Última revisión
17/09/2017
Sentencia SOCIAL Nº 4134/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2271/2017 de 23 de Junio de 2017
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 16 min
Orden: Social
Fecha: 23 de Junio de 2017
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: BARTOMEUS PLANA, DANIEL
Nº de sentencia: 4134/2017
Núm. Cendoj: 08019340012017103531
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2017:5655
Núm. Roj: STSJ CAT 5655:2017
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG :08121 - 44 - 4 - 2015 - 8035320
CR
Recurs de Suplicació: 2271/2017
IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 23 de juny de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4134/2017
En el recurs de suplicació interposat per Banco Popular Español, S.A., Comisión de Control del Plan de Pensiones del Banco Popular Español i Marí Luz a la sentència del Jutjat Social 1 Mataró de data 24 de octubre de 2016 dictada en el procediment Demandes núm. 573/2015 en el qual s'ha recorregut contra la part Allianz Compañia de Seguros y Reaseguros, S.A. i Europensiones, S.A, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.
Antecedentes
Primer.En data 6 de febrer de 2017, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 d'octubre de 2016 , que contenia la decisió següent:
'ESTIMAR PARCIALMENTE la demanda interpuesta por el demandante
Marí Luz y dirigida contra BANCO POPULAR ESPAÑOL, SA', 'COMISIÓN DE CONTROL DE PLAN DE PENSIONES' y 'ALLIANZA CIA SEGUROS Y REASEGUROS', RECONOCIENDO a la actora, Marí Luz , la facultad de movilizar los derechos consolidados que su marido fallecido, el Sr. Leandro ostentaba en su plan de pensiones del Banco
Popular Español SA, previo cumplimiento del artículo 45 de las especificaciones técnicas.'
Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
'PRIMERO.- La demandante, Sra. Marí Luz , estaba casada con el Sr. Leandro (documento nº 1 actora). El Sr. Leandro era trabajador de la entidad Banco Popular Español SA, concretamente en la sucursal de Palafolls con una antigüedad de 2 de abril de 1973.
Como trabajador de dicha entidad, era partícipe de un plan de pensiones de los trabajadores del Banco Popular, del Grupo I, colectivo A.
SEGUNDO.- En fecha 27 de setiembre de 2006 el Sr. Leandro falleció, otorgando testamento y habiendo nombrado heredera universal a su esposa, Marí Luz , quien aceptó la herencia pura y simplemente en virtud de escritura otorgada el 28 de febrero de 2007 delante de notario de Tordera (documento 2 actora).
TERCERO.- En fecha 30 de setiembre de 2006, Europensiones, SA , entidad gestora de fondos de pensiones del Banco Popular, envió una carta dirigida al Sr. Leandro para comunicarle que en su base de datos le figuraba unos derechos consolidados por valor de 108.148,76 euros.
CUARTO.- En fecha 15 de diciembre de 2006, la demandante, Sra. Marí Luz recibió dos cartas, emitidas por parte de la comisión de Prestaciones del Plan de Pensiones de empleados del Banco Popular, en la que le manifestaban que tras la reunión celebrada en fecha 11.12.2006, le informaban de la prestaciones complementarias que por Viudedad del Plan de pensiones, y que por Orfandad para sus hijos le correspondían. En relación con la prestación complementaria de viudedad se le reconocía un derecho a percibir una prestación fija y vitalicia de 2,77 euros al mes o un pago único de 1.522 euros que se le abonaría en el mes de enero de 2007, con la advertencia que si antes del día 10 de enero de 2007 no recibían instrucciones en sentido contrario, se procedería a efectuarle un pago único a finales de enero de 2007 de 1.522 euros, y para el segundo caso, se reconocía una prestación complementaria para cada uno de sus hijos de 303,27 euros.
QUINTO.- En fecha 17 de julio de 2014 se envió a la Oficina del participe del Grupo Banco Popular, burofax (documento 5 de la actora) a fin que se enviara por parte de la entidad demandada copia completa del Reglamento del Plan de Pensiones de los empleados del Banco Popular para estudiar los eventuales derechos que pudieran ostentar la demandante y los hijos de ésta. En fecha 12 de agosto de 2014 se recibió contestación de la entidad demandada, con el contenido que obra en autos (documento 6 actora).
SEXTO.- De conformidad con las Especificaciones técnicas del reglamento del plan de pensiones de los empleados del banco popular español, SA, en su cláusula 4 se distingue dos tipos de colectivos para los partícipes de dicho plan, estableciéndose que todos los partícipes de este Plan de pensiones deberán de pertenecer a alguno de los siguientes Colectivos:
A) colectivo A: ésta compuesto por las personas vinculadas al Banco Popular Español desde antes del día 8 de marzo de 1980, por las vinculadas desde una fecha posterior que tengan derecho o con las cuales haya asumido el Banco la obligación, aunque se haya rescindido la relación laboral, a la cobertura de la contingencia de jubilación, que será de la modalidad de prestación definida y por las
personas del Colectivo B con las que el promotor acuerde un compromiso de prestación definida del modo descrito en el artículo 28.
B) COLECTIVO B: Está compuesto por las personas vinculadas al Banco Popular Español, que hubieran ingresado o ingresen en el Banco a partir del día 8 de marzo de 1980, inclusive, y no estén incluidas en el colectivo A. En el colectivo B se incluirán también aquellas personas que, teniendo las condiciones objetivas para perecer al Colectivo A, renuncien a ello y soliciten su adhesión al Colectivo B porque les resulte más ventajoso económica y financieramente pertenecer a éste, siempre que lo hagan dentro del período de adhesión inicial al Plan de pensiones, así como las personas que habiendo sido partícipes del Colectivo A pasen a la situación de partícipes en suspenso.
El art. 8 de las especificaciones técnicas indicadas establece que: la baja del partícipe en el Plan tendrá lugar cuando se produzca alguna de las circunstancias siguientes:
a) adquirir la condición de beneficiario, no derivada de otros partícipes, por efecto de alguna de las contingencias previstas en este Reglamento que dan lugar al pago de prestación.
b) Movilización total de sus derechos consolidados, cuando se produzca el cese de la relación laboral del partícipe con la Entidad Promotora
c) Fallecimiento del partícipe
d) Disolución del plan
El articulo 9 dispone que todos los partícipes gozaran de los siguientes derechos:
1) derechos económicos: a) causar, para si o a favor de sus beneficiarios, las prestaciones que correspondan conforme al presente Reglamento. B) a ostentar la titularidad de sus derechos consolidados, según se definen en el Articulo 44.
C) a movilizar sus derechos consolidados para integrarlos en otro Plan de Pensiones, cuando causen baja en el Plan por motivos distintos de los que dan derecho a prestación y en particular: cuando se haya producido el cese de la relación laboral o la vinculación del partícipe con la Entidad Promotora o por disolución del plan.
SEPTIMO.- El articulo 1 de las especificacions tècnica establece en su párrafo segundo, que este plan de pensiones se regirà por el texto refundido de la Ley de Regulación de los Planes y Fondos de Pensiones , aprobado por el R.D legislativo 1/2002 de 29 de novembre, por el Reglamento de Planes y Fondos de pensiones, aprobado por el R.D 304/2004, de 20 de febrero y por el Real Decreto 1588/99 de 15 de octubre, por el que se apureba el reglamento sobre la Instrumentación de los Compromisos por Pensiones de las Empresaas con los Trabajadores y Beneficiarios, por las especificaciones establecidas en este Reglameto y por las demàs disposicioines legales que puedan serle de aplicación.
OCTAVO.- En fecha 6 de julio de 2015 la actora presentó papeleta de conciliación, llevando a cabo en fecha 30 de julio de 2015 con el resultado sin avenencia.'
Tercer.En data 11 de novembre de 2016, es va dictar una interlocutòria d'aclariment , la part dispositiva de la qüal es la següent:
'Procede la aclaración de la omisión del fallo de la sentencia nº380/2016 dictada en este Juzgado en fecha 24 de octubre de 2016 , y procede incluir el siguiente pronunciamiento:'Y PROCEDE ABSOLVER A LA ENTIDAD ALLIANZ CIA SEGUROS Y REASEUROS SA'.
y la inclusión en el encabezamiento, antecedente de hecho primero y fallo de la referida sentencia, como parte demandada a 'EUROPENSIONES SA'.
Quart.Contra aquesta sentència la part actora y demandadas Banco Popular Español, S.A., y Comisión de Control del Plan de Pensiones del Banco Popular Español va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, van impugnar la part actora i demandadas. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER.-La sentència del Jutjat de Mataró va estimar en part la demanda promoguda per la vídua del partícip del Pla de pensions del Banc Popular. Va condemnar als promotors del Pla, a l'entitat gestora del Fons i a la Comissió de control a reconèixer a la demandant la facultat de mobilització dels drets consolidats, però no va estimar la demanda respecte al dret a rescatar els drets consolidats. La sentència entenia no prescrita l'acció respecte al dret a la mobilització del pla de pensions, però estimava la prescripció de l'acció respecte a la companyia asseguradora Alianz a qui va absoldre.
Contra aquesta sentència formalitzen recurs extraordinari de suplicació, la promotora Banco Popular, la beneficiària Marí Luz i la Comissió de Control del Pla.
SEGON.-Els tres recurrents posen en qüestió l'aplicació que es fa a la sentència recorreguda de l'institut de la prescripció.
La vídua beneficiària denuncia infracció de l' article 23 de la Llei de Contracte d'assegurança, cita la sentència del Tribunal Suprem de 27.4.2006 (recurs de cassació 50/2005 ) que es refereix al règim de previsió de La Caixa, manté que els drets consolidats mentre estiguin vius no prescriuen i en una petició un tan incoherent, demana que es condemni la Companyia asseguradora a la mobilització dels drets consolidats, sense mencionar el rescat.
L'empresa promotora del Pla, juntament amb la Comissió de control, denuncien infracció de l' article 43.1 de la Llei general de la Seguretat Social (RDLeg 1/1994) i mantenen que el causant va ser baixa en el Pla amb motiu de la seva mort l'any 2006 i que l'acció prescriu als cinc anys des d'aquell luctuós fet.
TERCER.-En primer lloc cal establir que la doctrina establerta a la sentència del Tribunal Suprem de 27.4.2006 , no és aplicable al present supòsit. No solament perquè el règim de previsió de La Caixa no era un Pla de pensions, sinó un fons intern la titularitat del qual corresponia a La Caixa, sinó també perquè en el conflicte concret es referia a treballadors que havien cessat a La Caixa per causa distinta a les contingències previstes en aquell règim de previsió i per tan no comprenia els supòsits de mort del treballador.
QUART.-El Pla de que aquí es tracta, és un pla de pensions del sistema d'ocupació dels previstos a l'apartat 1.a) de l' article 4 de la Llei de Plans i Fons de Pensions (RDLeg 1/2002). En conseqüència es tracta d'un sistema de previsió de prestacions complementàries de seguretat social el qual s'ha d'aplicar dins el context general de les normes de seguretat social, bloc normatiu cohesionat que desplega l' article 41 de la Constitució .
Per tan el termini de prescripció aplicable és el que correspon a les prestacions de Seguretat Social i concretament el de l' article 43 del vell text refós LGSS de 1994 . En definitiva cinc anys.
Atesa certa confusió en el dret que realment es demana, es pot entendre que es tracta d'una obligació derivada del contracte de treball i per tan que el dret a mobilització o rescat, diferentment al que passa amb el dret a prestacions, es regeix per les normes de prescripció de l'Estatut dels Treballadors i concretament pel que prescriu l' article 59.1 de l'ET , termini d'un any des de l'extinció del contracte de treball (veure sentència TSJC 30.11.2004 recurs 5319-20013).
Pel que fa a l'acció derivada del contracte d'assegurança, el termini es el previst a l' article 23 de la Llei de Contracte d'assegurança, per tan, cinc anys.
CINQUÈ.-En cap cas es pot mantenir, com fa la vídua recurrent, que els drets consolidats no prescriuen. L'acció per a reclamar la mobilització o el rescat dels drets consolidats està sotmesa com quasi totes les accions de contingut econòmic a un termini de prescripció.
La argumentació de l'escrit d'impugnació de la beneficiària segons el qual l'acció no pot prescriure mentre els drets consolidats estiguin vius, prové de la errònia aplicació al cas de la doctrina del Tribunal Suprem sobre el sistema de previsió de La Caixa, que no és aplicable a aquest cas. En el que es discuteix en aquest plet, l'any 2006 el treballador va causar baixa en el pla per causa de la seva mort i va generar les prestacions previstes en el Pla, és des d'aquest moment que la seva hereva podia exercir l'acció sobre un hipotètic dret de mobilització o rescat de quantitats consolidades.
SISÈ.-El dies a quo s'ha d'establir des del moment en que es va poder exercir l'acció, tal com ho estableix l' article 1969 del Codi Civil estatal, o si es vol, en el moment en que la titular pot conèixer raonablement les circumstàncies i la persona contra la que es pot exercir l'acció en els termes de l' article 121-22 del Codi Civil de Catalunya , en qualsevol cas, pel que aquí interessa, des del moment del traspàs del partícip del pla de pensions.
SETÈ.-En el supòsit que existís un dret al rescat o mobilització de drets consolidats del Pla de pensions, l'acció de reclamació d'aquest dret es pot exercir des que el partícip causa baixa en el Pla, en aquest cas des del 29.9.2006 data del seu traspàs, ja que per disposició de l' article 8 de les especificacions tècniques del reglament del Pla , la mort del partícip és causa de la seva baixa en el Pla de pensions.
Consta (fonament de dret segon de la sentència recorreguda) que la primera acció de reclamació es va produir el 14.7.2014 , per tan més enllà del topall de prescripció.
En conseqüència, sense entrar a analitzar si existeix o no un hipotètic dret a la mobilització o rescat de drets consolidats en un cas en que ja s'ha percebut la prestació prevista per mort del partícep, la Sala ha de declarar que les accions de reclamació d'aquests drets a mobilització i a rescat estan prescrites, la qual cosa obliga a estimar els recursos formalitzats per Banco Popular i per la Comissió de Control del Pla i a desestimar el recurs de la vídua del treballador del banc, per tan hem de revocar la sentència que, obviant la prescripció de l'acció, va condemnar Gestora, Promotora i Comissió de Control a passar per la mobilitat de drets consolidats.
VUITÈ.-Atès l' article 203.1 LRJS correspon la devolució de consignacions i dipòsits als recurrents Banco Popular Español SA i Comissió de Control del Pla de Pensions del Banco Popular Español. Vist l' article 235 LRJS , no correspon la imposició de costes.
Atesos els raonaments anteriors:
Fallo
Estimar els recursos de suplicació interposats per la representació de Banco Popular Español SA i Comissió de Control del Pla de Pensions del Banco Popular Español i desestimar el recurs presentat per Marí Luz . Revocar la sentència del Jutjat social número 1 de Mataró de data 24.10.2016 emesa a les actuacions 573-2015. Desestimar en tot la demanda presentada per Marí Luz el 2.9.2015 i absoldre els demandats. Ordenar la devolució de consignacions i dipòsits
i la cancel lació d'asseguraments. No correspon pronunciament sobre costes.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .
Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.
Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:
El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ.Avui, el/la magistrat/da ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.
