Sentencia Social Nº 4147/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2111/2008 de 20 de Mayo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 20 de maig de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4147/2008

En el recurs de suplicació interposat per Ángel a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 15 d' octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 494/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Fomento de Construcciones y

Antecedentes

Primer. En data 5 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 d'octubre de 2007 , que contenia la decisió següent: " Desestimo la demanda interpuesta por Ángel contra Fomento de Construcciones y Contratas, S.A, y declaro la procedencia del despido del trabajador de fecha 13 de junio de 2007, y en consecuencia la extinción del contrato de trabajo entre las partes en la fecha del despido ".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante Ángel, mayor de edad, con DNI NUM000, ha venido prestando sus servicios para Fomento de Construcciones y Contratas, S.A desde el 18.10.1989, con la categoría de operario 1ª y salario mensual bruto con prorrata de pagas extras de 2.474,36 euros (hecho no controvertido)

SEGUNDO.- El día 29.05.2007, sobre las 01:00 horas, el Sr. Ángel conducía un camión recolector de basura de unas 10 toneladas, cuando fue parado en la calle Aribau por un coche camuflado de la Guardia Urbana, ya que según la patrulla se había saltado un semáforo en rojo. Al actor se le practicó la prueba alcoholimétrica dando un resultado de 0,78 mgs/litro de aire espirado a las 01:01 horas. La segunda prueba arrojó un resultado de 0,83 mgs/l a las 01:18 horas, y la tercera 0,80 a las 01.30 horas (f. 115, testifical Ángel Jesús y Pablo)

TERCERO.- La Guardia Urbana le dijo al actor que no podía conducir el vehículo, encargándose el Sr. Ángel Jesús y el Sr. Pablo de la retirada del vehículo para continuar el servicio. (testifical Sr. Ángel Jesús y Sr. Pablo)

CUARTO.- En fecha 13.06.2007 el actor recibió carta de despido, cuyo contenido se da por reproducido, por los hechos del 29.05.2007 (f. 48)

QUINTO.- En fecha 11 de enero de 2006 tuvo lugar ante el Juzgado Social nº 9 de Barcelona acto de conciliación entre el Sr. Ángel y Fomento por el que se permutaba la sanción de despido por la de suspensión de empleo y sueldo durante 60 días. En fecha 20.03.2007 las partes acordaron permutar la sanción impuesta al actor por la de suspensión de 7 días de empleo y sueldo (f. 117 a 121)

SEXTO.-En fecha 20.06.2007 el actor ha recurrido la denuncia de la Guardia Urbana relativa a la conducción con una tasa de alcoholen aire espirado superior a 0,30 mgs/l, y la denuncia que le fue hecho por saltarse un semáforo en rojo (f. 50 a 54)

SÉPTIMO.- Cuando el actor presenta un episodio de gingivitis utiliza de manera regular un colutorio oral antiséptico (f. 49)

OCTAVO.-En fecha de 17.07.2007 tuvo lugar el intento de conciliación entre las partes terminando sin acuerdo (f. 14)

NOVENO.- El demandante no ostenta ni ha ostentado la condición de representante unitaria o sindical de los trabajadores (hecho no controvertido)

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda i declara procedent l'acomiadament presenta recurs la part actora que ha estat impugnat per l'adversa.

SEGON. El primer motiu del recurs, per la via del article 191 a) de la LPL , al lega el vici de manca de motivació de las sentència, amb cita l' article 218-2 de la LEC , article 24 de la CE i 120.3 de CE . L'argumentació del recurrent indica que la sentència no proporciona una fonamentació objectiva capaç de sostenir la decisió, ja que no "aporta raons justificatives susceptibles d'assegurar la decisió de manera racional" (cita traduïda), ja que si bé declara provat que el demandant usa habitualment un col lutori oral, valora en la fonamentació jurídica que no s'ha acreditat que en el moment de realitzar les proves alcoholimètriques estigués sota la influència de un col lutori oral o alguna altre medicament que hagués alterat el nivell d'alcohol en l'aire espirat. Aquests aspectes de la sentència lluny de ser contradictoris com pretén el recurrent, són clars i precisos ja que qui havia de provar que l'ús habitual de un col lutori oral podia donar els índex d'alcoholèmia que pretén justificar el recurs és la part demandant i no ho ha aconseguit, i per tant no es dedueix dels fets provats altre cosa que el que diuen i justifiquen segons raona la magistrada de instància, la sentència declarant procedent l'acomiadament per tractar-se de un conductor de camió que condueix amb un límit d'alcohol en sang superior al legal. En conclusió es valora que la sentència reuneix els requisits de motivació que estableix l' article 97-2 de la LPL , sense que es pugui apreciar cap vici processal ni arbitrarietat en la decisió que puguin constituir una violació del principi de tutela judicial efectiva, que cita el demandat, al marge de la seva discrepància de la valoració dels mitjans de prova practicats, que correspon al jutge de instància, que es sobirà per a la seva apreciació, amb tal que sigui raonada (STC 24/1990, de 15 de febrer).

TERCER. En segon lloc, per la via de l'apartat b) de l'art. 191 LPL , la part demandant pretén la revisió dels fets provats que es diran.

Respecte a la revisió fàctica proposada, cal tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

També cal posar de relleu -tal com s'ha dit abans- que el present recurs de Suplicació no té la naturalesa de l'apel lació ni de segona instància, -Sentències del Tribunal Constitucional 18/1993, 294/1993 i 93/1997- sinó que és de naturalesa extraordinària, gairebé casacional, en el qual el Tribunal "ad quem" no pot valorar "ex novo" tota la prova practicada a les actuacions. Naturalesa que es basa en l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la regulació del qual evidencia que per al legislador és el jutge d'instància, que és el que té un coneixement directe de l'assumpte, a qui correspon apreciar els elements de convicció, concepte més ampli que el de mitjans de prova, en incloure també la conducta de les parts en el judici, per establir la veritat processal intentant que s'apropi al màxim a la veritat real, valorant, en consciència i segons les regles de la sana crítica (Sentència del Tribunal Constitucional de 17 d'octubre de 1994), la prova practicada a les actuacions d'acord amb les àmplies facultats que amb aquesta finalitat li atorga l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . I aquesta atribució de la competència per valorar la prova del Magistrat "a quo" és precisament la que determina que el Tribunal Superior s'ha de limitar, normalment, a efectuar només un control de la legalitat de la sentència, i tant sols excepcionalment pugui revisar les seves conclusions de fet, precisament quan d'algun document o prova pericial invocada pel recurrent es posi de manifest, de manera inqüestionable, l'errada del Jutge "a quo", refusant-se tota possibilitat de revisió de la prova dels testimonis i de la confessió judicial, així com dels possibles arguments i les interpretacions més o menys lògiques del recurrent valorant la prova realitzada (en aquest sentit, cal fer referència a les sentències del Tribunal Suprem de dates 17 d'octubre de 1990 i 13 de desembre de 1990), fins el punt que s'hagi dit que la certesa de l'error exclou tota situació dubtosa, de manera que si la part recurrent no al lega un medi idoni per la revisió i no acredita molt clarament l'errada en la valoració de la prova per part del Jutge, ens trobarem davant d'un intent interessat i inútil de substituir el criteri judicial objectiu pel subjectiu de la pròpia part.

QUART. Concretament, el demandat proposa les següents revisions de fets provats números 6 i 7, proposant un relat alternatiu en el sentit que la denúncia de la Guàrdia Urbana ha estat recorreguda i que no és ferma i que el col lutori que usa va alterar el test d'alcoholèmia, respectivament. Però la primera modificació, que es dedueix de la documental que cita (folis 50 a 54), no es pot integrar per no ser transcendent ja que consta així en el fet provat sisè, sense que la addició de no ser ferma modifiqui el contingut, ja que en ser impugnada i no resolta es pressuposa. Per altra banda, la relació entre el col lutori que usa i l'alcohol en sang no ha estat provada ni és dedueix dels folis que cita (54 al 115), per la qual cosa no pot ser atesa la seva pretensió, havent de ser confirmat el relat fàctic íntegrament.

CINQUÈ. El tercer bloc de motius del recurs, per la via de l' article 191 c) de la LPL, al lega la infracció dels articles 386 de la LEC , indicant que la conclusió que realitza la sentència de que no s'acredita que el resultat del test d'alcoholemia fos degut al ús col lutori oral antisèptic, es pugui deduir de la prova practicada, raonament que el vincula al fet que segons indica no van complir els agents de l'autoritat amb el què disposa l' article 23 del Reglament de Circulació , en el sentit de informar a la persona afectada del dret que té a formular quantes al legacions u observacions tingui per convenient, i a contrastar els resultats obtinguts mitjançant anàlisis de sang, orina y altres anàlegs, que el personal del centre facultatiu al que se'l derivi estimi més adequats. Indica que el demandant no era conscient de la possibilitat de realitzar proves de contrast, motiu pel qual va quedar en situació de indefensió i això ha de operar com a presumpció al ser favor. Contrasta aquesta valoració amb la que realitza el demandant en el sentit de indicar que l'alcohol era degut al col lutori utilitzat habitualment pel demandant. La sentència parteix de donar valor a la documental que refereix la taxa d'alcohol en l'aire espirat inicial, que va resultar amb un valor de 0,78 mg/litre, una segona prova que va donar 0,83 mg/litre i una tercera que va resultar 0,80, fet que dedueix del document i de la declaració de dos testimonis, tal com consta en el fet provat segon, del qual el recurrent no ha demanant la revisió. En conseqüència, no es pot atendre la infracció al legada per recurrent en aquest punt, ja que el fet provat (que ni ha qüestionat el recurrent) resulta de la intervenció de la Guàrdia Urbana, que va realitzar les proves al conductor del camió, amb un resultat objectivat i que corresponia valorar enterament a la magistrada de instància.

SISÈ. La infracció de l' article 105 de la LPL i del 217-2 de la LEC , tampoc pot ser atesa ja que la prova dels fets imputats en la carta d'acomiadament (conducció sota l'efecte de ingesta d'alcohol superior al màxim reglamentari), ha estat aportada per la part demandada, sense que el recurrent hagués contradit els elements objectius que constaven en el judici amb mitjans de prova que portessin a valorar una altra conclusió. En cap moment és dedueix de la sentència que s'hagi imputat uns fets no acreditats al demandant sinó tot al contrari. Una altra cosa és que no hagi desvirtuat la valoració realitzada, ja que la mera manifestació de usar un col lutori no pot deixar sense efecte la imputació, doncs inclús si hagués acreditat que una medicació tenia aquests efectes (cosa no provada) li era imputable una conducta negligent, ja que li hauria contraindicat la conducció de vehicles i fet que hauria d'haver comportat la baixa laboral, amb obligació de comunicar-ho a l'empresa, sense que per tant resultés exonerat de responsabilitat. En cap cas l'empresa demandada havia de provar la classe d'alcohol o el tipus de beguda que provocava l'efecte d'alcohol en sang, qüestió aquesta que si resultaria una prova diabòlica, per afectar a la vida privada del demandant.

SETÈ. Indica també el recurrent que la sentència ha infringit l' article 54 del ET en relació als articles 57 i 58.13 del Conveni Col lectiu General del sector de neteja pública , indicant que per aplicar la màxima sanció d'acomiadament caldria que constés que el fet sancionable hagués produït un risc greu d'accident laboral, perjudici als seus companys o a tercers o danys a l'empresa. Al lega que no es dona ni aquesta situació de risc ni la culpabilitat, ja que es dedueix que l'alcohol era degut al col lutori. Però no pot ser atesa aquest motiu del recurs, doncs no s'ha acreditat la relació causa-efecte amb el suposat col lutori i el resultat de prova d'alcoholèmia, i per altra banda, tal com valora la sentència del jutjat social, el risc creat en la conducció del vehicle és greu i objectivable, per la qual cosa entre de ple en la qualificació de falta molt greu i de causa de sanció que regula el conveni, atenent a què el demandant conduïa un gran camió recol lector d'escombraries de 10 Tm, amb antiguitat a l'empresa suficient i experiència com per tenir coneixement de les seves responsabilitats i del risc que podia crear una conducció imprudent a tots els usuaris de la via pública.

De la valoració anterior es dedueix que ha de ser desestimat el recurs i confirmada la sentència impugnada que desestima la demanda.

Atesos els preceptes legals citats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat pel demandant Ángel contra la sentència dictada pel jutjat social 2 de Barcelona en data 15 d'octubre de 2007, recaiguda en les actuacions 494-07 , en virtut de demanda deduïda contra FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATOS, S.A., en reclamació per acomiadament, i en conseqüència confirmem en tots els punts la sentència de instància que declarava procedent l'acomiadament.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.