Sentencia Social Nº 4026/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2428/2007 de 16 de Mayo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 16 de maig de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4026/2008

En el recurs de suplicació interposat per Claudio a la sentència del Jutjat Social 3 Barcelona de data 23 de novembre de 2006 dictada en el procediment núm. 501/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto

Antecedentes

Primer. En data 13 de juliol de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de novembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Claudio contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, en reclamación por incapacidad permanente , debo confirmar y confirmo la resolución dictada en vía administrativa".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora, Claudio, nacido el 7-5-1953, con D.N.I. NUM000, está afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General por servicios prestados como peón maquinista producción química.

2.- Estando en activo en el momento de la solicitud, fue reconocido por la Uvami en fecha 6-3-2006

3.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, la cual en fecha 31-3-2006 declaró que no se encontraba afecto de incapacidad permanente en grado alguno y no provenir de la situación de incapacidad temporal, agotando la vía administrativa mediante la interposición de la reclamación previa, fue desestimada por resolución expresa.

4.- El demandante posee el periodo de cotización exigido.

5.- La base reguladora de la prestación es la de 2.149,99 euros y efectos del cese en el trabajo, estando las partes conformes con tales extremos.

6.- La parte actora padece: Espondiloartrosis cervical severa, lumbar incipiente, gonartrosis de predominio izquierdo inicial, funcionalismo conservado.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Total, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats en la sentència recorreguda, i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l' article 191 apartat b) de la Llei de Procediment Laboral , interessa la part actora es modifiqui el fet provat sisè, fent consta que la part actora pateix: Cervicalgia crònica recidivant, lumbàlgia crònica amb reaguditzacions recidivants, síndrome facetari lumbar, gonalgia bilateral per gonartrosi amb condropaties avançades i síndre fibromiàlgic, amb més de 18 punts de dolor. Fonamenta la revisió en els informes mèdics que va aportar com a prova, així com en l'informe del seu perit mèdic.

La pretensió s'ha de desestimar perquè es fonamenta en els informes metges que consten a l'expedient administratiu, que ja han estat valorats pel jutge d'instància, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació d'aquest i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant (Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil

TERCER.- En el segon motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la violació de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora l'incapaciten de manera total per a la seva professió habitual de peó maquinista de producció química, perquè en aquesta professió es requereix realitzar esforços continuats durant tota la jornada laboral i l'actor, per les seves lesions, no les pot realitzar.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137.4 i 3 de la legislació anterior.

L' article 137.4 de la Llei de Seguretat Social de 30 de maig de 1994 , defineix la incapacitat permanent total com la situació del treballador que, per malaltia o accident es troba incapacitat amb caràcter permanent, per desenvolupar la totalitat o les fonamentals tasques de la seva professió habitual.

Cal observar que, segons l'esmentat article, el que realment es valora és la importància que tenen les limitacions que afecten definitivament el treballador en relació amb el seu rendiment professional en l'ofici que desenvolupa habitualment, sense que tingui importància la incidència que les esmentades limitacions li puguin produir en els altres aspectes de la seva vida o, fins hi tot, en la seva capacitat per exercir d'altres professions. Cal tenir en compte, de la mateixa manera, per aquesta relació entre la limitació definitiva i la professió habitual, que una mateixa seqüela pot constituir una incapacitat permanent per una persona i no pas per una altra. En aquest sentit la jurisprudència ha declarat reiteradament -Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió.

Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet provat sisè, les lesions que pateix actualment l'actor, encara que poden limitar-lo en un cert grau per a la seva professió de peó maquinista de producció química, no l'incapaciten per desenvolupar totes o les fonamentals tasques d'aquesta professió, perquè com correctament raona el magistrat d'instància, l'actor estaria incapacitat per a realitzar feines que requereixen grans esforços, atès que pateix una espondiloartrosi cervical severa, però no està incapacitat per efectuar feines corresponent a la seva professió, en la qual no cal realitzar aquest tipus d'esforços. Cal tenir en compte, a més, que l'actor en cap moment ha estat en situació d'ncapacitat temporal, malgrat les lesions que acredita, per la qual cosa s'ha d'entendre que pot realitzar el seu treball habitual.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Claudio contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Barcelona, en data 23 de Novembre de 2.007, que va recaure en les Actuacions 501/2006 , en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Invalidesa Permanent Total, i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.