Sentencia Social Nº 4164/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2069/2014 de 06 de Junio de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 6 de juny de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4164/2014

En el recurs de suplicació interposat per Purificacion i Almudena a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 13 de novembre de 2013 , dictada en el procediment núm. 469/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Ministerio Fiscal, Clínica Sabadell, S.L. i Comité de Empresa de Clínica Sabadell, S.L., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 2 de maig de 2013, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de novembre de 2013 , que contenia la decisió següent:

'Que estimo la excepción de falta de legitimación pasiva alegada por el COMITÉ DE EMPRESA de CLÍNICA SABADELL, S.L.

Que desestimo las demandas de despido interpuestas por las actoras doña Purificacion y doña Almudena , formuladas contra CLÍNICA SABADELL, S.L. y absuelvo a la demandada de todas las pretensiones ejercitadas en su contra convalidando las extinciones por causas objetivas de que fueron objeto las demandantes en fecha 27/03/2013 y que se impugnan en este proceso.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.- La actora doña Purificacion ha prestado servicios para CLÍNICA SABADELL, S.L., desde el 01/06/1978, con la categoría profesional de Oficial I Administrativa, con una jornada a tiempo parcial de 30 horas semanales y un salario mensual bruto de 1.342,22-euros con inclusión de la prorrata de gratificaciones extraordinarias.

No ostenta ni ha ostentado en el último año la condición de legal representante de los trabajadores ni de representante sindical.

(Hecho conforme entre las partes).

SEGUNDO.- La actora doña Almudena ha prestado servicios para la CLÍNICA SABADELL, S.L., desde el 15/11/1979, con la categoría profesional de Oficial I Administrativa, con una jornada a tiempo parcial de 35 horas semanales y un salario mensual bruto de 1.559,60-euros con inclusión de la prorrata de gratificaciones extraordinarias..

No ostenta ni ha ostentado en el último año la condición de legal representante de los trabajadores ni de representante sindical.

(Hecho conforme entre las partes).

TERCERO.- En fecha 27/03/2012 CLÍNICA SABADELL, S.L. notificó a las actoras una carta de despido a cada una de ellas, cuyos contenidos se dan por reproducidos, en méritos a las cuáles procede a la extinción de sus contratos de trabajo por la vía del artículo 52 c) del E.T ., por causas técnicas, organizativas y productivas, con efectos del 27/03/2013.

En el momento de hacer efectivas las extinciones la empleadora señalada les abonó las siguientes cantidades: a doña Purificacion 16.236,78-euros en concepto de indemnización y 524,99-euros en concepto de falta de preaviso; y a doña Almudena 18.864,20-euros en concepto de indemnización y 637,72-euros en concepto de falta de preaviso.

(Hecho conforme y documentos 2 y 29 de la actora y 14 y 15 de la empresa demandada).

CUARTO.- En fecha 28/02/2013 CLÍNICA SABADELL, S.L. y su Comité de Empresa dieron inicio a un período de consultas al amparo del art. 41 del ET cuyo objeto era, en síntesis, efectuar unas modificaciones en relación a jornadas y turnos de trabajo, levantándose la correspondiente acta cuyo contenido se da por reproducido.

En relación a dicho procedimiento, la empresa y su Comité llevaron a cabo cuatro reuniones en fechas 3, 7, 12 y 18/03/2013, levantándose la correspondiente acta cuyos contenidos se dan por reproducidos.

En la última de las reuniones de fecha 18/03/2013 las partes alcanzaron un acuerdo en relación a las modificaciones sobre las que versó el procedimiento. Respecto al personal administrativo se alcanzaron, entre otros, los siguientes pactos:

a) Que todos los puestos de trabajo de los administrativos de planta pasaban a ser puestos con una jornada de 1705 a 1721 horas anuales y serían ocupados por personal a jornada completa o tiempo parcial.

b) Una determinada distribución del horario de trabajo.

c) Que al personal que estaba en jornada a tiempo parcial se le había ofrecido la posibilidad de pasar a jornada de 38 horas semanales habiendo aceptado todas; y que si alguien se desdecía de ello sería trasladado a otro servicio manteniendo su jornada a tiempo parcial.

Con carácter previo a la firma de dicho acuerdo, el 15/03/2013, la jefa del área de admisiones, Sra. Carlota , mando inmediato de las actoras, mantuvo una reunión con cada una de ellas a fin de saber si aceptarían una pasar de jornada parcial a una jornada de 38 horas semanales y ambas mostraron su consentimiento a ello.

(Documentos 2 a 6 de la demandada y testifical de Doña. Carlota )

QUINTO.- Antes del 18/03/2013 el área de gestión de pacientes en la que prestaban servicios las actoras se distribuía en las siguientes unidades: admisiones; consultas externas; derivaciones; autorizaciones; archivo y farmacia. Asimismo la unidad de admisiones se subdividía en los siguientes servicios: bloque quirúrgico, UCSI, urgencias, planta, control de programación y secretaría médica. Concretamente las actoras prestaban entonces servicios en la subunidad de planta. En el total del área de gestión de pacientes había adscritos/as 55 trabajadores/as con al categoría profesional de oficiales/as administrativos/as.

En fecha 07/03/2013 CLÍNICA SABADELL, S.L. y su Comité de Empresa dieron inicio a un período de consultas al amparo del art. 41 del ET cuyo objeto era, en síntesis, efectuar unas modificaciones a nivel de funciones y unidades a raíz de la creación de la 'central de programación quirúrgica' y la consiguiente reorganización y desaparición de funciones, levantándose la correspondiente acta cuyo contenido se da por reproducido y en la que se entregó al Comité la memoria justificativa de las medidas objeto del proceso. En dicha memoria la empresa ya apuntó que con la reorganización propuesta desaparecerían 10 puestos de trabajo del área administrativa y en relación a ello hizo las propuestas que se contienen en el apartado 4 de la memoria explicativa y que consisten en la asignación de cinco personas a otros servicios de forma que solo fueran necesarias cinco extinciones contractuales.

En relación a dicho procedimiento, la empresa y su Comité llevaron a cabo dos reuniones en fechas 12 y 18/03/2013, levantándose la correspondiente acta cuyos contenidos se dan por reproducidos.

En la última de las reuniones de fecha 18/03/2013 las partes alcanzaron un acuerdo en relación a las modificaciones sobre las que versó el procedimiento. Respecto al personal administrativo se alcanzaron, entre otros, los siguientes pactos:

'Se aceptan las modificaciones de funciones propuestas por la empresa con dos acuerdos:

- A la hora de hacer las extinciones primero se amortizarán contratos eventuales antes de hacer extinciones de personal fijo.

- Cualquier afectación extintiva debe realizarse sobre todo el colectivo del área de gestión de pacientes ya que en esta empresa siempre ha habido mucha movilidad funcional y esta sería el área funcional de afectación de cualquier medida organizativa o productiva. Las partes coinciden en que el área de gestión de pacientes incluye el personal de admisiones, consultas externas, derivaciones, autorizaciones, archivo, farmacia, bloque quirúrgico, UCSI, urgencias, plantas, pull de programación y secretarías médicas.

(...)

Respecto a las 5 amortizaciones que deben efectuarse es un tema ajeno a este período de consultas del que se responsabiliza únicamente la empresa'.

El acuerdo relativo a que las cinco extinciones debían decidirse sobre el total del personal administrativo del área de de gestión de pacientes fue una condición que nació de la parte social, y fue aceptada por la empresa, y que el mismo Comité ya propuso en la reunión de fecha 12/03/2013.

(Documentos 8, 9, 10 y 17 de la demandada; testifical de Doña. Carlota ).

SEXTO.- Tras el acuerdo alcanzado el 18/03/2013 y señalado en el ordinal anterior, CLÍNICA SABADELL, S.L. realizó cinco extinciones contractuales al amparo del art. 52 c) del ET que afectaron a la Sra. Marí Trini , Candido y al Sr. Gonzalo , además de a las dos actoras.

La única oficial administrativa del área de gestión de pacientes con contrato temporal era Doña. Marí Trini .

Asimismo existían dos oficiales administrativas -Sras. Estela y Sra. Remedios - con un hijo menor de un año y con reducción de jornada por guarda legal, respectivamente.

En el mes de noviembre de 2012 la Dirección de la demandada encargó a sus mandos realizar una valoración de cada trabajador. En el caso del personal administrativo del área de gestión de pacientes la valoración la hizo Doña. Carlota en noviembre de 2012, no teniendo conocimiento de la posibilidad de que en un futuro inmediato hubieran extinciones de contratos. El resultado de dicha valoración y el de la ficha personal de las actoras consta en los documentos números 11, 12 y 13 de la demandada y sus contenidos se dan por reproducidos.

(Documentos números 11, 12, 13, 19 y 20 de la demandada y testifical de la Sra. Bibiana y Doña. Carlota ).

SÉPTIMO.- Las actoras son amigas personales de la Sra. Constanza , miembro del Comité afiliada a SATSE. Dicho Sindicato gozaba de mayoría de sus miembros dentro del Comité de Empresa hasta el mes de octubre de 2011 en que la perdió.

Las demandantes son afines y simpatizantes de SATSE aunque no consta que estén afiliadas a dicho sindicato.

De las cinco extinciones señaladas en el ordinal sexto, dos afectaron a trabajadores afiliados a CC.OO y a U.G.T.

(Demanda actora y manifestaciones de la demandada en el trámite de contestación; testifical de Doña. Bibiana ).

OCTAVO.- En fechas 24/04/2013 las actoras presentaron papeleta de conciliación celebrándose el intento conciliatorio en fecha 29/07/2013 con el resultado de 'sin avenencia' e 'intentado sin efecto'. Formularon demandas en oposición a despido que tuvieron entrada en el Decanato en fecha 26/04/2013.

Para el supuesto de improcedencia de los despidos, la empresa demandada ha anticipado el sentido de su opción optando por abonar la indemnización y extinguir las relaciones de trabajo.

(Demandas actoras, actas de la S.C.I. aportadas por la demandante y manifestaciones de la empresa demandada al contestar la demanda).'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i el van impugnar les partes demandades Clinica Sabadell, SL i Comité d'empresa de Clínica Sabadell. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Per la via de l'apartat a) de l' article 193 LRJS denuncien les demandants la infracció d'allò previst a l' article 24 CE i 87.1 LRJS . Als dits efectes s'afirma que en l'acte del judici la jutjadora del primer grau impedí la pràctica de determinats testimoniatges que intentaven acreditar l'existència d'una actuació discriminatòria per part de l'empresa en vers el sindicat SATSE, que explicaria l'acomiadament de les actores.

Escau tenir present, com afirma la doctrina constitucional -entre moltes d'altres, la STC 158/1989 de 5 d'octubre -, que el dret a la prova consagrat en l' art. 24.2 de la Constitució ha de ser respectat pels Tribunals, que tenen el deure evitar desequilibris entre les respectives posicions processals de les parts o limitacions en les seves perspectives de defensa, havent de considerar-se que el dret a servir-se de proves pertinents no ha de sacrificar-se a interessos dignes de tutela però de rang subordinat, com l'economia processal, la major celeritat o eficàcia de l'Administració de justícia, doncs entendre el contrari és generar la indefensió de les parts.

La protecció del dret fonamental de defensa, emparat en l' art. 24.2 de la Constitució , no se satisfà pel fet que les proves proposades i admeses s'evacuïn en un o altre sentit i ni tan sols és transcendental el resultat o la incidència que hagin de tenir sobre la solució definitiva de la litis. El que interessa a aquest efecte és que propostes i admeses es practiquin, en tant no intervingui renúncia de la part que les ha proposat. Cosa distinta és que propostes, no siguin admeses, ja que en tal supòsit, perquè pugui pretendre's la vulneració d'aquell dret fonamental, caldria esgotar els recursos ordinaris i, si escau, l'oportuna protesta per la seva inadmissió, encaminada a promoure els recursos extraordinaris o el d'empara, que procedissin

El dret de les parts a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa forma parteix de la tutela judicial efectiva que reconeix l' art. 24 de la CE ( SSTC 51/1985 de 10 d'abril i 40/1986 d'1 Abr ., entre moltes altres), dret que arriba a la pràctica de les proves pertinents i rellevants, el que permet rebutjar al jutjador únicament aquelles que no reuneixin les dites característiques ( SSTS 20.12.1989 , 02.10.1990 , etc.) La indefensió consisteix en un impediment del dret a al legar i demostrar en el procés els propis drets i, en la seva manifestació més transcendent, és la situació en la qual s'impedeix a una part, per l'òrgan judicial, en el curs del procés, l'exercici del dret de defensa, privant-la d'exercitar la seva potestat d'al legar i, si escau, justificar els seus drets i interessos perquè li siguin reconeguts, o per a replicar dialècticament les posicions contràries en l'exercici de l'indispensable principi de contradicció. El TC ha reconegut les interrelacions existents entre la indefensió contemplada entre l' art. 24.1 de la CE i el dret als mitjans de prova, havent declarat que la relació entre el dret a les proves i indefensió marca el moment de màxima tensió de l'eventual lesió del dret (S 51/1985 de 10 d'abril), i d'aquesta manera la denegació de proves en determinades circumstàncies pot produir indefensió. Al seu torn la STC 147/1987 de 25 de setembre , declara que l' art. 24.2 de la Constitució ha elevat a rang constitucional efectivament el dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents com dret fonamental exercitable en qualsevol tipus de procés i que aquest dret, inseparable del dret mateix a la defensa, consisteix que les proves pertinents siguin admeses i practicades pel propi jutge o Tribunal, la qual cosa no implica la pèrdua de la potestat judicial per a declarar la inadequació de la prova, tot i que la part ha d'al legar i fonamentar la transcendència i rellevància de la prova o que això resulti dels fets i peticions de la demanda, també deu el jutge explicar el seu judici negatiu a l'admissió de la prova

En relació al que antecedeix és aconsellable recordar la doctrina elaborada pel TC sobre la limitació o denegació dels mitjans de prova, en relació amb el dret fonamental a obtenir la tutela efectiva de jutges i Tribunals, que pot sintetitzar-se en els següents extrems:

1. És clar que no tota la infracció de normes processals comesa pels òrgans judicials determina la indefensió constitucionalment prohibida per l' art. 24.1 de la Constitució (interlocutòria TC 1110/ 1986 ). Però a això cal agregar que la garantia de l'art. 24.2 del dret de defensa consisteix que les proves pertinents propostes siguin admeses i practicades pel jutge o Tribunal, i com resultat de l'esmentada constitucionalització, imposa una nova perspectiva i una sensibilitat major en relació amb les normes processals corresponents, de manera que és tasca essencial dels Tribunals proveir a la satisfacció de tal dret sense desconèixer-lo ni obstaculitzar-lo ( SSTC 30/1986 , 1/1992 , etc.).

2. És indiscutible l'existència d'una relació entre denegació indeguda de proves i indefensió, però no són conceptes que hagin, sense més, d'equiparar-se perquè no existeix indefensió de rellevància constitucional quan, encara que existeixi alguna irregularitat processal, no s'arriba a produir efectiu i real menyscapte del dret de defensa, bé perquè no existeixi relació entre els fets que es volia provar i les proves rebutjades o bé perquè quedi acreditat que l'interessat, malgrat el rebuig, va poder en tot cas procedir la defensa dels seus drets i interessos legítims ( SSTC 149/1987 , 158/1989 i 33/1992 )

3. Les limitacions del dret consagrat en l'art. 24.2 a servir-se de les proves pertinents per a la defensa com dret constitucional, no justifiquen el seu sacrifici a interessos indubtablement dignes de tutela, però de rang subordinat, com pot ser l'economia del procés, la celeritat d'aquest o l'eficàcia de l'Administració de justícia ( SSTC51/1985 , 33/1992 , etc)

4. El dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la defensa que reconeix l' art. 24.2 de la Constitució no faculta, òbviament, per a exigir l'admissió de qualsevol prova que puguin les parts proposar, sinó per a la sol licitud i pràctica de les quals siguin pertinents, corresponent el judici sobre la pertinència de les mateixes al jutjador ordinari, el qual haurà de portar-lo a terme d'acord amb el caràcter fonamental que al dret en qüestió li atorga la Constitució i haurà d'alhora explicitar-lo per exigència no només ja de les lleis processals, sinó per imperatiu de la norma fonamental. Per això mateix, corresponent als jutges i Tribunals ordinaris en l'exercici de la seva potestat jurisdiccional pronunciar-se sobre la pertinència de les proves proposades.

Doncs bé, en el present cas caldrà observar que a la demanda la part actora postulava la nul litat de l'acomiadament per vulneració del dret a la llibertat sindical, fent constar que; a) les actores eren amigues personals de la senyora Constanza ; b) la condició de simpatitzant que tenia del dit sindicat; c) que el dit sindicat va perdre les eleccions al 2011, ostentant prèviament la majoria de la representació unitària; i d) que des de la dita data la demandada ha optat per assolir acords amb altres centrals sindicals. I tot això es vinculava amb els criteris de selecció adoptats.

Si es comprova l'enregistrament videogràfic del judici es pot comprovar que la jutjadora del primer grau rebutjà part dels sis testimonis proposats per les demandants. Una part, perquè eren membres del comitè d'empresa i havien estat demandats. I en quant els tres restants es desistí d'una i respecte els altres dos es preguntà a la representació de les actores el motiu de la dita testifical, indicant-se que la finalitat de la prova és acreditar la seva amistat amb la senyora Constanza , les circumstàncies de la negociació i dels pactes assolits i les simpaties que tenen amb SATSE, el què -en els dits termes- és denegat per ser conforme. I és suficient llegir el contingut del fet provat setè per comprovar com les dites circumstàncies han estat integrades en el relat fàctic.

Per tant, bona part dels objectius perseguits amb la dita prova eren innecessaris, atès que eren conformes i consten en el relat fàctic. Certament podríem acceptar que potser quedà sense provar una situació de clima antisindical -respecte SATSE- per part de l'empresa. Però a banda de que difícilment es pot sustentar que una relació d'amistat o les simpaties que una persona assalariada pugui tenir en vers determinats sindicats conformin un exercici individual del dret a la llibertat sindical en l'esfera col lectiva -que és allò que es deriva d'aquest aspecte- el fet cert és que la sentència conté elements suficients per tal d'arribar a la conclusió que la prova era innecessària, tant per la constatació d'existència d'altres persones acomiadades que -aquestes sí- estaven afiliades a altres sindicats, com per la consideració de que la causa de l'acomiadament es basà en criteris objectius, aliens a les circumstàncies de les demandants. D'aquí que encara que s'hagués practicat la dita prova amb l'esmentada finalitat, ni la sentència del primer grau, ni la d'aquesta Sala -en els termes que es plantegen en el recurs- es veurien afectades per la celebració de la testifical referida.

D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat.

SEGON.-Per la mateixa via anterior denuncia la part demandant la infracció dels articles 24.1 CE , 97.2 LRJS i 209 LEC . La tesi del recurs en aquest punt passa per la consideració que en el fet cinquè de la demanda es contenia una referència a la postulació d'improcedència per la insuficiència de la carta d'acomiadament i el seu caràcter genèric, sense que la sentència contingui cap referència al respecte, pel que incorre en incongruència omissiva.

Cal recordar, en aquest sentit, que la incongruència -de produir-se- constitueix, com afirma reiteradament la doctrina constitucional, una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva (entre moltes d'altres, SSTC 20/1982 , 14/1984 , 14/1985 , 77/1986 , 90/1988 , etc.). La dita doctrina defineix la incongruència com un vici processal consistent en un desajust entre el decideixo judicial i els termes en que es plantejaren les pretensions processals per les parts. Si es concedeix, en més, en menys o una cosa diferent del sol licitat ens trobarem davant una incongurència ultra petita, citra petita o exta petita partium, respectivament. Dins la incongruència es distingeix d'altra banda l'anomenada incongruència omissiva o ex silentio, que com s'afirma a la doctrina constitucional (entre d'altres, SSTC 118/1989 , 82/2001 , etc.) només té rellevància constitucional quan es deixa imprejutjada la pretensió oportunament plantejada i l'òrgan judicial no tutela els drets o interessos legítims sotmesos a la seva jurisdicció, provocant una denegació de justicia. Denegació que es comprova examinant si existeix un desajust extern entre el decideixo judicial i les pretensions de les parts, sense que sigui possible una verificació de la lògica dels arguments emprats pel jutjat per fonamentar la seva decisió.

Tanmateix, però, la doctrina constitucional ha vingut continuadament posant en evidència ( SSTC 20/1982 , 158/2000 , 309/2000 , 82/2001 , 205/2001 , 141/2002, etc.), com també ho ha fet el Tribunal Europeu de Drets Humans (sentència Ruiz Torija c. Espanya i sentència Hiro Balani c. Espanya, entre d'altres), que no tota manca de resposta a les qüestions plantejades per les parts produeix una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. En aquests casos -s'afirma en la doctrina esmentada- no es pot estar a una resposta genèrica, sinó que és necessari ponderar les circumstàncies concorrents en cada cas per determinar, primer, si la qüestió fou suscitada realment en el moment oportú, i, en segon lloc, si el silenci de la resolució judicial representa una autèntica lesió a l' art. 24.1 CE o, pel contrari, ens trobem davant una desestimació tàcita que dóna satisfacció a les exigències de la tutela judicial efectiva. Per això, en aquests casos, s'ha de diferenciar entre allò que no deixen de ser simples al legacions o arguments aportades per les parts en defensa de les seves pretensions i aquestes últimes en si mateix considerades. D'aquesta manera no es precís que en tots els casos es doni resposta explícita i expressa a totes elles, essent suficient, en el seu cas i en funció de les circumstàncies concorrents, amb una resposta global o genèrica, encara que s'ometin aspectes no substancial o simples al legacions. Pel contrari, és respecte les pretensions de les parts on és exigible el màxim rigor, sense més excepció que les desestimacions tàcites, en tot cas extraordinàries.

Doncs bé, en el present cas en el context de la sentència és evident que aquest motiu d'oposició a l'acomiadament té una resposta implícita en la sentència del primer grau. I això en primer lloc perquè és suficient la mera visualització de l'enregistrament videogràfic per comprovar com la tesi continguda a la demanda fou totalment accessòria en el debat entre les parts. En segon lloc, perquè en el contingut de la demanda la dita al legació es vincula clarament amb la tesi de la relació amb l'altre primer acord amb els representants dels treballadors. És suficient comprovar el redactat de la demanda per comprovar com, després de l'al legació relativa a la insuficiència de la carta d'acomiadament es passa tot seguit a manifestar que 'en este sentido...' l'acord amb el comitè d'empresa es basava en un trasllat i no en una extinció contractual. I, per últim, haurem de ressenyar que la suposada insuficiència de la missiva extintiva -que en cap moment és tal, com es deriva de la simple lectura del seu contingut- no va acompanyada en cap moment de cap negació del problema de fons que travessa l'empresa i dóna lloc a l'acomiadament. En altres paraules: si no es nega l'element central -les causes justificadores de l'acomiadament- ni a la demanda, ni al recurs, difícilment es pot pretendre que una mera invocació de redactat genèric de la missiva extintiva tingui entitat suficient en el judici de qualificació de l'acomiadament.

D'aquí que també aquest motiu hagi de ser desestimat.

TERCER.-En els motius següents la part actora pretén la modificació del relat fàctic de la sentència, per la via de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS . En concret, se'ns demanen els següents canvis:

-Del fet provat quart, en relació als documents dels folis 649 a 651 i 514 a 522, amb la següent proposta de redacció alternativa:

'En fecha 28/02/2013 CLÍNICA SABADELL SL y su Comité de empresa dieron inicio a un período de consultas del artículo 41 ET cuyo objeto era, en síntesis, efectuar unas modificaciones en relación a las jornadas y turnos de trabajo, levantándose la correspondiente acta cuyo contenido se da por reproducido.

En relación a dicho procedimiento, la empresa y su Comité llevaron a cabo cuatro reuniones en fechas 3, 7, 12 y 18/03/20 13, levantándose la correspondiente acta cuyos contenidos se dan por reproducidos.

En la última de las reuniones de fecha 1 8/03/2013 las partes alcanzaron un acuerdo, Acta n.5, en relación a las modificaciones sobre las que versó el procedimiento. Respecto del personal administrativo de planta, se alcanzaron entre otros, los siguientes pactos:

B) Respecto del horario: La propuesta de la empresa es que todo el personal de planta haga el mismo horario de 8.30 a 16:57 horas con una hora de descanso de acuerdo con los criterios que se entregaron el último día.

a) Que todos los puestos de trabajo de los administrativos de planta pasaban a ser puestos con una jornada de 1705 a 1721 horas anuales y serían ocupados por personal a jornada completa o tiempo parcial.

b) Una determinada distribución del horario.

c) Que el personal que estaba en jornada a tiempo parcial se le había ofrecido la posibilldad de pasar a jornada de 38 horas semanales habiendo aceptado todas; y que si alguien se desdecía de ello sería trasladado a otro servicio de manteniendo su jornada a tiempo parcial.

El personal administrativo de planta estaba compuesto en el momento del acuerdo por siete personas, Estibaliz , Rosana , Constanza , Elsa , Raimunda que cubría la vacante de Antonia y las dos actoras.

En este acuerdo consta una firma con el nombre de Constanza así como 19 firmas más.

Con carácter previo a la firma de dicho acuerdo, el 1 5/03/2013, la jefa del área de admisiones, Doña. Carlota , mando inmediato de las actoras, mantuvo una reunión con cada una de ellas a fin de saber si aceptarían una pasar de jornada parcial a una jornada de 38 horas semanales y ambas mostraron su consentimiento a ello'

- De fet provat cinquè, en relació als documents dels folis 645 a 648 i 641 i 642, amb la següent proposta de redacció:

'Antes el área de gestión de pacientes en la que prestaban servicios las actoras se distribuía en las siguientes unidades: admisiones; consultas externas; derivaciones, autorizaciones, archivo y demanda. Asimismo la unidad de admisiones se subdividía en los siguientes servicios: bloque quirúrgico, UCSI, urgencias, planta, control de programación y secretaría médica. Concretamente las actoras prestaban entonces servicios en la subunidad de planta. En el total del área de gestión de pacientes había adscritos/as 55 trabajadores/as con la categoría profesional de oficiales/as administrativos/as.

En fecha 07/03/20 13 CLIN/CA SABADELL SL y su Comité de empresa dieron inicio a un período de consultas al amparo del artículo 41 ET cuyo objeto era, en síntesis, efectuar unas modificaciones a nivel de funciones y unidades a raíz de la creación de la 'central de programación quirúrgica' y la consiguiente reorganización y desaparición de funciones, levantándose la correspondiente acta cuyo contenido se da por reproducido y en la que se entregó al Comité la memoria justificativa de las medidas objeto del proceso. En dicha memoria la empresa ya apuntó que con la reorganización propuesta desaparecerían 10 puestos de trabajo del área administrativa y en relación a ello hizo las propuestas que se contienen en el apartado

4 de la memoria explicativa y que consisten en la asignación de cinco personas a otros servicios de forma que solo fueran necesarias cinco extinciones contractuales

En relación a dicho procedimiento, la empresa y su Comité llevaron a cabo cos reuniones en fechas 12 y 18/03/2013, levantándose la correspondiente acta cuyos contenidos se dan por reproducidos.

En la última de las reuniones de fecha 1 8/03/2013 las partes alcanzaron un acuerdo en relación a las modificaciones sobre las que versó el procedimiento. Respecto 5; personal administrativo se alcanzaron, entre otros, los siguientes pactos:

Se aceptan las modificaciones de funciones propuestas por la empresa con dos acuerdos:

- A la hora de hacer las extinciones primero se amortizaran contratos eventuales antes de hacer extinciones de personal fijo.

- Cualquier afectación extintiva debe realizarse sobre todo el colectivo del área da gestión de pacientes ya que en este empresa siempre ha habido mucha movilidad funcional y esta sería el área funcional de afectación de cualquier medida organizativa o productiva. Las partes coinciden en que el área de gestión de pacientes incluye e personal de admisiones, consultas externas, derivaciones, autorizaciones, archivo, farmacia, bloque quirúrgico, UCSI, urgencias, plantas, puil de programación secretarias médicas.

Respecto a las 5 amortizaciones que deben efectuarse es un tema ajeno a este período de consultas del que se responsabiliza únicamente la empresa.

Este acuerdo de 1 8/03/2013 fue suscrito por 15 de los 20 asistentes a la reunión y no figura en el mismo ninguna firma en el que pueda identificarse el nombre de Constanza .

el acuerdo relativo a que las cinco extinciones debían decidirse sobre el total de personal administrativo del área de gestión de pacientes fue una condición que nació de la parte social, y fue aceptada por la empresa, y que el Comité ya propuso en la reunión de fecha 1 2/03/2013. En este acta constan 13 firmas de 18 asistentes, no consta ninguna firma que pueda identificarse con el nombre de Constanza '

-Del fet provat sisè, en relació als documents dels folis 728, 729 i 725 a 727, proposant-nos el següent text:

'Tras el acuerdo alcazado el 18/03/2013 y señalado en el ordinal anterior, CLINICA SABADELL SL realizó cinco extinciones contractuales al amparo del artículo 52 c) del ET que afectaron a Doña. Marí Trini , Candido y al Sr. Gonzalo , además de a las dos actoras.

La única oficial administrativa del área de gestión de pacientes con contrato temporal era Doña. Marí Trini .

Asimismo existían dos oficiales administrativas -Doña. Estela Doña. Remedios - con un hijo menor de un año y con reducción de jornada por guarda legal, respectivamente.

En el mes de noviembre de 2012 la Dirección de la demandada encargó a sus mandos realizar una valoración de cada trabajador. En el caso del personal administrativo del área de gestión de pacientes la valoración la hizo Doña. Carlota en noviembre de 2012, no teniendo conocimiento de la posibilidad de que en un futuro inmediato hubieran extinciones de contratos. La ficha de valoración de las actoras responde al análisis de 10 competencias evaluadas según una calificación de Excelente, Correcto, Mejorable y No Evaluable. Los resultados finales de dichas evaluaciones, aportados por la empresa, se presentan por un valor numérico total'

- Addició d'un nou fet provat novè, amb cita dels documents dels folis 568 i 569, amb la següent proposta de redacció:

'Respecto a la antigüedad en la empresa de las actoras consta que del personal administrativo hay aproximadamente 40 personas cuya antigüedad es inferior a la que ostentan las actoras'

Els canvis proposats han de ser desestimats. En efecte, començant la nostra anàlisi pel fet provat quart cal fer esment que: a) atès que la sentència remet al dit acord, el contingut del qual es pacífic per la coincident prova documental, la Sala no té cap impediment per tal d'analitzar-ne el contingut d'aquí que la inclusió de determinats aspectes -que no són més que resum de part- sigui irrellevant; b) la inclusió de la distribució horària res aporta al fons de l'assumpte; c) l'afectació del personal de planta respecte l'increment de jornada ja consta en forma expressa en el redactat; i d) el fet que uns folis hi hagi un firma o una altra és intranscendent, atès que ambdues parts coincideixen en el contingut del document.

Respecte el fet provat cinquè hem de ressenyar que el fet que l'acta d'acord fos signada o no per tots els membres del SATSE en res afecta al fons de l'assumpte, atès que en cap moment es nega allò que és substancial: la pròpia existència de l'acord. En quant a l'ordinal sisè cal observar que el contingut del dit ordinal no es basa únicament en la documental que es cita - valorada per la jutjadora del primer grau- sinó també en la prova testifical, de tal forma que concorreguent aquesta no pot la Sala tenir present únicament un document sinó que escau estar a la globalitat dels elements provatoris que han conformat la convicció de la jutjadora del primer grau, havent de recordar que la valoració de la prova testifical és competència exclusiva i excloent de la instància. I, finalment, en quant l'addició d'un nou fet provat novè cal ressenyar que el fet que existeixin altres persones amb menor antiguitat és irrellevant doncs, com consta en el relat fàctic de la sentència -i no es nega en la prolixa revisió fàctica de part- els criteris d'adscripció tinguts present per l'empresa no es basaren en aquest concepte.

En conseqüència, escau desestimar els canvis del relat de fets provats proposats.

QUART.- Per la via de l'apartat c) de l' article 193 LRJS denuncia la part actora la infracció de l' article 124.13 a) LRJS , per entendre que existia legitimació passiva del comitè d'empresa.

El motiu ha de decaure, per ser malapta en la seva formulació. En efecte, no estem aquí davant cap acomiadament col lectiu, sinó davant uns acomiadament objectius. Per tant, allò que s'està impugnant no és l'acord assolit en un període de consultes, sinó una extinció acordada per l'empresa per la via de l' article 52 c) TRLET , en la què la Llei no exigia -en la redacció aplicable- la constitució de cap listiscorsorci passiu.

CINQUÈ.- Per la mateixa via anterior es denucnia la infracció de l' article 124. 13 c) LRJS , en considerar que no s'han respectat els criteris de prioritat de permanència que es deriven del previ acord de 28 de febrer,

Volem ressaltar d'entrada que no estem aquí davant cap acomiadament col lectiu, pel que difícilment és aplicable la norma que s'invoca. Tanmateix, dit l'anterior, és obvi que en matèria d'acomiadaments objectius poden existir també regles de prioritat permanència, derivades de la llei (representants dels treballadors), els convenis o els pactes o acords d'empresa.

No obstant, cal observar que, com encertadament senyala la jutjadora del primer grau, la tesi de les recorrents és del tot errònia, atès que en aquell primer acord no s'estableixen regles de prioritat de permanència. En efecte, concorren aquí dos pactes més o menys simultanis. En el primer, s'assoli un acord, per la via de l' article 41 ET ; en matèria de distribució d'horari, increment de jornada i conversió de contractes parcial en vincles a jornada complerta. Pactes que òbviament afectaven a les demandants, però dels que en cap moment es deriva cap tipus de blindatge de la seva situació. En el segon, de data 18 de març, l'empresa i la major part de la seva representació, per la via també de l'article 41, assoliren un acord de reorganització funcional, que afectava determinades àrees -entre elles, la de l'actora-. Ja en el dit moment l'empresa plantejà que aquest procés determinava que sobressin cinc llocs de treball. I, davant d'això, el comitè d'empresa manifestà que no entrava en aquesta matèria, per bé que inclogué uns criteris d'amortització -acceptats per ambdues parts- que limitava el persona afectat a una concreta àrea -la gestió de pacients-.

No existeix cap nexe causal entre un pacte de modificació substancial de les condicions de treball d'horaris i jornada i un altra de reestructuració funcional. I difícilment es pot pretendre -més enllà de les al legacions de part- que existís cap nexe causal al respecte. Al què caldrà afegir, amb caràcter reiteratiu, que no ha existit mai cap procés d'acomiadament col lectiu. Allò que ocorre és que arran la reestructuració funcional part de la plantilla està sobredimesionada, segons la valoració de l'empresa -en un aspecte que no es nega ni a la demanda, ni al recurs-. I en aquest marc l'empresa exerceix el seu dret a extingir els contractes per la via dels acomiadaments objectius, sense que per l'encadenament dels dits acords es pugui derivar en cap moment, com ja s'ha dit, cap tipus de regla de prioritat de permanència.

En conseqüència, aquest motiu ha de ser desestimat.

SISÈ.-Per la mateixa via anterior es denuncia la infracció de l' article 14 CE , en relació a l' article 28.1 CE i l' article 1101 CC , per entendre que l'autèntic motiu de l'acomiadament de les actores obeeix a l'amistat personal amb la senyora Constanza , la seva condició de simpatitzants del SATSE i la política de l'empresa respecte la dita organització després de la pèrdua de majoria en l'organisme de representació unitari.

També la Sala ha de rebutjar aquesta tesi. En primer lloc caldrà observar que el fet de ser 'amic' d'un representant sindical no comporta que s'extenguin les tuteles antidiscriminàtories del dret a la llibertat sindical. Al què caldrà afegir que el fet de ser 'simpatitzat' d'un sindicat té el mateix resultat, atès que allò que la Constitució -i els tractats internacionals en la matèria- protegeixen és l'adscripció a un sindicat. Certament es pot arribar a la consideració que la proximitat a un sindicat pot tenir algun tipus de tutela judicial. Ara bé, per això no n'hi ha prou amb manifestar que és té la dita condició de simpatitzat, sinó que farà falta una cosa més: acreditar mínimament que la causa de la mesura discriminatòria té algun vincle amb la dita condició, cosa que aquí no és apreciable en el relat fàctic, ni se n'ha pretès la modificació a través de la revisió de fets provats.

Però és més: és clar que en el present cas l'empresa ha tingut presents criteris objectius, com són les valoracions prèvies a tots el procés de reestructuració dutes a fetes pels comandaments intermedis. Al què caldrà afegir que, a més, han existit afiliats - que no 'simpatitzants'- a altres sindicats afectats per l'acomiadament. Per tant, és del tot evident que no concorre ni exercici del dret fonamental, ni el més mínim indici que justifiqui la inversió de les regles de la càrrega de la prova i la pretesa vulneració de drets fonamentals.

SETÈ.-Per la mateixa via anterior es denuncia la infracció de l' article 53.1 TRLET en relació a l'article 53.4 del mateix cos legal. S'insisteix en aquest punt en la insuficiència de la carta d'acomiadament pel que fa al seu contingut.

A banda de que aquest motiu, com ja s'ha dit, era del tot accessori a la demanda -i estava vinculat amb les regles de prioritat de permanència- en el recurs es contenen, en un 'totum revolutum' una sèrie de reflexions relatives a la manca de debat en el període de consultes respecte la indemnització (insistint en l'error de considerar que es tracta d'un acomiadament col lectiu), l'aplicació dels criteris d'afectació -al que ja s'ha donat resposta-, els suposats defectes dels criteris de valoració previs i es torna a reiterar com a suposat motiu subsidiari -ara, com pretensió de nul litat- l'existència d'una voluntat empresarial de pervivència del vincle contractual incomplert amb l'acomiadament.

Com és de veure la pròpia lògica del recurs torna a incórrer en els defectes de la demanda: relacionar la suposada insuficiència de l'acomiadament amb altres motius. Atès que cadascuna de les dites afirmacions han estat ja valorades en els anteriors fonaments jurídics caldrà remetre's a les prèvies reflexions.

Però, en tot cas, és del tot evident, com es palesa per la simple lectura de les cartes d'acomiadament, que aquestes justificaven formalment amb escreix la causa d'acomiadament, en funció del procés de reestructuració acordat, pel que cap indefensió a les demandants resulta apreciables. És més, com també s'ha dit, resulta del tot paradigmàtic que aquesta causa no sigui mai negada, atès que la pretensió de les demandants ha passat sempre per la consideració de l'existència d'un millor -i inexistent- dret respecte altres persones, pel que difícilment es pot considerar que existeixi cap mena d'indefensió.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Purificacion i Almudena contra la sentència dictada pel jutjat del social número 24 dels de Barcelona en data 13 de novembre de 2013 , recaiguda en les actuacions 468/2013, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra CLÍNICA SABADELL, SL i el COMITÈ D'EMPRESA de la dita empresa, amb presència del Ministeri Fiscal en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.