Sentencia Social Nº 4056/2003, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Rec 2533/2003 de 20 de Junio de 2003

Encabezamiento

Rotlle núm.: 2533/2003

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

SALA SOCIAL

BR

ILMO. SR. D. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

ILMO. SR. D. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

ILMA. SRA. Dª. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

------------------------------------------

Barcelona, 20 de juny de 2003

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats

esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4056/2003

En el recurs de suplicació interposat per Rogelio a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 29 de gener de 2003 dictada en el procediment núm. 884/2002 en el qual

s'ha recorregut contra la part MINISTERIO FISCAL i INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, ha actuat com a ponent Ilma. Sra. Dª. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

PRIMER. En data 25.10.2002 va arribar al Jutjat Social esmentat demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va estimar procedents i acabava demanant que es dictés sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar sentència en data 29 de gener de 2003, que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando totalmente la demanda interpuesta por Rogelio contra Institut Català de la Salut, debo absolver y absuelvo a la indicada demandada de cuantos pedimentos se formulan contra ella en la demanda."

SEGON. En aquesta sentència, es declaren com a provats els fets següents:

"PRIMERO.- La parte demandante trabaja por cuenta y bajo la dependencia de la demandada, con la categoría profesional de celador, antigüedad desde 8.7.94 y salario mensual bruto con ppe de 1.050,74 euros, en el centro de trabajo del Hospital Príncipes de España, en Bellvitge. No ha ostentado cargos como representante sindical o de los trabajadores. Ocupa la plaza nº NUM000 .

SEGUNDO.- La indicada relación fue formalizada a través de un contrato redactado con arreglo al modelo oficial de los de interinidad por vacante, suscrito el 8.7.94. En él se hizo constar que la plaza a ocupar era la indicada en el ordinal anterior. En la estipulación novena, se hizo constar, como una de las causas de extinción, la siguiente: "el lloc de treball ocupat es proveeix mitjançant qualsevol de les formes establertes reglamentariament".

TERCERO.- El 21.2.02, fue publicada en el DOGC la resolución de 28.1.02, mediante la cual se anunciaba concurso de traslado voluntario de plazas de personal estatutario no sanitario al servicio de las instituciones sanitarias de la Seguridad Social gestionadas por el ICS. Dicho concurso pasó a denominarse GTI-2002.

CUARTO.- En dicho concurso, salieron ofertadas cinco plazas de celador del hospital indicado.

QUINTO.- El número de plazas ofertadas fue resultado de una serie de negociaciones habidas entre la Administración sanitaria y las centrales sindicales.

SEXTO.- Una de las reuniones tuvo lugar los días 10 y 21 de enero de 2002. En ella, los representantes de la Administración dieron cuenta a los representantes sindicales de los criterios que cada centro había propuesto para determinar las plazas a convocar. A la vista de tales criterios, y entre otras cuestiones que no interesan en este proceso. CCOO solicitó que los criterios establecidos para seleccionar las plazas a convocar se utilizasen también para efectuar la adjudicación de plazas. A lo que la Administración contestó que los criterios tenían como finalidad solamente determinar las plazas a convocar.

SÉPTIMO.- El criterio del Hospital de Bellvitge que, en dicha reunión, la Administración transmitió a los sindicatos fue, en lo que hace a este pleito, el siguiente: "les vacants ocupades interinament per ordre d'antiguitat, segons la data de contracte d'interí, amb prioritat d'avaluació negativa de l'experiència laboral".

OCTAVO.- La resolución del concurso fue publicada en el DOGC el 27.9.02. Según ella, quedaba afectada por el concurso la plaza del demandante y otras cuatro de la categoría. Dos de los trabajadores consolidaron plaza. Las otras tres plazas fueron adjudicadas a tres celadores.

NOVENO.- En el Hospital de Bellvitge había celadores interinos con más antigüedad que el demandante y cuyas plazas no quedaron afectadas por el concurso.

DÉCIMO.- La demandada decidió afectar la plaza del demandante porque obraban en su poder informes negativos de sus superiores sobre su trabajo. Dichos informes consistían en una evaluación realizada el 1.9.98 con resultado negativo para el demandante y un informe elaborado el 23.7.01 por la adjunta del bloque quirúrgica. Se dan por reproducidos en su integridad ambos informes.

UNDÉCIMO.- El 2.10.02, la demandada entregó al demandante una carta de 30.9.02 en cuyo cuerpo constaba el siguiente texto literal:

Us comuniquem que, de conformitat amb les clàusules estipulades en el contracte que teniu subscrit amb nosaltres de data 8.7.94, la relació jurídica que es deriva d'aquest, restarà extinguida en finalitzar la jornada laboral del dia 30/09/02

DUODÉCIMO.- El 11.7.02, el demandante mantuvo una reunión con el director del centro, el cual le dijo que su plaza estaba afectada por el concurso de referencia.

DÉCIMOTERCERO.- Formulada reclamación previa el 22.10.02, fue desestimada mediante resolución de 10.12.02."

TERCER. Contra aquesta sentència va interposar recurs de suplicació la part actora Rogelio , que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària qui ho va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i van formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. El demandant, Sr. Rogelio planteja recurs de suplicació contra la Sentència del Jutjat social núm. 17 de Barcelona de 29 de gener de 2003 dictada en el procediment núm. 884/2002, que desestima la demanda contra l'extinció contractual per cobertura de la plaça vacant que ocupava de manera interina com a personal estatutari no sanitari. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives en empara en l'article 191 b) i c) de la vigent Llei de Procediment Laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.

SEGON. El primer motiu del recurs postula una modificació en el fet provat sisè de la sentència per a que consti el text literal de l'acta de la reunió de 10 i 21 de gener de 2002 entre l'Administració Sanitària i les Centrals Sindicals amb la redacció alternativa que fa constar. Basa la modificació postulada en l'Acta de la Mesa Sectorial reunida aquests dies.

També postula la modificació del fet provat setè de la sentència per a què s'addicioni un paràgraf segon en el qual es faci constar que les seccions sindicals no van estar d'acord de què s'exclogués al demandant de la Borsa de contractació pel criteri d'informes negatius de l'experiència laboral que es tenen en compte per a la Borsa de Treball segons Acords de 1994 que consten aportats.

La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del Jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que comprèn tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la LEC 1/2000 com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, (Sentències números 2.009/95, i 2.154/95, de 22 i 29 de març, 6.131/95, d'11 de novembre; 2.684/96, de 25 d'abril; 6.972/96, de 30 d'octubre; 8.151/96, de 9 de desembre; 7.771/97, de 26 de novembre; 7.676/98 i 8.795/98, de 2 i 30 de novembre; i 239/98 i 696/99, de 15 i 29 de gener de 2000 entre d'altres), manté que únicament de manera excepcional els Tribunals Superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel Jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del Jutge en l'apreciació de la prova. També la Sala ha establert en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica (Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer, per totes) que per a que la pretensió revisora tingui èxit els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el signe de la part dispositiva de la resolució judicial atès que, en tot cas, excepte de manera excepcional, les raons d'economia processal impedeixen acollir la revisió de fets sense rellevància perquè no porten a cap efecte diferent.

En el present supòsit en què el nucli de la decisió judicial rau en determinar si el cessament del demandant es basa en una decisió arbitraria o injustificada de l'Administració Sanitària de l'Hospital Prínceps d'Espanya de Bellvitge (Hospitalet) sobre els criteris pels quals es va decidir afectar per a cobertura de titular la plaça que ocupava interinament per vacant el demandant, es considera que la transcripció literal de l'Acta de la Mesa Sectorial o les manifestacions dels representants sindicals no són elements transcendents per al canvi del sentit del pronunciament judicial. En conseqüència es desestima aquest motiu de recurs.

TERCER. L'altre motiu de suplicació és examinar en primer lloc la al×legació de la infracció del principi de la tutela judicial efectiva establert en l'article 24 de la Constitució Espanyola en relació amb l'article 14 de la mateixa Norma, en relació amb l'article 64, 68 i 69 de l'Estatut del Personal no sanitari i en relació amb l'article 124.4 del D.Legislatiu 1/1997 de la Funció Pública de Catalunya.

L'argument de qui recorre manté la nul×litat de la decisió de la Direcció de l'Hospital d'afectar la plaça de zelador que ocupava malgrat que no fos adscrita amb més antiguitat, en base a tenir també en compte com a criteri prioritari per a determinar les cinc concretes places que havien de sortir a concurs l'avaluació negativa de l'experiència laboral, perquè entén que aquesta avaluació negativa de la seva activitat en el treball consta en informes interns del Centre hospitalari dels quals no va tenir coneixement previ ni van comportar decisió de sanció, cosa que li ha causat indefensió ja que no se li ha atorgat ni tan sols el dret a audiència, malgrat que ha sigut per part de l'empleadora l'element determinant per a que es veiés exclòs del lloc de treball que ocupava interinament per vacant. És en aquest sentit que considera que s'ha infringit l'article 124.4 de la Llei 1/1997 de la Funció Pública de la Generalitat, perquè s'ha de considerar que la decisió de l'Administració sanitària d'afectar la plaça que ocupava per a ser coberta reglamentàriament, obeeix a una raó disciplinària sense que se li hagi obert cap expedient disciplinari amb les corresponents garanties per a determinar la seva culpabilitat i els efectes legals que se'n podessin desprendre, de manera que amb aquesta actuació arbitrària el Centre Hospitalari de Bellvitge s'excedeix en el seu poder de direcció amb vulneració del dret a la igualtat i a la no discriminació del demandant. També fa referència en aquest apartat a què la seva exclusió de la Borsa de Treball un cop va ser coberta la plaça que ocupava, atenta el principi d'indemnitat perquè respon al fet d'haver impugnat la decisió de la Direcció del Centre de seleccionar el seu lloc de treball com a objecte de concurs malgrat no ser l'ocupat per més temps de forma interina. La part que recorre també denuncia en un segon apartat d'aquest motiu del recurs que el criteri introduït d'avaluació negativa de l'experiència laboral per a determinar la concreta plaça vacant a cobrir reglamentàriament respon a l'aplicació per extensió dels Acords de 1994, apartat A, punt F establerts per a la gestió de la Borsa de Treball a l'Hospital del Bellvitge, i considera per altra banda que la demandada s'excedeix de l'establert en els Pactes de 30 d'abril de 1992 sobre la Organització i Funcionament de les Borses de Treball en l'àmbit de la Mesa sectorial de l'ICS, com a òrgan negociador previst en l'article 31 de la Llei 9/1987 d'Òrgans de representació, modificada per la Llei 7/1990.

De la relació fàctica que no s'ha modificat, queda constància que en el centre hospitalari on prestava serveis el demandant es va establir el dia 17 de desembre de 2001 que es convocarien les vacants ocupades interinament per ordre d'antiguitat segons la data del contracte interí, amb prioritat d'avaluació negativa de l'experiència laboral. El dia 18 de desembre es va reunir la Mesa sectorial corresponent per tal de tractar sobre la proposta de les bases, barems i places que havien de conformar la convocatòria de concurs de trasllat voluntari GTI-2002. Ni en aquesta reunió ni en les posteriors de 10, 21 i 25 de gener de 2002 celebrades amb el mateix objecte, en què es va informar als representants sindicals dels criteris adoptats per cadascun dels hospitals per a determinar les places que s'havien de convocar, consta l'objecció concreta al criteri d'avaluació negativa de l'experiència laboral introduïda per a seleccionar les places de zelador que havien de sortir a concurs intern. Tampoc consta que s'impugnés aquest criteri de selecció de les places vacants, de manera que no es pot negar a la Direcció del centre hospitalari la facultat que té d'establir els criteris que consideri convenients sempre que siguin raonables, proporcionals i objectius i no siguin contraris a disposició preexistent. No es considera que el criteri introduït en l'Hospital de Bellvitge d'avaluació negativa de l'experiència laboral per a determinar la plaça vacant, extret del criteri establert pels Acords de 1994 per a poder seguir ser contractat a través de la Borsa de Treball, sigui una desviació de poder respecte als Acords Generals de la Mesa Sectorial de l'ICS de 1992 que no preveuen aquest requisit limitant, atès que els representants dels treballadors no van discutir el criteri d'avaluació negativa de l'experiència laboral introduït per l'empleadora en aquell moment dels Acords de 1994, ni que aquest element en si mateix ha sigut polèmic respecte als criteris emprats per a seleccionar les places vacants objecte de ser cobertes reglamentàriament. L'article núm. 6, 7 i núm. 8 de la Llei 30/1999 de 5 d'octubre (BOE de 6 d'octubre) de Selecció i provisió de places dels Serveis de la Salut, referit a la selecció de personal estatutari fixa i temporal i a la promoció interna estableix que els criteris de supòsits i procediments per a la provisió de les places s'establirà en cada Servei de la Salut prèvia negociació en la corresponent Mesa sectorial. No consta que els representants sindicals hagin impugnat cap criteri de supòsits o procediment, que correspondria conèixer a l'ordre Contenciós Administratiu de la jurisdicció. Per altra banda aquest criteri de tenir en compte l'avaluació negativa de l'experiència laboral de l'interí que ocupa plaça per a que sigui coberta, no es considera que sigui abusiu ni que persegueixi un objectiu contrari a dret, perquè en el cas del personal estatutari no sanitari la regulació del seu Estatut és compatible amb la regulació laboral ordinària. Si bé és cert que els treballadors han de ser advertits dels efectes desfavorables de l'avaluació negativa de l'experiència laborals com es fa constar expressament en els corresponents Acords de la Mesa Sectorial esmentats per a poder ser inclòs en la Borsa de Treball, en el present cas i en general s'ha d'entendre que aquest element queda comprès en el coneixement general de les obligacions de la contraprestació del treball d'acord amb les normes reglamentàries específiques i les generals de l'article 5 de l'Estatut dels Treballadors d'aplicació, el Text Refós del qual va ser aprovat pel RD Legislatiu 1/1995, de manera que l'empleador té facultat de direcció i control de l'activitat laboral sense que estigui obligat a posar en coneixement del treballador l'adopció de les mesures que adopti per a verificar el compliment de les obligacions i deures del treballador segons l'article 20.3 i 4 de la norma esmentada amb el límit a la dignitat humana, sempre que no acudeixi a la seva facultat disciplinària la qual requereix l'audiència de l'afectat.

Per aquest raonaments es desestima aquest motiu de recurs, sense que s'hagi d'entrar en consideracions de l'exclusió de la Borsa de Treball del demandant, que en tot cas ha de ser objecte de l'ordre Contenciós Administratiu de la jurisdicció.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Sr. Rogelio contra la Sentència de 29 de gener de 2003 dictada pel Jutjat social núm. 17 de Barcelona en el procediment núm. 884/2002, a instància de l'actora ara recurrent contra l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT i el MINISTERI FISCAL, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne testimoni que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

Publicació. Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.