Sentencia Social Nº 4127/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1794/2008 de 19 de Mayo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 de maig de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4127/2009

En el recurs de suplicació interposat per Marina a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 15 d'octubre de 2007, dictada en el procediment núm. 360/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO

NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 29 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 d'octubre de 2007 , que contenia la decisió següent:

"DESESTIMO la demanda interpuesta por Marina contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ABSUELVO a la parte demandada de las pretensiones deducidas en su contra por la parte actora y CONFIRMO la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. La demandante ( Marina ), nacida el 19/05/1967, en situación de alta en el régimen general, inició un proceso de incapacidad permanente.

SEGUNDO. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se practicó el reconocimiento médico preceptivo, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha 14/03/2006, según el cual, la actora presenta las siguientes lesiones: TR. ADAPTATIVO MIXTO REACTIVO A FACTOR AMBIENTAL ESTRESANTE, ACTUALMENTE NO LIMITANTE. DOLOR GENERALIZADO POR POSIBLE ARTRITIS REUMATOIDE SIN SIGNOS DE ACTIVIDAD NI INFLAMACIÓN ACTUAL. MOVILIDAD GLOBAL CONSERVADA.

TERCERO. La Dirección Provincial del INSS, en fecha 25 de abril de 2006, resolvió el expediente administrativo, acordando no declarar a Marina en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común. Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna reclamación previa ante el INSS, solicitando que se declarara a la hoy demandante en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta o, subsidiariamente, en grado de total, reclamación que fue desestimada, de forma expresa, mediante resolución de 18/07/2006.

CUARTO. La demandante presta servicios como limpiadora y acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora mensual de la misma (no controvertida), de ser estimada la demanda, ascendería a la suma de 474'69 euros, con fecha de efectos desde el 17/12/2005 para la absoluta y 26/04/2006 para la total.

QUINTO. La demandante acredita las siguientes patologías:

ARTRITIS REUMATOIDE, CON AFECTACIÓN A MANOS Y PIES.

CERVICOARTROSIS, LUMBARTROSIS Y GONARTROSIS.

TRASTORNO ANSIOSO DEPRESIVO.

ALTERACIÓN VENTILATORIA.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La treballadora demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és la revisió dels fets declarats provat de la sentència, i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Postula las revisió del fet provat cinquè de la sentència, que es refereix a les lesions i seqüeles que pateix i proposa un text alternatiu que digui: " La demandant acredita les següents patologies: a) artritis reumatoide amb artràlgies a les mans i peus. Cursa amb afectació a les articulacions Fenomen Raynaud i malaltia intersticial pulmonar, amb disminució severa de la transferència de monòxid de carbònic que no corregeix amb volum alveolar i provoca una clínica de dísnea progressiva a petits esforços en l'actualitat. B) cervicoartrois amb degeneració discal i uncoartrosi. C) Lumboartrosi amb esclerosi en plataformes i degeneració L5-S1. d) Gonartrosi amb deformació dels arcs interns femoro patelars. E) Signes d'artropatia a la 1ª MTF bilateral i escafoides esquerre. Aquestes patologies limiten de forma lleu a la demandant doncs li produeixen àlgies a esforços d'intensitat moderada alta al pujar i baixar escales, realitzar segons quins moviments que limiten, al aixecar o transportar objectes de pes moderat i desplaçar-se. E) Trastorn ansiós depressiu d'intensitat moderada, que condiciona a vegades de forma important, el valor i la necessitat de qualsevol situació de la demandant i influeix de forma negativa en el mon del treball al no valorar adequadament el seu paper i importància del seu treball." Basa la modificació em els informes mèdics que cita.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present la modificació que postula la part es basa en proves mèdiques que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta de proves practicades i d'elements de convicció de les parts del procés. Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 136 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny . Argumenta que ateses les limitacions del conjunt de les patologies que pateix, ha de ser-li reconeguda la incapacitat permanent en els graus absolut o total que pretén, perquè l'artritis reumatoide presenta àlgies permanents i rigidesa de les articulacions, brots imprevisibles d'inflamació i dolor a les articulacions i zones properes, afectació pulmonar i fenomen de Raynaud que provoca dísnea a petits o mitjans esforços. També en relació a la professió de netejadora, conclou que la patologia assenyalada li impedeix desplegar les tasques fonamentals de la professió.

Quart.- La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineixen els graus de la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigents per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa respectivament la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals tasques de la professió o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que, encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta o total que pretén, la valoració judicial del cinquè fet declarat provat no modificat refereix una patologia d'artritis reumatoide amb afectació de les mans i peus sense limitació funcional important, un quadre artròssic cervical, lumbar i de genolls de caràcter lleu i un trastorn ansiós depressiu de mitjana intensitat, juntament amb una alteració ventilatòria moderada. El conjunt de la patologia no comporta una incidència funcional determinant que redueix de forma significativa l'habilitat per a dur a terme activitats lucratives per compte d'altre o pròpia amb rendiment acceptable i no és condicionant clara per a impossibilitar una activitat laboral amb normalitat, habitualitat, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre. Hem de fer notar que la mateixa redacció postulada per la recurrent considera que les lesions que enumera en la redacció proposada limiten de forma lleu- moderada la treballadora. Entenem que ara per ara, no concorren les condicions exigides per l' article 137.4 o núm. 5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent total i menys absoluta, sense perjudici dels brots que pugui patir de les diferents patologies artròssiques i respiratòries que requereixin un tractament mèdic puntual i comportin la impossibilitat temporal per treballar.

En conseqüència, hem de desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Marina contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Sabadell de data 15 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 360/2007 , seguit a instància de Marina contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.