Sentencia Social Nº 4185/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3697/2012 de 12 de Junio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 12 de juny de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4185/2013

En el recurs de suplicació interposat per Victorio a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 29 de setembre de 2011 dictada en el procediment núm. 766/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part AJUNTAMENT DE L'AMETLLA DEL VALLES, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i TESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (TGSS), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.En data 1 de setembre de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de setembre de 2011 , que contenia la decisió següent:

'Que estimo la demanda interpuesta por AJUNTAMENT DE L'ATMETLLA DEL VALLÈS contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y D. Victorio sobre RECARGO DE PRESTACIONES POR FALTA DE MEDIDAS DE SEGURIDAD y revoco el recargo de prestaciones por falta de medidas de seguridad que, en un porcentaje del 30 %, fue impuesto por resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social de 18-05-10, confirmada por la resolutoria de la reclamación previa interpuesta contra la anterior de fecha 30-08-10, condenando a los demandados a estar y pasar por esta declaración y sus efectos.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' Primero.- En fecha 16-05-06, recayó sentencia en los autos de juicio rápido de faltas n° 49/2006 (lesiones) por la denuncia de D. Agapito contra D. Borja , D. Desiderio , D. Fabio y D. Victorio por la que se condenó a este último, por una falta de lesiones, a la pena de multa de 40 días, a razón de 6 € diarios (240'- €), con responsabilidad subsidiaria de impago de un día de privación de libertad por cada dos cuotas insatisfechas y a indemnizar al denunciante con la cantidad de 175 € en concepto de responsabilidad civil. Dicha sentencia fue recurrida en apelación y confirmada por la sentencia de ¡a Audiencia Provincial de Barcelona. La Junta de Govern Local acordó en fecha 08-02-11, el archivo del expediente disciplinario incoado al actor a resultas de las sentencias referidas (folios 250 a 253, 256 a 259 y 272).

Segundo,- Por decreto de alcaldía de fecha 08-09-08, ratificado por la junta de govern local de fecha 20-11-08, se acordó abrir un expediente informativo a D. Victorio por presuntos hechos ocurridos el día 23-05-08 según la siguiente información procedente del jefe del Area Básica Policial de los Mossos d'Esquadra (folios 299, 318 y 313 y 314):

EN RELACIÓ A LA SEVA PETICIÓ, SOBRE ELS FETS DEL PASSAT DlA 23-05-08, ELS FAIG ARRIBAR UN RESUM DE LES CIRCUMSTÁNCIES QUE EL AGENTS ACTUANT FAN CONSTAR A LA SEVA NOTA

INFORMATIVA AMB NÚMERO DE REGISTRE NUM000

ELS FETS VAN SUCCEIR SEGONS ELS AGENTS ACTUANTS, DE LA SEGÜENT MANERA:

EL PATRULLA VA ATURAR EL VEHILE ON ANA VA D'ACOMPANYANT Don. Victorio , AGENT DE LA SEVA PLANTILLA DE POLiCÍA LOCAL FORA DE SERVEI, I VA OBSERVAR QUE AQUESTA PERSONA NO PORTAVA EL CINTURÓ DE SEGURETAT.

EL SR. Victorio VA DIR ELS AGENTS, TOT ASSENYALANT LA PREFECTURA DE LA POLICÍA LOCAL 'YO TRABAJO AQUÍ, I ESTA (REFERINT-SE A LA PERSONA QUE CONDUïA EL VEHICLE, Eufrasia ) TAMBIÉN',

SE LI VA DEMANAR QUE ESPECÍF!QUÉS DE QUÉ TREBALLAVA I VA COMENTAR QUE 'DE POLICÍA LOCAL', I QUE DE SEGUR QUE PORTAVA MES TEMPS QUE ELL FENT-HO (REFERINT-SE A L'AGENT DEL CME QUE EL VA ATURAR)' TAMBÉ VA ARGUMENTAR QUE PER DEMOSTRAR-HO PODIA OBRIR LA SEU AMB LA CLAU.

LA DOTACIÓ LI VA DEMANAR QUE S'IDENTIFIQUÉS AMB LA CREDENCIAL 1 VA RESPONDRE QUE NO LA PORTAVA. ALESHORES LI VAN DEMANAR QUE HO FES AMB EL DNI I VA RESPONDRE QUE TAMPOC NO EL PORTAVA.

AQUESTA PERSONA VA BAIXAR DEL VEHICLE FINS A TRES VEGADES, FENT CAS OMÍS DE LES INDICACIONS DELS AGENTS DEMANANT-LO QUE NO HO FES, I COMPLICANT, DE MANERA INNECESSÁRIA, LA TASCA POLICIAL DELS AGENTS QUE ES TROBAVEN DE SERVEI.

LA DOTACIÓ VA DEMANAR PRESÉNCIA D'EFECTIUS DE SERVEIS DE LA POLICIA LOCAL, PER TAL DE COMPROVAR SI REALMENT ERA TREBALLADOR DE LA ESMENTADA PLANTILLA. ARRIBATS AL LLOC, VAN CONFIRMAR-HO I VAN HAVER DE MEDIAR AMB AQUESTA PERSONA DONADA LA MANCA TOTAL DE COL·LABORACIÓ.

UN COP AQUESTA PERSONA VA SER DENUNCIADA PER L'INFRACCIÓ VA DIR A L'AGENT DEL CME 'TU Y YO NOS VEREMOS LAS CARAS'.

EN EL MOMENT DE MARXAR, TAMBÉ ELS Hl VA DIR 'MERCI COMPANY, YA VEREMOS QUIEN ES EL INTERINO.'.

CAL ESMENTAR QUE SEGONS ELS AGENTS AQUESTA PERSONA VA ACTUAR AMB UNA MANCA TOTAL DE RESPECTE CAP ALS AGENTS DEL CME QUE ES TROBAVEN DE SERVEI, NO RESPONENT LA SEVA CONDUCTA A LA PRÓPIA D'UN AGENT DE POLICIA.

Tercero.- El actor causó baja por incapacidad temporal derivada de contingencias comunes en fecha 13-11-08 con el diagnóstico de trastorno de ansiedad inespecífico(follo 455).

Cuarto.- En fecha 09-01-09, se publicó en REVISTA DEL VALLÉS que D. Victorio había denunciado al jefe de la policía municipal de L'Atmetlla del Valles y al uno de los concejales del municipio por un presunto delito de malversación de fondos y, en el mismo día remitió copia de dicha publicación a la alcaldía de Sant Feliu de Codinas, añadiendo que el primero de los denunciados tenía incoado un expediente disciplinario y una denuncia judicial por presuntas injurias, acordándose en decreto de alcaldía de 18-02-09 incoar al Victorio un expediente disciplinario por el que fueron propuestas dos sanciones por falta grave de dos meses y de un mes, respectivamente de suspensión de empleo y sueldo, lo que fue acordado por un decreto de alcaldía de fecha 01-07-09 y dejado en suspenso su cumplimiento por hallarse el actor en situación de incapacidad temporal 'por 4ecreto de 25-09-09, 351 a 354 y 363).

Quinto.- En fecha 14-01-09, el actor fue visitado en el Centro de Salud Mental Benito Memni, emitiéndose el siguiente informe (folio 453):

PACIENTE DERIVADO PARA VALORACIÓN DE SÍNTOMAS DESADAPTATIVOS EN RELACIÓN A SITUACIÓN ESTRESANTE A NIVEL FAMILIAR Y LABORAL.

E.P. ACTUAL

EL PACIENTE EN LOS ÚLTIMOS TRES MESES ViVE UNA SITUACIÓN EN EL ÁMBITO LABORAL MUY ESTRESANTE QUE SE REPERCUTE CON UNA PÉRDIDA DE ESTATUS A NIVEL SOCIAL. HACE POCAS SEMANAS SE PRODUCE SEPARACIÓN CONYUGAL (DESPUÉS DE 22 AÑOS DE MATRIMONIO) CON SECUELAS LEGALES.

EN ESTE INTERVALO DE TIEMPO EL PACIENTE SUSPENDE LA ACTIVIDAD LABORAL Y DESARROLLA MALESTAR SUBJETIVO (INSOMNIO Y PÉRDIDA DE PESO,

NO ANTECEDENTES MÉDICOS DE INTERÉS.

NO ANTECEDENTES TÓXICOS.

VISITA CON PSIQUIATRA HACE 5 MESES: SIN DX SIN TTO.

A LA EXPLORACIÓN PSICOPATOLÓGICA NO DESTACAN SÍNTOMAS AFECTIVOS MAYORES (INSOMNIO PUNTUAL EN RELACIÓN A AGUDIZACIÓN DE PROBLEMA FAMILIAR).

NO PRESENTA ALTERACIÓN NI DEL CONTENIDO NI DE LA FORMA DEL PENSAMIENTO.

LA IDEACIÓN SE CENTRA EN EL POSIBLE PERJUICIO CAUSADO POR UNOS COMPAÑEROS DE TRABAJO. ESTAS CREENCIAS SON COMPARTIDAS POR OTROS MIEMBROS DE SU EQUIPO DE TRABAJO POR LO TANTO NO SE PUEDE HABLAR DE IDEACIÓN DELIRANTE.

SE NOTAN RASGOS DE PERSONALIDAD RASGOS DE PERSONALIDAD POTENCIALMENTE DESADAPTATIVOS (RIGIDEZ COGNITIVA Y SUSPICACIA).

NO ALTERACIÓN DEL APETITO, NO ANHEDONIA, MODERADO AISLAMIENTO SOCIAL EN RELACIÓN A LOS ACONTECIMIENTOS EXTERNOS (ESTIGMA SOCIAL DEL PROBLEMA LABORAL).

Sexto.- Según informe jurídico de fecha 02-03-09, el día 16-01-09 D. Victorio y otro interpusieron una denuncia contra el Regidor de Territori i contra el Cap de la Policia Local de l'Atmetlla del Vallés a la que, presuntamente, fue acompañada la siguiente documentación (folio 276).

- 147 boletines de denuncie de tráfico.

- Documentación interna de la policía local consistente en atestados, declaraciones, informes previos, açtas. hojas internas de servicio de las dependencias policiales, escritos a mano, con datos personales, teléfonos, nombres y apellidos, facturas.

- Autoliquidaciones, comprobaciones del nivel de alcoholemia.

- Documentación de otras administraciones.

- Expedientes completos, al parecer.

Séptimo.- Por el hecho referido en el hecho probado anterior, el decreto de alcaldía de fecha 04-03-09 acordé la apertura de un expediente disciplinario a los Sres. Victorio y Leandro por presunta ...sostracció, utilització incorrecta de documentació de les dependéncies municipals ¡ possible re ve lació de secrets, sonso la preceptiva autorització, ja que tota la docurnentació que han presentat al jutjat conté dados protegidos, inclosos menor d'edat,comunicándose tales hechos al Ministerio Fiscal y quedando la tramitación del expediente en suspenso a la espera de la resolución del juzgado correspondiente (folios 275 a 293).

Octavo.- En fecha 01-06-09, el actor fue derivado a la UNIDAD DE SALUD LABORAL SABADELL para que se le practicaran pruebas, haciéndose constar en el formulario de derivación el siguiente diagnóstico: ...home de 40 anys d'edat, policia municipal, que es troba en situació important d'ansietat i baixa laboral. El pacíent explica que está patint mobbing(folio 453, vuelto).

Noveno.- El Ajuntament de l'Atmetlla del Valles encargó a KRIM'S DETECTIUS un seguimiento de D. Victorio por sospechar que llevaba a cabo ...alguna actividad incompatible con el estado de baja por enfermedady, según dicha agencia, se llevaron a cabo seguimientos entre los días 10 y 25 de julio de 2009 de los cuales con cuyo resultado se elaboró un informe en fecha 27-10-09 que alcanza las siguientes conclusiones sobre presuntas actuaciones del Sr. Victorio (folios 111 a 115).

Don. Victorio HA ACUDIDO LOS DÍAS 10, 11, 17, 18, 24 Y 25 DE JULIO A TRABAJAR A LA DISCOTECA INCÓGNIT DE LES FRANQUESES DEL VALLÉS COMO RESPONSABLE DE SEGURIDAD DEL LOCAL

SEGÚN NOS COMENTAN TRABAJADORES DE LA DISCOTECA Y COMPAÑEROS DEL INVESTIGADO, ESTE REALIZA TAREAS DE SEGURIDAD Y ES RESPONSABLE DE LA EMPRESA SEREVEIS D'OC! EN EL SERVICIO DE LA CIADA DISCOTECA.

EL INVESTIGADO TRABAJA PARA LA EMPRESA ACCÉS 1 CONTROL D'ESBARJO, S.L., CUYA DENOMINACIÓN COMERCIAL ES SERVEIS D'OCI, I AL PARECER ES ACCIONISTA DE LA MISMA EMPRESA.

EL INVESTIGADO UTILIZA SU DIRECCIÓN DE CORREO ELECTRÓNICO PERSONAL PARA CAPTAR CAMAREROS, PERSONAL DE SEGURIDAD, ETC.

Décimo.- El actor fue dado de alta por Inspección Médica en fecha 25-08-09 (folio 454, vuelto).

Decimoprimero. El actor causó nueva baja médica de incapacidad temporal por contingencias comunes en fecha 25-09-09 con el diagnóstico de ...vértigo periférico, síndrome de Menieresiendo dado de alta el día 25- 10-09 (folios 454,66 y 61, vuelto).

Decimosegundo.- Por decreto de alcaldía de fecha 14-12-09, el Ajuntament de l'Atmetlla del Valles acordó incoar a D. Victorio un expediente disciplinario por, presuntamente, haber ejercido una doble actívitat pro fessional amb funcions derivades de la seguretat de la discoteca Incógnit de les Franqueses del Vallés les níts de divendres ¡ dissabtes. El instructor de dicho expediente propuso la imposición de la sanción de separación del servicio del Sr. Victorio como miembro de la Policía Local del Ayuntamiento de La Atmetlla del Vallés, propuesta que fue aprobada por unanimidad por el pleno municipal en su sesión de fecha 09-06-10 (folios 143 a 247).

Decimotercero.- El Juzgado de Violencia sobre la Mujer n° 1 de Granollers dictó una orden de protección de su mujer, alejamiento de 300 mts, del Sr. Victorio y retirada de las armas. El auto de fecha 18-02-10, dictado por el Juzgado de Violencia sobre la Mujer de Granollers n° 1 en el procedimiento abreviado n° 58/2009 en el que eran partes D.ª Adoracion y D. Victorio , desestimó el recurso interpuesto por la representación procesal de la Sra. Adoracion contra el auto de fecha 22-12-09 que acordó el sobreseimiento a tenor del art, 779.1.1ª de la Ley de Enjuiciamiento Criminal y confirmó la resolución recurrida (folios 35 y 62, vuelto).

Decimocuarto.- El informe de la UNIDAD DE SALUD LABORAL SABADELL de fecha 26-02-10 alcanza las siguientes conclusiones (folios

452, vuelto y 452):

A PARTIR DE LA INFORMA CIÓ APORTADA PEL TREBALLADOR ES VAN IDENTIFICAR ELS SEGUENTS RISCOS PSIGOSOCIALS:

PÉRDUA DE SENTIT DE LA FEINA I DESENVOLUPAMENT D'ACTIVITATS:

INFLUÉNCÍA A LA FEINA: NO LI TENEN EN COMPTE LES INTERVENCIÓNS NI LES PROPOSTES EN LES TASQUES ASS! GNADES.

POSSIBILITAT DE DESENVOLUPAMENT ¡ SENTIT DE LA FEINA: EL FAN ESTAR A LES DEPENDÉNCIES POLICIALS SENSE UNIFORME, NO U DEIXEN FER RES DURANT TOTA LA JORNADA LABORAL, NI OBRIR LA PORTA SI TRUCA ALGÚ.

PÉRDUA DE SUPORT SOCIAL A L'EMPRESA I QUALITAT DE LIDERATGE DEFICITARIA

QUALITAT DE LIDERATGE: LA DIRECCIÓ DE LA EMPRESA QÜESTIONA LA SEVA MANERA DE TREBALLAR. NO LI ASSIGNEN FEINES, ES VETLLA PER QUÉ NO PUGUI TROBAR TASQUES PER ELL MATEIX.

SUPORT SOCIAL: NO HA REBUT CAP TIPUS DE RECOLZAMENT DELS SEUS SUPERIORS, ES TROBA AYLLA T DELS SEUS COMPANYS, NO LI PERMETEN FORMAR PART DE L'EQUIP.

MANCA TOTAL DE COMPENSACIONS:

INSEGURETAT A LA FEINA: ESTÁ MOLT PREOCUPAT PER SI CALGUÉS TROBAR UN ALTRE TREBALL 1 PELS CANVIS DE TASQUES CONTRA LA SEVA VOLUNTAT.

ESTIMA: ELS SEUS SUPERIOR NO LI HAN DONAT EL RECOLZAMENT QUE ES MEREIX PER L'ESFORÇ QUE HA REALITZAT EN LA EMPRESA. NO HA REBUT RECOLZAMENT EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, 1 SE L'HA TRACTA T INJUSTAMENT.

LA NOSTRA CONCLUS1Ó FINAL ES QUE EXISTEIX UN ASSETJAMENT PS!COLÓGIC (QUE És EL CAS EXTREM DE MANCA DE SUPORT A L'EMPRESA) PER PART DEL SEUS SUPERIORS, UN TRACTE HOSTIL / UN DESEQUILIBRE ENTRE L'ESFORÇ 1 LES COMPENSACIONS, AMB ACCIONS DES TI NADES A DESTRUIR L'IDENTITAT DEL SR. Victorio , INTENTANT QUE NO ES PUGUI COMUNICAR AMB ALTRES COMPANYS 1 NO MANTINGUI LA SEVA REPUTACIÓ PERSONAL I LABORAL, RED UINT-LI L'OCUPACIÓ DINS DE LA FEINA 1 CALUMNIANT-LO FENT CÓRRER RUMORS PEL POBLE.

EL SR. Victorio ESTÁ DE BAIXA PER MALAL TÍA COMÚ PER AQUESTA CAUSA. NO TE ANTECEDENTS DE MALALTIES FÍSIQUES Nl PSÍQUIQUES ANTERIOR&, NI HA HAGUT EN LA SEVA VIDA DELS ÚLTIMS 12 MESOS ESDEVENIMENTS VITALS ESTRESANTS ABANS DE QUE COMENCES AQUEST PROCÉS.

PER TOTES LES DADES QUE ES DESPRENEN DE L'ANAMNESIS OPINO QUE LA BAIXA ACTUAL ESTÁ DESENCADENADA PER LA SEVA ACTIVITAT LABORAL (DESCRITA AMB ANTERIORITA7). CAL QUE EL SERVE! MÉDIC DE LA MÚTUA LABORAL, RECONEGUI ELS EPISODIS 1 ASSUMEIXI LES BAIXES 1 ELS TRACTAMENTS CORRESPONENTS PER RESOLDRE EL CAS. PER TANT PROCEDEIX SOLLICITAR UNA DETERMINACIÓ DE CONTINGÉNCIA A L'ICAM.

Decimoquinto.- El informe de la Inspección de Trabajo de fecha 26-02-10 relativo a D. Victorio , previa visita al centro de trabajo, entrevista con el actor que manifiesta (folio 62):

5. Don. Victorio COMENTA QUE LOS CONFLICTOS SE INICIARON CUANDO EL TRABAJADOR ES DENOMINADO DELEGADO DE PERSONAL A MEDIADOS DE 2007.AL COMENZAR A REALIZAR SUS FUNCIONES SE INICIARON LAS REACCIONES ADVERSAS POR PARTE DEL SUBINSPECTOR DE LA POLICÍA LOCAL YA QUE A PARTIR DE ESTE MOMENTO COMIENZA A CUESTIONARSE CADA ACTUACIÓN REALIZADA POR EL TRABAJADOR, RUMORES DE SU VIDA PERSONAL, COMENTARIOS EN EL COLEGIO DE SUS HIJAS Y VECINOS DEL PUEBLO.

6. EN MARZO DE 2009 SE INCORPORA UN NUEVO REGiDOR Y TOMA EL CARGO DE LA COMISARÍA UN NUEVO DIRECTOR DE SEGURIDAD, EL SR. Ruperto , SEGÚN EL TRABAJADOR, CON LA INTENCIÓN DE ORDENAR LA POLICÍA Y JUSTIFICAR LA SALIDA DEL SUBINSPECTOR POR VARIOS MOTIVOS.

7. EN EL VERANO DE 2008 Y SEGÚN DECLARACIONES DEL SR. Victorio , Don. Ruperto ENCARGA A LA ADMINISTRATIVA D. Eufrasia Y A ÉL (HASTA EL MOMENTO PERSONAS DE ALTA CONFIANZA DEL REGIDOR) QUE REALIZARAN UNA AUDITORÍA INTERNA DESPUÉS DE ENCONTRAR VARIAS CARPETAS QUE CONTENÍAN DENUNCIAS, ACTAS, ALCOHOLEMIAS, ETC. SIN TRAMITARLA TAREA SE REALIZÓ DURANTE TODO UN FIN DE SEMANA REALIZANDO HORAS EXTRAS Y QUEDANDO RECOGIDO EN DOS LIBROS DE 140 PÁGINAS DE SUPUESTOS DELITOS.

8. EL REGIDOR D. Gaspar , Y SEGÚN EXPLICA EL SR. Victorio , SOLÍCITA INFORME EXTERNO (A UN GABINETE JURÍDICO QUE CONFIRMA LOS HECHOS RELATADOS EN LA AUDITORIA INTERNA. A CONTINUACIÓN SE INFORMA AL AYUNTAMIENTO, REALIZANDO DIVERSAS REUNIONES ENTRE LA ALCALDÍA Y LA DIRECCIÓN DE POLICÍA CON EL FIN DE DAR SALIDA AL SUBINSPECTOR, D. Eduardo A OTRO MUNICIPIO. 9. UNA VEZ PACTADA LA SALIDA DEL SUBINSPECTOR Y DESTITUIDO EL REGIDOR DE SEGURIDAD CIUDADANA, Gaspar , EL TRABAJADOR COMENTA QUE SE INICIAN UNA SERIE DE CONDUCTAS QUE EL CONSIDERA DE ACOSO POR PARTE DE LA DIRECCIÓN, TALES COMO ORDENARLE ESTAR EN LAS DEPENDENCIAS MUNICIPALES SIN UNIFORME Y NO ENCARGÁNDOLE NINGÚN TIPO DE FAENA,. EL TRABAJADOR D. Victorio JUNTO CON EL SARGENTO D. Leandro , DECIDIERON PONER EN CONOCIMIENTO DEL JUZGADO QUE NO FUERON DENUNCIADOS, TAL Y COMO OBLIGA LA LEY ORGÁNICA 10/1995, CAPÍTULO II, ARTÍCULO 408, LEY DE ENJUICIAMIENTO CRIMINAL EN SU ARTÍCULO 262 Y LEY DE POLICÍA LOCAL DE CATALUNYA 16/1991 CAPÍTULO III, ARTÍCULO 11 E).

10. EL TRABAJADOR SEÑALA QUE NUNCA HA ESTADO DE BAJA LABORAL Y EN 20 AÑOS DE TRABAJO NUNCA LE HABÍAN ABIERTO EXPEDIENTE DISCIPLINARIO A NINGÚN TRABAJADOR DEL AYUNTAMIENTO DE L'ATMETLLA DEL VALLÉS.

11. EL TRABAJADOR Victorio , COMENTA QUE A PARTIR DE LOS HECHOS DENUNCIADOS AL JUZGADO COMIENZAN A APARECER DE MANERA CONTINUADA ESCRITOS EN DIARIOS DE LA COMARCA Y EN EL BOLETÍN MUNICIPAL, HABLANDO DE SU VIDA PRIVADA. EL TRABAJADOR EXPLICA QUE LE PRESIONAN AL MÁXIi'1O CON EL OBJETIVO DE OBLIGARLE A ABANDONAR SU CARRERA PROFESIONAL, RECORTANDO SUS HORAS EXTRAS Y DANDO UNA IMAGEN DESTRUCTIVA DELANTE DEL RESTO DE TRABAJADORES Y VECINOS.

12. EN LA ENTREVISTA MANTENIDA CON LA SRA. Amelia Y SR. Ruperto , COMENTAN QUE EL TRABAJADOR Victorio SIEMPRE HA ESTADO CONSIDERADO COMO UN TRABAJADOR CONFLICTIVO EN EL CUERPO DE POLICÍA LOCAL. D. Amelia MANIFIESTA QUE EL AYUNTAMIENTO TIENE MUCHAS INSTANCIAS DE QUEJAS POR PARTE DE LOS CIUDADANOS POR LA MANERA DE EJERCER SUS FUNCIONES COMO POLICÍA LOCAL.

13. EN LAS ENTREVISTAS REALIZADAS A LOS REPRESENTANTES DEL AYUNTAMIENTO SE PUDIERON CONSTATAR COMENTARIOS 'DESPECTIVOS' HACIA EL TRABAJADOR Victorio POR PARTE DE LA SECRETARIA Amelia Y DEL ABOGADO O. BARTOLOMÉ MARTÍNEZ. AMBOS DEFINÍAN AL TRABAJADOR COMO UN 'PSICÓPATA' Y UN GRAN USEDUCTOR

14. EL SR. Ruperto COMENTA QUE, DESPUÉS DE LA DENUNCIA POR VIOLENCIA DE GÉNERO DEL TRABAJADOR D. Victorio , LA POLICÍA LOCAL LE RETIRA EL ARMA Y LA CREDENCIAL QUE SE LE DEVUELVE AL POCO TIEMPO POR HABER PRESENTADO UN RECURSO. ACTUALMENTE EL CASO ESTÁ PENDIENTE DE RESOLUCIÓN. AL TRABAJADOR Victorio LE OFRECEN , AL REINCORPORARSE DE SU PRIMERA BAJA LABORAL, DESARROLLAR TAREAS ADMINISTRATIVAS Y A LOS DOS DIAS VUELVE A CAUSAR BAJA LABORAL.

15. EN LA ENTREVISTA MANTENIDA CON Don. Gaspar , ESTE CONFIRMA LOS HECHOS CONSTATADOS POR EL TRABAJADOR Victorio COMENTANDO QUE DESDE QUE EL TRABAJADOR DENUNCIÓ LAS ANOMALÍAS EXISTENTES , EL AYUNTAMIENTO COMIENZA A ABRID EXPEDIENTES AL TRABAJADOR CON LA INTENCIÓN Y FINALIDAD DE DESGASTARLO EMOCIONALMENTE.

16. Don. Gaspar AFIRMA QUE EL TRABAJADOR Victorio SIEMPRL HA ESTADO CONSIDERADO POR EL CUERPO DE POLICÍA COMO UNO DE LOS MEJORES AGENTES DEL DEPARTAMENTO HASTA QUE SE DAN LAS INCIDENCIAS MENCIONADAS. DESCRIBE AL TRABAJADOR COMO UNA PERSONA COMPETENTE QUE CUANDO EL AYUNTAMIENTO LE ENCOMENDABA ALGUNA TAREA, SIEMPRE LA LLEVABA A CABO CON PLENA DISPOSICIÓN.

y alcanza las siguientes conclusiones (folios 441, vuelto, 441 y 432):

EL OBJETIVO DE LA INVESTIGACIÓN HA ESTADO ENCAMINADO A DETERMINAR LOS FACTORES DE RIESGO ASOCIADOS AL DAÑO A LA SALUD DEL TRABAJADOR Don. Victorio .

UNA VEZ FINALIZADAS LAS ACTUACIONES SE VALORA LA PRESENCIA DE DIVERSOS FACTORES DE RIESGOS PSICOSOCIALES MENCIONADOS POR LA FACULTATIVA SRA. Salvadora EN SU INFORME DE FECHA 28 DE SEPTIEMBRE DE 2009, VINCULADOS AL DAÑO A LA SALUD DEL TRABAJADOR COMO SON FALTA DE APOYO DE SUS SUPERIORES, CONDUCTAS HOSTILES SISTEMÁTICAS, CONDICIONES DE TRABAJO DETERIORADAS Y EXPOSICIÓN MANTENIDA ENTRE ESFUERZO Y COMPENSACIONES. LOS FACTORES DE RIESGO ACREDITADOS SON FALTA DE APOYO DE SUS SUPERIORES, CONDICIONES DE TRABAJO DETERIORADAS Y EXPOSICIÓN MANTENIDA DE DESEQUILIBRIO ENTRE ESFUERZO Y COMPENSACIONES.,

PARALELAMENTE A LA CONFIRMACIÓN DE LA PRESENCIA DE LOS FACTORES DE RIESGO INDICADOS, PROCEDE, A JUICIO DE ESTAS INSPECTORA 5 DE TRABAJO Y SEGURIDAD SOCIAL, PRONUNCIARSE ACERCA DEL ORIGEN COMÚN O PROFESIONAL DE LA PATOLOGÍA DIAGNOSTICADA Don. Victorio . EN ESTE SENTIDO, CABE RECORDAR QUE, CONFORME AL ART. 115.1 DE LA LEY GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL , SE CONSiDERA ACCIDENTE DE TRABAJO 'TODA LESIÓN CORPORAL QUE EL TRABAJADOR SUFRA CON OCASIÓN O POR CONSECUENCIA DEL TRABAJO QUE EJECUTE POR CUENTA AJENA' CONSIDERANDO COMO LESIVA NO SOLO AQUELLA QUE SEA SÚBITA, VIOLENTA O EXTERNA, SINO QUE ES TAMBIÉN POSIBLE UN ACCIDENTE DE TRABAJO QUE SE PRODUZCA DE UN MODO LENTO Y PROGRESIVO. POR ESTA RAZÓN, EL ART. 115, 2E) DE LA LEY GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL CONSIDERA DENTRO DEL CONCEPTO DE ACCiDENTE DE TRABAJO LAS ENFERMEDADES QUE NO SIENDO PROFESIONALES CONTRAIGA EL TRABAJADOR CON MOTIVO DE LA REALIZACIÓN DE SU TRABAJO, TANTO FÍSICAS COMO PSÍQUICAS.

NUESTRA JURISPRUDENCIA TAMBIÉN HA ACOGIDO ESTA LÍNEA INTERPRETATIVA. ASÍ, POR EJEMPLO, LA SENTENCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DEL PAÍS VASCO DE 2 DE NOVIEMBRE DE 1999 , SOBRE EL SÍNDROME DEL 'QUEMADO', LA SENTENCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE GALICIA DE 24 DE ENERO DE 2.000 , SOBRE LAS CONSECUENCIAS PSÍQUICAS DERIVADAS DE UNA SITUACIÓN DE ACOSO SEXUAL; O LA SENTENCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE NAVARRA DE 30 DE ABRIL DE 2001 , SOBRE aMOBBING

AS! PUES, EN EL CASO QUE NOS OCUPA, CONSIDERANDO LA ANSIEDAD COMO UNA ALTERACIÓN DE LA ESTABILIDAD EMOCIONAL QUE SE VA LAR VA ND O PROGRESIVAMENTE A CONSECUENCIA DE ELEMENTOS ESTRESANTES, QUE NO TIENE POR QUÉ MANIFESTARSE DE MANERA SÚBITA E INMEDIATA, Y HABIENDO QUEDANDO ACREDITADA LA EXISTENCIA DE UN NOTORIO ESTRÉS LABORAL DERIVADO DE LOS CONFLICTOS EN EL TRABAJO CON UNA CONDUCTA HOSTIL SISTEMÁTICA POR PARTE DE LA DIRECCIÓN DE LA EMPRESA, QUE PARECE COMENZAR CON LA DENUNCIA POR PARTE DEL TRABAJADOR, CONTINUANDO POR UN CÚMULO DE ACCIONES JUDICIALES Y SANCIONES IMPUESTAS AL TRABAJADOR Y APRECIÁNDOSE - DE LA EVALUACIÓN PSICOSOCIAL REALIZADA POR LOS TÉCNICOS DEL DEPARTAMENT DE TREBALL - FALTA DE APOYO DE SUS SUPERIORES, CONDICIONES DE TRABAJO DETERIORADAS Y EXPOSICIÓN MANTENIDA DE DESEQUILIBRIO ENTRE ESFUERZOS Y COMPENSACIONES, EN OPINIÓN DE QUIEN SUSCRIBE CABE AFIRMAR QUE EXISTE EL NECESARIO NEXO CAUSAL ENTRE LA ENFERMEDAD PADECIDA POR Don. Victorio Y EL TRABAJO QUE DESARROLLA COMO POLICÍA LOCAL EN EL AYUNTAMIENTO DE L'ATMETLLA.

EN CONSECUENCIA, EN APLICACIÓN DEL ART. 115.2.E) DE LA LEY GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL , PROCEDE LA CALIFICACIÓN DEL ORIGEN DE ESA DOLENCIA COMO ACCIDENTE DE TRABAJO, SALVO PRUEBA EN CONTRARIO QUE ACREDITE QUE LA CAUSA DE LA MISMA ESTÁ MOTIVADA POR UNA ENFERMEDAD COMÚN DEL TRABAJADOR.

OTRAS MEDIDAS DERIVADAS DE LA ACTUACIÓN INSPECTORA,

AL MARGEN DE LA EMISIÓN DEL INFORME SOLICITADO POR LA UNIDAD DE SALUD LABORAL DE SABADELL CONSTATADAS LAS DEFICIENCIAS EN MATERIA PREVENTIVA QUE SE RELATAN EN EL ANTERIOR APARTADO 111.4, SE HA REQUERIDO SU INMEDIATA SUBSANAC1ÓN.

POR OTRA PARTE, ATENDIDA LA RELACIÓN DE CAUSALIDAD ENTRE LA ENFERMEDAD INSPECCIONADA Y LAS DEFICIENCIAS EN MATERIA PREVENTIVA CONSTA TADAS - EN PARTICULAR, DEBIDO AL INCUMPLIMIENTO DE LA OBLIGA CIÓIJ EMPRESARIAL DE REALIZAR UNA EVALUACIÓN INICIAL DE LOS RIESGOS PSICOSOCIALES PARA LA SE'3URIDAD Y SALUD DE LOS TRABAJADORES, TENIENDO EN CUENTA LA NATURALEZA DE LA ACTIVIDAD, LAS CARACTERÍSTICAS DE LOS PUESTOS DE TRABAJO EXISTENTES Y DE LOS TRABAJADORES QUE DEBAN DESEMPEÑARLOS, TAL COMO EXIGE EL ART. 18.1.8) DE LA LEY 3111995 DE 8 DE NOVIEMBRE, DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES - SE HA PROPUESTO LA IMPOSICIÓN DE UN RECARGO DEL TREINTA POR CIERTO DE TODAS LAS PRESTACIONES ECONÓMICAS QUE HAYAN TENIDO CAUSA EN AQUEL.. ELLO SIEMPRE Y CUANDO LA PATOLOGÍA PADECIDA POR EL SR. Victorio PUEDA SER ACREEDORA DE LA CALIFICACIÓN DE CONTINGENCIA PROFESIONAL.

Decimosexto.- En fecha 25-02-10 la Inspección de Trabajo instó al INSS la iniciación de un expediente de recargo de prestaciones por el accidente de fecha 25-09-09 (folio 20) que en el folio siguiente (folio 21) se califica de enfermedad profesional que se data el día 16-07-08 (folio 23).

Decimoséptimo.- Mediante resolución de fecha 17-05-10, el INSS acordó (folios 18 y 19

...DECLARAR QUE EL PROCESO DE INCAPACIDAD TEMPORAL INICIADO EL DÍA 13-11-08 DERIVA DE ACCIDENTE DE TRABAJO Y QUE MC MUTUAL ES RESPONSABLE DEL PAGO DE LA PRESTACIÓN DE IT.

Decimoséptimo.- Mediante resolución de fecha 18-05-10, el INSS acuerda (folio 12):

1. DECLARAR LA EXISTENCIA DE RESPONSABILIDAD EMPRESARIAL POR FALTA DE MEDIDAS DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO EN EL ACCIDENTE SUFRIDO POR D. Victorio EL 13-11-08.

2. DECLARAR, EN CONSECUENCIA, LA PROCEDENCIA DE QUE LAS PRESTACIONES DE LA SEGURIDAD SOCIAL DERIVADAS DEL ACCIDENTE DE TRABAJO SEAN INCREMENTADAS EN EL 30% CON CARGO A LA EMPRESA AJUNTAMENT DE L'ATMETLLA DEL VALLÉS, RESPONSABLE DEL ACCIDENTE SUFRIDO POR Victorio , RESPONSABLE DEL ACCIDENTE. EN EL CASO DE PENSIÓN VITALICIA, DEBERÁ CONSTITUIR EN LA TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL EL CAPITAL COSTE NECESARIO PARA PROCEDER AL PAGO DE DICHO INCREMENTO, CALCULANDO EL RECARGO EN FUNCIÓN DE LA CUANTÍA INICIAL DE LAS MISMAS Y DESDE LA FECHA EN QUE ESTAS SE HAYAN DECLARADO CAUSADAS.

3. DECLARAR LA PROCEDENCIA DE LA APLICACIÓN DEL MISMO IN-CREMENTO CON CARGO A ESA EMPRESA RESPECTO A LAS PRES-TACIONES QUE, DERIVADAS DEL ACCIDENTE ANTERIORMENTE MENCIONADO, SE PUDIERAN RECONOCER EN EL FUTURO, LAS CUALES SERÁN OBJETO DE NOTIFICACIÓN INDIVIDUALIZADA EN LA QUE SE MANTENDRÁN, DE FORMA PVIPLÍCITA LOS FUNDA-MENTOS DE HECHO Y DE DERECHO DE ESTA RFSOL (ICIÓN

4. NOTIFICAR LA PRESENTE RESOLUCIÓN A LAS PARTES INTERE-SADAS.

Decimonoveno.- Interpuesta reclamación previa contra la resolución referida en el hecho probado anterior que fue desestimada por resolución del INSS de fecha 30-08-10 (folios 14 a 16 y 71).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, Ajuntament de l'Ametlla del Vallès, la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora, en la que impugnava la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de data 18 de maig de 2.010 , que la declarà responsable per manca de mesures de seguretat, de l'accident de treball que va patir el treballador codemandat el dia 13.11.2008, i deixà sense efecte la resolució citada, interposa recurs de suplicació el treballador codemandat.

Cal dir que la sentència d'instància va estimar la demanda en entendre que l'únic incompliment concret de la normativa de relacions laborals que s'imputa a l'Ajuntament, en l'informe de la Inspecció de Treball, era la infracció de l' art. 16.1 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals i que aquesta Llei no és d'aplicació a la policia local, per expressa exclusió prevista en el seu art. 3.2., per la qual cosa queda sense tipicitat la presumpta infracció apreciada per la Inspecció de Treball.

SEGON.-Abans d'entrar a l'examen dels motius del citat Recurs, cal dir que el recurrent pretén que s'uneixi a les actuacions un nou document, que adjunta al seu recurs, que és una sentència de data posterior al judici oral, del Jutjat Contenciós Administratiu nº 17 de Barcelona, pel qual s'anul.la l'expedient disciplinari incoat al recurrent per l'Ajuntament, que consta en els fets provats novè i dotzè del relat fàctic de la sentència impugnada.

L' art. 231 de la Llei de Procediment Laboral permet a les parts aportar a les actuacions els documents que relaciona l' art. 270 de la LEC . En el present cas és cert que el document aportat és de data posterior al judici, per la qual cosa, s'escau la seva unió a les actuacions, d'acord amb el que disposa l'apartat 1.1 del citat article, atès que la Sala entén que completa alguns dels fets declarats provats.

TERCER.-En el primer motiu del recurs, incorrectament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , atès que en realitat s'hauria d'haver fonamentat en l' art. 191 de la Llei de Procediment Laboral , en vigor en el moment en que es va dictar la sentència recorreguda, el recurrent sol·licita la modificació del relat fàctic de la sentència, concretament la supressió dels fets provats primer, segon, novè, dotzè i tretzè i la modificació del tercer, cinquè i dinovè.

Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la seva correcció, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte els citats requisits, s'entrarà seguidament a examinar el motiu. Pel que fa a la supressió dels fets primer i segon, es fonamenta la supressió en que no tenen res a veure amb el tema a debat i que prejutgen els fets. És evident que no es pot acceptar la supressió, perquè no s'ha demostrat cap error del jutge d'instància fonamentat en cap document, sense que es pugui acceptar la supressió basada en una afirmació de part.

En relació amb la modificació del fet provat tercer, es demana s'afegeixi que aquesta baixa va ser derivada d'accident de treball i no de malaltia comú, encara que reconeix que aquest fet ja consta en el fet dissetè. De nou s'ha de desestimar la pretensió, atès que no hi ha cap error en el citat fet, ja que en el moment de la baixa aquesta es va diagnosticar com malaltia comú, tal com figura en el citat fet.

Pel que fa al fet provat cinquè, es demana quedi redactat com segueix: 'En fecha 14.1.09 el actor fue visitado en el Centro de Salud Mental Benito Memni, donde se constata la situación que vive el actor en el ámbito laboral, circunstancias avaladas por el Informe de Inspección de Trabajo, expediente NUM001 . Tampoc es pot accedir a la pretensió, perquè no s'observa cap error per part del magistrat d'instància en el citat fet provat, en el que únicament es transcriu l'informe emès pel Centre de Salut Mental citat.

Seguidament es pretèn la supressió dels fets novè i dotzè, fonamentant-la en que per sentència del Jutjat Contenciós Administratiu nº 17 de Barcelona s'ha estimat el recurs presentat pel recurrent contra l'acord de l'Ajuntament de l'Atmella del Vallès de 9.6.2010 , declarant nul l'expedient disciplinari que consta en els citats fets. La citada sentència ha estat unida a les actuacions, tal com s'ha decidit en l'anterior fonament jurídic.

Doncs bé, no es pot estimar la supressió dels citats fets en base a la citada sentència, perquè una cosa és que l'expedient hagi estat declarat nul, per defectes de forma i una altra ben diferent és que l'expedient va existir, sense que hi hagi cap error en la valoració de la prova per part del magistrat d'instància. El que sí accepta la Sala és afegir al fet provat dotzè que la sanció imposada al recurrent va ser declarada nul.la per sentència del Jutjat Contenciós Administratiu nº 17 de Barcelona de data 1.2.12 , per motius formals.

Es sol.licita seguidament la supressió del fet tretzè, fonamentant la pretensió en que no té res a veure amb el tema a debat. La pretensió ha de ser estimada perquè és cert que els fets que es relaten en el citat fet no tenen cap incidència en el present litigi, especialment tenint en compte que es va acordar el sobreseïment de les citades actuacions.

Es demana també la modificació del fet dinovè, en el sentit de que consti que va ser l'Ajuntament de l'Atmella del Vallès el que va interposar reclamació prèvia. S'ha de desestimar la pretensió perquè ja es desprèn aquest fet del citat fet provat.

Per últim, es demana s'afegeixin tres nous fets provats al relat fàctic de la sentència, que serien els vintè, vint-i-unè i vint-i-dosè. En el vintè es demana hi consti que l'actor 'presta servicios para l'Ajuntament de l'Atmella del Vallès, como funcionario de la Policía Local de l'Atmella del Vallès desde el 2 de julio de 1999, inicialmente ejercía como agente'. En el vint-i-unè que es digui que la Inspecció de treball va elaborar informe d'accident de treball amb proposta de recàrrec de prestacions i en el vint-i-dosè que la demandada està enquadrada en el Conveni col.lectiu de treball dels funcionaris de l'Ajuntament de l'Atmella del Vallès.

De les tres peticions només pot tenir acollida favorable la primera, atès que cal que quedi constància de la data en que el treballador va començar a prestar serveis per l'Ajuntament. Es desestima, pel contrari, la segona pretensió perquè ja consten, en els fets provats quinzè i setzè, els dos informes emesos per la Inspecció de Treball relatius al recurrent i, en relació amb la tercera, perquè no té cap tipus de transcendència de cara a modificar la decisió de la sentència recorreguda.

QUART.-En el segon motiu del recurs, es denuncia la infracció de l' art. 16.1 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals . Afirma el recurrent que la citada Llei és d'aplicació als policies locals, atès que malgrat que és cert que l'art. 3.2. de la citada Llei exclou de la seva aplicació a diversos col.lectius, entre els quals es troben 'policia, seguridad y resguardo aduanero, així com les 'Fuerzas armadas y actividades militares de la Guardia Civil, el cert és que la Sentència de data 1 de gener de 2.006 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va condemnar a Espanya per no haver transposat de forma adequada les previsions de la Directiva 89/391, pel que fa al personal no civil de les Administracions (Forces Armades i Policia), per la qual cosa es van publicar posteriorment els R.D. 179/205 de 18 de febrer i 2/2006, de 16 de gener, aplicables, respectivament, al Cos de la Guàrdia Civil i al Cos Nacional de Policia, però que no són d'aplicació a la Policia Local, de la qual cosa es pot deduir que la seva activitat no és de les que requereixen normes específiques per a la protecció de la seguretat i salut dels treballadors.

També afirma que d'acord amb l' art. 52 de la L.O. 2/1986 , la policia local es regeix per la citada llei, les disposicions dictades al respecte per les CC.AA. i els Reglaments per a cada cos i resta de normes dictades pels corresponents Ajuntaments, per la qual cosa s'haurà d'estar al Conveni Col.lectiu de l'Ajuntament demandant, el qual preveu, en el seu article 27 , que els treballadors tindran dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball, sense excloure al personal de Policia Local i, en conseqüència, tenen dret a una avaluació inicial dels riscos, tal com preveu l' art. 16 de la LPRL .

Censura jurídica que s'haurà d'estimar. És cert, tal com afirma el magistrat d'instància, que l' art. 3.2. de la LPRL assenyala que 'La presente Ley no será de aplicación en aquellas actividades cuyas particularidades lo impidan en el ámbito de las funciones públicas de: 'Policía, seguridad y resguardo aduanero' i 'Fuerzas Armadas y actividades militares de la Guardia Civil', entre altres. Ara bé, també és cert, tal com manifesta el recurrent, que la Sala segona del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees va condemnar a Espanya, en sentència de data 12 de gener de 2008 (assumpte Convenio Colectivo de Empresa de HOSPITAL BELLEVUE/2004 ), per incomplir la Directiva 89/391/CEE del Consell, de 12 de juny de 1989, relativa a l'aplicació de mesures per a promoure la millora de la seguretat i de la salut dels treballadors en el treball, pel que respecta al personal militar.

El motiu era no haver adaptat, o haver-ho fer només parcialment, l'ordenament jurídic espanyol als articles 2, -apartats primer i segon- i quart de la citada Directiva, el que exclou completament a determinats col.lectius de l'àmbit de prevenció de la Llei 31/1995 i normes de desenvolupament, fent el mateix amb altres grups de treballadors (en el sentit ampli del terme), tenint en compte la funció que desenvolupen.

La sentència que va resoldre el citat assumpte recorda que la Directiva 89/291/CEE del Consell es va dictar per a promoure la millora de la seguretat i de la salut dels treballadors i que el seu àmbit d'aplicació s'havia d'estendre de manera extensiva, fins l'extrem de que les pròpies excepcions que preveia havien de ser interpretades de forma restrictiva.

De fet, s'afegeix que el criteri utilitzat pel legislador comunitari per a determinar l'àmbit d'aplicació de la Directiva no estava fonamentat en la pertinença dels treballadors als diferents sectors d'activitat contemplats en l'article 2.2.1 (Forces Armades, Policia i Protecció Civil), sinó exclusivament en la naturalesa específica de certes tasques especials que havien de desenvolupar, que és el que realment justifica una excepció a les normes dictades per la citada Directiva, per l'absoluta necessitat de garantir una protecció eficaç de la col.lectivat.

Més concretament, en els fonaments 25 i següents es disposa que es pot aplicar perfectament la dita Directiva al personal de la Guàrdia Civil (i, per extensió, a la resta de personal exclòs per la Llei 31/1995, entre el que es troba la Policia), atès que les seves tasques es realitzen en condicions habituals, d'acord a la missió encomanada al servei de que es tracti i això fins hi tot quan les intervencions derivades de les citades activitats siguin, per la seva pròpia naturalesa, imprevisibles i puguin exposar els treballadors que les realitzin a alguns riscos per a la seva seguretat i/o salut.

El Tribunal considera que l'excepció prevista en l'art. 2, apartat 2 de l'esmentada Directiva únicament es pot aplicar i només de forma transitòria, en el supòsit de successos excepcionals en els quals el correcte desenvolupament de les mesures destinades a garantir la protecció de la població en situacions de greu risc col.lectiu exigeix que el personal que hagi de fer front a un succés d'aquest tipus concedeix una prioritat absoluta a la finalitat perseguida per les dites mesures amb la finalitat de que aquesta es pugui aconseguir. Això no obstant, fins hi tot en una situació excepcional com aquesta, l'art.2, apartat 2, paràgraf segon de la Directiva, exigeix a les autoritats competents que vetllin per a que la seguretat i la salut dels treballadors quedin assegurades en la 'mesura del que sigui possible'.

Doncs bé, el Govern va publicar, poc abans de la citada sentència el RD 179/2005, de 18 de febrer, sobre prevenció de riscos laborals en la Guàrdia Civil i posteriorment el RD 2/2006, de 16 de gener, pel que s'estableixen normes sobre prevenció de riscos laborals en l'activitat dels funcionaris del Cos Nacional de Policia. Com es pot veure, cap de les dues normes són aplicables a la Policia Local, per la qual cosa s'ha d'entendre que aquest col.lectiu no estava exclòs de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, sinó que el terme de 'Policia' que utilitza la citada llei en l'article 3.2. s 'ha d'entendre que es referia únicament a la Policia 'strictu sensu', és a dir, a la Policia Nacional i a les policies autonòmiques.

Aquesta conclusió encara és més evident si tenim en compte que el Real Decret 1488/1998, de 10 de juliol, d'adaptació de la legislació de prevenció de riscos laborals a l'Administració General de l'Estat. (vigent fins el 10 de març de 2010, és a dir, en el moment en que van succeir els fets que s'estan judicant en el present recurs), establia en el seu article 2.4. 'Será de aplicación lo dispuesto en el artículo 3.2 de la Ley 31/1995 para aquellas actividades cuyas particularidades así lo determinen en el ámbito de las funciones públicas de a: Policía, seguridad y resguardo aduanero'. És a dir, la Policia estava exclosa de la citada norma, ja que tenia unes peculiaritats específiques que es van regular de forma independent, però no ho estava la Policia Local que es regeix per normes diferenciades d'aquella.

D'altra banda, és clarificador en aquest sentit el RD 67/2010, de 19 de gener, d'adaptació de la legislació de Prevenció de Riscos Laborals a l'Administració General de l'Estat, (actualment en vigor) que en el seu art. 2.3. reitera que no serà d'aplicació la Llei 31/1995, de 8 de novembre , segons el que disposa el seu art. 3.2. a aquelles activitats les particularitats de les quals ho impedeixin, en l'àmbit de les funcions públiques de :'a) Policía, seguridad y resguardo aduanero.b) Servicios operativos de protección civil y peritaje forense en los casos de grave riesgo, catástrofe y calamidad pública y c) Fuerzas armadas y actividades militares de la Guardia Civil', però que en el nº 4 del mateix article estableix que 'A las funciones que realicen los miembros del Cuerpo de la Guardia Civil y los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía, que no presenten características exclusivas de las actividades de policía, seguridad, resguardo aduanero y servicios operativos de protección civil, les será de aplicación la normativa general sobre prevención de riesgos laborales, con las peculiaridades establecidas para la Administración General del Estado en este real decreto y las contenidas en los reales decretos 179/2005, de 18 de febrero, y 2/2006, de 16 de enero, respectivamente para la Guardia Civil y la Policía Nacional. Así mismo, dicha normativa general sobre prevención de riesgos laborales será igualmente aplicable a los miembros del servicio de Vigilancia Aduanera, cuando realicen actividades cuyas peculiaridades no lo impidan'.

És a dir, que a partir del citat Real Decret ja queda clar que la normativa ordinària és d'aplicació, fins hi tot també als col.lectius exclosos, quan no presentin característiques exclusives de les activitats de policia o seguretat, per la qual cosa, quan no es fa cap referència a l'exclusió de les Policies Locals, s'ha d'entendre que la citada normativa és d'aplicació esmentats policies locals.

CINQUÈ.-L'estimació del motiu comporta la del recurs, i, en conseqüència, atès que el jutge d'instància no ha entrar a examinar el fons de l'assumpte, s'han de retornar les actuacions al Jutjat, amb la finalitat de que el Magistrat, amb plena llibertat de criteri, dicti nova sentència resolent el fons de la qüestió a debat, entenent plenament aplicable la Llei de Prevenció de Riscos Laborals al demandant.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Victorio contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Granollers, en data 29 de setembre de 2011 , que va recaure en les actuacions nº 766/2010, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'AJUNTAMENT DE L'AMETLLA DEL VALLÈS, l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i TESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (TGSS).

i, en conseqüència, s'acorda retornar les actuacions al Jutjat, amb la finalitat de que el Magistrat d'instància, amb plena llibertat de criteri, dicti nova sentència resolent el fons de la pretensió de la demanda.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.