Sentencia Social Nº 4204/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2666/2006 de 07 de Junio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU/

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 7 de juny de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4204/2007

En el recurs de suplicació interposat per Carlos Antonio a la sentència del Jutjat Social 2 Girona de data 23 de gener de 2006 dictada en el procediment núm. 783/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social

Girona, Tesoreria General de la Seguridad Social Girona, Fraternidad Muprespa i Serveis Industrials SA (SEINSA SA), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 10 de novembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de gener de 2006, que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demanda interposada per Carlos Antonio contra FRATERNIDAD MUTUA d'accidents de treball i enfermetats professionals de la Seguretat Social núm. 275, Institut Nacional de la Seguretat Social, Tresoreria General de la Seguretat Social i l'empresa Serveis Industrials S.A., i, en conseqüència, absolc els demandats de les pretensions de l'actora."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer. El demandant, Carlos Antonio , nascut el 16 d'octubre de 1979, amb DNI núm. NUM000 , es troba afiliat al règim general de la seguretat social núm. NUM001 , i professió habitual electricista industrial, i una base reguladora per la incapacitat permanent parcial de 1074'41 euros/mes.

Segon.- El demandant va causar baixa per incapacitat temporal, a causa d'accident de treball ocorregut el 6 de marc de 2004. Iniciada la via administrativa per la declaració d'incapacitat permanent, la Direcció provincial de l'INSS, en data 4 d'agost de 2005, va dictar resolució mitjançant la qual determinava les lesions patides per Carlos Antonio com no invalidants, prèvia proposta de la comissió d'evaluació d'incapacitats de la direcció provincial de l'INSS i vist el dictamen emès pel CRAM en relació a l'expedient del treballador. Aquest informe era del següent contingut literal:

"Determinado el siguiente cuadro residual:

HERNIA DISCAL L4-L5 DERECHA, INTERVENIDA QUIRÚRGICAMENTE.

Y analizadas las secuelas descritas y las tareas realizables por el titular, esta comisión de evaluación de incapacidades, propone a la dirección provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social

La declaración del interesado referido como afecto de lesiones permanentes, no invalidantes, recogidas en:

BAR. ESP. DENOMINACIÓN CUANTIA EUROS

110 CICATRICES NO INCLUIDAS EN LOS EPIGRAFES 450'00.

Tercer.- Atès que el demandant no va estar conforme amb la resolució anterior, va presentar reclamació prèvia davant l'INSS. Aquest organisme, en data 19 de setembre de 2005 va dictar resolució mitjançant la qual desestimava la reclamació prèvia que s'havia efectuat per entendre, tot i que les lesions determinades en I'informe de l'Institut Català d'avaluacions mèdiques, així corn les numerades en la reclamació prèvia presentada, determinen alteració de la seva integritat física però no comporten disminució o anulació de la seva capacitat per l'exercici de la seva professió habitual en grau suficient per constituir situació d'incapacitat permanent.

Quart. Les seqüeles que presenta el demandant:

- Hemilaminectomia dreta, amb compromís Ileuger sobre la cara ventral del saco tecal en situació paramedial dreta, que sembla correspondre amb recidiva herniaria.

- Discopatia degenerativa L4-L5.

- Diàmetre del canal de dimensions reduïdes en segment L3- L4 a L5- S1.

- Afectació radicular, sub-aguda, en un grau lieu que interessa a la rel L4 dreta.

Cinquè.- Les tasques que realitzava Carlos Antonio , corn oficial de tercera, electricista, i que solien ser fora del centre, venen a ser: en feines de col.locació safates i soportació de les mateixes, passar cablejat, conexionat cablejat, col.locació lluminàries i suport a altres operaris.

Sisè. L'empresa es troba al corrent de pagament de les cotitzacions.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària,que el va impugnar en forma FRATERNIDAD MUPRESPA. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la Sentència d'instància, que va desestimar la demanda interposada pel treballador en reclamació per Incapacitat Permanent Parcial derivada d'accident de treball, per a la seva professió habitual d'oficial electricista industrial fent les tasques que consten descrites en la relació fàctica, planteja el demandant Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets provats de la sentencia i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència comeses en aquella en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

SEGON.- La part recorrent postula la modificació parcial del fet quart de la sentència que es refereix a les lesions que pateix, i proposa un text alternatiu a addicionar al final del redactat que digui " La valoració global dels fenòmens patològics residuals descrits és la de què constitueixen la denominada síndrome de cirurgia fallida de l'esquena o Failed Back surgery Sindrome." Basa la modificació en el dictamen pericial mèdic.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant de forma reiterada i constant en aplicació de pacífica doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En aplicació de la doctrina precedent, s'estima la modificació postulada perquè entenem que es determinant la prova documental en què es basa, que coincideix amb el dictamen mèdic de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques que estableix com a seqüeles la lumbàlgia amb parestèsies a les extremitats inferiors amb predomini dret i de vegades cervicàlgies .

Tercer.- Com a segon motiu del recurs denuncia la infracció per aplicació incorrecte de l' article 137.3 de la Llei general de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 1/1994 de 20 de març, que defineix la Incapacitat Permanent Parcial per a la professió habitual, al.legant, en síntesi, que el treball propi de la seva professió d'electricista es veu dificultat per la lumbociatàlgia dreta cronificada associada al quadre degeneratiu osteodiscal, que li impedeix la plena mobilitat i flexibilitat del cos i les càrregues o la sobrecàrrega com la bipedestació o deambulació. Lesions que comporten una penositat i sacrifici que merma el rendiment en més d'un trenta tres per cent.

Pel que fa a la infracció que es denuncia, la Jurisprudència ha vingut destacant reiteradament, entre d'altres en les Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1.986, el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal manera, que unes mateixes lesions i seqüeles poden ser constitutives o no d'invalidesa permanent, en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapaç, atès que en concret i pel que fa referència als graus d'Incapacitat Permanent Parcial i Total, el números 3 i 4 de l'actual article 137 de la Llei General de la Seguretat Social definits per voluntat de la Disposició Transitòria cinquena bis de la LGSS . que remet a la normativa anterior, es refereixen a la professió habitual, per la qual cosa cal declarar els esmentats graus d'incapacitat quan les lesions o seqüeles impedeixin -en el cas de la Incapacitat Total- o redueixin -en el supòsit de la Parcial- el desenvolupament de les tasques pròpies de l'activitat habitual amb la professionalitat, dedicació i constància que la relació laboral exigeix.

Aquest objecte del recurs s'ha d'estimar, tota vegada que la professió habitual de referència i les tasques concretes del lloc de treball són determinants per a poder valorar jurídicament les limitacions funcionals i la seva intensitat incapacitant, seguint la doctrina jurisprudencial citada en relació amb la professió habitual que consta en la definició de l' article 137.3 vigent per manca de desplegament de l'article 8 de la Llei 24/1997 .

En el cas examinat aquí, i d'acord amb el relat fàctic de la sentència d'instància que s'ha modificat, el recurrent pateix discopatia degenerativa amb afectació radicular sub aguda lleu de la rel L4 dreta més canal de dimensions reduïdes en les lumbosacres i recidiva herniària per hemilaminectomia dreta, que dona molèsties i certes limitacions, com raona la sentència de la instància en el segon fonament de dret com afirmació judicial amb valor fàctic, degut a la lumbàlgia. La sentència de la instància entén que malgrat aquestes molèsties per la lumbalgia amb parestèsies, no consta provada la intensitat ni la forma que aquestes lesions incideixen en la professió habitual.

La Sala considera que les lesions objectivades en relació a la professió i tasques que consten relacionades en el fet provat cinquè de la sentència, comporten una penositat i patiment perquè te limitades la càrrega i sobrecàrrega del raquis lumbar, i la professió requereix flexions del tronc i mobilitat , així com la bipedestació i deambulació, a més de càrregues. Requeriments que s'alternen entre ells de forma que les lesions no impedeixien les tasques fonamentals de la professió, sinó en grau suficient de penositat que impedeixen el seu rendiment habitual per sobre del 33%.

Per tant, concloem que els citats patiments considerats definitius han de suposar evidentment una limitació per al desenvolupament de les tasques corresponents al seu professiograma laboral com a mínin en un 33 per cent del seu rendiment habitual en la producció com a electricista, tal com exigeix el ja citat número 3 de l'article 137 de la Llei General de la Seguretat Social . Per tant s'haurà de revocar la sentencia de la instància i declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent parcial per a la seva professió, devent condemnar la part demandada a estar i passar per aquesta declaració i a l'asseguradora d'accidents de treball Mútua En conseqüència hem d'estimar el recurs i amb revocació de la sentència de la instància, condemnar la Mútua Fraternidad, Muprespa núm. 275 a abonar la indemnització de vint-i-quatre mensualitats de la base reguladora de 1.074,41 euros mensuals per la incapacitat permanent parcial que pateix el recurrent, amb descompte de l'import del barem per lesions no invalidants en cas d'haver-lo liquidat al treballador, sense perjudici de les responsabilitats legals subsidiàries de l'INSS. i la TGSS., i amb absolució de l'empresa.

Atesos els preceptes legals citats, els seus concordants i demés disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimar el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Carlos Antonio contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Girona de 23 de gener de 2006 en el procediment núm. 783 de 2005 , seguit a instància de l'esmentat recurrent contra l' INSS, la TGSS, Serveis Industrials S.A.- SEÏNSA S.A.,. i Fraternitat Muprespa. Revocar la sentencia de la instància, i declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent parcial per a la seva professió d'electricista, devent condemnar la part demandada a estar i passar per aquesta declaració i a l'asseguradora d'accidents de treball Fraternidad, Muprespa núm. 275 a abonar la indemnització de vint-i-quatre mensualitats de la base reguladora de 1.074,41 euros mensuals, amb descompte de l'import del barem per lesions no invalidants en cas d'haver-lo liquidat al treballador, sense perjudici de les responsabilitats legals subsidiàries de l'INSS. i la TGSS., i amb absolució de l'empresa.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.