Sentencia Social Nº 4136/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1715/2016 de 28 de Junio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1715/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 28 de juny de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4136/2016

En el recurs de suplicació interposat per Consell Comarcal de l'Alt Camp a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 23 de març de 2015 dictada en el procediment núm. 694/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Visitacion i Ministerio Fiscal, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 8-9-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de març de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que ESTIMO la demanda interpuesta por DOÑA Visitacion , contra el CONSELL COMARCAL ALT CAMP y el MINISTERIO FISCAL sobre despido, y debo declarar y declaro LA NULIDAD el despido de fecha 6.08.2014, condenando al CONSELL COMARCAL ALT CAMP a la readmisión de la actora, y al abono, en todo caso, de los salarios dejados de percibir desde la fecha del despido hasta su readmisión a razón de 77,11 €/día.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- DOÑA Visitacion , mayor de edad, con DNI NUM000 , inició prestación de servicios para el CONSELL COMARCAL ALT CAMP con un contrato de interinidad a tiempo completo en fecha 29.07.2010 hasta el 24.10.2010. Posteriormente firmó los siguientes contratos:

contrato de interinidad a tiempo completo en fecha 25.10.2010 hasta el 6.02.2011

contrato de interinidad a tiempo completo en fecha 7.02.2011 hasta el 27.11.2011

contrato a tiempo parcial de 10 horas semanales por obra y servicio en fecha 19.03.2012 hasta fin de servicio

contrato de interinidad a tiempo completo en fecha 25.10.2010 hasta el 6.02.2011

La categoría profesional es la de Trabajadora Social Grupo A2 y el salario es de 2.345,56 €/ mes con inclusión de pagas extras.

(Docs. 9 a 13 del ramo de prueba de la parte actora y docs. 8, 9, 10, 14, 15 y 16 del ramo de prueba de la demandada. Los conceptos de categoría profesional y salario no se discuten. Vida laboral de la actora)

El Convenio Colectivo es el de Oficinas y Despachos (Se desprende de los contratos de trabajo firmados por la actora)

SEGUNDO.- En fecha 19.03.2012, las partes suscribieron un anexo al contrato de trabajo de 19.03.2012 de modificación de jornada laboral de la actora por el que pasaba a desempeñar 37,5 horas a la semana (jornada completa)

(Doc 14 del ramo de prueba de la actora)

En fecha 15.02.2013, las partes suscribieron un anexo al contrato de trabajo de 15.02.2013 de modificación de distribución de la jornada laboral de la actora por el que continuaba desempeñando 37,5 horas a la semana para cubrir las necesidades del área de los servicios sociales(jornada completa)

(Doc 15 del ramo de prueba de la actora)

TERCERO.- Con fecha 03.06.2014, la actora recibió un e-mail de Doña Elsa , por el que se explicaban las tareas a desempeñar durante el periodo comprendido entre el 2.06.2014 y el 2.07.2014. Se da por reproducido el correo electrónico.

(Doc. 16 del ramo de prueba de la actora que se da por reproducido a los efectos de la inclusión en el presente relato fáctico de todas aquellas funciones que obran en el mismo y atribuidas a la actora)

CUARTO.- En fecha 22.07.2014 la entidad demandada remitió un burofax a la actora con una comunicación fechada en 22.07.2014 por la que se declaraba la extinción de la relación laboral con fecha de efectos del 6.08.2014

(Doc 1 del ramo de prueba de la actora y doc 20 del ramo de prueba de la demandada que se dan por reproducidos a los efectos de su íntegra inclusión en el presente relato fáctico)

QUINTO.- En fecha 12.01.2014, se produjo el nacimiento de la hija de la actora

(Doc. 2 del ramo de prueba de la actora)

SEXTO.- Por la actora se interpuso reclamación previa contra la extinción de la relación laboral en fecha 11.08.2014 que fue desestimada en fecha 8.09.2014

(Docs 3 del ramo de prueba de la actora y doc 22 del ramo de prueba de la demandada)

SÉPTIMO.- La actora no es ni ha sido en el último año representante legal de los trabajadores ni ha ostentado cargo sindical alguno (Se desprende de la propia demanda)

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de l'ocupadora, Consell Comarcal de l'Alt Camp ( Tarragona) contra la Sentència que declara la nul litat de l'acomiadament de la seva treballadora Doña. Visitacion per la situació de maternitat atès que l'acomiadament esdevenia sense causa en persona amb relació laboral indefinida no fixa degut a la contractació temporal fraudulenta, és per revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència.

La treballadora presenta impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El consell recorrent postula la modificació del primer fet provat, referit a les circumstàncies laborals de la treballadora amb constància dels contractes temporals estesos des del 29 de juliol de 2010 fins a l'acomiadament, i proposa un text que corregeix les inexactituds del fet, introduint al text fàctic modificacions després de la constatació del fet atacat de que la treballadora va iniciar la prestació de serveis per compte del Consell recorrent amb contracte d'interinitat a temps complet de data 29 de juliol de 2010 fins el 24 d'octubre de 2010. I segueix : ' Posteriorment va signar un contracte d'interinitat a temps complet el 25 d'octubre de 2010 fins el 6 de febrer de 2011per la substitució de treballadors amb reserva de lloc de treball ; Torrens Coll Recasens per Baixa per maternitat. El següent 7 de febrer nou contracte d'interinitat fins el 27 de novembre de 2011 per substitució de la mateixa treballadora (vacances, compactació de jornada reduïda i lactància). El següent 28 de novembre de 2011 fins el 17 de març de 2012 per substituir a Rita per baixa per maternitat. El 27 de març de 2012 va signar un contracte per obra o servei determinat fins a la fi del servei a temps parcial que es va ampliar a 40 hores setmanals per substituir a Rita , reduït posteriorment a 37,5 hores setmanals, per realitzar substitucions de les necessitats del àrea de serveis socials.' Basa la modificació en els documents que cita aportats al seu ram de prova, consistents en part dels contractes citats així com decrets del Consell, que resulten incomplets, perquè no hi consta el objecte de la interinitat, de forma que s'haurà de completar amb els contractes de treball sencers aportats per la treballadora en el seu ram de prova ( doc. 9 a 16, f. 185 a 202). S'estén en consideracions sobre l'objecte dels primers contractes i l'últim, l'antiguitat del qual considera que és la única a tenir en compte.

Cal recordar el caràcter extraordinari del recurs de suplicació, quasi de cassació ( Sentencia del Tribunal Constitucional de 18 de octubre de 1993 , R 1993294), cosa que significa que el Tribunal no pot revisar o analitzar el procés en tota la seva dimensió, sinó únicament les qüestions que, entre les controvertides i en els termes legals establerts, acotin les parts; contràriament, si d'ofici per part del Tribunal es construïssin els motius de suplicació, quedaria desnaturalitzada l'essència del recurs mateix i la Sala assumiria una posició de part impròpia i contra llei. L' article 196.2 i 3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social es refereix a les actuacions de la instància, que es revisen en la suplicació, -no com una apel lació amb prova nova o segona instància-, dintre de les limitacions legalment establertes. Aquesta limitació no resulta contraria al principi de tutela judicial efectiva establerta en l' article 24 de la Constitució espanyola , sinó que n'és conseqüència ja que impedeix que el Tribunal superior dedueixi una pretensió que no estigui rigorosament formulada, a fi de no contravenir el principi d'imparcialitat que regeix la funció judicial per a garantir que no es trenqui l'equilibri entre les parts processals ( STS. IV. de 23 de novembre de 2001 Ar. 10298); equilibri que únicament es pot desarticular per alguna d'elles fent ús dels instruments legals i processals establerts legalment per a poder imposar la seva tesi sobre la de l'altra part, però no per a imposar la seva tesi a l'òrgan judicial.

És degut a la instància única que regeix el procediment de la jurisdicció social i la revisió limitada de les resolucions de la instància en suplicació, que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient a fi de no dur a cap el tribunal ad quem una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància d'acord amb els principis de concentració, immediació i oralitat que informen el procediment laboral recollits en l'article núm. 74 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social que aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la mateixa norma, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada.

La suplicació ha de complir la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l' article 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. És també per aquesta raó que la Sala ha vingut assenyalant de forma reiterada i constant en aplicació de pacífica doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem que per coneguda no cal citar, que en cas de mitjans de prova contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral ja citat, i l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil. La part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat al seu criteri.

En aplicació de la doctrina jurisprudencial transcrita, en el cas present, si be la redacció del primer fet provat referida als diferents contractes signats per les parts pot s patir de certa confusió en les dates que es reiteren, allò que és conforme perquè es prova documental que aporten les dues parts són els contractes laborals signats per la demandant , qui va prestar serveis sense solució de continuïtat des del 29 de juliol de 2010 fins a la comunicació de l'extinció de la relació de treball amb efectes de 6 d'agost de 2014, tal com igualment es constata en la vida laboral aportada per la demandant i el certificat de serveix prestats del Consell comarcal ( f.161). La contractació temporal per interinitat i l'últim contracte per obra i serveis s'han de relacionar amb els treballs efectius que desplegava la demandant com a treballadora social , fos en la Xarxa bàsica de serveis socials d'Alcover i altres municipis integrats en el Consell comarcal, o en l'àrea de Benestar Social, segons documentació aportada que no ha set impugnada.

Conseqüentment, corregim el primer fet provat quant a les dades dels contractes de treball que hi consten, 'd'interinitat a temps complet de data 25 octubre de 2010 a 6 de febrer de 2011; de 7 de febrer de 2011 a 27 de novembre de 2011; de 28 de novembre de 2011 a 18 de març de 2012, i contracte per obra o servei de 19 de març de 2012 fins el 6 d'agost de 2014, data d'efectes de l'extinció de la relació laboral.' Mantenint la resta del redactat del fet provat.

Per tant, efectuada la correcció, desestimem la modificació postulada perquè es fonamenta en documents que la magistrada de la instància ha examinat i valorat conjuntament amb la resta de proves practicades i amb els elements de convicció aportats per les parts al procés, sense que, un cop corregides les dates observem error judicial greu en l'apreciació dels fets, atesa la facultat exclusiva que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Tercer.- El Consell recorrent demandat denuncia la vulneració de l'article núm. 15 i 55.5c) del ET i la doctrina jurisprudencial en la matèria. Resumidament transcriu unes SSTS. que fan referència als contractes temporals de l'article núm. 15,1 c) del ET. art. 4 i 8, 1 c) del RD. 2720/1998 de 18 de desembre , en relació al compliment del terme pactat, cobertura reglamentària de la plaça ocupada interinament de vacant, en relació a les obligacions condicionals en les quals la seva eficàcia depèn d'un fet futur i incert, que contraposa amb les obligacions a termini en les quals se sap que el termini arribarà necessàriament. Conclou que un contracte temporal de duració indeterminada però que el termini arribarà quan la vacant ocupada es cobreixi al finalitzar el procés de selecció que es convoqui per cobrir-la. Assenyala que en aquest cas la treballadora es va presentar a la selecció de la plaça concursada i va quedar en cinquè lloc, cal dir que la selecció era per formar part de la borsa de treball dels treballadors socials de l'Area Bàsica de Serves Socials del Consell comarcal segons document que aporta el propi recorrent ( f.123 i 124), sense que el contracte signat estigués a cap condició resolutòria, sinó a termini indeterminat. Conclou que l'amortizació del lloc de treball es troba degudament acreditada i conseqüentment també la extinció. Sent l'extinció ajustada a dret, no es pot aplicar la nul litat objectiva per la circumstància de la maternitat de la treballadora, de forma que interessa l'estimació del recurs i la revocació de la sentència, devent declarar la procedència de la fi del contracte de la treballadora.

La controvèrsia consisteix en determinar la correcció legal de la contractació temporal estesa a la treballadora des del primer contracte de treball d'interinitat de 29 de juliol de 2010, o en la correcció de la contractació última per obra o servei estesa el 19 de març de 2012 amb les vicissituds que consten en el segon i tercer fet provat de la sentència, per decidir si l'extinció de la relació laboral amb efectes de 6 d'agost de 2014 és procedent, com manté el Consell Comarcal. O , pel contrari com manté la demandant, els contractes temporals es van estendre en frau de llei, del primer a l'últim, de forma que, juntament amb el defecte formal de la comunicació d'extinció, es tractaria d'acomiadament improcedent, a no ser que cal tenir en compte que és d'aplicació la circumstància prevista en l'article núm. 55,5 c) del ET., que el converteix en nul per voluntat del legislador com a mesura imperativa de conciliació de la vida familiar i laboral.

Ens remetem a la doctrina jurisprudencial sobre la contractació temporal en frau de llei que recull la nostra Sentència de 17 de juliol de 2015 , que seguim perquè coincidim en la seva fonamentació i per seguretat jurídica, la qual en el Segon Fonament de Dret, apartat segon, examina la doctrina jurisprudencial i la normativa comunitària a aplicar sobre la contractació temporal, que diu: '

La doctrina del TS ( STS 17/01/08 y 25/07/14 , entre otras) sobre la fijación de la antigüedad en los supuestos de contratación temporal sucesiva se plasma entre otras en: STS 25 julio 2014 (RCUD 1405/2013 ) , STS de 2 de noviembre de 2009 ( RCUD 3524/2008 ); STS 11 mayo 2009 (RCUD 3632/2007 ), STS 4-07- 2006, ( RCUD 1077/05 ), afirma que: 'la antigüedad computable a efectos del cálculo de la indemnización -el tiempo de servicio a que alude el art. 56.1 ET - se remonta a la fecha de la primera contratación, tanto si han mediado irregularidades en los sucesivos contratos temporales cuanto si lo ocurrido es la mera sucesión -regular- de varios sin una solución de continuidad significativa , con interrupción inferior al tiempo de caducidad y aunque medie recibo de finiquito, y percibo de indemnización a la finalidad de cada contrato temporal, pues como se recoge en las sentencias 20-02-1997 ( RJ 1997 , 1457) ; 30-03 - 1999 (RJ 1999 , 4414) ; 15-02-2000 (RJ 2000, 2040 ) , y 19-04-2005 (RJ 2005, 4536) , entre otras; en el ámbito del Derecho del Trabajo es regla [...] que si en un contrato temporal concluye el plazo de vigencia que le es propio o se produce la causa extintiva del mismo, y a continuación, sin interrupción temporal alguna, es seguido por un contrato indefinido entre las mismas partes, [...], se entiende que la antigüedad [...] se remonta al momento en que se inició el trabajo en virtud del primer contrato temporal, pues la novación extintiva sólo se admite si está objetivamente fundada en la modificación del contenido de la obligación y por ello en los supuestos en que la relación sigue siendo la misma, la diversidad de contratos no provoca la existencia de relaciones -sucesivas- diferente ( SSTS 27-07-02 (R- 2087/01 ); y 19-04-05 (RJ 2005, 4536) (R-805/04 ), pues la antigüedad de un trabajador en una empresa determinada no es otra cosa que el tiempo que el mismo viene prestando servicios a esa empresa sin solución de continuidad, aunque tal prestación de actividad laboral se haya llevado a cabo bajo el amparo de diferentes contratos de clases distintas, temporales e indefinidos ( STS 12-11-93 (RJ 1993, 8684) (R-2812/92 ); y esto es así, toda vez que la relación laboral es la misma, pues en estos casos esa diversidad de contratos no provoca la existencia de relaciones laborales diferentes ( SSTS 12-11-93 (R- 2812/92 ); 10-04-95 (RJ 1995, 3034) (R- 546/94 ); 17-01-96 (RJ 1996, 4122) (R-1848/95 ); 22-06-98 (RJ 1998, 5785) (R-3355/97 ); 20-12-99 (RJ 1999, 4414) (R-2594/98 )'.

Así, ha indicado el Tribunal Supremo en sentencia de 12 de julio de 2010 (Rec 76/2010 ) que: ' Esta Sala unificó el criterio acerca del cómputo de la antigüedad a tener en cuenta para el cálculo de las indemnizaciones por despido improcedente de una manera clara a partir de la Sentencia de 8 de marzo de 2007 (recurso 175/2004 ), sentencia que recogió antecedentes jurisprudenciales. Señalábamos en la Sentencia de 17 diciembre de 2007 ( RJ 2008, 1390 ) (rec. 199/2004 ) que' esta doctrina, que establece, en definitiva, que en supuestos de sucesión de contratos temporales, si existe unidad esencial del vínculo laboral, se computa la totalidad de la contratación para el cálculo de la indemnización por despido improcedente, ha sido seguida por las Sentencias ya más recientes de 29 de septiembre de 1999 (rec. 4936/1998 ); 15 de febrero de 2000 (rec. 2554/1999 ); 15 de noviembre de 2000 (rec. 663/2000 ); 18 de septiembre de 2001 (rec. 4007/2000 ); 27 de julio de 2002 (rec. 2087/2001 ) 19 de abril de 2005 (rec. 805/2004 ) y ( rec. 1077/2005 ).'

En el mateix sentit la clàusula num. 4.1 i 4 de la Directiva 1999/70 i que estableix :

'1. Por lo que respecta a las condiciones de trabajo, no podrá tratarse a los trabajadores con un contrato de duración determinada de una manera menos favorable que a los trabajadores fijos comparables por el mero hecho de tener un contrato de duración determinada, a menos que se justifique un trato diferente por razones objetivas.

Cláusula 4.4. ' Los criterios de antiguedad relativos a determinadas condiciones de trabajo serán los mismos para los trabajadores con contrato de duración determinada que para los trabajadores fijos, salvo que criterios de antiguedad diferentes vengan justificados por razones objetivas'

Aquestes clàusules persegueixen garantir el dret fonamental a la no discriminació i evitar abusos derivats de la utilització de contractes successius de treball de duració determinada ( SSTJUE. Del Cerro Alonso [TJCE 2007, 229] , EU:C:2007:509 apartats 26 y 36; Impact [TJCE 2008, 82] , C-268/06 , EU:C:2008:223 , apartats 111, y Huet [ TJCE 2012, 46] , C-251/11 , EU:C:2012:133 , apartats 41, y el auto Vino, C-20/10 , EU:C:2010:677 , apartats 54). Cas Maurizio Fiamingo y Otros contra Rete Ferroviaria Italiana SpA. Sentència de 3 juliol 2014. TJCE 201436, o cas Caso Bianca Kücük contra Land Nordrhein-Westfalen. STJUE 26 gener 2012 . TJCE 2012, Cas Konstantinos Adeneler i altres contra Ellinikos Organismos Galaktos (ELOG). Sentència de 4 juliol 2006. TJCE 200681. Totes sobre la Clàusula 5ena. del Acord Marc ( europeu) sobre el Treball de duració determinada , que és Annex a la Directiva 99/70/CE de 28 de juny a què ens referim.

Pel raonament precedent, ja correspon reconèixer la antiguitat per la totalitat del temps de prestació de serveis, independentment dels contractes temporals estesos, amb o sense irregularitat.

Quart.- Cal partir per altra banda del requisit formal que exigeix l'article 55.1 del Estatut dels Treballadors, conforme l'acomiadament haurà de ser notificat per escrit al treballador, ' fent constar els fets que el motiven i la data que tindrà efectes.' La comunicació d'extinció de la relació de treball que la Gerenta del Consell Comarcal va dirigir a la demandant diu: ' Em veig obligada a posar e el seu coneixement , que en data de 6 d'agost de 2014 finalitzarà el contracte de treball subscrit amb vostè, per tant se li comunica que en aquesta data quedarà rescindida a tots els efectes la seva relació laboral amb el Consell comarcal de l'Alt Camp, essent baixa de la mateixa.' Queda palès que no es fa constar la causa de l'extinció del contracte temporal per obra o servei signat el 19 de març de 2012, amb l'objecte de 'cobrir el lloc de treball de forma reglamentària', sense que consti de quin lloc de treball es tracta, ' i que aquest contracte està supeditat a un conveni signat amb el Institut Català de la Dona'.

Seguint el contingut del contracte temporal d'obra o servei, resulta que la manca de compliment dels requisits formals de l'acomiadament porta de forma imperativa a la declaració d'acomiadament improcedent, segons l'apartat 4 segons frase de l'article núm. 55 del ET..

Per aquesta raó formal, a la vista de que no consta en la comunicació d'acomiadament els fets d'extinció del contracte per obra o servei , a fi de que la treballadora podés esbrinar la procedència de la causa, si per haver set coberta de forma reglamentària alguna plaça, que no consta, o per altra raó referida a la prestació de treball social que duia a cap, l'acomiadament ja resulta improcedent. Qualificació que indefectiblement condueix en aquest cas a la qualificació de nul en aplicació de l'article núm. 55, 5 c) del ET., atès que ha quedat provat i és fet no qüestionat la data de naixement de la filla de la demandant i que en el moment de la comunicació de l'extinció no havien transcorreguts els 9 mesos a què fa referència la norma.

Conseqüentment, per aquests raonaments desestimem aquest motiu del recurs.

Finalment volem abundar, com fa la sentència de la instància, en la irregularitat de la contractació temporal de la demandant. El primer contracte temporal de treball per interinitat, de 29 de juliol de 2010 no fa constar quina és la persona a substituir amb dret de reserva de lloc de treball, contravenint l'article núm. 1,c) del R.Decret 2720/1998 de 18 de desembre, i en concret l'article núm. 4, 2 a) de la mateixa norma. Estant viciat aquest primer contracte els altres contractes d'interinitat no corregeixen aquest defecte, de manera que no podrien tenir efectes resolutoris de la relació de treball.

El últim contracte per obra o servei tampoc respon a les exigències de l'article núm. 2 del Real Decret citat, ja que no especifica amb suficient precisió i claredat l'obra o servei que constitueix el seu objecte, atès que no identifica de quina plaça o lloc de treball a cobrir de forma reglamentària es tracta, tal com exigeix 'apartat 2 a) de l'article núm. 2 del R. Decret . Per aquesta raó ja seria d'aplicació l'article núm. 9.1 de la mateixa norma que estableix la presumpció de contractació indefinida, de manera que la conseqüència en aquest cas és la condició de treballadora contractada indefinida no fixa, tal com conclou la instància.

També per aquest motiu , decau que l'extinció de la relació laboral de la demandant es degui a causa legal justa i procedent, de forma que ens trobem davant la nul litat de l'acomiadament per aplicació igualment del imperatiu de l'article núm. 55.5 c) del ET.

Efectivament, tal com afirma la sentència de la instància amb valor de fet provat en el Tercer FD. ( últim paràgraf foli 9 i ss.) de la prova practicada queda clar que la demandant ha desplegat durant tota la seva vida laboral les funcions pròpies de treball social en general, i no les preteses pel Consell referides al servei d'atenció a la Dona, de forma que la contractació temporal de l'últim contracte també es va estendre en frau, independentment que, degut a la relació indefinida ja acreditada per la treballadora, també resultaria contrari a la normativa de contractació temporal a què ens hem referit.

Pel raonat, desestimem el recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat pel demandant Consell Comarcal de l'Alta Camp contra la Sentència de 23 de març de 2015 dictada pel Jutjat Social de reforç transversal del Social de Tarragona en el procediment núm. 542/2014, dimanant del procediment núm. 694/2014 del Jutjat Social 2 de Tarragona, que confirmem.

Condemnem el demandat a abonar el import de 600 euros en concepte d'honoraris del lletrat que signa l'escrit d'impugnació del recurs, per aplicació de l'article núm. 235 de la LRJS.

Donis al dipòsit i altres asseguraments el curs legal.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.