Última revisión
17/09/2017
Sentencia SOCIAL Nº 4002/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2932/2018 de 05 de Julio de 2018
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 13 min
Orden: Social
Fecha: 05 de Julio de 2018
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: ENFEDAQUE I MARCO, ANDREU
Nº de sentencia: 4002/2018
Núm. Cendoj: 08019340012018103972
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2018:6178
Núm. Roj: STSJ CAT 6178:2018
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG :08019 - 44 - 4 - 2016 - 8034273
EBO
Recurs de Suplicació: 2932/2018
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LMA. SRA. NATIVIDAD BRACERAS PEÑA
IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 5 de juliol de 2018
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4002/2018
En el recurs de suplicació interposat per INSS a la sentència del Jutjat Social 1 Barcelona de data 15 de febrer de 2018 dictada en el procediment Demandes núm. 713/2016 en el qual s'ha recorregut contra la part Eutimio, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.
Antecedentes
Primer.En data 20 de setembre de 2016 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de febrer de 2018, que contenia la decisió següent:
'Desestimo la demanda formulada por D. Eutimio frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamación de jubilación y declaro el derecho del actor a percibir los complementos de garantía a mínimos desde el 30/04/11 hasta el 25/11/15, condenando a la entidad gestora demandada a estar y pasar por dicha declaración con las consecuencias legales inherentes a la misma y al abono de aquéllos.
Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
PRIMERO.-La parte demandante D. Eutimio, nacida el día NUM000/1944 y con D.N.I. nº NUM001 presentó solicitud de pensión de jubilación en fecha 14/06/07, que le fue reconocida por resolución de la entidad gestora de 18/06/07, con la base reguladora de 909,32 euros mensuales, porcentaje del 68,40% y efectos económicos desde el 15/06/07.
El detalle de la pensión es el siguiente:
Pensión inicial 621,97€
Revalorizaciones 67,83€
Total: 689,80€
En la solicitud de la pensión de jubilación la parte actora hizo constar que ni él ni su esposa percibían otros ingresos distintos a los de la pensión de jubilación.
SEGUNDO.-En fecha 25/02/16 el actor solicitó que le fuera abonado en su pensión de jubilación un complemento de garantía de mínimos, y cumplimentó una declaración de ingresos en la que comunicó que en los de los años 2014 y 2015 ni él ni su esposa habían percibido ni percibirían otros ingresos distintos delos de la pensión.
TERCERO.-La entidad gestora reconoció, desde el 01805/16, en la pensión de jubilación, el derecho a percibir el complemento de garantía de mínimos establecido para los titulares de este tipo de pensiones con 65 años y con cónyuge a cargo según el siguiente detalle:
Pensión inicial 621,97€
Revalorizaciones 67,83€
Complementos mínimos 65,10€
Total: 784,90€
CUARTO.-La entidad gestora le abonó las diferencia den concepto de complemento de mínimos en importe de 513,14€ correspondientes al período 25/11/15 a 30/04/16, tres meses de retroactividad a la solicitud.
Solicitó se declarase su derecho a percibir los atrasos por complementos a mínimos por cónyuge a cargo desde la fecha de reconocimiento de la pensión de jubilación, con el límite de cinco años, esto es, desde el 30/04/11 hasta el 30/04/16. Fue denegada por resolución del INSS de fecha 25/04/16, presentada reclamación previa, fue desestimada por resolución de la entidad gestora de fecha 27/06/16.
QUINTO.-En la declaración de ingresos que obra en los folios 35 y 36 se hizo constar que ni el actor ni su cónyuge percibieron otros ingresos distintos de la pensión durante los años 2017, 2016 y 2015.
Tercer.En data 22 de febrer de 2018, es va dictar interlocutòria de aclariment, la parte dispostiva de la qual es com segueix: 'Estimo la demanda formulada por D. Eutimio frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamación de jubilación y declaro el derecho del actor a percibir los complementos de garantía a mínimos desde el 30
/04/11 hasta el 25/11/15, condenado a la entidad gestora demandada a estar y pasar por dicha declaración con las consecuencias legales inherentes a la misma y al abono de aquéllos.'
Quart.-Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER.-Enfront la sentència dÂinstància, que estimà la demanda presentada per la part actora, en reclamació per diferències de pensió de jubilació per reconeixement del complement de mínims per cònjuge a càrrec des de la data de reconeixement de la pensió de jubilació i amb efectes econòmics des de 30 de abril de 2011 fins 30 de abril de 2016, recorre la Entitat Gestora, que en el seu únic motiu de recurs denuncia com a infringits els articles 43.1 de la LGSS (text 1994) i article 6.9 del RD 1170/2015 de 29 de desembre sobre revalorització de pensions per 2016.
El tema plantejat fa referència a la data de efectes econòmics del dit reconeixement, si ha de ser la de tres mesos anteriors a la sol.licitud, com ha entès la Entitat Gestora o bé la de cinc anys prevista per les diferències per pensió reconeguda que es la pretesa pel recurrent i reconeguda a la sentència que es recorre.
La qüestió ha estat ja resolta pel Tribunal Suprem a la sentència de 22 d'abril de 2010 (RCUD 1726/2009) en la qual argumenta l'Alt Tribunal:
'El art. 43 LGSS dispone -antes y después de la Ley 42/2006, de 28 /Diciembre- que «El derecho al reconocimiento de las prestaciones prescribirá a los cinco años, contados desde el día siguiente a aquel en el que tenga lugar el hecho causante de la prestación de que se trate, sin perjuicio [...] de que los efectos de tal reconocimiento se produzcan a partir de los tres meses anteriores a la fecha de la solicitud». Y Para el art. 50 LGSS , «Los beneficiarios de pensiones [...] que no perciban rentas o [...] no excedan de la cuantía que anualmente establezca la correspondiente Ley de Presupuestos Generales del Estado, tendrán derecho a percibir los complementos necesarios para alcanzar la cuantía mínima de las pensiones».
3.- Tales disposiciones -y las que se dirán- nos llevan a entender que los complementos por mínimos ostentan clara autonomía con la pensión -contributiva- que suplementan, siquiera se encuentren estrechamente ligados a ella su génesis y funcionamiento. En efecto: a) el «complemento a mínimos» es el importe suplementario de las pensiones generadas por las cotizaciones de los interesados, a fin del alcanzar la «cuantía mínima» de las pensiones, no respondiendo al objetivo -propio de la prestación mejorada- de sustituir una renta, sino al asistencial de paliar una situación de necesidad; b) su reconocimiento no atiende a los parámetros de la pensión [alta, carencia, cotizaciones..], sino exclusivamente a la referida falta de ingresos económicos; c) la propia denominación -«complementos»- pone de manifiesto que no tienen sustantividad propia, sino la accesoria de acompañantes de la pensión que suplementan; d) conforme al art. 86.2.b) LGSS , tienen «naturaleza no contributiva» y su financiación habrá de hacerse con aportaciones del Estado al Presupuesto de la Seguridad Social [siquiera con la larga moratoria prevista por DT Cuarta LGSS , tras la redacción de la Ley 24/2001, de 27 /Diciembre]; e) existen innegables analogías con las previsiones establecidas para las pensiones no contributivas [fecha de extinción; obligación de comunicar variaciones sustanciales...]; y f) a diferencia de toda pensión en modalidad contributiva, la concurrencia de los requisitos no se exige en una exclusiva fecha [la del «hecho causante»], sino que han de acreditarse año tras año.
Por todas estas razones, la conclusión que se nos impone es la de que los «complementos a mínimos» son prestaciones de naturaleza eminentemente asistencial y complementaria de las pensiones contributivas, respecto de las que mantiene una clara autonomía [conceptual y jurídica], siquiera guarden con ella íntima conexión genética y funcional.
...1.- La obligada consecuencia de todo ello es que la predicada autonomía de los complementos los hace asimilables -a los efectos prescriptorios de que tratamos- a una prestación propiamente dicha [siquiera asistencial] y que, por lo mismo, el tratamiento de jurídico de su reclamación se vea alcanzado de lleno por la previsión contenida en el art. 43 LGSS respecto que de los efectos económicos de su «reconocimiento se produzcan a partir de los tres meses anteriores a la fecha de la solicitud».
Consecuencia, por otro lado, que -como señala acertadamente el Ministerio Fiscal en su estudiado informe- es la que ya adoptó la Sala respecto de la Cualificación en la IPT a los más variados efectos, argumentando que aunque no es una prestación independiente, sino un complemento de la IPT, tiene una cierta autonomía en sus requisitos y efectos. Así se ha mantenido a propósito de su posible acceso al recurso de Suplicación ( STS 22/05/95 -rcud 2559/94 -); en justificación de que sea reclamada en forma independiente durante la tramitación de un recurso contra la IPT ( STS 22/11/99 -rcud 1074/99 -); y -sobre todo- respecto de la retroacción de sus efectos económicos ( SSTS 12/03/07 -rcud 4885/05 - ; 09/10/08 -rcud 4609/07 -; 25/06/09 -rcud 2805/08 -; 02/02/10 -rcud 397/09 -; y 09/02/10 -rcud 1607/09 -). Y al efecto se argumenta -en consideraciones mutatis mutandis aplicables al presente caso de los complementos a mínimos-: «En efecto, aunque la Sala ha sostenido que el 20% que se abona en caso de la denominada incapacidad permanente total cualificada no es propiamente una prestación independiente de la que corresponde por la incapacidad permanente total, sino un complemento de la misma [ SSTS 04/03/93 -rcud 1222/92 -; y 21/03/94 -rcud 1415/93 -], lo cierto es que, como señala la STS 22/11/99 [-rcud 1074/99 -], ese complemento 'tiene una cierta autonomía' con requisitos específicos de acceso al mismo que 'aproximan su régimen jurídico al que es propio de una prestación' [ STS 22/05/95 -rcud 2559/94 -] y esta autonomía justifica un tratamiento similar al que el artículo 43.1 Ley General de la Seguridad Social establece para las prestaciones, de forma que debe ser aplicable la limitación que en relación con su abono establece el precepto que se denuncia como infringido» ( STS 12/03/07 -rcud 4885/05 -).
Aquesta mateixa argumentació l'ha mantingut la Sala Quarta a efectes de admissibilitat de recurs de suplicació en les reclamacions del complement de mínims, encara que la quantia anual no excedeixi els 3000 euros ( STS de 13 de desembre de 2011 (RCUD 702/2011), la qual aplicació ve a reforçar l'argument de la sentència anterior respecte de la naturalesa jurídica del complement per garantia de mínims de les pensions de seguretat social
SEGON.-La Sala ha de afegir als arguments anteriors, d'acord amb els inatacats fets provats de la sentència, que la Sala completa per major claredat amb els no discutits que consten en l'expedient administratiu, que ni consta en la sol.licitut inical de pensió de jubilació de 2007 (foli 16) que la esposa del demandant convisqués amb ell i a càrrec seu, en no estar marcada la casella corresponent, ni consten el nom de la mateixa ni el llibre de família (aportat amb la nova sol.licitut de 2016) ni, finalment, i demanant-se diferències a partir de 2011 queda acreditada de cap manera la manca de ingressos i la dependència econòmica del pensionista en les anualitats de 2011 a 2013, ni tant sols mitjançant les corresponents declaracions anyals de preceptiva presentació per mantenir el dret al indicat complement, amb la qual cosa entenem també que la seva pretensió era, en tot cas, difícilment sostenible d'acord amb l'estricte règim que regeix la concessió, any per any, de les garanties de mínims, que requereixen acreditar els requisits de manca de ingressos, parentiu i dependència, al menys mitjançant la declaració del pensionista subjecte a posterior comprovació per la Gestora.
TERCER.-Per tant hem de apreciar la infracció denunciada i estimar el motiu, i conseqüentment, el recurs, la qual cosa comporta la revocació de la resolució recorreguda, absolent de la demanda la Entitat Gestora recurrent.
Fallo
ESTIMEMel recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Barcelona de 15 de febrer de 2018, que REVOQUEM; DESESTIMEMla demanda i absolem la Entitat Gestora.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.
Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.
Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:
El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

