Sentencia SOCIAL Nº 3994/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2683/2017 de 19 de Junio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2016 - 8004872

F.S.

Recurs de Suplicació: 2683/2017

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 de juny de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 3994/2017

En el recurs de suplicació interposat per Victoriano a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 24 de gener de 2017 dictada en el procediment núm. 94/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 10-2-16 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 de gener de 2017 , que contenia la decisió següent:

Que desestimando la demanda interpuesta por D. Victoriano frente alINSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre declaración de Invalidez Permanente Absoluta y subsidiariamente Total, debo absolver y absuelvo a la entidad demandada de las pretensiones deducidas en su

contra en el presente procedimiento.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.-El actor, D. Victoriano , nacido el día NUM000 /1958, afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con número NUM001 , tiene como profesión habitual la de albañil.

SEGUNDO.-Se promovieron actuaciones administrativas encaminadas a que se le declarase afectado de una Incapacidad Permanente, tramitándose el correspondiente expediente y resolviéndose finalmente por la Dirección Provincial del INSS con fecha 14/12/2015, previo Dictamen Propuesta del ICAM de fecha 27/11/2015, que el solicitante no estaba afectado de incapacidad permanente en grado alguno. Estando disconforme con dicha resolución, formula

frente a la entidad reclamación previa que le es expresamente desestimada mediante resolución de 27/1/2016.

TERCERO.- El actor presenta actualmente las siguientes dolencias: trastorno depresivo no especificado; insomnio; síndrome diarreico en tratamiento; SAOS en tratamiento con CPAP.

CUARTO.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 876,47 euros/mes y la fecha de efectos es de 27/11/2015.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total derivada de malaltia comuna per a la professió de paleta, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137. 5 i subsidiàriament 4 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta i total. Es remet als documents mèdics que cita del seu ram de prova, que fan referència a la patologia severa de trastorn de la son amb persistència d'insomni greu i crònic i dificultat per l'adaptació de la màscara CPAP., que provoca dèficit d'atenció i concentració, humor reactiu, irritabilitat i hiporèxia amb insomni de conciliació, juntament amb la colelitiasi i la lumbàlgia aguda i trencada de cama i turmell. Arriba a la conclusió que el conjunt del quadre no li permet desplegar amb rendibilitat i eficàcia cap treball per compte d'altre o propi encara que sigui sedentari o lleuger, de forma que considera és creditor de la incapacitat permanent absoluta postulada.

Subsidiàriament manté que les lesions exposades impedeixen desplegar els requeriments fonamentals de la seva professió habitual de paleta que requereix força, esforç i mobilitat corporal plena, així com atenció i concentració que li impedeix l'insomni greu crònic malgrat el tractament, amb risc per a ell i tercers.

Invoca doctrina jurisprudencial en interpretació del concepte legal dels graus d'incapacitat permanent postulats de forma principal i subsidiària.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social (R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i que la qualificació de la incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set atacada , de forma que la patologia a considerar és la que consta en el tercer fet provat de la sentència, juntament amb els fets conformes i amb les afirmacions judicials amb valor fàctic que consten en el Tercer Fonament de Dret de la sentència, a que ens hem de remetre. El quadre patològic consisteix en trastorn depressiu no especificat, insomni, síndrome diarreica en tractament, i SAOS en tractament amb CPAP..

Existeix coincidència en el conjunt de patologies i seqüeles declarades provades, si be les parts divergeixen en la intensitat en què es manifesten i les limitacions que comporten. La valoració de la prova és facultat exclusiva de la magistrada de la instància per imperatiu de l'article núm. 97.2 de la LRJS., de forma que hem d'estar a la intensitat de les patologies que ha apreciat la sentència de la instància respecte del SAOS. que està en tractament , de la mateixa manera que la síndrome diarreica. No es pot oblidar que el tractament pal liatiu te per finalitat millorar la qualitat de l'estat de salut de la persona afectada per les simptomatologies de les malalties que pateix, sense que el sol fet d'estar subjecte a aquest tractament comporti el reconeixement d'una incapacitat permanent en relació a les activitats laborals per compte d'altre o propi en el mercat de treball, o en relació a les limitacions funcionals per a la professió habitual. El reconeixement d'una incapacitat permanent en el sistema de la Seguretat Social, exigeix relacionar la incapacitat amb les limitacions funcionals o psíquiques en relació a qualsevol treball o al treball habitual per compte d'altre o propi.

El conjunt de les patologies i seqüeles que presenta el demandant demostra que es troba pendent de l'evolució del tractament i control de l'adaptació de CPAP. i de la síndrome diarreica, que no impedeix desplegar la professió habitual encara que comporti en concrets moments una possible incomoditat. El seu estat de salut requereix un control i seguiment mèdic amb tractament pal liatiu per garantir la millor qualitat de salut possible. El tractament pal liatiu no comporta el reconeixement de cap incapacitat permanent per les patologies patides mentre aquestes no siguin limitadores per a les tasques fonamentals de la professió habitual o per a qualsevol activitat laboral, amb la rendibilitat i eficàcia exigida en el mercat de treball.

La conclusió de la Sala no pot ser altra que la de la sentència de la instància, atès el quadre no atacat de lesions i limitacions declarat provat, perquè en el seu conjunt les seqüeles que presenta el recurrent no impedeixen, ara per ara, que pugui desplegar la seva professió habitual .Si no te impedides o limitades les exigències de les fonamentals tasques de la professió habitual, menys te impedida qualsevol altre professió per compte pròpia o d'altre.

En conseqüència, el demandant no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Sr. Victoriano contra la Sentència de 24 de gener de 2017 dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona en el procediment núm. 94/2016, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.