Sentencia SOCIAL Nº 4219/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1974/2017 de 27 de Junio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8027739

RM

Recurs de Suplicació: 1974/2017

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 27 de juny de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4219/2017

En el recurs de suplicació interposat per MUTUA ASEPEYO a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 10 d'octubre de 2016 dictada en el procediment núm. 621/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Alfredo , INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i SERVIS COMPLET, S.L., ha actuat com a ponent Il lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre incapacitat temporal, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 d'octubre de 2016 , que contenia la decisió següent:

'Que, estimando la Demanda interpuesta por Alfredo , debo declarar y declaro que el proceso de Incapacidad Temporal iniciado el 27 de Septiembre de 2.013 deriva de Enfermedad Profesional, condenando a la MUTUA ASEPEYO al abono de la prestación correspondiente y al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, a la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y a la Empresa SERVIS COMPLET, S.L., a estar y pasar por la presente declaración.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- Alfredo , con Documento Nacional de Identidad NUM000 , inició un proceso de Incapacidad Temporal el 27 de Septiembre de 2.013, derivado de Enfermedad Común.

SEGUNDO.- El 27 de Marzo de 2.014, el actor solicitó la determinación de contingencia y el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL inició un Expediente.

TERCERO.- El 13 de Marzo de 2.015, dictó Resolución en el sentido de que el proceso de Incapacidad Temporal iniciado el 15 de Julio de 2.013 deriva de Accidente de Trabajo y el iniciado el 27 de Septiembre de 2.013 deriva de Enfermedad Común, de conformidad con dictamen del ICAM de 13 de Agosto de 2.014 y de la Comisión de Evaluación de Incapacidades de 10 de Marzo de 2.015.

CUARTO.- El 28 de Abril de 2.015, el actor interpuso Reclamación Previa, aclarada con Ampliación el 30 de Junio de 2.015.

QUINTO.- El 25 de Mayo de 2.015, la Reclamación Previa se desestimó, lo que se notificó al actor el 3 de Junio de 2.015.

SEXTO.- La actividad laboral del actor ha sido la de montador de stands, para la Empresa SERVIS COMPLET, S. L., dado de alta en el Régimen General.

SÉPTIMO.- El diagnóstico de la baja iniciada el 27 de Septiembre de 2.015, por Enfermedad Común, fue: 'otras lesiones del hombro.'.

OCTAVO.- Esta baja dio lugar a la declaración de Incapacidad Permanente por Resolución del INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, de 20 de Marzo de 2.015, por las lesiones siguientes:

ROTURA PARCIAL TENDÓN SUPRAESPINOSO DERECHO CON CAMBIOS DEGENERATIVOS A NIVEL ARTICULACIÓN A-C Y PÉRDIDA DE LA MOVILIDAD GLOBAL ACTIVA DEL 50%.

LIMITADO PARA TRABAJOS QUE REQUIERAN SOBRECARGA, POSTURAS FORZADAS DE EXTREMIDAD SUPERIOR DERECHA.

NOVENO.- El 11 de Julio de 2.013, el actor notó un dolor en el hombro derecho y causó baja por Accidente de Trabajo desde el 15 hasta el 17 de Julio de 2.013, con el diagnóstico: 'lesiones en el hombro'.

DÉCIMO.- Tras su período de vacaciones, el actor causó baja el 27 de Septiembre de 2.013, con el mismo diagnóstico, pero por Enfermedad Común, hasta la declaración de la Incapacidad Permanente.

UNDÉCIMO.- La Empresa, con Código de Identificación Fiscal B 60375953, tiene como actividad económica principal la construcción y montaje de stands en ferias, congresos, salones monográficos, convenciones, exposiciones, reuniones, actos públicos y cualquier tipo de celebraciones y certámenes.

DUODÉCIMO.- El trabajador viene prestando sus servicios para la Empresa desde el 4 de Enero de 2.000, con la categoría Profesional de Oficial de 1ª Montador a tiempo completo en virtud de un Contrato de trabajo de carácter indefinido, en horario de 8 a 13 y de 15 a 18 horas, de lunes a domingo, con los descansos legalmente establecidos; con las tareas del profesiograma aportado.

DECIMOTERCERO.- El 15 de Julio de 2.013, sobre las 11 de la mañana, mientras el actor se encontraba levantando una pieza de hierro de aproximadamente veinte o treinta kilos, sintió un dolor en el hombro derecho debido al esfuerzo.

DECIMOCUARTO.- La Inspección de Trabajo y Seguridad Social de Cataluña emitió informe con las conclusiones siguientes:

A la vista de lo manifestado por la parte social y empresarial y ante a falta de documentación preventiva referida al daño sufrido por el Sr. Alfredo , sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 115.3 de la Ley General de la Seguridad Social , la actuante carece de elementos de convicción suficientes para poder determinar la causa material y directa del daño producido en la salud del Sr. Alfredo .

No obstante lo anterior, se efectúa requerimiento de obligado cumplimiento por la empresa SERVIS COMPLET, S. L. en el plazo de un mes en los siguientes términos:

En virtud de lo dispuesto en el artículo 115.3 de la Ley General de la Seguridad Social en relación con lo previsto en el artículo 16.3 de la Ley General de la Seguridad Social en relación con lo previsto en el artículo 16.3 de la Ley 3171995 de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales (BOE del 10 de noviembre), se requiere a la empresa para que, en el plazo máximo de un mes, adopte las medidas técnicas y preventivas necesarias para llevar a cabo una investigación del daño producido en la salud del trabajador D. Alfredo a fin de detectar la causa directa y material de este hecho.

DECIMOQUINTO.- Antes de la baja de 17 de Julio de 2.013, el actor estaba afecto de:

Enfermedades provocadas por posturas forzadas y movimientos repetitivos en el trabajo; enfermedades por fatiga e inflamación de las vainas tendinosas, de tejidos peritendinosos e inserciones musculares y tendinosas.

DECIMOSEXTO.- La Empresa tiene aseguradas las contingencias profesionales en la MUTUA ASEPEYO y se halla al corriente en el pago de cuotas.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada, MUTUA ASEPEYO, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Alfredo . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la qual sol.licitava es declarés derivada de malaltia professional, o, subsidiàriament, d'accident de treball, la situació d'incapacitat temporal en que es va trobar des del 27.9.2013, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació que s'estructura en dos motius, el primer destinat a sol.licitar la modificació del relat fàctic de la sentència i el segon en el que es denuncia la infracció de la normativa legal.

La sentència d'instància va estimar la pretensió principal de la demanda argumentant que tant les lesions que pateix l'actor en l'espatlla dreta, com la seva professió, estaven recollides en el R.D. 1299/2006, de 10 de novembre, que va aprovar el quadre de malalties professionals, concretament en el Grup 2, Agent D, Subagent 01, Activitat 01, Codi 2D0101, per la qual cosa la situació d'incapacitat temporal, s'havia de considerar derivada de malaltia professional.

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la recurrent sol.licita la modificació del relat fàctic de la sentència, concretament que s'afegeixin dos nous fets provats, que serien el segon bis i el segon ter i que s'elimini el fet provat cinquè, però abans d'entrar al seu examen cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Pel que fa al nou fet provat segon bis, es proposa la redacció següent: 'En fecha 3.10.2013 se practica RNM que evidencia hallazgos compatibles con una rotura probablemente total con retracción de unos 15 mm a nivel del tendón supraespinoso con leve-moderada atrofia muscular. Severos cambios degeneratives a nivel de la articulación acromio clavicular'. Es fonamenta en el doc. nº 44 de la seva prova documental.

La pretensió ha de ser desestimada, perquè encara que és cert el que es vol afegir, no tindria cap transcendència per a modificar la decisió de la sentència, atès que ja consta en el fet provat vuitè les lesions que patia l'actor en ser declarat en situació d'Incapacitat permanent total i que són les que objectivava la ressonància magnètica citada.

La redacció que proposa pel nou fet segon ter, és la següent: 'Los dictámenes del ICAM de fechas 13.8.14, 11.2.14 i 8.9.14, coinciden en diagnosticar que el origen de la baja de fecha 27.9.2013 es derivada de enfermedad común, al no quedar acreditada la exclusividad laboral'. Es fonamenta en els citats informes que es troben als folis 82 a 84 de les actuacions. Tampoc no es pot accedir a la dita pretensió, perquè en el fet provat tercer ja consta que en el dictamen de l'ICAM de 13.8.2014 es deia que les lesions de l'actor provenien de malaltia comú.

Per últim, i en relació amb la pretensió de que s'elimini el fet provat quinzè, es fonamenta en que no es pot recollir en el relat fàctic un fet no provat.

És evident que té raó la recurrent quan afirma que no es pot donar per provat un fet que no ho ha estat, però no és aquest el cas que s'està examinant, perquè consta en diversos informes mèdics que l'actor ja patia omàlgia dreta de 2-3 anys d'evolució, en el moment en que va patir l'accident de treball de data 11.7.2013, com per exemple en els documents núm. 5, 6 i 8 dels aportats per l'actor. Per aquest motiu s'haurà d'estimar en part el motiu i modificar el dit fet provat, canviant la redacció actual per la següent: 'Antes de la baja de 17 de julio de 2013, el actor sufría omalgia derecha de 2-3 años de evolución'.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat en l'apartat c) de la llei processal laboral, es denuncia la violació, per aplicació indeguda, dels articles 115 i 117 de la Llei General de la Seguretat Social i argumenta que en el present supòsit no s'ha acreditat l'existència d'un accident de treball, ni que la lesió que va motivar la incapacitat temporal en data 27.9.2013 tingui un origen traumàtic, per la qual cosa no pot derivar d'accident de treball ni tampoc de malaltia professional, tal com queda reflectit en l'acta de la Inspecció de Treball, que tenen presumpció de certesa en relació amb fets que contenen, per la qual cosa les patologies de l'actor s'han de considerar que provenen de la contingència de malaltia comú.

El concepte de malaltia professional es troba en l' article 116.1 de la Llei General de la Seguretat Social , segons el qual 'se entenderá por enfermedad profesional la contraída a consecuencia del trabajo ejecutado por cuenta ajena en las actividades que se especifiquen en el cuadro que se aprueba por las disposiciones de aplicación y desarrollo de esta Ley y, que esté provocada por la acción de los elementos o sustancias que en dicho cuadro se indiquen para cada enfermedad profesional'.

Com ha posat de relleu aquesta Sala en multitud d'ocasions, d'aquest concepte queda clar que la malaltia professional està integrada per tres elements: 1) el treball per compte aliena; 2) que estigui provocada per l'acció de determinats elements o substàncies; i 3) que es doni en alguna de les activitats que s'inclouen en la llista. Enumeració que es recull actualment en el RD 1299/2006, de 6 de novembre, pel qual s'aprovà el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguridad Social, pel qual s'aprovà el quadre de malalties professionals en el sistema de Seguretat Social. D'altra banda cal que estiguin connectades, atès que hi ha d'haver una relació de causa-efecte entre el treball realitzat i la malaltia que es pateix.

Ara bé, pel que fa a aquest últim requisit, el Tribunal Suprem, en la sentència de data 20.12.2007 , seguida per moltes altres, entre les quals es poden citar les més recents de data 18.5.15, que cita àmpliament la del 5.11.14, a la que fa referència la recurrent, reiterant la doctrina de la Sala, ha assenyalat que 'a diferencia del accidente de trabajo respecto del que es necesaria la 'prueba del nexo causal lesión- trabajo' para la calificación de laboralidad, 'en virtud de la presunción contenida en el artículo 116 de la Ley General de la Seguridad Social tal prueba no se exige al trabajador en ningún caso en las enfermedades profesionales listadas' - sentencias de 25 de septiembre de 1991 (rec. 460/1991 ); 28 de enero de 1992) (rec. 1333/1990 ); 4 de junio de 1992 (rec. 336/1991 ); 9 de octubre de 1992 (rec. 2032/1991 ); 21 de octubre de 1992 (rec. 1720/1991 ); 5 de noviembre de 1991 (sic) (rec. 462/1991 ; 25 de noviembre de 1992 (rec. 2669/1991 ), y más recientemente, 14 de febrero de 2006 (rec. 2990/004 )-, 'mientras que sí se pide en principio en los accidentes de trabajo en sentido estricto'.

QUART.Doncs bé, en el litigi que s'examina cal tenir en compte que s'ha acreditat que l'actor va patir un accident de treball i que el 15.7.2013 va causar baixa per aquest accident fins el dia 17.7.2013 (fets provats 9è i 13è) i que aquest va tenir lloc quan l'actor es trobava aixecant una peça de ferro d'aproximadament vint o trenta quilos, moment en que va sentir dolor a l'espatlla dreta degut a l'esforç (fet provat tretzè).

No es pot aplicar la presumpció de certesa a l'acta de la inspecció de treball que es transcriu en el fet provat 14è de la sentència, perquè el que es diu a la dita acta és que l'inspectora no disposa d'elements suficients de convicció per poder determinar la causa material i directa del dany produït en la salut de l'actor, però a aquestes manifestacions no es pot aplicar la presumpció de certesa de les dites actes, la qual només gaudeixen els fets que ha pogut constatar directament l'Inspector.

Per contra, el que sí que no és controvertit és que el demandant es muntador d'estands i treballa per l'empresa codemandada des de l'any 2.000, que té una patologia tendinosa del manegot dels rodadors de l'espatlla dreta, essent la ruptura del tendó del múscul supraespinós una manifestació extrema de la fatiga i sobrecàrrega que aquesta espatlla ha suportat; i que tant la feina que realitza, com la patologia que pateix, es troben incloses en el llistat de malalties professionals, concretament en el Grup 2, Agent D. 'Enfermedades provocades por postures forzadas y movimientos repetitivos en el trabajo; enfermedades por fatiga e inflamación de las vainas tendinoses, de Tejidos peritendinosos e inserciones musculares y tendinosas': Subagent 01, 'Hombro: patologia tendinosa crònica de manguito de los rotadores'. Activitat 01, Codi 2D0101, 'Trabajos que se realicen con los codos en posición elevada o que tensen los tendones o bolsa subacromial, asociándose a acciones de levantar y alcanzar, uso continuado del brazo en abducción o flexión, como son pintores, escayolistas, montadores de estructures'.

Per la qual cosa la situació d'incapacitat temporal, s'ha de considerar derivada de malaltia professional, perquè es compleixen tots els requisits que estableix l' art. 116 de la LGSS de 1994 .

En el cas present és inqüestionable que la malaltia que la Mútua cataloga com a degenerativa ho és, però això no vol dir que sigui d'origen comú, sinó que el que vol dir és que es tracta d'una patologia amb un deteriorament lent i en el present cas la Sala comparteix el raonament del magistrat d'instància en el sentit de que aquesta degeneració és conseqüència de la continuada sobrecàrrega articular derivada de les tasques dutes a terme per l'actor com a muntador d'estructures.

Així, doncs, el motiu s'ha de desestimar, el que comporta la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per la MUTUA ASEPEYO contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 28 de Barcelona, en data 10 d'octubre de 2016 , que va recaure en les Actuacions 621/2015, en virtut de demanda presentada pel Sr. Alfredo contra lÂ?INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, SERVIS COMPLET, S.L. i la Mútua esmentada, en reclamació per determinació de contingència i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmen lÂ?esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.