Sentencia Social Nº 4042/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1934/2008 de 16 de Mayo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 16 de maig de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4042/2008

En el recurs de suplicació interposat per Jose Augusto a la sentència del Jutjat Social 1 Granollers de data 6 de setembre de 2007 dictada en el procediment núm. 231/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Cristobal , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 17 de maig de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de setembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demanda interpuesta por D. Jose Augusto contra la mercantil "FERNANDO RODELAS AGUILA", y, en consecuencia, debo absolver y absuelvo a la citada demandada de las pretensiones deducidas en aquélla".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante Sr. Jose Augusto, prestaba sus servicios en la empresa demandada, "FERNANDO RODELAS AGUILA", con una antigüedad de 2 de Octubre de 2006 (hecho no controvertido), categoría profesional de conductor (folios 21, 22, 25, 47 a 54, y 58) y salario mensual de 1.521,88 euros con prorrateo de pagas extraordinarias (hecho no controvertido).

SEGUNDO.- El Convenio Colectivo aplicable a la reclamación actora es el de Transporte de Mercancías por Carretera y Logística de la provincia de Barcelona (hecho no controvertido).

TERCERO.- En fecha 2 de Abril de 2007, la mercantil demandada procedió al despido disciplinario del demandante, con efectos de ese mismo día, comunicándoselo el día 3 de Abril de 2007 (hecho no controvertido).

CUARTO.- En fecha 4 de Abril de 2007 la empresa demandada reconoció la improcedencia del despido a efectos de evitar el devengo de salarios de tramitación y consignó en el Juzgado de lo Social nº 2 de Granollers la cantidad de 1.128,76 euros en concepto de indemnización por despido (folios 38 y 39).

QUINTO.- En fecha 16 de Abril de 2007 el Sr. Jose Augusto compareció ante el Juzgado de lo Social nº 2 de Granollers interesando la entrega de la cantidad consignada por la mercantil demandada, que le fue entregada (folio 42).

SEXTO.- El demandante interpuso papeleta de conciliación ante el órgano competente interesando indemnización por importe de 1.432,26 euros por considerar que su categoría profesional es la de conductor mecánico, celebrándose el acto con resultado de intentado sin avenencia en fecha 15 de Mayo de 2007 (folios 43 a 46).

SEPTIMO.- El Sr. Jose Augusto no desempeñaba en la empresa demandada las funciones propias de conductor mecánico (interrogatorio Sr. Cristobal en relación con folios 76 a 103).

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, QUE NO EL VA IMPUGNAR . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Emparada en l' article 191 a) de la Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R.D. Legislatiu 2/1995 , la part demandant recorre la Sentència de la instància i planteja com a primer objecte del recurs de suplicació la nul litat d'actuacions i reposar el procediment a l'estat que es trobava en el moment anterior a dictar-se la sentència per d'haver infringit normes o garanties del procediment que produeixen indefensió.

Manté que la sentència viola l' article núm. 248, 3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral perquè hi ha insuficiència de fets provats ja que en la relació fàctica no es concreten les dades essencials sobre la categoria professional plantejada als efectes de la indemnització corresponent al reconeixement de l'ocupadora de la improcedència de l'acomiadament. Recorda que la demanda es va plantejar precisament per determinar si ostentava la categoria de conductor o de conductor mecànic i en conseqüència si era correcte el salari mòdul pel còmput de la indemnització, sense que constin provades les funcions del demandant ni el seu enquadrament en les definicions del conveni col lectiu d'aplicació ni el salari corresponent. Conclou que s'ha d'anul lar la sentència i reposar les actuacions al moment anterior a dictar-la per a que en la nova constin els fets necessaris per poder resoldre la controvèrsia concreta que afecta la indemnització de l'acomiadament improcedent.

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 19878804], 28 maig 1990 [RJ 19904510] y 9 d'abril 1991 [RJ 19913257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ]",i que "la resolución anulatoria requiere además, para considerarse ajustada a derecho, que la causa de la insuficiencia... no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281])».. Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105], entre otras). Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part.

La indefensió invocada per la part recurrent es deu a la insuficiència de fets provats relatius a la correspondència entre funcions exercides i categoria professional amb el salari assignat convencionalment als efectes del càlcul de la indemnització de l'acomiadament improcedent, de forma que l'empresa demandada no ha enervat els salaris de tramitació degut al incompliment dels requisits previstos en l' article núm. 56.2 de l'Estatut dels Treballadors, de forma que s'ha infringit l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment laboral .

Reiterem el criteri jurisprudencial reiterat d'aquesta Sala que manté, malgrat la naturalesa extraordinària del recurs de suplicació i la seva fi de comprovar la legalitat de la sentència de la instància i la seva adequació als imperatius dels articles 191 i 194 de la Llei de Procediment Laboral, la mitigació de les exigències d'aquestes normes d'acord en interpretació de la tutela judicial efectiva que proclama l' article 24 de la Constitució Espanyola del Tribunal Constitucional sobre el caràcter instrumental dels requisits processals i el que hagi de prevaler el principi "pro actione"( SS TConstitucional 69/84 de 11 de juny, 103/1986 de 16 de juny i 164/1986 de 17 de desembre, entre d'altres).

Efectivament la relació fàctica de la Sentència i l'únic Fonament jurídic de quatre línies frega el límit del mandat de l' article 120.3 de la Constitució Espanyola sobre la obligació de motivar les Sentències i demès resolucions judicials. La doctrina del Tribunal Constitucional en Sentència 13/1987 de 5 de febrer ha recordat que l' article 120.3 de la CE . ha de relacionar-se sistemàticament amb l' article 24 de la Carta Magna , de manera que la tutela judicial efectiva compren el dret del ciutadà a una Sentència motivada i un interès legítim de la comunitat jurídica en general per a conèixer les raons de la decisió que s'adopta i per tant l'enllaç entre aquesta amb la llei i el sistema general de fonts legals, ja que la sentència és la seva aplicació. L' article 249.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial , l' article 208.2 i 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil i en concret l' article 97.2 del Text refós de la Llei de procediment laboral així ho manen. Aquesta Sala també ha manifestat que el jutge de la instància ha de recollir en la declaració fàctica de la sentència tots els fets que puguin tenir interès per a resoldre la controvèrsia i no solament els fets que li siguin suficients a ell per a resoldre, perquè ha de tenir l'amplitud necessària per a que el Tribunal ad quem pugui també decidir de la manera que consideri justa ( SSTSJ de Catalunya de 23 de novembre de 1998 6.635/98 o la de 25 de maig de 1998 3959/98, per totes ). També aquesta Sala ha mantingut la necessitat d'argumentar en els fonaments de dret de les sentències sobre les raons del jutge per a determinar els fets provats que el porten a les concretes conclusions que determinen la part dispositiva de la seva decisió, sobre tot en el procés laboral en què les parts que posteriorment plantegin recurs, tenen limitades les possibilitats d'impugnació dels fets que la instància ha declarat provats. Per a complir el mandat de l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral no es necessari que els fets provats o els fonaments de dret hagin de ser exhaustius, però sí que han de ser suficients per a expressar els motius de la convicció judicial en relació amb la realitat dels fets, a fi d'evitar conclusions arbitràries ( STSJ. de Catalunya de 17 de gener de 1992 Rotllo 4521/1991).

En el cas present la Sentència dictada pel magistrat de la instància en les presents actuacions, si be de forma escarida, conté els elements imprescindibles per a poder conèixer el fons de la controvèrsia perquè, a més del setè fet provat, el tercer Fonament de Dret de la sentència examina i motiva la desestimació de la pretensió en matèria de categoria professional en base a afirmacions judicials amb valor fàctic que expliquen la convicció judicial en què es fonamenta la decisió.

Aquesta Sala entén que amb els elements de fet que consten en la Sentència recorreguda es pot emetre el corresponent pronunciament , també tenint en compte que la economia processal forma part del contingut del dret a la tutela judicial efectiva contemplada en l' article núm. 24 de la Constitució Espanyola . Per tant hem de desestimar aquest objecte del recurs.

Segon.- En el segon objecte del recurs plantejat en empara en l' article núm. 191 b) de la Llei de Procediment laboral , postula la revisió del fet provat setè de la sentència que en concret diu que el demandant no portava a terme les funcions pròpies de conductor mecànic. La part recurrent considera que amb aquest fet s'està prejutjant la decisió, contra el que havia de tenir-se per provat que són les específiques funcions professionals que duia a terme, el tipus de carnet de conduir i el tipus de camió que conduïa, i proposa un text alternatiu que digui: "El demandant , titular del permís de conduir de classe C+E va ser contractat com a conductor de camió sense cap limitació, conduïa habitualment el camió pesat DAF matrícula GI-9238-BC, per la qual conducció era necessari estat en possessió del carnet de conduir de la classe C+E. Era responsable de vigilar i controlar el procés de càrrega, de subjectar les càrregues i de verificar la mercaderia carregada en els remolc. D'acord amb el Conveni Col lectiu d'aplicació, a la categoria de conductor mecànic li correspon el sou mensual de 1.636,87 euros." Basa la modificació en els documents que cita consistents en els càrrecs disciplinaris que consten en la carta d'acomiadament, en el contracte de treball, en el document permís de conduir i multa on consta la matrícula del camió que conduïa.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la Sala ha establert en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica (Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer, per totes) que per a que la pretensió revisora tingui èxit els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el signe de la part dispositiva de la resolució judicial atès que, en tot cas, excepte de manera excepcional, les raons d'economia processal impedeixen acollir en la revisió de fets errors fàctics denunciats sense rellevància.

En el cas present entenem que el fet provat setè no prejutja ni és determinant de la decisió judicial, sinó que, sense perjudici de la tècnica negativa emprada, és una afirmació d'un fet rellevant per a la controvèrsia producte de la prova que cita i de les afirmacions judicials amb valor fàctic (Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de 27 de juliol de 1992 per totes) que consten en el tercer fonament de dret de la sentència de què el manteniment del camió es feia en el taller així com les avaries, i que no s'encarregava d'ordenar i manipular la càrrega i descàrrega del camió.

Per altra banda considerem que la classe de permís de conduir i el camió que conduïa no són fets determinants de la categoria que pretén, perquè no proven les funcions concretes encomanades sinó la capacitat, de manera que considerem que són fets irrellevants per a la decisió judicial, de la mateixa manera que ho són els càrrecs disciplinaris de la carta d'acomiadament, perquè no proven les funcions professionals concretes dutes a terme a no ser la pròpia conducció del camió assignat.

En aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada hem de desestimar aquest objecte de suplicació.

Tercer.- En el tercer objecte del recurs plantejat en empara en l'apartat c) de l'article núm. 191 de la norma processal , la part demandant denuncia l'aplicació incorrecta de l' article núm. 56.1 a) i b) de l'Estatut dels Treballadors en relació amb l'article núm. 39 del Conveni col lectiu de Transport de Mercaderies per carretera i logística de la província de Barcelona . Argumenta que la indemnització dipositada per l'ocupadora no és correcta i per tant no queden limitats els salaris de tramitació en virtut de l' article núm. 56.2 de l'Estatut dels Treballadors. Invoca l'article núm. 39 del conveni Col lectiu i les taules salarials per concloure que el tipus de permís de conduir, el tipus de camió pesat en el qual anava sol i la responsabilitat del vehicle i la càrrega el fan creditor i l'enquadren en la categoria professional de conductor mecànic amb el salari de 1.521,88 euros i no el salari reconegut per l'empresa. Examina la norma convencional i reitera que el reparar les avaries del vehicle és irrellevant. Subsidiàriament també entén que s'ha infringit l'article núm. 56.1 a) perquè la indemnització s'havia d'haver calculat per set mesos i no sis d'antiguitat, segons la doctrina jurisprudencial de que les fraccions de mes s'han de comptar com a senceres perquè així ho contempla la norma. Entén que la diferència resultant entre 1128,76 euros consignats per l'empresa i els 1331,64 euros que en resulten no es pot considerar error excusable perquè representa un 18 % del import.

El contracte de treball, el tipus de permís de conduir i el camió que al lega conduïa entre d'altres possibles, són fets conformes.

L' article 39 del Conveni sectorial ( DOGC de 17 de desembre de 2003) defineix de forma orientadora en l'apartat 3.1 el Conductor/a mecànic i en l'apartat 3.2 el conductor /a, com els treballadors que estan en possessió del permís de conduir de la classe C+E. Que el primer es contracta per conduir qualsevol vehicle i el segon per conduir vehicles de classe inferior sense necessitat de tenir coneixements mecànics. Al primer , si se li indica ha d'ajudar en les reparacions, és el responsable del vehicle i de la càrrega durant el servei i esta obligat a emplenar quan calgui la documentació del vehicle i la del transport realitzat i a dirigir, si se li ho exigeix , la càrrega de la mercaderia. A mes d'altres possibles tasques comunes que s'enuncien com la responsabilitat del vehicle i la càrrega durant el servei o l'itinerari fixat, etc., la norma estableix respecte als conductors mecànics que queden automàticament classificats en la categoria encara que no tinguin el permís de conduir de la classe C+E els conductors que condueixin per a una mateixa empresa durant 6 mesos d'una manera contínua o alterna algun dels vehicles als quals es refereix l'apartat 3.4., que imposa unes obligacions específiques comunes a les dues categories per la conducció i el complement de lloc de treball corresponent de vehicles cisterna, de frigorífics, de transport de vehicles, o d'àrids o proveïts de grues, de mudances o guardamobles, de furgons de fum negre.

Els límits diferenciadors de les dues categories en la norma convencional són efectivament molt fins, de forma que en aquest cas amb major motiu el demandant recurrent havia d'haver especificat en la demanda i provat en la vista oral les concretes funcions que el feien creditor de la categoria superior mai reclamada abans durant la vigència de la relació laboral, perquè li corresponia la càrrega de la prova segons l' article núm. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil . Els elements de revisió fàctica aportats són vàlids per a les dues categories professionals, així com el fet controvertit de si havia d'ocupar-se de la càrrega o descàrrega de la mercaderia. El que distingeix una categoria de l'altra és fonamentalment la major responsabilitat i autonomia en les tasques de la conducció i auxiliars, així com la utilització dels coneixements mecànics. Aquestes notes, com d'altres que podien invocar-se, ni s'han al legat ni s'han provat per la part recurrent, de manera que hem de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància.

Tampoc procedeix accedir a la pretensió subsidiària per la diferència en la indemnització en base a què s'havia de calcular per l'antiguitat de set mesos en lloc de sis. L'antiguitat de sis mesos del recurrent és clavada: va ser contractat el dia 2 d'octubre de 2006 i va ser acomiadat el dia 2 d'abril de 2007 amb efectes de 3 d'abril e què se li va notificar. Entenem que en aquest cas no és d'aplicació la doctrina jurisprudencial invocada sobre la fracció de mes. Però també des d'un punt de vista dialèctic, si estimem la tesi de la recurrent, la diferència de la indemnització en 200 euros que postula hauria de qualificar-se d'error subsanable amb limitació dels salaris de tramitació igualment.

Per tots els raonaments exposats, hem de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments jurídics precedents i les normes citades de general i especial aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de Suplicació plantejat pel demandant Sr. Jose Augusto contra la Sentència del Jutjat Social núm. 1 de Granollers de 6 de setembre de 2007 dictada en el procediment núm. 231/2007 i seguit a instància de l'esmentat recurrent contra l' empresa FERNANDO RODELAS AGUILA, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.