Sentencia SOCIAL Nº 4188/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1970/2017 de 27 de Junio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2014 - 8008050

EL

Recurs de Suplicació: 1970/2017

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 27 de juny de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4188/2017

En el recurs de suplicació interposat per Irene a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 15 de desembre de 2016 , dictada en el procediment núm. 144/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), ha actuat com a ponent Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 17 de febrer de 2014, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de desembre de 2016 ,, que contenia la decisió següent:

'Refusar la demanda interposada per Irene , contra Institut Nacional de la Seguretat Social, per tant , tot confirmant la resolució administrativa impugnada, absolc lliurement l'Entitat Gestora demandada de les pretensions de la demanda. . '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'Primer.- La demandant Irene , nascuda el NUM000 /1957, va contraure matrimoni amb Domingo el 26/4/1997, i es va produir la separació legal per sentència de 30/7/2004 dictada pel Jutjat de Primera Instancia nº 4 de Manresa , en procediment tramitat de mutu acord.

Segon.- Domingo va traspassar el 20/8/2013.

Tercer.- La demandant i el causant residien des de 1/5/1996 i de manera ininterrompuda fins el traspàs del causant el 20/8/2013 en el domicili del carrer DIRECCION000 NUM001 de Manresa.

Quart.- El 12/11/2013 la demandant va sol licitar la prestació de viduïtat, que li fou reconeguda per resolució de 28/11/2013 en la proporció del 42,97% de convivència respecte de la pensió del 52% de la base reguladora de 808,47€ mensuals, i amb efectes de 1/9/2013.

Cinquè.- Disconforme la demandat amb la proporció de convivència reconeguda, va interposar el 9/12/2013 escrit de reclamació prèvia, que fou desestimada per nova resolució de 16/12/2013.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda plantejada per increment de la pensió de viduïtat, que se li ha concedit per l'Entitat Gestora en un 42,97%, de la base reguladora de 808,47 euros mensuals, mentre la demanda interessa una condemna per aplicació del percentatge del 52%, presenta recurs de suplicació la part demandant, que no ha estat impugnat per l'INSS.

Amb caràcter previ s'ha de fixar la quantia del litigi a efectes de recurs, que es calcula en1.022,07 euros anuals, diferència que resulta d'aplicar l'increment del percentatge (9,03 %) sobre la base reguladora de 808,47 euros al mes, multiplicat per 14 pagues anuals. I a la vista de què la quantia no arriba a 3000 euros, s'ha de valorar la competència funcional d'aquesta Sala per a resoldre, ja que l'objecte del litigi no era el reconeixement de la prestació de viduïtat - en el que sempre hi cap recurs de suplicació - sinó la reclamació de diferències quantificables.

L' article 191.2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , disposa que no és procedent el recurs de suplicació en els processos relatius a les matèries següents: g) Reclamacions la quantia litigiosa de les quals no excedeixi els 3.000 euros.

Per altra banda, a efectes de determinació de la quantia del procés, l' article 192-4 de la mateixa LRJS , disposa:

'4. En impugnació d'actes administratius en matèria laboral i de Seguretat Social cal atenir-se, als efectes de recurs, al contingut econòmic de la pretensió o de l'acte objecte del procés quan sigui susceptible de tal valoració i, si s'escau, en còmput anual. Quan es pretengui el reconeixement d'un dret o situació jurídica individualitzada, la quantia ve determinada pel valor econòmic del que es reclama o, si s'escau, per la diferència respecte del que està prèviament reconegut en via administrativa. Quan es pretengui l'anul lació d'un acte, inclosos els de caràcter sancionador, cal atenir-se al seu contingut econòmic. En els dos casos no s'han de tenir en compte els interessos o recàrrecs per mora. En matèria de prestacions de Seguretat Social igualment valorables econòmicament cal atenir-se a la regla de l'apartat 3 d'aquest mateix article, i es computen exclusivament a aquests fins les diferències reclamades sobre l'import reconegut prèviament en via administrativa.'

L'apartat tercer del mateix article indica que quan la reclamació versi sobre prestacions econòmiques periòdiques de qualsevol naturalesa o diferències sobre aquestes, la quantia litigiosa als efectes de recurs ve determinada per l'import de la prestació bàsica o de les diferències reclamades, totes dues en còmput anual, sense tenir en compte les actualitzacions o millores que hi puguin ser aplicables, ni els interessos o recàrrecs per mora. La mateixa regla s'ha d'aplicar a les reclamacions de reconeixement de drets, sempre que tinguin traducció econòmica.

SEGON. Hem de tenir en compte també que la jurisprudència, respecte a la competència funcional determinada per l'accés als recursos, fa una estricte interpretació i obliga a la valoració d'ofici de la competència funcional, tal com s'exposa en la sentència del TS 7630/2012, de 30/10/2012 , amb cita d'altres, indicant:

'Ese examen - de la competencia funcional - se hará 'con cierta independencia de lo que las partes hayan podido alegar y sin que la Sala quede vinculada por la decisión que se haya adoptado en suplicación, porque tal cuestión no afecta sólo a ese recurso, sino que se proyecta sobre la competencia de esta Sala' (SSTS de 6 de octubre de 2005 - rec.834/2003 - y 26 de septiembre de 2006 -rec. 4642/2005 -). Puesto que el recurso de casación para la unificación de doctrina procede contra las sentencias dictadas en suplicación, la recurribilidad en casación se halla condicionada por la recurribilidad en suplicación, de forma que el control de la competencia funcional de la Sala supone el control sobre la procedencia de la suplicación ( SSTS de 30 de enero de 2007 -rec. 4980/05 -, 23 de octubre de 2008 -rec. 3671/2007 - y 8 de julio de 2009 -rcud. 791/2008 -, entre otras muchas). '(...) Al respecto, hemos sostenido que cuando se reclama el reconocimiento de un derecho, el recurso de la sentencia habrá de depender de las consecuencias económicas de dicho derecho ( STS de 13 y 15 de julio de 2009 - rcud. 3462/2008 y 3336/2008 -, entre otras muchas), siendo incluso irrelevante que el accionante dedujera demanda limitada sólo a la acción declarativa, o agregue condenas de futuro, pues éstas deberían ser siempre cuantificadas a los efectos del recurso (así puede leerse en las STS de 27 de enero y 23 de diciembre de 2010 - rcud. 1081/2009 y 832/2010 -). De todo ello solo hemos excepcionado las pretensiones claramente indeterminables en cuanto a su valoración económica ( STS de 18 de enero de 2007 -rcud. 4439/2005 -).

Més concretament la STS, Social de 09 de juny de 2014 ( ROJ: STS 3299/2014) , recurs: 2866/2012 , en diferències per pensió de jubilació, estableix que:

'De otra parte hemos indicado que en los supuestos en que la prestación ha sido reconocida con anterioridad y en el litigio se cuestiona el importe asignado a la base reguladora de una prestación, o un incremento en el porcentaje aplicable a la base reguladora, o respecto de cualquier otro aspecto atinente a una diferencia cuantitativa, si no se determina la cuantía de lo reclamado, en tales casos la sentencia de instancia debe tener el mismo tratamiento a efectos de recurso, que una reclamación de cantidad en forma de prestación periódica, y habrá de atenderse al importe anual de las diferencias , que era el criterio seguido por el apartado 3º del art. 178 de la antigua LPL/1980 (así, próximas, SSTS 11/11/09 - rcud 937/09 -; 20/04/10 -rcud 1604/09 -; y 09/12/10 -rcud 1831/10 -) y si contrariamente se hace constar en demanda el importe reclamado o se facilitan los datos que permiten su cálculo mediante una simple operación aritmética, no hay que acudir a reglas de cuantificación establecidas para los casos de indeterminación del «petitum», sino que habrá de estarse al concreto importe reclamado, conforme a la regla general del art. 189.1, párrafo primero, LPL , sin que sea aplicable la regla prevista en el apartado c) (recientes, 06/04/09 - rcud 154/08-; 10/11/09 -rcud 2869/08-; y 09/12/10 -rcud 1831/10-).'

Així s'ha resolt també per la jurisprudència en sentències del TS de 29-06-2015 ROJ: STS 3671/2015 - ECLI:ES:TS:2015:3671 recurs: 1626/2014 ; 26-05-2015, ROJ: STS 2817/2015 - ECLI:ES:TS:2015:2817 recurs: 2915/2014 ; 27-04-2015 ROJ: STS 2358/2015 - ECLI:ES:TS:2015:2358 recurs: 1654/2014 ; 8-07-2015 ( ROJ: STS 3956/2015 - ECLI:ES:TS :2015:3956). Aquesta darrera recordava, 'Como ya señaló esta Sala en Sentencias de 6 de octubre y 21 de noviembre de 2005 ( recursos 5834/03 y 2648/01 ) y en la de 22 de Mayo de 2006 (recurso 4124/04 ), entre otras, 'la cuestión relativa al acceso al recurso de suplicación -cual es la que ahora se discute- pertenece al ámbito de la competencia funcional de los órganos jurisdiccionales y, por ello, puede ser apreciada incluso de oficio, como se dijo en las Sentencias de 31 de enero de 2002 (recurso 31/2001 ), 30 de octubre de 2002 (recurso 244/2002 ), 26 de octubre de 2004 (recurso 3278/2003 ), 12 de enero de 2005 (recurso 6239/2003 ) y 9 de febrero de 2005 (recurso 5047/2003 ).

TERCER. Tal com hem vist, aplicant la doctrina jurisprudencial que interpreta l' art. 191-2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , en relació al 192-3 i 4, la quantia del procediment, valorada tenint en compte la diferència, en import anual, entre la prestació reclamada i la reconeguda, no permetia l'accés al recurs de suplicació, per no arribar als 3.000 euros anuals la diferència de pensió instada. Per tant, el recurs ha estat erròniament acceptat per la sentència impugnada. En conseqüència, aplicant de manera estricte el citat article, el que correspon es declarar l' incompetència funcional d'aquesta Sala - ja que no havia de ser admès el recurs de suplicació en el seu moment - i declarar també la fermesa de la sentència del jutjat social, amb la nul litat de totes les actuacions posteriors al moment en què es va dictar.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que sense entrar a examinar el recurs de suplicació interposat per Irene contra la sentència dictada pel Jutjat Social 21 dels de Barcelona, en data 15 de desembre 2016 , en el procediment número 0144-14, seguit per diferències de pensió de viduïtat, a instància de Irene , contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, declarem la nul litat de totes les actuacions produïdes posteriorment a la notificació de la sentència i , per tant, la fermesa de la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.