Sentencia Social Nº 4243/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 265/2008 de 22 de Mayo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de maig de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4243/2009

En el recurs de suplicació interposat per Prudencio a la sentència del Jutjat Social 1 Lleida de data 31 de juliol de 2007 dictada en el procediment núm. 49/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Mutua de Accidentes de Zaragoza (M.A.Z.),

Instituto Nacional de la Seguridad Social Lleida, Tesoreria General de la Seguridad Social Lleida i Institut Català de la Salut Lleida, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 29 de gener de 2007, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la ual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 de juliol de 2007 , que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Prudencio en reclamación de Invalidez Permanente Total y, subsidiariamente otras inferiores, contra el INSS, la TGSS, el ICS, la MUTUA DE ACCIDENTES DE ZARAGOZA, debo absolver y absuelvo a los mismos de los pedimentos de la demanda formulada en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El demandante, Prudencio , nacido el 5-3-1948, está afiliado al Régimen de Autónomos de la Seguridad Social con el núm. NUM000 , tenía cubierta la incapacidad transitoria por contingencias comunes por la MUTUA DE ACCIDENTES DE ZARAGOZA, no tenía concertada la cobertura de IT por contingencias profesionales y su profesión habitual es la de autónomo dedicado a labores agrícolas y ganaderas que realiza con su propia maquinaria.

SEGUNDO. Iniciado expediente de incapacidad, el 25-8-06 el INSS dictó resolución en la que acordaba no haber lugar a declarar al actor en situación de incapacidad permanente en ninguno de los grados previstos, "por no alcanzar, las lesiones que padece, un grado suficiente de disminución de su capacidad laboral, para ser constitutivas de una incapacidad permanente, según lo dispuesto en el artículo 136.1 de la Ley General de la Seguridad Social ".

Previamente a dicha resolución, la parte demandante había sido examinada por el ICAM, que el 1-7-05 dictaminó que presentaba "una degeneración vertebral de columna cervical y lumbar de intensidad leve/moderada, sin repercusión aparente en canal medular ni en las raíces nerviosas. Los procesos degenerativos osteo-articulares se presentan como evolución natural del paso de los años y no suelen presentar sintomatología incapacitante a no ser que comprometan estructuras nerviosas o tendinosas o por el deficiente soporte muscular, que no es el caso. La exploración física es normal no se ha encontrado tampoco lesiones traumáticas no se considera al actor tributario de incapacidad permanente en ninguno de los grados; esto no implica que en alguna ocasión pueda presentar algún episodio de lumbalgia de características mecánicas, que supuestamente respondiera a tratamiento habitual con analgésicos o anti inflamatorios de primera elección."

La propuesta de la Comisión de Evaluación de Incapacidades de fecha de 24 de agosto de 2006 refleja que queda determinado el siguiente cuadro residual "Hernia discal L4-L5. Protusión discal L5-S1. Improntas hernias discales C5-C6. Leve afectación neurógena crónica L5-S1 bilateral."

TERCERO. Contra la resolución denegatoria del INSS la parte demandante interpuso dos reclamaciones previas, una el 30 de octubre de 2006 que fue desestimada por presentarla fuera del plazo de 30 días por resolución de fecha de 14 de noviembre de 2006 y la otra reclamación presentada el 3 de enero de 2007, se resolvió por silencio administrativo.

CUARTO. El actor sufrió un accidente de tráfico el 4 de diciembre de 2003, mientras conducía por la C53 el tractor John Deere que colisionó con un turismo, del cual resultó ileso. El 1 de febrero de 2004 estuvo de baja por enfermedad común hasta el 5 de mayo de 2005. Posteriormente estuvo de baja por enfermedad común des del 31 de agosto de 2005 hasta el 6 de junio de 2006 que se le extendió el alta por agotamiento de plazo.

El 28 de julio de 2005 por sentencia dictada por este juzgado se le denegó la demanda sobre incapacidad permanente solicitada, sentencia no firme.

El 7 de julio de 2006 se dictó sentencia por este mismo juzgado en que se desestimó la demanda que impugnaba el alta médica, sentencia que tampoco es firme.

El actor presenta hernia discal L4-L5, protusión discal L5-S1. Improntas hernias discales C5-C6, leve afectación neurógena crónica L5-S1 bilateral, derivadas de enfermedad común. La profesión habitual es autónomo en la actividad agrícola y ganadera que realiza labores con maquinaria propia.

QUINTO. La base reguladora mensual de las prestaciones de incapacidad permanente total 633,08 euros y la fecha de efectos económicos es el 6-6-06.

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma MUTUAS MAZ . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- Com a qüestió prèvia hem d'afirmar que la pretesa revisió dels antecedents de fet de la sentència per part del recurrent, s'ha de rebutjar, tota vegada que l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral es refereix a aquest primer apartat de la sentència amb la finalitat d'expressar els fets al legats per les parts que hagin sigut objecte del debat en el procés, o sigui, els fets que hagin resultat controvertits.

Els fets controvertits objecte del judici queden conformats pel convenciment judicial a través dels mitjans de proves practicades i dels elements de convicció aportats per les parts al judici que constitueixen l'apartat de fets provats de la sentència. Són aquests fets provats únicament els que poden ser objecte de revisió en suplicació, tal com estableix l' article núm. 191 i núm. 194 de la Llei de Procediment Laboral .

Tercer.- En aquest primer objecte del recurs considera sobre l'afirmació fàctica del fet provat de la Sentència respecte a l'afirmació de què no tenia concertada la cobertura de la incapacitat temporal per contingències professionals, que, encara que sigui cert, no ha d'encobrir la veritat fàctica del realment ocorregut per ètica professional.

Seguidament comenta el fet provat segon de la Sentència que transcriu, referit a la tramitació administrativa de la incapacitat permanent, i en base als documents mèdics que cita i comenta, proposa un text alternatiu que digui: " Que la patologia patida pel demandant és la descrita en l'apartat 7 del seu recurs i que en conseqüència s'estima la pretensió de la incapacitat permanent instada per la part demandant."

També postula la revisió del fet provat quart de la sentència referit a l'accident de trànsit patit i a les lesions i seqüeles residuals, i després de comentar els documents mèdics que cita proposa un text alternatiu que, en concordança amb la modificació del fet provat segon postulada, transcrigui l'apartat 7 digui: " El demandant presenta en columna cervical una hèrnia subligamentària C6-C7 post lateral dreta amb afectació foramidal, protusions C5.C6 i C7-D1 post lateral dreta i signes de discartropatia degenerativa que condicionen una compressió radicular crònica de de les arrels C5,C6 evident bilateral i C7 més moderada, i en columna lumbar una discopatia degenerativa amb protusions discals sublligamentàries L4-L5 i L5-S1 i menor a la L3-L4 amb major afectació foraminal a la L4-L5 dreta, i discartropatia crònica degenerativa, determinat l'existència d'una compressió radicular crònica de les arrels L4, L5 i S1 bilateral, apreciant-se un empitjorament en relació amb el procés degeneratiu objectivat al Maig de 2004. Lesions i seqüeles derivades de malaatia degenerativa de columna cervical i lumbar sobre la que l'accident de circulació ocasiona un despertar simptomàtic i clínic, determinant-se una cervicàlgia i una lumbàlgia postraumàtica amb irradiació a les extremitats." Basa la modificació fonamentalment en la pericial mèdica de la part.

En aquest fet provat també proposa que consti la redacció alternativa que consti que la baixa mèdica és per accident laboral i que en l'actualitat el demandant segueix de baixa per malaltia degenerativa agreujada per l'accident laboral.

La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de procediment laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l' article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l' article 117.3 de la Constitució espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present la modificació fàctica s'ha de desestimar perquè la modificació del fet provat quart sobre les lesions i seqüeles es basa en prova mèdica de pericial de la part i en certificats mèdics que l'òrgan judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial, en examinar la prova practicada i entendre que la de la part demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques documentals practicades. Respecte a les altres modificacions postulades, resulten sense invocació documental o són irrellevants per a canviar el sentit de la decisió judicial. Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial transcrita desestimem aquest motiu de recurs.

Quart.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral perquè considera que la sentència acusa error en l'apreciació de la prova practicada per part del jutge. Torna a fer repàs i comentar els Fonaments de Dret de la Sentència i combat l'abans penúltim paràgraf del Tercer que transcriu i contraposa als informes mèdics i pericial mèdica de la part, del que transcriu les tres primeres conclusions i també la quarta. En aquest objecte del recurs, respecte a la responsabilitat de la Mútua proposa una redacció alternativa sobre l'informe proposta d'Incapacitat. Fa referència també a les tasques que com treballador agrícola realitza el recurrent que considera que no precisen de prova atès que és fet conforme que es dedica a agricultor i ramader en explotació agrícola pròpia, que actualment no pot portar a cap i ha hagut d'arrendar perquè el seu estat de salut ha empitjorat respecte a les lesions objectivades en les sentències anteriors dictades en matèria d'incapacitat temporal i impugnació d'alta mèdica. Finalment Conclou que la sentència vulnera l' article núm. 24 de la Constitució Espanyola i que li ha generat indefensió total, de forma que la sentència pateix del vici de nul litat.

Cinquè.- Sobre la última conclusió de nul litat de la Sentència perquè causa indefensió, entenem que aquesta invocació havia de plantejar-se degudament de forma separada en l'objecte del recurs previst en l' apartat a) de l'article núm. 191 de la Llei de Procediment Laboral . Encara que en la Pètita del recurs no es demana que s'anul lin les actuacions i es reposin al moment de dictar-se sentència, no cal que ens estenguem en aquest motiu perquè aquesta nul litat invocada es basa únicament en la infracció de l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral perquè considera que la sentència valora de forma errònia la prova practicada a proposta de la part.

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert ( Sentències de 1 de desembre 1987 [RJ 19878804], 28 de maig 1990 [RJ 19904510] i 9 d'abril 1991 [RJ 19913257 ]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de las formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Supremo ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 19851578, 2635 y ApNDL 8375 ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo , sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, la Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611 ]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680 ]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ], i que la causa de la insuficiencia no haya podido ser subsanada por una u otra vía ( S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281 ])». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); que comporti la indefensió material i no meramente formal, «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa ( SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105 ], entre otras). Doncs be, atenent a l'esmentada doctrina tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, la nul litat de les actuacions s'haurà de decretar quan s'hagin produït infraccions de les normes processals que, degut a la seva gravetat justifiquin aquesta decisió i produeixin indefensió d'acord amb l' article 24 de la Constitució Espanyola i l' article núm. 240.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial 6/1985 .

És evident que la sentència no infringeix cap norma o garantia del procediment que hagi causat indefensió a la part, doncs el judici s'ha celebrat amb les garanties legals de contradicció, immediació i oralitat, sense que consti que la part recurrent hagi intentat la correcció d'una possible infracció processal en el moment processal oportú, ni hagi protestat en temps i forma en la vista oral. La pretesa infracció de l' article núm. 97.2 de la Llei processal laboral encaixa en els altres apartats objecte de suplicació previstos en l' article núm. 191, b) i c), de revisió de fets provats i d'examen de la legislació i/o doctrina jurisprudencial de la sentència, sense que la discrepància de la part amb la valoració i raonaments judicials sigui causa de nul litat de la sentència. Per tant rebutgem aquesta objecció del recurs.

Sisè.- Sobre el tercer objecte del recurs d'examen de les infraccions del dret substantiu, el recurrent fa referència a l' article núm. 137, 5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social i a la doctrina jurisprudencial que aplica la sentència. En l'exposició extensa i confosa d'aquest apartat del recurs combat els raonaments judicials i invoca les proves mèdiques de la part que comenta i transcriu. També en aquest apartat proposa redacció alternativa de fets i fonaments jurídics referits als paràgrafs transcrits.

La pretensió del recurrent en la pètita de la demanda és la declaració de la incapacitat permanent total derivada d'accident de circulació per la seva professió d'agricultor autònom.

L' article núm. 137, núm. 4 en relació amb l'article núm. 136.1 actual de la Llei General de la Seguretat Social , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa, estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectat, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

La relació fàctica no ha sigut modificada, de manera que partim de les lesions que pateix el recurrent, consistents en hèrnia discal L4-L5, protussió discal L5-S1, inpromptes hèrnies discals C5-C6, afectació neurògena crònica lleu a L5-S1 bilateral derivades de malaltia comuna perquè consisteix en degeneració vertebrail de la columna cervical i lumbar d'intensitat lleu moderada segons l'informe de l'ICAM. sense repercussió en el canal medul lar i en les arrels nervioses. En aquest sentit hem de concloure que ara per ara les seqüeles d'aquesta patologia no la considerem determinant de la incapacitat permanent total que postula, sense perjudici del tractament pal liatiu i del control mèdic necessari o de patir brots o quadres aguts que temporalment l'incapacitin per al treball. La patologia objectivada no limita doncs el recurrent per a les tasques de la seva la professió habitual d'agrícola per compte pròpia. En conseqüència hem de desestimar la pretensió, sense que resulti infringit l' article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual s'haurà de confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Prudencio contra la Sentència de 31 de juliol de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Lleida en el procediment núm. 49/2007 , seguit a instància de l' esmentat recurrent contra l' Institut Nacional de Seguretat Social-INSS-, la Tresoreria General de la Seguretat Social, l' Institut Català de la Salut -ICS-, i la Mutua de Accidentes de Zaragoza- MAZ; i que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.