común, que le fue desestimada por resolución del INSS dictada en fecha 30.05.13, en base a que las lesiones no eran constitutivas de incapacidad permanente en grado alguno, así como la extinción de la prórroga de incapacidad temporal en base al dictamen propuesta de la misma fecha, de acuerdo al informe emitido por el ICAMS en fecha 20.05.13 en el que se dictaminó que presentaba las lesiones siguientes:

" Aneurisma arteria poplitea izquierda trombosa intervenida y aneurisma arteria poplitea derecha intervenida (bypass con vena safena intervenida invertida) con buen resultado funcional vascular. Algias residuales. Cicatriz rodilla derecha. Gonalgia izquierda post meniscectomia interna y gonartrosis grado II."

CUARTO.- El actor presenta Aneurisma arteria poplitea izquierday derecha intervenida y patología en rodilla izquierda con lesión del ligamento cruzado anterior y condropatía femoro-rotuliana.

(Informe del Dr. Jose Daniel )

QUINTO.- El actor tiene las limitaciones funcionales a la sedestación prolongada o bipedestación. Cursa dolor al realizar esfuerzo físico y en reposo, relacionado con la mala irrigación arterial de la extremidad.

SEXTO.- Se le ha retirado el permiso de conducir C, D y E, camiones y conjuntos de vehículos acoplados -vehículo tractor y remolque o semiremolque-.

(Documental de la actora, folios 95-103)

SEPTIMO.- La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente en caso de estimarse la demanda sería de 1.964,17 euros mensuales y con efectos de la fecha 20.11.12.

OCTAVO.- Se formuló reclamación previa el 28.06.13, y se dictó resolución en la vía administrativa el 11.07.13.

Tercer.Contra aquesta sentència la part codemandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de conductor de mercaderies, és per examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

El treballador presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El Ens gestor denuncia la infracció de l'article núm. 136.1 en relació a l'article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny). S'oposa al reconeixement de la sentència perquè considera que en el quart fet provat referit a les lesions i limitacions funcionals que presenta el treballador, que reconeix que poden disminuir la seva capacitat laboral, no comporten disminucions funcionals anatòmiques ni fisiològiques que impedeixin les tasques fonamentals de la seva professió de conductor. Cita doctrina jurisprudencial sobre la interpretació del concepte legal de la incapacitat permanent total i insisteix en que ' si be poden comportar una dificultat per a les tasques que comporten la descripció de les tasques integrants de la professió habitual, impedeixen determinar els elements de convicció que han portat a concloure que el demandant resulta tributari d'una prestació de IP. total per a la seva professió habitual'. Assenyala que en cas d'informes contradictoris s'ha d'estar als que emet la institució pública, i fa referència a un acomiadament objectiu no impugnat pel treballador. Finalment fa referència a la professió habitual referida al cas present de ' tècnic gestor de facturació' per mantenir que no correspon ser declarat en la incapacitat permanent reconeguda.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet al grau d'incapacitat permanent total de la normativa anterior, manté que la qualificació d'aquest grau d'incapacitat suposa la impossibilitat d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual , i entén que, tot i que funcionalment pugui dur-les a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol requeriment, sinó la de dur-lo a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual és total quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix aquella activitat laboral productiva és utòpica.

Referent a les lesions que presenta el treballador, els Quart i Cinquè fets provats de la relació fàctica no atacats, estableixen que el treballador presenta aneurisme de l'arteria poplítea esquerra i dreta intervingudes i patologia de genoll esquerre amb lesió de lligament creuat anterior i condropatia fèmoro rotuliana, i que te limitacions funcionals a la sedestació prolongada o bipesestació. Cursa dolor al realitzar esforç físic i en repòs relacionat amb la deficient irrigació arterial de l'extremitat. El sisè fet provat assenyala que se li ha retirat el permís de conducció C, D i E propi de camions i conjunts de vehicles enganxats, com vehicle tractor i remolc o semi remolc. El fet provat primer estableix la professió habitual de conductor de camió de mercaderies.

És evident que el conjunt de l'estat de salut del recurrent presenta un quadre important determinant de la impossibilitat d'exercir la professió de conductor de camió que és la professió habitual i no la que per error fa constar en el recurs el INSS. recorrent que no te res a veure amb el plet present, de tècnic gestor de facturació, però si amb la que refereix abans, de conductor, si be sense especificar que és de camió de mercaderies, el permís de conduir per a la qual professió se li ha retirat degut a les patologies que presenta. El mateix INSS. reconeix que te impedida la realització de les tasques de la seva professió habitual.

A la vista de la relació fàctica, les limitacions funcionals que presenta de dolor també en repòs i la impossibilitat de sedestació prolongada i bipedestació, són incompatibles amb la seva professió habitual, de manera que compleix amb els requisits exigits en l'article núm. 137.4 de la LGSS., raó per la qual, desestimem el recurs del INSS. i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 1 de setembre de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Lleida en el procediment núm. 894/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.