Sentencia Social Nº 419/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4507/2015 de 25 de Enero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 4507/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 26 de gener de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 419/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 6 de març de 2015 dictada en el procediment núm. 1269/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Universitat Autònoma de Barcelona-UAB- i Laura , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de març de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Que, estimando en la forma expuesta la demanda interpuesta por Doña Laura contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la 'UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA', debo declarar el derecho de la actora a percibo de la prestación de jubilación parcial sobre una base reguladora de 2.620,75 ? mensuales, un porcentaje del 75 por 100 y con efectos desde día 03- 09-2013, condenando al INSS a su reconocimiento y abono, y a la UNIVERSITAT a estar y pasar por esta declaración con las consecuencias a ello inherentes.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- La trabajadora demandante, Doña Laura , nacida el día NUM000 -1952 (folio 17), cuando tenía cumplidos 61 años de edad, solicitó en fecha 19-09-2013 ante el INSS pensión de jubilación contributiva parcial (documentos solicitud obrantes en expediente administrativo folios 13 a 22 que se dan por reproducidos).

SEGUNDO.- Por Resolución de la Dirección Provincial del INSS, de fecha 25-09-2013, se le denegó la pensión solicitada, indicando que en la fecha del hecho causante (02-09-2013) acreditaba un periodo de cotización en la empresa, inmediatamente anterior a la fecha del hecho causante, de 1.007 días como trabajador a tiempo completo, inferior al de 2.190 días exigido legalmente para acceder a la jubilación parcial, según lo establecido en el art. 166.2.b) LGSS (folio 23 reverso que se da por reproducido).

TERCERO.- La demandante interpuso reclamación previa en fecha 28-10-2013 (folios 24 reverso a 26 que se dan por reproducidos), siendo desestimada en resolución de fecha 12-11-2013, en la que se indica que 'no acredita una antigüedad en la empresa, como trabajador por cuenta ajena y a tiempo completo, de 6 años' y que 'el tiempo de servicios como funcionaria de la Administración u organismo público que sea, en los que, en un momento dado, se pasa a tener la condición de personal laboral, no puede sumarse sin más al trabajo en esta última condición, a efectos de acreditar el requisito de antigüedad en la empresa para lucrar la pensión de jubilación parcial' (folio 32 reverso que se da por reproducido).

CUARTO.- La actora ha prestado servicios para la 'UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA' desde el 11-12-1973 al 02-09-2013 como funcionaria pública encuadrada en el RGSS y desde el 01-12-2010 en adelante como personal laboral (técnico medio de gestión administrativa) encuadrada en el RGSS, tras acogerse en fecha 28-10-2010 al 'Acuerdo en el Equipo de Gobierno y la Gerencia y el Comité de Empresa para el establecimiento del Plan de Jubilación parcial de la plantilla del PAS laboral de la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA' de fecha 31-03-2006; lo que le fue reconocido por la Universitat en fecha 01-12-2010, pasando a la condición de excedencia voluntaria como funcionaria por incompatibilidad y suscribiendo contrato de trabajo indefinido a tiempo completo en esa misma fecha. En fecha 22-03-2013, la Gerencia de la Universitat y el Comité de empresa alcanzaron un 'Acuerdo colectivo de empresa regulador del Plan de jubilación parcial de la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA' con anexo en el que figuraban los trabajadores afectados, entre los que se encontraba la actora. La demandante en fecha 05-10-2012 solicitó acogerse al referida Plan de jubilación parcial, lo que le fue reconocido por la Universitat con efectos de 03-09-2013 pasando a situación de jubilación parcial del 75%, reduciendo la jornada y la retribución en un 25%; al tiempo que la Universitat suscribió con otro trabajador un contrato de relevo en fecha 03-09-2013, a tiempo parcial desde dicha fecha al día 19-07- 2017 (documentos obrantes a folios 16, 18 reverso a 24, 27, 28, 41 a 45, 46 a 49, 50, 51, 52, 54 que se dan por reproducidos).

QUINTO.- De estimarse la demanda la base reguladora de la pensión solicitada ascendería a 2.620,75 ? mensuales, el porcentaje sería el del 75 por 100 y la fecha de efectos el día 03-09-2013 (folios 55 a 76, en especial 55 y 72 que se dan por reproducidos y conformidad partes en acto de juicio).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada, Institut Nacional de la Seguretat Social, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries, les quals el van impugnar, Laura i Universitat Autònoma de Barcelona-UAB. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora, en reclamació de que se li reconegués el dret a jubilar-se parcialment en un 75% de la seva jornada laboral, s'interposa per l'Entitat Gestora Recurs de Suplicació.

La qüestió controvertida en el present recurs és estrictament jurídica i consisteix en determinar si l'actora, que va treballar per la Universitat demandada com a funcionària pública des de l'11.12.1973 fins el 2.9.2013, enquadrada en el Règim General de la Seguretat Social i des del 1.12.2010 com personal laboral a temps complert, té dret a jubilar-se de forma parcial anticipada.

La sentència d'instància va estimar la demanda en entendre que la demandant tenia dret a accedir a la jubilació anticipada perquè s'ha d'entendre que el requisit de tenir un període de 6 anys anteriors cotitzats per accedir a la dita prestació es compleix, tenint en compte les cotitzacions anteriors com a funcionària.

SEGON.En el primer motiu del recurs, l'Institut demandat afirma que la sentència ha infringit l' art. 78 de la LRJS , en relació amb els articles 293 a 297 i 298.1 de la LEC i amb l' art. 24 de la Constitució Espanyola i argumenta que en data 11.12.2014 va presentar un escrit al Jutjat sol.licitant es demanés un informe de la Inspecció de Treball sobre les qüestions relatades en el dit escrit que incidien sobre aspectes essencials del procediment, la qual mai no es va practicar, ni es va rebre cap resposta formal de que s'hagués de denegar la dita prova i en el moment del judici no es va fer cap pronunciament sobre aquesta pretensió, la qual cosa suposa que la sentència pateix d'incongruència per omissió, atès que la jutgessa s'hauria d'haver pronunciat sobre aquesta qüestió, el que col.loca a la part en indefensió, per la qual cosa sol.licita es reposin les actuacions al moment de la recepció del dit escrit, 7 dies abans del dia del judici, per tal d'oficiar a la Inspecció de Treball.

L' article 193 a) de la Llei processal laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998 ), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

En el present supòsit es demana la nul.litat de la sentència per incongruència, en no haver resolt la magistrada la pretensió del demandat de sol.licitar un informe a la Inspecció de Treball. Doncs be, la pretensió s'ha de desestimar. En primer lloc, perquè té raó la demandant quan argumenta que en cap cas en la resolució que va resoldre denegar la seva pretensió de jubilació parcial anticipada, es feia referència a cap tipus de frau per part de l'actora, per la qual cosa no es podien introduir en el litigi noves qüestions no assenyalades en la resolució que s'impugna, perquè és cert que la resolució impugnada únicament va denegar la petició de jubilació anticipada parcial perquè no reunia el requisit d'haver cotitzat 6 anys abans de la sol.licitud, sense fer cap altre referència a un possible frau.

I, en segon lloc, perquè en el moment del judici oral l'entitat demandada hauria d'haver reiterat la sol.licitud de la petició del dit informe a la magistrada d'instància i, en cas de que aquesta l'hagués denegat, hauria d'haver formulat la corresponent protesta, al.legant la situació d'indefensió que aquesta denegació li havia causat, el que no va fer, per la qual cosa s'ha d'entendre que va estar d'acord amb la denegació tàcita feta per la Magistrada d'instància de la dita pretensió, sense que, en cap cas, se li hagi causat cap tipus d'indefensió.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat en l'apartat b) de la LRJS, es demana s'afegeixi un nou fet provat al relat fàctic de la sentència, pel qual proposa la redacció següent: 'No queda acreditado cuales eran las funciones de la actora antes de su laboralización, ni si las actuales sólo podían ser desempeñadas tras perder su condición de funcionaria'. Es fonamenta en que sobre aquesta qüestió s'hauria d'haver sol.licitar informe a la Inspecció de Treball.

Abans d'entrar a l'examen del motiu cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, aplicant aquests requisit al present motiu, és evident que la pretensió ha de ser totalment desestimada. En primer lloc, perquè està redactada en sentit negatiu, per la qual cosa en tot cas es podria parlar de 'no fets', el que no té cabuda en el relat fàctic de la sentència, en segon lloc, perquè no es fonamenta en cap mitjà útil per a demanar la modificació i, en tercer lloc, perquè la seva inclusió no tindria cap transcendència per a modificar la decisió de la resolució impugnada.

QUART.En el tercer motiu del recurs, que també està correctament fonamentat en l'apartat c) de l' art. 193 de la LRJS , el recurrent afirma que la resolució ha infringit l' art. 6.4 del Codi Civil i argumenta, en síntesi, que existeix una sospita més que fonamentada de que la Universitat Autònoma està convertint en laborals a molts dels seus funcionaris amb l'única finalitat d'atorgar-los la cobertura legal necessària per a accedir a la prestació de jubilació parcial, evitant així la reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem que ha assenyalar que aquesta possibilitat no estava a l'abast del personal funcionari i estatutari i com es pot comprovar en el foli 24 cara b) de les actuacions, la mateixa actora assenyala en el fet segon, que la seva única voluntat per a convertir-se en personal laboral, és la d'accedir a la jubilació parcial, per la qual cosa no es extemporani que el recurrent al.legués una actuació fraudulenta per obtenir la citada prestació, perquè aquesta actuació es pot apreciar per la Sala en la seva funció revisora del Dret aplicat i que en tot cas la STS de 21.6.1988, de la Sala 3 ª entén que no està prohibit a les parts invocar nous motius o al.legacions per a fonamentar el recurs i l'oposició.

Censura jurídica que s'haurà de desestimar. L' article 6.4. del Codi Civil estableix que 'Los actos realizados al amparo del texto de una norma que persigan un resultado prohibido por el ordenamiento jurídico, o contrario a él, se considerarán ejecutados en fraude de ley y no impedirán la debida aplicación de la norma que se hubiere tratado de eludir'.

Doncs bé, en el present supòsit aquest article no és d'aplicació a la qüestió controvertida en el present litigi, atès que en cap cas s'ha demostrat que l'actora hagi actuat en frau de llei, perquè la qüestió que s'està examinant ja ha estat decidida pel Tribunal Suprem, en les sentències de dates 25.3.2013 (R. 1775/2012 ) i 3.2.2014 (R. 861/2013 ), citades per la magistrada, doctrina que també ha aplicat aquesta Sala en la sentència de data 26.3.2014 (R. 237/14 ), en una cas idèntic al present, en el que també l'actora treballava a la Universitat Autònoma, en la qual es raona el següent:

'Debemos por lo tanto estar al criterio establecido por el Tribunal Supremo en sus sentencias de 25 de marzo de 2013 , a la que acertadamente se acoge la sentencia de instancia, y que reitera la más reciente de 3 de febrero de 2014 .

Como se dice en la primera de ellas: 'La tesis que la entidad recurrente sostiene con su denuncia es que los funcionarios públicos están excluidos del ámbito subjetivo de la jubilación parcial, al encontrarse pendiente de desarrollo normativo la previsión del art. 67 del EBEP (Ley 7/2007, de 12/Abril ), y que el requisito de una antigüedad mínima en la empresa de seis años que establece el art. 166.2 LGSS para la citada modalidad de jubilación excluye -por la referencia legal a empresa y trabajador, que son términos propios de la relación laboral- el cómputo de los servicios prestados bajo una condición jurídica distinta, como es la de funcionario.

Tras lo que el Tribunal Supremo razona que 'Muy contrariamente a lo que se sostiene en el recurso, entendemos plenamente ajustada a Derecho la decisión recurrida. Para ello hay que partir de la base literal del precepto a interpretar - art. 166.2.b) LGSS -, que prescribe como requisito para acceder a la pensión por jubilación parcial, la de « acreditar un período de antigüedad en la empresa de, al menos, 6 años inmediatamente anteriores a la fecha de la jubilación parcial. A tal efecto se computará la antigüedad acreditada en la empresa anterior si ha mediado una sucesión de empresa en los términos previstos en el artículo 44 de la Ley del Estatuto de los Trabajadores , o en empresas pertenecientes al mismo grupo». De otra parte, es claro que la situación de la demandante como trabajadora en régimen laboral no ofrece sombra alguna de ilegitimidad, siendo así que fue fruto de opción llevada a cabo al amparo de la Orden 30/07/92 (Presidencia del Gobierno de Aragón), dictada en desarrollo del TR de la Ley de la Función Pública de la CA de Aragón ( Decreto Legislativo 1/1991, de 19/Febrero). Y como corolario inevitable de tal afirmación es que el ámbito subjetivo que delimita el art. 166 LGSS , incuestionablemente comprende a la reclamante, en tanto que trabajadora por cuenta ajena de la DGA.

Sentado ello, qué duda cabe que la respuesta al tema debatido viene dada por el significado que deba atribuirse a la expresión «antigüedad en la empresa» utilizada por el precepto y que EG la limita exclusivamente al periodo de actividad en régimen laboral, en tanto que la decisión recurrida entiende comprensiva de toda prestación de servicios con la empresa; criterio que sin lugar a dudas compartimos. 3.- Es cierto que la antigüedad no necesariamente ha de identificarse con el tiempo efectivo de servicios, porque «la antigüedad es una noción compleja que no tiene un sentido unívoco ni una función uniforme en el marco de la relación de trabajo... La antigüedad es, según uno de los significados que recoge el Diccionario de la Real Academia, 'el tiempo transcurrido desde que se obtiene un empleo'. Pero ese tiempo puede ser definido de forma distinta, según los efectos a los que se refiere su cómputo» ( SSTS 03/03/09 -rcud 950/08 -; 15/03/10 -rco 90/09 -; y 25/01/11 -rcud 1991/10 ).

Ahora bien, dada esta polivalencia semántica, la conclusión a la que llegamos es la de que la «antigüedad» exigida por el art. 166 LGSS equivale a la «vinculación» o prestación de servicios (ininterrumpida durante los seis años precedentes), y ello porque no hay criterio interpretativo alguno que pueda avalar el parecer de que esa vinculación deba ser exclusivamente laboral, excluyendo la funcionarial. Antes al contrario, el elemento literal sirve de apoyo a la solución opuesta, siendo así que donde la ley no distingue no debe distinguir el intérprete, máxime cuando se trata de restringir derechos que la misma establece (recientes, SSTS 09/12/10 -rcud 321/10 -; 16/11/12 -rco 208/11 -; y 05/03/12 -rco 57/11 -); y el componente finalista de la exigencia, también apunta en la misma dirección, pues los intereses que la norma parece tutelar en forma alguna pueden perjudicarse con la diferente naturaleza jurídica de los tiempos de «vinculación». Expliquémonos: a la vista de la regulación que la LGSS hace de los diversos supuestos de jubilación anticipada, no parece aventurado sostener que en el caso de la total (art. 161 bis) se contempla - aparte del respeto a los derechos adquiridos de los hubiesen sido mutualistas- una determinada situación de necesidad (la discapacidad; y el desempleo), en tanto que en el supuesto de la jubilación parcial ( art. 166.2 ) el mecanismo se configura como una mera conveniencia del beneficiario -ciertamente ligada a la creación de empleo a través del simultáneo contrato de relevo- y a unos posibles intereses empresariales (estabilidad de la plantilla), y que por lo mismo se condiciona a una rigurosa persistencia -estabilidad- laboral previa (los seis años ininterrumpidos de trabajo en la misma empresa), al objeto de evitar que la institución se convierta en vía de salida para otra situaciones a las que el legislador quiere atribuir diversa solución legal y que a la par comporte perjuicio para el referido interés de la empresa, por la excesiva movilidad del personal.

3.- En último término procede destacar que este criterio no está afectado -en el caso- por la STS 31/05/12 (rcud 104/11 ), citada por el Ministerio Fiscal en su informe, siendo así que tal pronunciamiento va referido a la imposibilidad de intercomunicar cotizaciones -a los efectos de la jubilación parcial- entre el Régimen de Clases Pasivas (funcionarios públicos) y los distintos regímenes integrados en el sistema de la Seguridad Social (trabajadores por cuenta ajena); y aparte de que éste no es el tema que ahora es objeto de debate, en todo caso tampoco podría serlo, porque la documental incorporada a autos (informe oficial de cotización) pone de manifiesto que durante la prestación de servicios para la DGA la actora se hallaba afiliada al RGSS.'.

En conseqüència, l'aplicació d'aquesta doctrina al present litigi, ens obliga a arribar a la mateixa conclusió, atès que com diu la nostra sentència de data 26.3.14 ,

'toda vez que tampoco en este supuesto se puede poner en duda la legitimidad de la decisión de la trabajadora de modificar la naturaleza del vínculo funcionarial que la vinculaba con la universidad pública codemandada, acogiéndose a unos acuerdos fruto de la negociación colectiva pactados por dicho organismo con la representación de los trabajadores en fechas 29 de marzo de 2006 y 31 de marzo de 2006, en los que se establecía un mecanismo de laboralización del personal de administración y servicios funcionario y un plan de jubilación parcial de ese mismo personal laboral, siendo finalmente incluidos estos acuerdos en el art. 53 del convenio colectivo del personal de administración y servicios de las universidades públicas catalanas, por lo que la actora solo ha hecho que acogerse a una opción legal que viene reconocida en un convenio colectivo que no ha sido objeto de impugnación en este extremo'.

No existeix, en conseqüència, tap tipus d'actuació fraudulenta per part de la demandant, per la qual cosa el motiu ha de ser desestimat, el que comporta la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona, en data 6 de març de 2015 , que va recaure en les Actuacions 1269/2013, en virtut de demanda presentada per Doña. Laura contra l'esmentat Institut i la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA, en reclamació pel reconeixement de jubilació parcial anticipada i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.