Sentencia Social Nº 4286/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5729/2007 de 26 de Mayo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 26 de maig de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4286/2008

En el recurs de suplicació interposat per Rocío i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 19 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 54/2007 en el qual s'ha recorregut contra ambdues parts, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 24.01.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de març de 2007, que contenia la decisió següent:

"ESTIMO EN PARTE la demanda presentada por Doña Rocío contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE y declarar a la demandante en situación de Incapacidad Permanente Total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, reconociendo su derecho a percibir una pensión a razón del 55 por ciento de la base reguladora de 930,19 euros incrementada en un 20% durante los períodos de inactividad laboral con efectos 29-08-2006, condenando al Instituto Nacional de la Seguridad Social a su pago junto a las mejoras y revalorizaciones que procedan desde aquella fecha."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Doña Rocío con fecha de nacimiento el 20-12-1941, con DNI núm. NUM000 consta afiliada a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General, con el número NUM001 siendo su profesión habitual Conserje de Finca Urbana, inició un proceso de incapacidad temporal el 15-06-2006.

Segundo.- En fecha 18-09-2006 el INSS dictó resolución en la cual, acordó no haber lugar a declararla en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común por no reunir el requisito de incapacidad permanente. Examinada por el ICAM emitió informe el 29-08-2006 apreciando el siguiente cuadro residual "Cervico lumbalgias de características mecánicas con funcionalismo conservado. Sde. Subacromial izdo. con funcionalidad conservada",

Tercero.- Frente a dicha resolución la actora interpuso reclamación previa el 21-11-2006 solicitando ser declarada en situación de incapacidad permanente absoluta para todo tipo de trabajo o subsidiariamente total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común. Dicha reclamación fue desestimada por resolución de 4-12-2006, quedando agotada la vía administrativa.

Cuarto.- La base reguladora de la prestación es de 930,19 euros y sus efectos 29-08-2006.

Quinto.- La actora padece "Cervico lumbalgias de características mecánicas con funcionalismo conservado. Artrosis cervical y lumbar leve. Artrosis de manos leve. Meniscopatía de rodilla derecha. Tendinopatía del supraespinoso izquierdo con funcionalidad conservada. Síndrome fibromiálgico 18/18, con clínica de poliartralgias, rigidez muscular y fatiga"

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora i la demandada van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat respectivament a les parts contràries i l'actora va impugnar el interposat per la demandada, no impugnant la demandada el interposat per l'actora. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. La jutjadora del primer nivell ha declarat la incapacitat permanent total de la demandant per a la professió de conserge de finques urbanes per raó de les patologies següents: "Cervico lumbalgias de características mecánicas con funcionalismo conservado. Artrosis cervical y lumbar leve. Artrosis de manos leve. Meniscopatía de rodilla derecha. Tendinopatía del supraespinoso izquierdo con funcionalidad conservada. Síndrome fibromiálgico 18/18, con clínica de poliartralgias, rigidez muscular y fatiga"

S'alcen ara en suplicació ambdues parts, pels motius que tot seguit analitzarem.

SEGON. Postulen ambdós recurrents com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l'art. 191 LPL , la revisió de fets provats de la sentència.

Als dits efecte, l'entitat gestora , proposa l'eliminació de la darrera oració del fet provat cinquè, sense cita de cap document, en considerar que el redactat allà contingut predetermina la part dispositiva i només obeeix al peritatge de part de l'actora. Per la seva banda, la treballadora, en relació als documents que consten en els folis 18, 19, 22 a 32 i 55 a 59 proposa un redactat alternatiu del mateix fet provat amb el següent redactat alternatiu: "La actora padece: Reumatismo degenerativo crónico (artrosis), que afecta a raquis, rodillas y manos. A nivel cervical la artrosis es moderada, con cervicalgias de repetición. En raquis lumbar la artrosis es severa. En rodillas existe una artrosis incipiente, complicada con un síndrome de hiperpresión rotuliana externa bilateral. En manos artrosis degenerativas de la IFD (interfalangicas distales) del 2° y 5° dedo mano derecha. Síndrome subacromial bilateral (calcificación subacromial hombro derecho). Disección de la arteria carótida interna derecha. Síndrome fibromiálgico, con dolor a la presión de 18/18, con clínica de poli artralgias, rigidez muscular y fatiga"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar, d'entrada, la desestimació del recurs de l'entitat gestora en quant aquest motiu. És clar, en aquest sentit, que la frase de la què es pretén la supressió no conté cap element jurídic susceptible de produir-li indefensió -.que és allò en què consisteix la predeterminació-. Al què hem d'afegir que en la documental aportada per l'actora consten reiterats informes de les unitats mèdiques especialitzades que venen atenen la seva fibromiàlgia, on consten les seqüeles a les què fa esment a la sentència.

I, en relació al recurs de l'actora, cal recordar que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

En la mesura en què la jutjadora d'instància ha valorat la prova i ha arribat a determinades conclusions, sense que s'indiqui en el recurs els possibles errors que pot haver comès, el dit motiu de suplicació ha de decaure, doncs, com s'ha dit, davant informes contradictoris ha de prevaler la valoració de la prova que s'ha efectuat a la instància, màxim quan les modificacions proposades - bàsicament relatives a l'afecció artròsica- serien, en el seu cas, importants a l'hora de determinar un grau de total -que ja té reconegut-, però en cap cas el que allà es postula

TERCER. A través del segon dels motius del recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia per la treballadora recorrent la infracció de l' art. 137 LGSS , en considerar que les lesions descrites són constitutives del grau d'absoluta.

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991, 29.01.1991, etc.- que "para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente". I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990, etc.- que "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables"

És clar que el recurs està condemnat al fracàs. En efecte, per bé que és cert que l'actora presenta un procés artròsic més o menys generalitzat -cosa lògica a la seva edat-, aquesta patologia no determina una incapacitat per fer tota mena de feines. I el mateix passa amb la resta de malalties que consten en el redactat fàctic. L'única de les afectacions susceptibles de determinar el grau demanat és la fibromiàlgia. I, sense perjudici d'allò que després direm, és clar que no consta que aquesta malaltia assoleixi en els actuals moment un nivell incapacitant en el grau demanat.

Escau, per tant, desestimar, aquest motiu del recurs de la treballadora i, amb ell, el seu recurs en la seva integritat.

QUART. Per la seva banda, l'entitat gestora s'oposa a la declaració d'IPT, per la mateixa via que la treballadora i amb cita del mateix precepte legal.

És reiterada doctrina d'aquesta Sala (entre moltes altres, la de 19 octubre 1992), així com d'altres Sales socials de diferents Tribunals Superiors de Justícia, que a l'efecte de la declaració d'una Invalidesa Permanent com Total deu partir-se que: a) La valoració de la Invalidesa Permanent ha de realitzar-se atenent fonamentalment a les limitacions funcionals derivades dels patiments del treballador, quan tals limitacions són les quals determinen l'efectiva restricció de la capacitat de guany. b) Han de posar-se en relació les limitacions funcionals resultants amb els requeriments de les tasques que constitueixen el nucli de la concreta professió. c) L'aptitud per a l'acompliment de l'activitat laboral «habitual» d'un treballador, implica la possibilitat de portar a terme totes o les fonamentals tasques de la mateixa, amb professionalitat i amb unes exigències mínimes de continuïtat, dedicació, rendiment i eficàcia, i sense que l'acompliment de les mateixes generi «riscos addicionals o superposats» als normals d'un ofici o comporti la submissió a una «contínua situació de sofriment» en el treball quotidià. d) No és obstacle a la declaració de tal grau d'incapacitat el qual el treballador pugui realitzar altres activitats distintes, més lleugeres o sedentàries, o fins i tot pugui ocupar tasques «menys importants o secundàries» de la seva pròpia professió habitual o comeses «secundaris o complementaris» d'aquesta, sempre que existeixi una impossibilitat de continuar treballant en aquesta activitat i que conservi una aptitud residual que «tingui rellevància suficient i transcendència tal que no li impedeixi al treballador concretar relació de treball futur». I i) Deu entendre's per «professió habitual», no un determinat lloc de treball, «sinó aquella que el treballador està qualificat per a realitzar i a la qual l'empresa li hagi destinat o pugui destinar-li en mobilitat funcional».

L'aplicació d'aquests criteris ha de comportar la desestimació d'aquest motiu i del recurs "in toto" de la gestora, en ser clar que existeix una incompatibilitat amb feines que requereixin d'esforç físic moderat o significatiu. I, en aquest sentit, volem recordar que la funció de conserge de finca urbana determina, conforme el conveni rector, activitats de neteja de la finca, el què és incompatible amb el quadre de lesions descrit.

CINQUÈ. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que la jutjadora d'instància ha valorat adequadament les limitacions funcionals de l'actora, tant en relació amb qualsevol tipus de feina com respecte la seva professió habitual, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposats per Rocío, part actora, i per l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, part demandada, contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 19 de Barcelona en data 19 de març de 2007, recaiguda en les actuacions 54/2007 , en virtut de reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.