Sentencia Social Nº 394/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6315/2012 de 17 de Enero de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 17 de gener de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 394/2013

En el recurs de suplicació interposat per Yolanda , Herencia Yacente de Humberto i Herederos de Humberto a la sentència del Jutjat Social 3 Sabadell de data 18 de mayo de 2012 dictada en el procediment núm. 845/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Elvira , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 24 de noviembre de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de mayo de 2012 , que contenia la decisió següent:

' Estimo parcialmentela demanda formulada por Elvira , y declaro que el 8.11.2011 fue despedida del hogar familiar de Humberto , despido cuya improcedencia se declara y se condena a Luis Angel , como heredero de Humberto a que le abone la suma de 6.213,90.-€. Absolviendo a Yolanda de las pretensiones formuladas frente a ella.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.- La parte actora inició prestación de servicios como empleada de hogar para Humberto y Tamara , con una antigüedad de 1-4-2007 y salario de 900 euros mensuales con inclusión de pagas extras además de tener derecho a habitación y alimentos, convivía con el matrimonio y prestaba servicios de lunes a domingo, en el domicilio sito en c/ DIRECCION000 , nº NUM000 de Sabadell. (Doc. nº 5 ramo de prueba de la parte demandada en relación a los hechos que constan en informe de Inspección de trabajo)

2.- La actora consta empadronada en c/ DIRECCION000 nº NUM000 de Sabadell desde 11.4.2007 hasta 10.2.2010, si bien desde 2009 hasta 2010 además de la actora convivió en dicho domicilio un hijo de ésta. Posteriormente, tras contraer matrimonio en 2011 el marido de la actora también estuvo conviviendo un tiempo en el mismo domicilio del matrimonio Luis Angel Tamara .

(Doc. nº 5 de ramo de prueba de parte demandada en relación a interrogatorio de las partes)

3.- En fecha 31.7.2011 falleció Doña. Tamara continuando la actora prestando servicios para Don. Humberto .

( Hecho no controvertido).

4.- El Sr. Humberto es quien decidió la contratación de una persona para prestación de servicios en hogar familiar, si bien su hija, Doña. Yolanda , es quien indicaba a la actora las funciones a realizar, (acompañaba a su padre al médico e indicaba a la actora la medicación y dosis que debía tomar, quien realizaba gestiones con los bancos para obtención de dinero, es quien los martes cada quince días entregaba a la actora entre 200 y 250 €.- para compra de alimentos...). La relación de la actora con el matrimonio para quien prestaba servicios era de suma confianza.

(interrogatorio de las partes).

5.- En fecha 30.9.2011 la actora presentó denuncia ante Inspección de Trabajo en la que se hacía constar incumplimientos en materia de alta y cotización y condiciones de trabajo -jornada excesiva, trato vejatorio y de menosprecio, insultos por parte de la Sra. Yolanda -.

El día 7.11.2011 se personó en el domicilio familiar una Inspectora de trabajo que constató prestación de servicios, por lo que tras las actuaciones oportunas se levantó acta de liquidación de cuotas por periodo de 7.11.2007 a noviembre de 2011 por importe de 9.033,30.-€ por cotizaciones al régimen especial de empleadas de hogar fijas y acta de infracción por 626.-€, contra Humberto , titular del hogar familiar, cuyo informe obra en autos y se da por reproducido.

(Doc. nº 1 y 3 ramo de prueba de parte actora y doc. nº 1 ramo de prueba de la demandada

6.- El día 8.11.2011 se personó en el domicilio la Sra. Yolanda acompañada de su esposo, Jacinto , manteniendo una conversación tensa con la actora en la que le preguntaron el motivo de la denuncia ante Inspección de Trabajo y le manifestaron su pérdida de confianza.

7.- La actora dejó el domicilio del Sr. Luis Angel el mismo día 8.11.2011 se despidió de una vecina del Sr. Luis Angel con quien tenía relación sin comentar el incidente ni que le hubiesen comunicado su despido.

El mismo día 8.11.2011 acudió a poner una denuncia ante el Juzgado de Guardia en la que hizo constar que había sido despedida y comunicaba que había dejado sólo al Sr. Humberto al objeto de se avisara a la demandada Yolanda , facilitando un número de teléfono móvil.

El mismo día, por la tarde, se personó la hija del Sr. Luis Angel en el domicilio para trasladar a su padre.

(Doc. nº 2 ramo de prueba de la demandada y testifical Sra. Carmen )

8.- El 18.11.2011 la actora remitió telegrama a la demandada en el que hacía constar que había sido despedida el día 8.11.2011 y que solicitaba notificación escrita. Y en el que hizo constar como domicilio la CALLE000 nº NUM001 de Sabadell (Doc. 6 ramo de prueba de demandada en relación a doc. 5 a 7 ramo de prueba de parte actora).

9.- Don. Humberto era un anciano de 87 años, enfermo que precisaba cuidados y que falleció el 29.11.2011, fecha en que la actora fue dada de baja en régimen especial de empleadas de hogar (documental parte demandada)

10.- La actora prestó servicios en el periodo de 4.7.2011 a 12.7.2011 mediante contrato de duración determinada por obra o servicio, a tiempo parcial por un 37,5% de jornada.

11.- Intentada la conciliación resultó sin avenencia respecto a Yolanda e intentada sin efecto respecto a Humberto , dejando constancia del fallecimiento del demandado en fecha 29.11.11.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part actora el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Com primer motiu de suplicació postula la part demandada la modificació del relat fàctic de la sentència del primer grau, a través de la via contemplada a l'apartat b) de l' art. 193 LRJS .

Així, amb cita conjunta dels documents dels folis 66, 131, 132, 147, 152, 211. 212, 213, 215, de la testifical practicada i de la prova d'interrogatori de part, així com dels documents que s'acompanyen al recurs (resolució de la TGSS de 17.05.2012 per la què es confirma l'acta de liquidació de 9.033 euros amb 28 cèntims i es deixa sense efecte l'acta d'infracció per traspàs de la persona física responsable i justificants d'ingrés de la primera quantitat) se'ns demana la modificació dels ordinals fàctics primer, quart, cinquè, setè i vuitè, amb les següents propostes de redacció alternativa:

'1.- La parte actora inició prestación de servicios como empleada de hogar para Humberto y Tamara , con una antigüedad de 1-4-2007 y salario de 900 euros mensuales con inclusión de pagas extras además de tener derecho a habitación y alimentos, convivía con el matrimonio y prestaba servicios de forma intermitente, en el domicilio sito en C/ DIRECCION000 , n° NUM000 de Sabadell, pues durante todo este tiempo estuvo trabajando por cuenta ajena en otras empresas y pudo mantener una relación de pareja, contraer matrimonio y cuidar de su familia sin que estuviese la jornada completa pendiente del Sr. Luis Angel .

4.-El Sr. Humberto es quien decidió la contratación de una persona para prestación de servicios en hogar familiar, sí bien su hija, Doña. Yolanda , es quien indicaba la medicación a tomar y quien realizaba gestiones con los bancos para obtención de dinero, es quien todos los martes entregaba a su padre entre 200 y 250€.- para compra de alimentos y quien cada 15 días sacaba de la cuenta bancaria del Sr. Humberto 450 euros para que éste pagase a la actora. La relación de la actora con el matrimonio para quien prestaba servicios era de suma confianza. (Interrogatorio de partes)

5.- En fecha 30.9.2011 la actora presentó denuncia ante Inspección de Trabajo en la que se hacía constar incumplimientos en materia de alta y cotización y condiciones de trabajo-jornada excesiva, trato vejatorio y de menosprecio, insultos por parte de la Sra. Yolanda , si bien de la documental folios 136 a 154 la relación laboral se mantuvo con el Sr. Humberto , sin que existiese ningún tipo de relación laboral entre la Sra. Yolanda y la Sra. Elvira

El día 7.11.2011 se personó en el domicilio familiar una Inspectora de trabajo que constató prestación de servicios, por lo que tras las actuaciones oportunas se levantó acta de liquidación de cuotas por periodo de 7.11.2007 a noviembre de 2011 por importe de 9.033,30.-€ por cotizaciones al régimen especial de empleadas de hogar fijas y acta de infracción por 626.-€, contra Humberto , titular del hogar familiar, cuyo informe obra en autos y se da por reproducido. (Doc. n° 1 y 3 ramo de prueba de parte actora y doc. n° 1 ramo de prueba de la demandada)

Dicha acta de infracción ha quedado anulada según se desprende de notificación remitida en fecha 22 de mayo de 2012 no constando por tanto acreditada la misma

7. La actora dejó voluntariamente el domicilio del Sr. Humberto el día 8.11.2011, sin avisar al Sr. Humberto y aún menos a los familiares. Se despidió de una vecina, del Sr. Humberto , Doña. Carmen , con quien tenía muy buena relación sin comentar el incidente ni que le hubiese comunicado su despido a pesar de la amistad que la unía a ésta. A las 20,30 horas, y previa llamada de su padre, la Sra. Yolanda intentó ponerse en contacto con la actora siendo infructuosa todo intento de comunicación. El Sr. Humberto no despidió a la actora

El mismo día, 8.11.2011 acudió a poner una denuncia en el Juzgado de Guardia en la que manifestó que había sido despedida por quien no era su empleadora y comunicaba que había dejado solo al Sr. Humberto al objeto de se avisara a la demandada Yolanda , facilitando un número de teléfono móvil, comunicación que nunca se hizo a la Sra. Yolanda .

8.- El 18.11.2011 la actora remitió telegrama a la demandada (que no ha sido nunca la empleadora) en el que hacía constar que había sido despedida el día 8.11.2011 y que solicitaba notificación escrita y en el que hizo constar como domicilio la calle CALLE000 n° NUM001 de Sabadell, domicilio laboral de la letrada de la actora cuando el domicilio según folio 66 el domicilio es C/ DIRECCION001 n° NUM002 NUM003 NUM004 En la copia remitida a la Sra. Humberto no se hizo constar remitente no constando el domicilio de la actora en ningún documento (Doc. 6 ramo de prueba de demandada)'

Cal recordar que en el procés laboral regeixen els principis d'immediació i oralitat ( art. 74.1 LRJS ), la qual cosa determina -entre d'altres efectes- la Impossibilitat que el tribunal 'ad quem' revisi fets acreditats a través de proves testificals o d'interrogatori de part -el què s'ha de cohonestar amb el principi d'instància única-: p. e. STS 10.06.1986 : 'precisamente el principio de inmediación ha servido al Magistrado, para extraer directamente su apreciación sobre la prueba practicada y no habiendo plasmado en los hechos probados que se hubieran cometido alteraciones y manipulaciones denunciadas o la inexistencia del transporte efectuado, al no poder lograr con los medios propuestos y precedentemente examinados, la variación del relato fáctico'. O STS 21.10.2010 : 'en el proceso laboral la valoración de la prueba en toda su amplitud únicamente viene atribuida por el art. 97.3 del invocado Texto procesal al juzgador de instancia (en este caso a la Sala `a quo'), por ser quien ha tenido plena inmediación en su práctica'

En tot cas, la revisió de fets provats només es pot basar, de conformitat amb els ja citats art. 193. b) i 196.3 LJRS en documents o perícies (en altres paraules, els instruments tradicionals de l'antic i ja en desús concepte d'error de fet, a diferència de l'error de dret) La resta de la prova practicada no és valorable pel TSJ, essent competència única i exclusiva del primer grau jurisdiccional, en relació amb el contingut de l' art. 97.2 LRJS . I també escau referir que en el cas de documents -o, especialment, perícies- contradictòries ha de prevaler la valoració de la prova feta a la 'instància'

Però les dificultats d'atacar els fets provats de la sentència no resten aquí. Escau afegir que dins del concret marc exposat, és doctrina consolidada, pacífica i antiga que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) Que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) Que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) Que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es dimani l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) Que aquests documents o perícies posin en evidència en error d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; el document en què es basa la pretensió ha de tenir ' una eficacia radicalmente excluyente, contundente e incuestionable, de tal forma que el error denunciado emane por sí mismo de los elementos probatorios invocados, de forma clara, directa y patente, y en todo caso sin necesidad de argumentos, deducciones, conjeturas o interpretaciones valorativas'( STS UD 16.11.1998 ) e) Que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria. 'la inclusión de hechos probados solo debe efectuarse con respecto a aquéllos que sean esenciales para la resolución de la cuestión debatida, en el sentido de trascendentes para modificar el pronunciamiento impugnado, y que hayan sido objeto de debate y prueba procedente por haber sido alegados oportunamente por las partes'( STS UD 27.03.2000 )

Doncs bé, és evident que el recurs no compleix cap d'aquests requisits: no ens trobem així davant de cap denúncia d'error en la valoració de la prova, sinó en una mena d'exercici d'autotutela per part del demandant, que ve a suplantar el lloc de la jutjadora del primer grau i valora la prova conforme la seva pròpia conveniència. Una tècnica que potser és possible en apel lació, però és totalment aliena a la suplicació, pel seu caràcter de recurs extraordinari. De fet, innegada la concurrència d'una relació laboral entre les parts, allò que en el present supòsit esdevé del tot rellevant és la determinació de si existí o no un acte extintiu exprés. I és del tot evident que de cap dels documents que es citen es deriva cap error en la valoració de la prova per la jutjadora 'a quo', sense que la prova testifical i d'interrogatori de part siguin eficaces a efectes de recurs, tal i com s'ha vist. Al què haurem d'afegir que el fet que la TGSS hagi deixat sense efecte l'acta d'infracció -per traspàs de l'empresari-, però no així l'acta de liquidació res aporta al coneixement del fons de l'assumpte per la Sala, atès que, com hem dit, no es discuteix l'existència d'un vincle laboral entre les parts.

Així doncs, els canvis proposats han de ser desestimats.

SEGON.- Per la via de l'apartat c) de l' art. 193 LRJS denuncia la part demandant la infracció d'allò previst als articles 54 i 49.1 d), ambdós TRLET , en entendre que: a) en cap moment existí acomiadament; i b) encara que així fos la comunicació de l'extinció contractual no fou mai presa pel senyor Humberto , sinó per la seva filla, pel que es tractaria d'un acte ineficaç.

Volem observar, en primer lloc, que criteris generals sobre la càrrega de la prova en l'ordre social són els què es deriven de l' art. 217 LEC , per bé que en l'àmbit jurisdiccional social la unitat d'acte i l'impacte dels principis d'immediació i oralitat podem comportar menys formalismes que en el civil. Alhora, també cal tenir present que en la nostra jurisdicció operen mecanismes d'igualtat, atesa la desigualtat d'armes entre les parts. Així s'afirma, entre d'altres, en les SSTS 21.04.1983 , 16.12.1985 , 11.11.1986 , etc., que consideren que el -aleshores aplicable- art. 1214 CC 'se modera atendiendo a la posición de las partes en el proceso y a la afirmación o negación por ellas de situaciones fácticas relevantes en su desarrollo, en relación con su posición real a las fuentes de la prueba, con la mayor o menor dificultad de acreditar los hechos y con la calificación de hechos constitutivos, impeditivos o extintivos de la relación jurídica en el debate, flexibilizando así dicho principio que no puede aceptarse en términos absolutos, y aceptando, en ciertas circunstancias la inversión de la carga de la prueba'.

Tanmateix, però, les regles legals observades a art. 217 LEC comporten que no s'hagi d'anar tant lluny en els nostres raonaments. En efecte, la dita norma contempla dos criteris específics: d'una banda -en línia amb allò previst en el seu moment a l' art. 1214 CC - que correspon a qui ho invoca provar la certesa dels fets dels que ordinàriament es desprengui, ateses les normes jurídics a ells aplicables, l'efecte jurídic corresponent a les dites pretensions (apartat 2); d'altra, que correspon a l'altra part la prova dels fets que conforme les normes aplicables impedeixin, extingeixin o enervin l'eficàcia jurídica dels anteriors criteris (apartat 3).

En els processos d'acomiadament la regla general és que correspon a l'empresari provar el contingut de la carta d'acomiadament i, en el seu cas, el lliurament de la missiva extintiva. I correspon al treballador acreditar que ha estat acomiadat. Ara bé, en supòsits com el present provar un acomiadament verbal resulta, en la major part de casos, del tot impossible, atès que les dites extincions no acostumen a fer-se en públic. És per això que aquests supòsits s'ha d'acudir bé a la prova d'indicis, bé a la prova de presumpcions. I en aquest marc la tradicional comunicació del treballador exigint la seva reincorporació o el lliurament de la carta pot constituir, per bé que segons les circumstàncies concorrents, un indici sòlid de la decisió extintiva de l'ocupador o bé, també els elements fàctics que apareguin, un element fàctic suficient per tal de construir la presumpció judicial. En el present cas, com clarament narra la jutjadora del primer grau en el fonament jurídic tercer, en una extensa i detallada valoració de la prova, concorren elements fàctics més que suficients per tal de validar la concurrència de l'acomiadament denunciat per l'actora en base a indicis i presumpcions judicials, sense que la recorrent -a banda de la pròpia valoració de la prova conforme els seus interessos- aporti cap element fàctic alternatiu o reflexions substantives que desvirtuïn la conclusió de la sentència.

D'altra banda, escau remarcar que, certament, és clar en el present cas que el dit acomiadament verbal no fou notificat per la persona de l'ocupador, sinó per la seva filla (fet provat sisè) Ara bé, ateses les circumstàncies concorrents és del tot evident que ens trobem davant una comunicació extintiva plenament eficaç. En primer lloc perquè és obvi que l''empresari' era una persona de quasi bé noranta anys, malalta -de fet, traspassà pocs dies després-, de qui la demandant es dedicava a la cura. En conseqüència, és obvi que l'actuació de la filla, que era qui indicava a la treballadora les funcions a realitzar, té plena eficàcia extintiva. I en segon lloc, perquè és del tot evident que si no existí acomiadament no té cap sentit que l''empresa' no contestés al telegrama remés per la treballadora pocs dies després de l'expressada notificació.

En conseqüència, també aquest motiu ha de ser desestimat.

TERCER.- Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del

recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 204 i 235.1 LRJS i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Yolanda , HEREUS D' Humberto i HERÈNCIA JACENT D' Humberto contra la sentència dictada pel jutjat del social número 3 dels de Sabadell en data 18 de maig de 2012 , recaiguda en actuacions 845/2011, en virtut de la demanda instada per Elvira contra els dits recorrents, en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de sis-cents (600.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.