Sentencia Social Nº 4040/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1352/2016 de 21 de Junio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 1352/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de juny de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4040/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 5 de novembre de 2015 dictada en el procediment núm. 1186/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Eloisa , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de novembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Que estimando la demanda formulada por DÑA. Eloisa frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro a la actora en situación de incapacidad permanente absoluta para todo trabajo, derivada de enfermedad común, con derecho a percibir una pensión de mensual equivalente al 100% de su base reguladora de 2.634,70.- €, sin perjuicio de los máximos legales y las mejoras o revalorizaciones que procedan, con fecha de efectos la de 21.10.2014 y a percibir desde el cese en el trabajo, condenando al I.N.S.S. a estar y pasar por esta declaración.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1º.-Dña. Eloisa , nacida el día NUM000 .48 y con D. N.I. nº NUM001 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM002 , en situación e alta o asimilada a la de alta, en el Régimen General, con profesión habitual de oficial administrativa.

2º.-Inició una situación de I.T. el día 26.9.2014 y se le extendió el alta médica el día 27.10.2014.

Reconocida por el ICAM emitió informe el día 21.10.2014 de las siguientes lesiones: 'Colitis ulcerosa intervenida, ileostomía definitiva en 2003. Crisis suboclusivas ocasionales (secundaria a bridas). Pendiente de estudio por posible síndrome de malabsorción. Hernia discal L1-L2 intervenida en 2013. Lumbartrosis'

En su base la Dirección Provincial del I.N.S.S. resolvió en fecha 6.11.2014 que no procedía declarar a la parte actora en ningún grado de incapacidad permanente derivada de enfermedad común por no reunir el requisito para ello.

3º.-Formulada la preceptiva reclamación previa fue desestimada por resolución del I.N.S.S. de fecha 1.12.2014, quedando agotada la vía administrativa.

4º.-Las lesiones que padece la parte actora son: 'Colitis ulcerosa intervenida, ileostomía definitiva en 2003. Múltiples episodios de crisis suboclusivas por bridas. Portadora de bolsa de ileostomía que debe vaciar unas 15-27 veces diarias. Síndrome de malabsorción. Hernia discal L1-L2 intervenida en 2013. Lumbartrosis'.

5º.-La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.634,70.- € mensuales, existiendo conformidad de ambas partes.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda presentada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè des de l'any 2003 no ha precisat nous actes quirúrgics i sí únicament control evolutiu i no es constata diagnòstic de que existeixi un síndrome de mala absorció, fent referència a la sentència de la Sala de 4.4.2014 , en que en un supòsit semblant al present, atès que el demandant patia la mateixa patologia, amb una professió sedentària com és la de la demandant, va declarar que no existia situació d'incapacitat.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D. L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

TERCER.Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè cal tenir en compte que el recurrent no ha impugnat el fet provat quart, per la qual cosa s'haurà d'examinar si les patologies que consten en el dit fet provat són tan greus per impedir-li la realització de qualsevol treball, amb independència del que consti en algun dels documents que obren a les actuacions.

Segons consta en el dit fet provat, la demandant pateix una colitis ulcerosa intervinguda, ileostomia definitiva l'any 2.003. Però posteriorment ha patit també múltiples episodis de crisis suboclusives per brides i actualment ha de portar una bossa de ileostomia que ha de buidar unes 15-27 vegades al dia. També s'ha acreditat que pateix síndrome de mala absorció i hèrnia discal L1-L2 intervinguda l'any 2013 i lumbartrosis i la Sala entén, compartint la decisió del magistrat d'instància, que amb aquestes patologies la demandant no pot realitzar cap tipus de treball, especialment perquè ha de buidar la bossa de ileostomia unes 15-27 vegades al dia, el que és evident que l'impedeix realitzar una jornada laboral de forma continuada, apart del malestar i dificultats de tot tipus que aquest fet li ha d'ocasionar.

Pel que fa a la Sentència de la Sala de data 4.4.14 a que fa referència el recurrent, cal dir que la seva decisió no es pot traslladar al present supòsit, perquè en el cas allà examinat el demandant únicament havia de canviar la bossa permanent de 5 a 8 vegades al dia, és a dir, únicament una tercera part de les vegades que ho ha de fer la demandant i, a més, aquesta ha patit molts episodis de crisis suboclusives per brides. Així, doncs, es tracta de la mateixa malaltia, i de professions sedentàries, però amb conseqüències molt diferents en els dos casos.

En aquest sentit cal posar de relleu que el Tribunal Suprem ha assenyalat -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 16 de Barcelona, en data 5 de novembre de 2015 , que va recaure en les Actuacions 1186/14, en virtut de demanda presentada per Doña. Eloisa , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.