Sentencia Social Nº 4205/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2563/2006 de 07 de Junio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 7 de juny de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4205/2007

En el recurs de suplicació interposat per Fernando a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 25 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 608/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional

Antecedentes

Primer. En data 2 de setembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de novembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando la Demanda interpuesta por Fernando , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre Incapacidad Permanente Absoluta, para todo trabajo, por agravación de la total para su profesión habitual, reconocida, derivada de Enfermedad Común, debo absolver y absuelvo a la parte demandada, confirmando las Resoluciones recurridas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Fernando , con fecha de nacimiento de 27 de Septiembre de 1.959, fue declarado en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de Enfermedad Común, por Resolución del INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL de fecha de 26 de Julio de 1.999.

SEGUNDO.- Presentó una solicitud de revisión el día 14 de Marzo de 2.005.

TERCERO.- La Base Reguladora de la prestación es de 798,15 Euros, reconocida por la Resolución anterior. -

CUARTO.- Las lesiones que dieron lugar a la declaración de incapacidad anterior fueron las siguientes:

NEUROSIS AVASCULAR CABEZA FEMORAL. ARTROPLASTIA DE CADERA DERECHA.

QUINTO.- Según el dictamen emitido por la Unidad de Valoración Médica de Incapacidades, presenta las lesiones siguientes:

CARDIOPATÍA ISQUEMICA. INFARTO AGUDO DE MIOCARDIO INFERIOR LESIÓN DE TRES VASOS. ANGIOPLASTIA + STENT. PRECORDALGIA DE ESFUERZO.

DIABETES TIPO II. PRÓTESIS TOTAL CADERA DERECHA.

SEXTO.- Por Resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social, de 21 de Mayo de 2.005, se resolvió: no haber lugar a revisar el grado de incapacidad declarado a Fernando porque las secuelas que presenta siguen constituyendo en la actualidad el mismo grado de incapacidad permanente reconocido en su día.

Declarar que se podrá instar la revisión por agravación o mejoría a partir de 04 / 2007.

SÉPTIMO.- Frente a la Resolución mencionada, el actor interpuso Reclamación Previa a 7 de Junio de 2.005, por considerar que está afectado de una incapacidad permanente en el grado de absoluta, derivada de enfermedad común.

OCTAVO.- La Reclamación Previa se desestimó a 11 de Julio de 2.005.

NOVENO.- El actor presenta las lesiones siguientes:

DIABETES MELLITUS. CARDIOPATÍA ISQUÉMICA CON INFARTO AGUDO DE MIOCARDIO TRATADO CON ANGIOPLASTIA Y STENT Y PRÓTESIS TOTAL DE CADERA DERECHA.

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Pel demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- El recurrent proposa la modificació del fet provat novè, que es refereix a les lesions que pateix, per a que digui que que pateix diabetes mellitus tipus II insulino dependent des de fa sis anys. Cardiopatia esquèmica greu amb infart agut de miocardi i lesió de tres vasos, tractada amb angioplàstia i stent. Precordàlgia d'esforç. Pròtesi total de maluc dret. Basa la modificació en els informes mèdics que cita i en la mateixa resolució de l'ens gestor.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma pacífica i constant que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000.

En el cas present la redacció alternativa postulada del fet provat novè es basa en documents que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. En aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi , que el conjunt florit de patologies i limitacions severes i importants demostren que no pot fer cap feina sedentaria o lleugera, , i que concorren les condicions exigides per a què se li reconegui una incapacitat permanent absoluta, atès que les lesions que presenta el recurrent s'han agreujat i n'han aparegut de noves que li impedeixen en el seu conjunt la realització de tasques sedentàries, o senzilles.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficacia, en régim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el novè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat que relacionem amb el fet provat cinquè, no reflecteix un conjunt de patiments amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o propia, ja què presenta un conjunt de patologies importants sent determinant la precodàlgia d'esforç que no obstant, juntament amb la diabetes i la pròtesi de maluc, no comporten la inhabilitació per a tota classe de treballs per compte d'altre, perquè pot fer activitats de tipus sedentari. En el seu conjunt la patologia objectivada, si be ha empitjorat respecte al moment de ser-li reconeguda una incapacitat permanent total, perquè han aparegut malalties noves, entenem que es troben controlades i arar per ara no són invalidants de forma absoluta, fet que comporta la desestimació del recurs i la nconfirmació de la sentencia de la instància, perquè entenem que no impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre en tasques sedentàries. Per tant, no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, en relació amb l'article núm. 143 de la mateixa norma .

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Fernando contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 28 de Barcelona de 25 de novembre de 2005, dictada en el procediment núm. 608/2005 , seguit a instància de l'esmentat recurrent contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem en la seva totalitat

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.