Sentencia Social Nº 4052/2003, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Rec 1334/2003 de 20 de Junio de 2003

Encabezamiento

Rotlle núm.: 1334/2003

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

SALA SOCIAL

BR

ILMO. SR. D. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

ILMA. SRA. Dª. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

ILMA. SRA. Dª. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

------------------------------------------

Barcelona, 20 de juny de 2003

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats

esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4052/2003

En el recurs de suplicació interposat per Virginia a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 6 de novembre de 2002 dictada en el procediment núm. 396/2002 en el qual

s'ha recorregut contra la part MINISTERIO FISCAL, Gestió Pius Hospital de Valls, S.A., Comitè de Empresa Hospital de Valls i Irene , ha actuat com a ponent Ilma. Sra. Dª. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

PRIMER. En data 12.07.2002 va arribar al Jutjat Social esmentat demanda sobre Tutela de drets fonamentals, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va estimar procedents i acabava demanant que es dictés sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar sentència en data 6 de novembre de 2002, que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por DÑA. Virginia , con D.N.I. nº NUM000 , contra la empresa GESTIÓ PIUS HOSPITAL DE VALLS, S.A., el COMITÉ DE EMPRESA DEL HOSPITAL y DÑA. Irene , debo absolver y absuelvo a las demandadas de los pedimentos de la parte actora."

SEGON. En aquesta sentència, es declaren com a provats els fets següents:

"PRIMERO.- La demandante Dña. Virginia , inició prestación de servicios por cuenta y orden de la empresa demanda Gestió Pius Hospital de Valls, S.A., el 5-6-1991, ostentando la categoría profesional de Auxiliar de Enfermería.

(hecho no controvertido)

SEGUNDO.- La Sra. Virginia es miembro del Comité de empresa desde las elecciones sindicales celebradas el año 2000. Está afiliada al Sindicato SAE.

TERCERO.- En mayo de 2001, el Comité de Empresa y la Dirección de la demandada, acordaron entre otros acuerdos, la creación de una bolsa de trabajo y la constitución de una comisión paritaria para elaborar los criterios que se ha de regir la bolsa de trabajo.

(docu. 1 y 15 del ramo de prueba de la actora)

CUARTO.- En septiembre de 2001 la empresa demandada y el Comité de Empresa suscriben un documento denominado "Metodologia per elaborar la borsa de treball del Pius Hospital de Valls", donde se recogen los criterios y procedimientos a seguir para la adjudicación de los puestos de trabajo de movilidad interna.

Documento que obra en autos y que se tiene por reproducido a efectos de su incorporación al presente ralto fáctico.

(docum. nº 55 de la actora y docum. nº 1 de la empresa demandada)

QUINTO.- La Comisión de Evaluación está formada por tres representantes de la empresa y tres del Comité de Empresa entre los que formaba parte la actora.

(hecho no controvertido)

SEXTO.- En fecha 8-11-2001 el Comité de Empresa (Comisión de Contratación) remitió escrito a Gerencia poniéndole de manifiesto que sería oportuno revisar toda la metodología para llegar a una valoración final más equitativa.

(docum. nº 2 de la actora)

SÉPTIMO.- Por escrito del Comité de Empresa dirigido a la demandada en fecha 11-12-2001, se hace constar las inrregularidades que considera se han cometido en el proceso de selección de una plaza de Diplomada en Enfermería.

(docum. nº 52 de la demandante)

OCTAVO.- El pasado día 30-1-2002 la empresa oferta convocatoria para la cobertura de una plaza de Trabajadora Social por excedencia voluntaria de una trabajadora, acabando el plazo de solicitudes el 14-2-2002.

(docum. nº 2 de la demandada)

NOVENO.- Para dicha plaza se presentaron seis candidatas que fueron evaluadas conforme a los criterios pactados por el Comité en septiembre del año 2001, y que seguido el procedimiento dio como resultado la siguiente puntuación:

Aurora = 110,7 puntos

Irene = 87,2 puntos

Virginia = 82,87 puntos.

Victoria = 79,11 puntos

Elsa = 76,84 puntos

Sonia = 44,68 puntos

Desarrollo de los diferentes criterios utilizados a las candidatas que obran en autos aportados por la empresa a requerimiento del Juzgado y que se tiene por reproducido.

DÉCIMO.- La Sra. Aurora no cubrió la vacante, siendo la candidata la Sra. Irene la segunda en puntuación con preferencai.

UNDÉCIMO.- La demandante no impugnó las bases ni el perfil de la convocatoria. Una vez tenido conocimiento del resultado procedió a denunciarlo ante la Inspección de Trabajo, por entender que se le ha negado información, por haber sido valorada como Auxiliar de Enfermería y no como Trabajadora Social.

El Comité de Empresa también presentó denuncia en la misma fecha (25-4-2002) por considerar que en el proceso de selección se había cometido irregularidades.

(docu. nº 47 y 48)

DUODÉCIMO.- La Inspección de Trabajo contestó al Comité por escrito de 4-6-2002, que obra en autos y se tiene por reproducido.

(docum. nº 49 de la actora)

DÉCIMO TERCERO.- El Convenio Colectivo aplicable es el de la XHUP."

TERCER. Contra aquesta sentència va interposar recurs de suplicació la part actora Virginia , que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària qui ho va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i van formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. La demandant Sra. Virginia planteja recurs de Suplicació contra la Sentència de 6 de novembre de 2002 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Tarragona en el procediment núm. 396/2002, que desestima la pretensió de declarar nul×la la promoció convocada el dia 30-1-2002 per conducta antisindical. L'objecte del recurs és reposar les actuacions al moment de dictar-se la sentència que infringeix normes o garanties que causen indefensió, en empara en l'article previst en l'article 191 a) de la Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.

SEGON. Qui recorre denuncia la infracció del principi de la distribució de la càrrega de la prova establerta en l'article 217.3 de la Llei 1/2000 de 7 de gener d'Enjudiciament Civil, en relació amb l'article 179.2 de la LPL, causant de la indefensió contrària a la tutela judicial efectiva sancionada en l'article 24 de la Constitució Espanyola.

En el present supòsit s'ha de partir dels fets provats no modificats de la sentència per a examinar el motiu de recurs denunciat. S'ha d'examinar la relació fàctica i la seva lògica i estreta relació amb les regles de la distribució de la càrrega de la prova, que en la present acció per vulneració de drets fonamentals es regula de manera específica en l'article 179.2 de la LPL.

Tal com raona el Magistrat de la instància en el Fonament de Dret quart de la Sentència amb afirmacions de la seva convicció del que ha ocorregut que tenen valor fàctic encara que estiguin en lloc inadequat en el fonament jurídic de la Sentència, tal com ha assenyalat de manera inveterada la doctrina (Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de 27 de juliol de 1992 per totes), la demandant ha aportat els indicis objectius, raonables i suficients que porten a haver d'examinar si la conducta de l'empresa demandada respon a una actitud antisindical o és producte d'un ambient hostil degut a les activitats sindicals de la representant, perquè en aquest supòsit l'empresa té la càrrega de desvirtuar aquests indicis amb mitjans de prova convincents. Segons els fets provats la demandant ha acreditat que és membre del Comitè d'Empresa afiliada al Sindicat SAE. Que formava part de la Comissió d'Avaluació en la Borsa de Treball en els processos de selecció. Que el setembre de 2001 l'empresa i el Comitè van signar un document denominat Metodologia per elaborar la Borsa de Treball de l'Hospital i els criteris i procediments a seguir per a la mobilitat interna dels llocs de treball. Que el 8 de novembre de 2001 el Comitè a través de la Comissió de contractació va comunicar a la Gerència que s'hauria de revisar tota la metodologia per a arribar a una valoració més equitativa, a la qual la Direcció de l'empresa va contestar que en aquella convocatòria de Diplomada en Infermeria aplicaria la metodologia. Que el Comitè també va comunicar el dia 11-12-2001 a la Direcció les irregularitats del procés de selecció de la plaça de diplomada en infermeria. Que el Comitè va acordar abandonar la presencia en la Comissió d'Avaluació de la Borsa de Treball per discrepàncies amb la demandada. Que l'abril de 2002 i en relació a la plaça de treballadora social a la qual la demandant va concursar en el procés iniciat el 30-1-2002, tant ella com el Comitè d'Empresa van presentar denuncia a la Inspecció de Treball, perquè es va adjudicar la plaça a una treballadora de puntuació inferior quant al factor d'antiguitat i sense cap puntuació respecte al curriculum, contra la superior puntuació obtinguda per la demandant, per l'únic factor de l'informe desfavorable de la cap superior, la qual en canvi va atorgar vuitanta punts a la treballadora demandada a qui es va adjudicar la plaça.

Davant dels fets i raonament judicial a què es fa referència, qui recorre considera que l'empresa demandada no ha justificat amb elements d'objectivitat i raonabilitat aliens a l'arbitrarietat i la discriminació per la seva labor sindical la seva decisió d'adjudicació de la plaça de treballadora social a la treballadora codemandada, perquè no és suficient que en l'avaluació dels mèrits dels concursants apliqués un procediment seguint els criteris pactats amb el Comitè. Ja què intervenia un factor tan subjectiu com la valoració del Cap superior, l'empresa havia de demostrar l'objectivitat i raons de la concreta avaluació de la Cap tant respecte a la demandant com a l'altra treballadora.

Aquesta Sala considera que efectivament els indicis de la discriminació invocada per la demandant per raó de la seva activitat sindical en el tema de l'avaluació dels concursos per a la mobilitat interna i externa, han de ser desvirtuats per l'empresa demandada precisament en el factor de selecció constituït per l'informe del cap superior, factor que prefigura un còmput de puntuació possible superior a la dels altres factors d'antiguitat i mèrits o formació, i que per tant és determinant per a l'adjudicació de la plaça, de manera que aquesta adjudicació queda en definitiva supeditada a la decisió dels Caps de l'empresa, o el que és el mateix, de la decisió empresarial.

La destrucció dels indicis de discriminació acceptats pel Magistrat de la instància havia de passar forçosament per la demostració a càrrec de la demandada de què l'informe del Cap superior obeïa a criteris de professionalitat iguals per a tots els concursants, sense que correspongués a la part demandant que invoca la discriminació sindical demostrar l'ànim discriminatori o la fi maliciosa. La sentència manté que, atès que l'empresa va actuar d'acord amb l'aplicació dels criteris de la metodologia de selecció interna i externa, ja queden destruïts els indicis de discriminació existents. Per tant, no es tracta d'una qüestió d'aplicació incorrecta de la càrrega de la prova com a motiu de nul×litat de la sentència de la instància, tal com planteja qui recorre, sinó de la valoració judicial de les proves aportades per a destruir els indicis de discriminació. La part demandant que recorre de fet combat el raonament judicial de la sentència que porta a la desestimació de la seva reclamació i fa referència a què l'empresa no ha desvirtuat els indicis de discriminació denunciats en el factor de selecció constituït per l'informe del Cap Superior, ja que no ha aportat els elements o criteris objectius, professionals i de igualtat seguits pel Cap de l'empresa en la valoració de l'activitat assistencial, la participació o implicació, les aptituds i l'activitat docent per a cada concursant o al menys per a les de millor nota i la demandant. Ens trobem per tant en un motiu de recurs que en tot cas s'incardina en l'apartat c) de l'article 191 de la LPL de denuncia de la infracció de la legalitat ordinària com és l'article 179.2 de la LPL i article 117 de la LEC en què es basa el recurs. No es pot comprendre aquest objecte del recurs en l'establert en la lletra a) de l'article 191 de la LPL reservat a les infraccions de normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió. Aquest no és el cas perquè en la instància es va discutir l'acció postulada i es va conèixer la prova practicada i es va entrar en el fons de la controvèrsia, tal com fa la sentència de la instància. La Sentència del Tribunal Constitucional 124/1994 estableix la doctrina general sobre els requisits per a considerar que per a l'existència de vulneració de l'article 24.1 no basta qualsevol infracció o irregularitat processal dels òrgans judicials, sinó que aquestes han de repercutir de manera efectiva en les possibilitats reals de defensa i contradicció atès que no tota irregularitat processal produeix l'eliminació substancial d'aquests drets. La sentència de la instància aporta raonaments suficients que expliquen el sentit de la decisió i permet el seu control jurisdiccional a través del recurs, de manera que es considera que no es tracta de motivació insuficient de la sentència per invertir la càrrega de la prova de la discriminació que produeixi la indefensió que corregeix l'objecte del recurs de suplicació previst en l'apartat a) de l'article 191 de la LPL ja repetit. La part que recorre denuncia l'aplicació o interpretació errònies dels articles 179.2 de la LPL i de l'article 117 de la LEC, que s'han d'entendre incloses en l'examen de la legalitat i jurisprudència establert com a tercer objecte del recurs de suplicació en la lletra c) de la mateixa norma art. 191 de la LPL, ja que són preceptes aplicables per a resoldre la qüestió de fons. Així s'ha d'entendre en aplicació de la doctrina jurisprudencial que pràcticament limita la nul×litat de les actuacions a supòsits excepcionals com la imcompetència de l'ordre social de la jurisdicció i la no admissió dels recursos. Així la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentències de 1 de desembre 1987 [RJ 19878804], 28 de maig 1990 [RJ 19904510] i 9 d'abril 1991 [RJ 19913257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul×litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de las formes i les conseqüències negatives d'aquesta esta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Supremo ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que "es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 19851578, 2635 y ApNDL 8375) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal". (En sentit anàleg, la Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). També la Sentència de 30 d'octubre 1991 el Tribunal Suprem diu que « las nulidades de actuaciones han de reservarse para aquellos supuestos en los que la infracción de una norma procesal, produciendo indefensión, no encuentren en la ley otro posible remedio".

En conseqüència, es considera que la denuncia de la infracció per aplicació o interpretació errònia de l'article 179.2 de la LPL no té cabuda en l'objecte del recurs de suplicació previst en l'apartat a) de l'article 191 de la LPL que comporta la nul×litat de la sentència, i en tot cas s'havia de formular sota el motiu del recurs establert en l'apartat c) de la norma tal com s'ha raonat abans, a fi de no violentar el principi de legalitat que regeix la regulació del recurs extraordinari de suplicació, que és garantia de defensa de les parts perquè impedeix a l'òrgan judicial admetre un recurs per un motiu no previst (S.TC.116/86) encara que es tracti de la tutela de drets fonamentals com en el present cas. És per aquest motiu que s'ha de desestimar el recurs de la part, i també perquè en cas contrari, el pronunciament d'aquesta Sala incidiria directament en el contingut de la nova sentència que hauria de dictar el jutge de la instància, cosa que té vedada pel caràcter de revisió del recurs de suplicació, ja que la decisió de la instància que es recorre respon a la valoració judicial de la prova i elements de convicció aportats al judici.

Atesos els fonaments jurídics precedents i els preceptes d'especial i general aplicació citats,

Fallo

Desestimar el recurs de Suplicació presentat per la demandant Sra. Virginia contra la Sentència de 6 de novembre de 2002, dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Tarragona en el procediment núm. 396/2002, a instància de la demandant ara recurrent contra l'empresa GESTIÓ PIUS HOSPITAL DE VALLS, S.A., el COMITÉ D'EMPRESA DE L'HOSPITAL y Irene , en matèria de discriminació sindical, i confirmar la sentència de la instància.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne testimoni que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

Publicació. Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.