Sentencia Social Nº 3986/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2277/2006 de 29 de Mayo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 de maig de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3986/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 11 de gener de 2006 dictada en el procediment núm. 677/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 29 de setembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de gener de 2006, que contenia la decisió següent:

"Estimo la demanda presentada por DOÑA Maribel contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE, y declarar a la parte demandante en situación de Incapacidad Permanente Absoluta, derivada de enfermedad común, con derecho a percibir las prestaciones contributivas en cuantía del 100% de la base reguladora que asciende a 388,04 euros con efectos 31-03-2005, y en consecuencia condeno al Instituto Nacional de la Seguridad Social a hacer efectiva esta prestación con los mínimos, las mejoras y las revalorizaciones legalmente procedentes."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Doña Maribel , con fecha de nacimiento el día 3-06-1948, con DNI núm. NUM000 consta afiliada a la Seguridad Social con el número NUM001 en situación de alta en el régimen general, por su actividad profesional habitual de Auxiliar Administrativa, solicitó la prestación el 31-03-2005.

Segundo.- En fecha 3-05-2005 el INSS dictó resolución acordando que no procedía declarar a la parte actora en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, por no reunir el requisito de incapacidad permanente. Según dictamen médico emitido el 15-04-2005 por el ICAM presenta las siguientes lesiones: "Fibromialgia de más de 10 años de evolución. Sde. Depresivo reactivo en tto. Obesidad. Tendinopatía de predominio hombro dcho. tributaria de valoración terapéutica".

Tercero.- Frente a dicha resolución se interpuso reclamación previa el 13-06-2005, que fue desestimada por resolución de 6-07- 2005 que puso fin a la vía administrativa.

Cuarto.-. La base reguladora de la prestación es de 388,04 euros, con fecha de efectos 31-03-2005.

Quinto.- La parte demandante padece 'Fibromialgia severa (18118 puntos dolorosos), con dolor miofascial generalizado y astenia, sin respuesta a los tratamientos instaurados. Trastorno depresivo mayor. Trastorno por ansiedad generalizada y trastorno por angustia sin remisión al tratamiento instaurado. Hipoacusia bilateral, sin afectación del nivel conversacional. Tendinopatía mecánica crónica por ruptura del manguito de los rotadores de hombro derecho. Artrosis poliarticular".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral, el Text refós del qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Qui recorre postula la revisió del fet provat cinquè de la sentència, que recull les lesions que pateix consistents en fibromiàlgia severa amb dolor miofascial generalitzat i astènia sense resposta a tractament, trastorn depressiu major i trastorn d'ansietat generalitzat i per angoixa sense remissió, amés de hipoacússia bilteral, tendimopatia mecànica crònica per ruptura de mengot dels rotadors de l'espatlla dreta, artrosi poarticular. El text alternatiu que proposa és per a què consti que pateix : Fibromialgia de 10 anys d'evolució. Síndrome depressiu reactiu en tractament. Obesitat. Tendinopatia de predomini espatlla dreta, tributària de valoració terapèutica. Basa la modificació en l'informe mèdicdel seu perit i en els documents que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma constant i pacífica que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 ..

En aplicació d'aquesta doctrina, en el cas present l'esmena al cinquè fet provat que postula la part, es basa en certificats mèdics que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. Per tant, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és la denúncia de la infracció de l' article 137.5 de la Llei general de la Seguretat Social, el Text refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny , i doctrina jurisprudencial que cita, per a mantenir que les lesions que pateix no comporta la impossibilitat de treballar, perquè les limitacions funcionals no limiten la treballadora per activitats de caràcter sedentari, valoració no contemplada en la resolució administrativa.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut modificat, reflecteix un conjunt de patiments amb incidència determinant greu que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme l'activitat lucrativa per compte pròpia o per compta d'altra amb rendiment acceptable, fins el punt que la patologia neurològica li impedeix esforços mínims, mobilitat de les extremitats superiors i dolor, degut a la fibromiàlgia severa, a la gran fatiga i astènia amb resistència als tractaments que repercuteix en les activitats de la vida diària. S'ha d'afegir la patologia psiquiàtrica cronificada amb crisis recurrents d'angoixa, ansietat i la hipoacússia. Concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se desestimar aquest motiu del seu recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar com ho fem el recurs de suplicació plantejat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentencia de 11 de gener de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona en el procediment núm. 677 de 2005 seguit a isntància de Maribel contra l' ESMENTAT INSTITUT i, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.