Sentencia Social Nº 4242/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1478/2013 de 14 de Junio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 14 de juny de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4242/2013

En el recurs de suplicació interposat per Pedro a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 6 de juliol de 2012 , dictada en el procediment núm. 413/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Jose Miguel , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 26 d'abril de 2012, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de juliol de 2012 , que contenia la decisió següent:

'Estimar la demanda presentada per Jose Miguel , en contra de l'empresari Pedro , sobre acomiadament declaro la improcedència de l'acomiadament de la part actora produït amb efectes del 14.03.12 i condemno a Pedro a optar entre readmetre al treballador o abonar-li una indemnització de 17.847,32 euros (286,75 dies a raó de 62,24 euros/dia) , sense perjudici de les obligacions legals del Fondo de Garantia Salarial.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1r.- La part demandant Jose Miguel amb NIE núm. NUM000 , ha prestat serveis per compte de l'empresari demandat Pedro amb antiguitat des del 7.11.05, categoria professional de oficial 1ª i percebent un salari mensual de 1.867,29 euros amb inclusió de prorrata de pagues extraordinàries.

2n. L'empresa es dedica al sector de la construcció i li es d'aplicació el conveni col.lectiu del sector de la construcció i obres públiques de la província de Barcelona.

3r.- El dia 13.03.12 al finalitzar la jornada laboral a instàncies de l'empresari, el demandant juntament amb un altre treballador de l'empresa i l'empresari van acudir al despatx de l'advocat de l'empresa el qual els va parlar de la mala situació que atravessava l'empresa i de que els havien d'acomiadar i els pagarien el 60 % de la indemnització i el 40 % restant l'abonaria el Fogasa, donant-lis una targeta de l'advocat.

4t.- Habitualment quan acabaven la feina a una obra els treballadors anaven al magatzem de l'empresa. Ningú de l'empresa ni de part de l'empresari es va posar en contacte amb el demandant desprès d'aquell dia; el demandant no va tornar a prestar serveis ni va acudir a cap obra de l'empresa des d'aquell dia. 13.03.12. (sense controvèrsia)

5é.- L'empresari demandat va remetre burofax al treballador el 20.03.12, que el va rebre el dia 21.03.12 , amb carta de data 20.03.12 que notificava l'acomiadament objectiu per causes econòmiques amb efectes del dia 20.03.12, sense posar a disposició del demandant cap import pel concepte de indemnització, preavís ni liquidació, al legant falta de liquides. (foli num. 23 i 24)

6é.- El demandant no ocupa ni ha ocupat càrrec sindical ni de representació a l'empresa.

7é.- El demandant va rebre la documentació consistent en el certificat d'empresa on consta data d'extinció de la relació laboral el 20.03.12. (foli núm. 45)

8é.- En data 5.04.12 el demandant va rebre un ingrés efectuat per l'empresari al seu compte bancari de 3.205,93 euros import que coincideix amb els conceptes de nòmina del mes de març i liquidació i el 31.05.12 un altre ingrés per import de 1.500,00 euros.

9é.- En data 19.0412 es va realitzar la conciliació administrativa prèvia, amb el resultat de sense avinença, havent-se presentat la papereta el 15.04.12.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- 1. Es deriva de les presents actuacions el següent íter fàctic:

a)En data 13.03.2012 el treballador i l'empresari acudiren al despatx de l'advocat d'aquest darrer, celebrant-se una reunió en la què es parlà de la mala situació de l'empresa i la necessitat de ser acomiadats (fet provat tercer)

b)L'actor interposà papereta de conciliació en data 15 de març de 2012 per considerar que en la dita reunió havia estat acomiadat verbalment. La conciliació es celebrà en data 19 d'abril i la demanda per acomiadament tingué entrada en el jutjats de Barcelona el dia 26 d'abril (folis 4 i 1 de les actuacions). Val a dir que és aquesta l'acció objecte del present recurs.

c)En data 20.03.2012 l'empresari remeté al demandant un burófax, que fou efectivament notificat l'endemà, pel que li notificava el seu acomiadament objectiu per circumstàncies econòmiques (fet provat cinquè) En la missiva extintiva (actuacions del jutjat del social número 25 amb número d'actuacions 417/2012, aportades a les actuacions de la Sala per requeriment) es feia constar, entre d'altres extrems:

'El pasado día 13 de marzo, sostuvimos una reunión con Vd. a un de informarle de la situación económica por la que atraviesa, esta pequeña empresa que Vd. bien conoce, pues nos movemos en el sector de la construcción , donde la facturación ha decaído en los último tres años,

(...)

En dicha reunión el Asesor de la empresa le expuso la necesidad de tener que extinguir su contrato por causa objetiva, de índole económica.

Se le dio a conocer el montante de su indemnización, y demás derechos , y dado que no existía trabajo, aquella tarde después de la reunión, se le otorgó permiso pagado para que Vd. acudiera, como solicitó, a un asesoramiento legal externo a la empresa y, en su consecuencia, dar respuesta a la empresa sobre su decisión de aceptar la propuesta de la empresa y firmar la carta por despido objetivo, para que la empresa a su vez, pudiera recuperar del FOGASA la parte que le corresponde de dicha indemnización.

El día 16 de marzo, el Asesor de la empresa recibió un fax de su abogado que por toda respuesta consideran la actuación de la empresa como un despido verbal, y no aceptan el despido objetivo - que aún no se le habla comunicado pues Vd estaba sin actividad pero como permiso con sueldo, lo cual no es un despido - A mayor abundamiento ya el pasado día 15 nos manifiestan que por orden de Vd. han interpuesto una demanda de conciliación 'ad cautelam' por despido'

d).Contra aquest acomiadament objectiu l'actor interposà papereta de conciliació en data 22 de març, celebrant-se l'oportú acte administratiu el dia 26 d'abril. El demandant interposà la demanda contra l'esmentat acomiadament el dia 2 de maig següent (actuacions del jutjat del social número 25 amb número d'actuacions 417/2012, aportades a les actuacions de la Sala per requeriment)

e)El judici per acomiadament verbal -és a dir, el què dóna lloc al present recurs- fou senyalat pel dia 25 de juny de 2012 per Decret de 27 d'abril del jutjat del social número 25 (folis 10 i següents de les actuacions)

f)El judici per l'acomiadament objectiu fou senyalat pel dia 11 de juny de 2012 per Decret de 2 de maig (actuacions del jutjat del social número 25 amb número d'actuacions 417/2012, aportades a les actuacions de la Sala per requeriment)

g)En les presents actuacions -la de l'acomiadament verbal- la part actora presentà un escrit en data 16 de maig en el què manifestava que el seu interès que, per raons d'economia processal, l'assenyalament s'avancés pel mateix dia 11 de juny, el què així fou acordat pel jutjat per diligència d'ordenació de 16 de maig (folis 15 i 16 de les actuacions)

h)L'esmentat dia 11 de juny es celebrà la conciliació davant la secretaria judicial de les actuacions 417/2012 -l'acomiadament objectiu-. En ella, consta el següent: 'La part actora sol licita d'aquest Jutjat l'ajornament dels actes de conciliació i/o judici, assenyalats per el dia d'avui al estar pendent de litispendencia. La parte demandada se opone . La Secretaria Judicial, en vista del que han manifestat les parts, decideix suspendre els actes de conciliació i/o judici assenyalats i s'assenyala per el dia 13.09.2012 a les 9,50 hores'(actuacions del jutjat del social número 25 amb número d'actuacions 417/2012, aportades a les actuacions de la Sala per requeriment)

i)En l'acte del judici, en la contestació a la demanda, l'empresa després d'oposar-se a l'acomiadament verbal, passà a oposar-se a l'acomiadament objectiu, el què fou denegat per la jutjadora del primer grau per considerar que el dit acomiadament no era l'objecte de les presents actuacions. La part demandada manifestà que ambdós procediments estaven acumulats, en el què fou negat per la jutjadora del primer grau (com es desprèn de les presents actuacions i les de l'acomiadament objectiu) De l'enregistrament videogràfic del judici es deriva que la part recorrent no formulà protesta en cap moment, per bé que no s'acceptà una bona part de la documental corresponent a l'acomiadament objectiu, desistint de la testifical practicada per versar sobre la situació de l'empresa. A partir del dit moment tot el judici versà únicament respecte l'existència o no de l'acomiadament verbal

j)La sentència recaiguda en les presents actuacions afirma en el seu fonament jurídic tercer:

'En el cas que ens ocupa la part demandada nega que el dia 13.03.12 acomiadés a l'actor per aquest motiu al lega falta d'acció ¡ dret, per inexistència d'acomiadament.

Les al legacions de I'empresa no poden rebre acollida favorable tota vegada que dels fets provats es desprèn que el citat dia 13.03.12 el treballador juntament amb un altre, que va testificar en el judici, va anar amb l'empresari al despatx de l'advocat d'aquest, convocats per l'empresari personalment al acabar la feina d'aquell dia i allà van ser informats per l'advocat de que la situació econòmica de l'empresa era dolenta i que els havien d'acomiadar així com que podrien percebre un 60 per cent de la ¡ indemnització a que tenien dret de l'empresa i el 40 per cent restant del Fondo de Garantia Salarial, es a dir els va informar de la indemnització legal establerta per als acomiadaments per causa objectiva, però ni els van entregar cap comunicació d'acomiadament escrita, ni document de cap tipus ni tampoc cap document on constés que a partir d'aquella data els concedien permís de cap classe. La part demandada al lega que va concedir permís amb sou al demandant però no acredita la seva afirmació amb suport documental no existint document on consti la concessió de permís així com tampoc es desprèn de l'interrogatori de la part actora ni del testimoni que a la reunió ningú parlés de permís de cap classe sinó exclusivament de l'acomiadament'

Per prosseguir en el quart:

'S'ha de posar de relleu que des del dia 13.03.12 el demandant no ha tornat a prestar serveis no ha comparegut per cap obra de l'empresa ni tampoc pel magatzem que es on anaven els treballadors al finalitzar les femes entretant l'empresa no els deia la següent obra on havien d'anar, sense que l'empresari s'hagi posat en contacte amb el treballador des d'aquella data ni Ii hagi donat cap comunicat fins a la tramesa per burofax el 21.03.12 de la carta d'acomiadament. S'ha de concloure que va existir voluntat extintiva comunicada el dia 13.03.12 de forma verbal, perquè així es desprèn dels fets que es declaren provats, donat que el treballador no disposava de cap document que acredités que no havia d'anar a treballar i la seva conducta de no presentar- se a treballar es ciar que no podia respondre a cap altre motiu que el haver estat acomiadat, ja que en cas contrari constituiria un abandonament del lloc de treball que d'acord amb el conveni col lectiu del sector de la construcció pot ser constitutiu de acomiadament disciplinari.

Si l'empresa pretenia efectuar un acomiadament objectiu per causes econòmiques havia d'haver entregat als treballadors la comunicació amb tots els requisits que estableix la llei per aquestes extincions contractuals el dia 13.03.12 i en cas de que la seva voluntat fas la de concedir permís retribuït al demandant, tenia la obligació de fer-ho per escrit fent constar la durada del permís. El que no pot pretendre la demandada es col locar al treballador en situació de inseguretat jurídica amb risc de veure extingit el seu contracte de treball per causa disciplinaria amb pèrdua de qualsevol dret a indemnització i/o amb risc de esgotar el termini de caducitat per accionar contra l'acomiadament verbal a l'espera de una hipotètica comunicació empresarial'

S'alça ara en suplicació la part demandada. I ho fa a través d'un recurs en el què, a banda de varis motius, denuncia en primer lloc, per la via de l'apartat a) de l' art. 193 LRJS , la infracció d'allò previst als articles 28 i 30 de la llei de furs laborals i l ' art. 24 CE , considerant que existí mala fe processal per la part actora, de tal manera que la descrita situació hauria d'haver comportar el tractament conjunt d'ambdues demandes.

2. Volem començar la nostra anàlisi d'aquest motiu amb una constatació inicial: ambdues demandes haurien d'haver estat acumulades. És cert que l' article 26.1 LRJS difereix del corresponent del TRLPL en incloure l'expressió 'entre si' en quant les demandes per acomiadament -en el marc de l'acumulació d'accions-. No obstant, el posterior article 32.2 (regulant l'acumulació de processos, tot i tractar-se d'una acumulació d'accions) contempla en forma expressa que en els processos d'acomiadament es podran acumular a la demanda la impugnació dels actes empresarials amb efectes extintius quan entre les accions existeixi una connexió directa, sempre que no hagi transcorregut el termini legal al respecte; al què s'afegeix que amb els mateixos requisits es procedirà a l'assignació en repartiment en un mateix jutjat -com també ocorregué- contra els dits actes extintius, si consten les expressades circumstàncies, o l'acumulació de processos davant el mateix o diferent jutjat. Consideració a la què escau afegir l'evident vincle processal amb el contingut de l' article 30.1 de la norma processal, atesa l'evident connexió entre ambdues accions (en relació a allò establert a l ' article 74.1 2n, LEC ) per resultar evident que entre la demanda per acomiadament verbal i la de l'objectiu existia una connexió que podia comportar l'existència de pronunciaments judicials contradictoris.

A tot plegat haurem d'afegir que, certament, no deixa de ser paradoxal que la part actora sol liciti l'assenyalament d'ambdós processos -avançant la data de l'acomiadament verbal que, tot i tenir entrada en el jutjat en data anterior, es fixà el judici amb posterioritat- i que el dia acordat, un cop estimada pel jutjat la pretensió, al legui la litispendència del segon. I, finalment, caldrà esmentar que, conforme a criteri cassacional reiterat i posterior a la LEC (per totes, STS UD 07.07.2005, rec.1968/2004 ), per a que concorri litispendència escau -a diferència de la cosa jutjada- la necessària triple identitat, essent del tot obvi que en el present procediment la causa de demanar és diferent entre ambdues accions, essent a més clarament discutible que la dita decisió sigui competència del secretari judicial.

3. No obstant, dit l'anterior, caldrà concloure que el motiu no pot ser estimat. En efecte, res impedia al recorrent en el moment en què tingué coneixement de l'existència de dos processos diferenciats, sol licitar a instància de part l'acumulació (essent evident que qui per obvis motius tenia un obvi interès en mantenir dues accions era la part actora, com es palesa per la seva dicutible actuació processal) Doncs bé, no ho feu.

D'altra banda, haurem d'indicar que no podem compartir la tesi del recurs en el sentit que desconeixia la falta d'acumulació d'ambdós processos. L'acta de la conciliació davant el secretari judicial consta firmada per l'empresa, com també consta la seva presència. Així mateix, la discutible decisió del secretari judicial acordant l'ajornament del judici per l'acomiadament objectiu podia haver estat plantejada en el tràmit incidental previ del judici ( art. 85.1 LRJS ) Tampoc ho feu.

I, finalment, hem d'indicar que en el moment del judici, la part ara recorrent intentà discutir l'acomiadament objectiu, el què fou denegat per la jutjadora del primer grau, limitant la litis al verbal i, posteriorment, eliminant bona part de la documental respecte la dita qüestió. Doncs bé, davant la dita decisió, del tot transcendent, en cap moment es formulà l'oportuna protesta.

Des d'aquest punt de vista podem compartir amb el recorrent la seva tesi respecte la dubtosa actuació processal de la part demandant, així com la possible existència d'una infracció de normes processals. Ara bé, el fet cert és que totes les dites actuacions varen ser consentides per l'empresa en la seva actuació processal, sense manifestar cap oposició al respecte, ni formulant recurs, ni interposant la corresponent protesta. I són aquests elements obstatius per a les fites perseguides en aquest motiu del recurs, atès que els referits incompliments processals no tingueren cap resposta per l'empresa en la instància. D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat.

SEGON.- Per la via de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS se'ns demana en els següents motius la modificació del relat fàctic de la sentència. En concret, es postulen els següents canvis:

-En el fet provat tercer, es proposa la supressió del darrer paràgraf (respecte el pagament de la indemnització i el percentatge aplicable), per no correspondre's al marc legal imperant i no derivar-se del document del foli 26.

-Modificació en el fet provat quart, en relació als documents dels folis 22 a 40, 45 a 53 i fent esment a les intervencions de les parts i la prova testifical i d'interrogatori de part. Als dits efectes, es proposa el següent text de substitució:: 'Habitualmente y dadas las características de la empresa el empresario todas las órdenes se las daba verbalmente vacaciones, permiso y faenas a realizar en el propio almacén de la empresa que constituía el centro de trabajo. En la tarde del día 13 de marzo del 2012 el actor y otro compañero acudieron acompañados del empresario al despacho del abogado, donde con los documentos facilitados por la empresa se les informó de la situación económica grave, resultados negativos de la contabilidad fiscal del empresario y la necesidad de proceder a notificarles por escrito la extinción de su contrato por causa objetiva de índole económica, y dado que habían acabado la última faena y sin previsión de trabajos futuros, se le dio permiso pagado durante los días previos a dicha comunicación para que con las tarjetas que se le facilitaron al actor y al otro compañero, acudieran a un asesoramiento externo a la empresa a fin de negociar con sus respectivos abogados las condiciones de la citada extinción que se les iba a comunicar'

-Modificació del fet provat cinquè, en relació als mateixos documents del motiu anterior, amb la següent proposta de redacció: 'Agotadas las posibilidades de negociación el actor al no acudir a los avisos del empresario al centro de trabajo recibió directamente por burofax postal con acuse de recibo y certificada de contenido una carta fecha 20 de mazo del 2012, donde se le comunica la extinción de su contrato por causa objetiva de índole económica con efectos desde la misma carta. En la carta se reconoce la indemnización legal de 20 días de salario por año de servicio, así como la deuda de los 15 días de salario por falta de preaviso, no pudiendo liquidarse en aquel momento las citadas cantidades por falta de liquidez, lo cual se le comunica en la misma carta. El actor al no comparecer por la empresa se le transfirió a la msima cuenta corriente donde cobraba sus haberes los salarios de los días trabajados en el mes de marzo, hasta el citado día de la extinción así como las partes proporcionales de pagas extras y vacaciones pendientes. Cuyo importe total es de 3.205,93 €. Posteriormente el actor recibió por correo en su domicilio la copia de este finiquito y nómina del mes de marzo liquidado hasta el día de la extinción del contrato 20/03/2012'

Els canvis fàctics proposats han de ser, amb l'afegitó que després farem, desestimats en general. En efecte, caldrà ressenyar d'entrada que ni les al legacions de les parts en el judici, ni la prova testifical, ni la d'interrogatori de part són eficaces a efectes de revisió fàctic, atès que pel caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el principi d'instància única del procés laboral, la dita revisió resta limitada als documents i perícies, com expressament es contempla en l' art. 193 b) LRJS . Així mateix, la modificació de l'ordinal tercer, a banda de ser irrellevant, és clarament contradictòria amb el propi contingut de la carta d'acomiadament en la què es fa esment al pagament prestacional pel FOGASA, sense que la concreció o no d'un percentatge en res afecti al judici de formalitat i la qualificació de l'acomiadament. Consideració a la què hem d'afegir que dels documents referits no consta en cap moment que les ordres organitzatives les donés l'empresari verbalment, o que no existint treball o que s'atorgués al demandant i a l'altre company un permís retribuït.

No obstant, dit l'anterior, caldrà referir que en la carta d'acomiadament de data 20 de març si s'indica en forma expressa l'extinció del contracte amb efectes del mateix dia, així com el reconeixement del deute per impagament del preavís de quinze dies (essent l'existència i contingut de la dita carta pacífic, com s'acredita per la seva presentació acompanyant la demanda en l'altra demanda). Al què caldrà afegir que, respecte el redactat actual de l'article vuitè, que en l'escrit de 29 de maig remés a l'actor, acompanyat de la quitança -que percebé- es feia la liquidació amb efectes de l'expressat dia 20 de març i se li abonaven els quinze dies de preavís (document del foli 47 aportat per la part actora). I són aquests elements pacífics transcendents en la present litis, per les causes que després direm, el què ens ha de dur a l'estimació parcial del motiu, en quant la inclusió en el fet provat cinquè de l'aspecte fàctic atenyent a que en la carta d'acomiadament objectiu s'inclogué com data d'extinció la del dia 20 i el reconeixement del deute pel preavís; i, en el fet provat sisè, que en el pagament de la quitança l'empresa abonà el salari del demandant fins al dia 20 de març, pagant també els salaris de tramitació.

TERCER.- Per la via de l'apartat c) de l' art. 193 LRJS denuncia la infracció de l' art. 55.1 TRLET , en entendre que no existí cap acomiadament verbal en la data referida a la sentència.

Volem observar, d'entrada, que allò que la jutjadora del primer grau fa és una presumpció legal, en relació a allò previst a l' article 386 LEC . En efecte, no existeix aquí cap prova plena de que l'actor fos despatxat verbalment el dia de la reunió en el despatx del seu advocat el 13 de març; com tampoc existeix cap prova plena de que -com sustenta en el recurs- l'empresa li atorgués un permís retribuït. Doncs bé, la presumpció judicial consisteix en la base fàctic de que efectivament existí la dita reunió, en la què es parlà de l'acomiadament de l'actor i un altre company de feina, constatant alhora que ni es lliurà carta d'acomiadament, ni s'ha provat que existís un permís no retribuït. I d'aquí es dedueix que efectivament, l'acomiadament existí, màxim -afegim- quan la remissió de la carta d'acomiadament es produeix un cop l'empresa es coneixedora de que el treballador ha interposat una papereta de conciliació.

Ara bé, dit l'anterior, volem ressenyar que les presumpcions judicials poden ser destruïdes en suplicació per dues vies: a) per la via de l'apartat b) per la via de l'apartat b( de l' art. 193 LRJS atacant el relat fàctic de la sentència, bé sigui respecte el substrat de la presumpció, bé sigui aportat elements fàctics que facin arribar a la mateixa conclusió; o b) per la via de l'apartat c) del mateix article, denunciant la infracció de l' article 386 LEC posant en evidència que la conclusió del jutge del primer grau no s'adequa a criteris de raonabilitat humana. Així es desprèn de continua doctrina cassacional, entre moltes d'altres en les SSTS 13.03.1986 (Id. CENDOJ STS 1260/1986), 17.06.1986 (Id. CENDOJ: STS 12596/1986), 27.11.1986 (Id CENDOJ: STS 6588/1986), 09.12.1986 (Id CENDOJ STS 6853/1986), 28.01.1987 (Id. CENDOJ STS 449/1987), 31.03.1987 (Id CENDOJ STS 2282/1987), 23.06.1989 (Id CENDOJ STS 3784/1989), 22.06.1991 -rec. 98/1991 -, 22.07.1991 -rec. 98/1991-26.04.1993 -rec- 1516/1991-, 16.04.2004 -rec. 1675/2003-, 23.12.2010 -rec. 4380/2009-, etc.

Doncs bé, en el present cas per bé que hem d'acceptar que el raonament de la jutjadora del primer grau, la modificació fàctica proposada i acceptada ens ha de dur a l'estimació del motiu i, amb ell, del recurs en la seva integritat.

En efecte, per bé que és cert que l'empresa havia després de la famosa reunió havia d'haver donat feina als treballadors o bé havia d'haver lliurar-los un permís per escrit, el fet cert és que una setmana desprès els remeté -al menys, en el cas de l'actor- una carta d'acomiadament amb efectes de la seva emissió (una setmana desprès), amb reconeixement de retribució del preavís legal; i que tres setmanes desprès abonà al demandant el salari fins al dia 20 -el dels efectes del dit acomiadament- més els quinze dies de preavís.

D'aquest fet es palesa clarament que no existí cap voluntat expressa de despatxar al demandant, atès que cap sentit té efectuar una acomiadament verbal per, posteriorment, enviar la carta extintiva i abonar la retribució íntegra, màxim quan, com és el cas, l'existència de l'acomiadament el dia 13 no quedà provada i es deriva únicament, com s'ha dit, d'una presumpció legal. Consideració a la què haurem d'afegir, a més, que encara que el dit acomiadament s'hagués produït l'empresa hagués complert amb allò disposat a l' art. 55.2 TRLET , atès que el nou acomiadament es produí dins el termini de vint dies, no consta en cap moment que la baixa en la Seguretat Social s'efectués en data 13 de març i la demandada, com s'ha dit, procedí a abonar íntegrament el salari del demandant (màxim quan en la reunió del dia 13 ha quedat provat que sempre es parlà d'un acomiadament objectiu per circumstàncies econòmiques)

Així, doncs, l'estimació del recurs ens ha de dur a la desestimació de la demanda, amb els efectes que es diran a la part dispositiva, atès que no existí cap acomiadament en data 13 de març o, si es produí, fou subsanat dins el termini legal, consideració que determina la referida desestimació de la demanda per falta d'acció i dret, sense perjudici de la qualificació que de l'acomiadament objectiu es pugui fer en les altres actuacions.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem d'estimar i estimen el recurs de suplicació interposat per Pedro contra la sentència dictada pel jutjat del social número 25 dels de Barcelona en data 6 de juliol de 2012 , recaiguda en actuacions 413/2012 i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem la dita resolució desestimant la demanda formulada per Jose Miguel contra l'esmentat recorrent, al què absolem de les pretensions de la demanda, amb devolució del dipòsit efectuat i, en el seu cas, de les consignacions en metàl lic efectuades o la cancel lació de l'assegurament prestat de la quantitat objecte de condemna, un cop aquesta sentència sigui ferma.

.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.